«El jurat ha volgut destacar la feina d’en Rafa Marrasé per l’impacte del seu reportatge i per la feina continuada i sense descans d’investigació que fa». Així justificaven els membres del jurat que van ser els encarregats d’entregar els premis en la vuitena edició de la gala dels Premis Ramon Barnils d’investigació la menció especial atorgada a Porta Enrere.

La menció que Porta Enrere va recollir ahir a la nit distingia el conjunt d’articles publicats en relació amb les fuites de benzè i la seva coincidència amb parades de manteniment de Repsol, així com destacava la feina continuada i «sense descans» que Porta Enrere fa des que es va crear l’estiu del 2016. Des d’aleshores, Porta Enrere ha guanyat dos premis Ramon Barnils: el 2017, pel cas del coaching de l’aleshores regidor al govern de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, i l’empresa Aparcaments Municipals, i el 2020 per la nit de l’explosió d’IQOXE, en un article on s’explicava la falta de control de la contaminació de l’aire que es va produir després de la deflagració. Aquesta menció especial del jurat en l’edició d’enguany, suposa un nou reconeixement a la tasca de Porta Enrere, que ha estat premiat o distingit per uns premis, els Barnils, considerats els de més prestigi a Catalunya pel que fa a destacar el periodisme d’investigació, en tres ocasions de les vuit edicions celebrades.

Els articles de Porta Enrere que han merescut la menció especial del jurat es van publicar el 14  el 21 d’octubre d’enguany. En el primer article explicàvem com l’estació de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya té al municipi de Constantí va registrar concentracions de benzè «escandaloses». El benzè és un compost cancerigen que, segons l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, augmenta el risc de patir leucèmia. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) afegeix que el benzè afecta el sistema nerviós central i a la producció de cèl·lules de la sang, a més de deteriorar el sistema immunitari i fer malbé el material genètic de les cèl·lules, provocant malformacions congènites.

El límit legal de l’exposició de les persones al benzè a Europa, Espanya i Catalunya s’estableix en 5 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana anual. No hi ha límits diaris o horaris. El 8 d’octubre, coincidint amb la parada de manteniment de Repsol més gran de la seva història, l’estació de Constantí va registrar pics de més de 200 µg/m³. La província d’Ontàrio, al Canadà, és l’única que estableix recomanacions diàries d’exposició de les persones al benzè. Així, situa el màxim en 2,3 µg/m³. La mitjana del 8 d’octubre, dia de la fuita que va superar en una franja horària els 200 µg/m³, va ser de 24,3 µg/m³, és a dir, deu vegades més que la recomanació d’Ontàrio.

Set dies després d’aquell primer article, Porta Enrere en va publicar un altre on es demostrava que les grans concentracions de benzè a l’aire detectades per l’estació de Constantí s’havien produït gairebé sempre coincidint amb una parada de manteniment de Repsol i a la matinada. L’actual director del complex industrial de Repsol a Catalunya, Javier Sancho, es fa afanyar a dir, després que Porta Enrere destapés la primera gran fuita, que es tractava d’un cas aïllat i que no tenia res a veure amb els treballs de la parada. Però la història no li donava la raó. De fet, l’any 2020 hi va haver un dia en què, durant una hora, el mesurament de benzè de l’estació de Constantí es va enfilar per sobre 400 µg/m³, és a dir, més del doble del passat octubre. Aleshores, també hi havia parada de manteniment.

Consultant les dades de l’estació i fent hemeroteca, es pot apreciar com els principals casos de grans concentracions de benzè a l’aire a la zona (sobre nuclis habitats) s’han produït durant les parades de manteniment de Repsol.

Un dels caos va ser especialment greu quan el 2016 els responsables de l’empresa van obligar els treballadors a fer anàlisis d’orina perquè s’havia produït una gran fuita de benzè, d’unes 10 parts per milió (ppm). Això, en micrograms per metre cúbic representava 31.930 µg/m³ de benzè, una quantitat desorbitada que multiplