El 16 de gener d’enguany, la Fiscalia decidia arxivar el cas de la fuita de nafta de l’empresa ASESA perquè, tal com publicaven diferents mitjans, «els fets no constitueixen delicte contra el medi ambient». La Fiscalia deia que, al cap i a la fi, «només» va ser un episodi de pudors i «d’una lleu afectació a un bomber». La pudor, que es va sentir a la ciutat de Tarragona durant una setmana, va arribar fins i tot al Maresme, un fet que demostra la magnitud de la fuita. Aquesta no va ser de 150 m³ (150.000 litres) com s’havia dit inicialment, sinó de gairebé 3.000 m³ (tres milions de litres), que és la quantitat que hi havia en el dipòsit en el moment que el sostre es va enfonsar, alliberant a l’aire les substàncies tòxiques que emanen d’aquesta fracció lleugera del petroli.

La Fiscalia, que assegurava que l’accident no havia suposat un «risc greu» per al medi ambient i per a la salut de les persones, només esmentava un afectat per la fuita, un bomber que havia estat treballant a la zona i que va haver de ser traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona la tarda del 26 de setembre (dia de l’incident) després de marejar-se a causa de la inhalació de la nafta. Però hi va haver més persones afectades. Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 6 de desembre de l’any passat, el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va comptabilitzar gairebé 90 persones ateses als serveis d’urgències dels CAP per aquesta fuita. La Fiscalia no esmentava res de tot això. Tampoc feia cap referència a la gran concentració de benzè (un compost tòxic, altament cancerigen, que es troba de forma natural en la nafta) a l’aire durant les hores i els dies posteriors de la fuita.

Tal com va publicar aquest mitjà el 30 de novembre de 2022, un sensor de mesurament del Port de Tarragona situat a gairebé 400 metres del dipòsit sinistrat (el número 71) va registrar concentracions de benzè a l’aire de fins a 124 micrograms per metre cúbic (µ/m³) el mateix dia de la fuita. Abans de l’accident, l’aparell del Port no havia registrat cap mesurament per sobre els 15 µ/m³ en els tres mesos anteriors. La setmana del 26 de setembre, molts mesuraments horaris van superar àmpliament aquesta xifra.

El límit d’exposició al benzè a l’Estat i a Catalunya és de 5 µ/m³ (de mitjana anual), tot i que a Ontàrio (Canadà) es determina que l’exposició diària al benzè no hauria de superar els 2,3 µ/m³. Segons el sensor del Port, la mitjana d’aquells dies va ser superior als 12, 16 o 25 µ/m³.

Malgrat aquestes dades, un tuit de Protecció Civil a les tres de la tarda del 26 de setembre assegurava que la nafta no havia sortit a l’exterior de l’empresa —potser el líquid no, però sí els compostos orgànics volàtils (COV), com s’ha vist—.

El màxim responsable de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada a Tarragona (OGAU), Pere Poblet, deia l’endemà de la fuita que la qualitat de l’aire a Tarragona era bona. Poblet va donar dades de sulfur d’hidrogen, que assegurava que estaven molt per sota del límit legal (100 µ/m³), però tot i esmentar els compostos orgànics volàtils (COV), entre els quals estaria el benzè, no va aportar dades de mesuraments.

Segons l’Agència de les substàncies tòxiques i el registre de malalties dels Estats Units (ATSDR per les seves sigles en anglès), el sulfur d’hidrogen és tòxic per a la salut. L’exposició a aquest gas pot provocar irritació en els ulls, nas i gola, cansament i problemes d’equilibri. En exposicions a alts nivells de concentració d’aquest compost, s’han donat casos d’aturades respiratòries, així com pèrdues de coneixement. Els bombers van registrar concentracions d’aquesta substància de fins a 140 parts per milió (ppm) al costat del dipòsit. Això seria l’equivalent de 196.000 µ/m³.

Davant de les dades dels bombers, els mesuraments del sensor del Port i les afirmacions de Poblet, Porta Enrere va demanar al departament de Medi Ambient de la Generalitat quins mesuraments havia fet i els seus resultats.

La direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural assegura en l’informe que ha enviat a Porta Enrere que el CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) va avisar el Grup de Control Ambiental (GCA) sobre la fuita de nafta d’ASESA a les 4:50 de la matinada del 26 de setembre. El CECAT va dir que la situació estava controlada a l’interior de la instal·lació. L’informe detalla que el GCA no va sortir «a camp», és a dir, no va anar a fer mesuraments.

Tretze hores més tard, a les sis de la tarda, el GCA va rebre una altra trucada del CECAT en què li comunicava que s’havien multiplicat les trucades dels ciutadans a causa de les males olors (la pudor era molt forta a la Part Baixa de Tarragona cap a les tres de la tarda). Malgrat aquest nou avís, «el GCA no surt a camp».

No va ser fins a les 21.30 h que el GCA va decidir sortir a fer mesuraments «per indicació del director dels serveis territorials», més de 16 hores després d’haver rebut l’avís de la fuita.

Els mesuraments

L’informe d’Acció Climàtica indica que els mesuraments del GCA aquella nit es van fer als voltants de l’empresa ASESA (i a la botiga BricoDepot) i en tots els casos els resultats van ser «zero». Entre les deu i les onze de la nit (més de 17 hores després de l’avís de fuita), el GCA va entrar a ASESA per tal de rebre «les explicacions sobre l’accident per part del personal de la planta».

Un cop van sortir de les instal·lacions de l’empresa, els tècnics del GCA van fer mesuraments en tres punts més (el barri del Serrallo i la platja del Miracle) i «en tots els casos les mesures van ser zero».

Peu de foto: plànol elaborat per l’OGAU de Tarragona amb els mesuraments que el GCA va fer la nit del 26 de setembre. Nafta 1 (ASESA), Nafta 2 (Bricodepot), Nafta 3 (barri del Serrallo), Nafta 4 i 5 (platja del Miracle).

Peu de foto: en verd, la ubicació del sensor del Port en relació amb les instal·lacions d’ASESA, i els diferents nuclis de població de les proximitats. (Elaboració: Porta Enrere).

«Els tècnics no poden dir que el valor trobat és zero, haurien de dir que els valors de concentració a l’aire són menors que el límit de detecció de l’aparell», diu Francesc Xavier Roca, exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’aparell que van fer servir els professionals del GCA va ser un equip de la marca Dräger model X-am 7000. Segons el mateix informe de la direcció general d’Acció Climàtica, aquest aparell té incorporats els següents sensors: clor, hidrogen, sulfur d’hidrogen, amoníac, vapors orgànics, vapors orgànics A i diòxid de sofre. El Dräger X-am 7000 també incorpora, segons l’informe, un sensor catalític que mesura gasos i vapors inflamables (metà). No hi ha cap esment al benzè, el toluè o el xilè, tres dels principals compostos tòxics de la nafta (els anomenats BTEX), tal com va explicar Porta Enrere en l’article del 30 de novembre de 2022.

«El Dräger X-am 7000 només està preparat per a mesurar en continu amb cinc sensors i no els set que diuen, tot i que tots poden ser intercanviables», precisa el professor Roca, que assenyala que el rang de mesurament de l’aparell és en parts per milió (ppm). De fet, segons la fitxa tècnica de l’aparell, aquest pot incorporar diferents tipologies de sensors.

Els que s’haurien utilitzat per a mesurar els «vapors orgànics» i els «vapors orgànics A» (que inclourien el benzè) serien uns sensors electroquímics anomenats XS EC OV (Organic Vapor) i XC EC OV-A (Organic Vapor-A), tal com consta en la fitxa del Dräger X-am 7000. Segons el professor Roca, aquests sensors electroquímics no identifiquen els compostos (no diu quins ha trobat i quina quantitat n’hi ha de cadascú), sinó que donen un valor global (la suma de tots els vapors orgànics que hi ha).

Segons la fitxa de l’aparell, el rang de mesurament d’aquests sensors per a vapors orgànics es troba entre les 0 i les 200 ppm. Suposant que el Dräger ja comencés a mesurar a partir de 0,1 ppm, això equivaldria a uns 320 µ/m³ de benzè. L’aparell no podria mesurar res que estigués per sota d’aquesta concentració a l’aire, i, per tant, el valor que apareixeria en la pantalla seria zero.

Cal recordar que l’exposició màxima al benzè és de 5 µ/m³ de mitjana anual i que a Ontàrio el màxim diari és de 2,3 µ/m³. L’aparell que va fer servir el GCA té massa poca sensibilitat per a detectar aquesta mena de tòxics en àrees urbanes, on els estàndards de salut i les normatives fixen la concentració en µ/m³ i no en mil·ligrams o ppm.

Els resultats que mostrarien els mesuraments amb els sensors electroquímics serien de concentracions de COV en general. «Aquests sensors tenen, a més, contaminacions creuades, és a dir, si hi ha altres compostos presents en l’aire poden donar més o menys senyal. El benzè com a tal, no es va mesurar», afirma Roca, que diu que un cop vistos els aparells i els mesuraments que es van fer, aquests eren «inadequats» per a valorar impactes en àrees urbanes.

L’informe d’Acció Climàtica recull també mesuraments manuals de benzè fets als diferents punts de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aquestes estacions mesuren automàticament àcid sulfhídric, monòxid de carboni, ozó, diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, òxid nítric i partícules. Només algunes estacions de Catalunya mesuren el benzè de forma automàtica les 24 hores del dia, com és el cas de la de Constantí, que va permetre detectar una emissió molt gran d’aquest compost de Repsol per una fuita de nafta, precisament, un cas que va destapar Porta Enrere.

En les altres estacions, el benzè es mesura de forma manual, alguns dies a la setmana. Així, el 26 de setembre només apareix una dada d’una estació, la de Reus, on consta que el mesurament va ser inferior a 0,5 µ/m³. Aquest valor, però l’endemà, també apareix a l’estació de Vila-seca situada a l’institut d’educació secundària d’aquesta població, i a la Canonja. El 28 de setembre, és a dir, dos dies després de la fuita, el mesurament manual de l’estació del Parc de la Ciutat de Tarragona també mostrava un valor inferior a 0,5 µ/m³, el mateix resultat que a l’estació de Reus el 29 de setembre. El 30 d’aquell mes apareix l’únic valor detallat dels mesuraments de benzè fets en aquestes estacions: 0,260 µ/m³ a la Pineda (Vila-seca).

Tal com va explicar Porta Enrere en l’article del 30 de novembre de 2022, s’ha de tenir en compte el vent bufava en direcció a Tarragona (per això la pudor va arribar fins al Maresme). Això hauria provocat que la Canonja, Reus, Vila-seca o la Pineda no haguessin rebut l’impacte de les emissions de la nafta, perquè el vent les allunyava d’aquestes poblacions que, a més no es trobaven en la trajectòria de les emissions. L’única estació de totes les de l’informe que hauria pogut fer un mesurament precís a causa de la fuita hauria estat la del Parc de la Ciutat de Tarragona, però, com s’ha vist, aquesta estació no mesura el benzè de forma automàtica i el primer i únic resultat es va obtenir dos dies després de la fuita.

L’informe d’Acció Climàtica conclou dient que els mesuraments del GCA es van limitar a la nit del 26 de setembre, tot i que les pudors van persistir durant gairebé una setmana. De fet, el sensor del Port va continuar registrant valors molt alts de benzè els dies posteriors a la fuita. Acció Climàtica admet també que  «l’OGAU no ha emès cap informe en relació amb aquest accident».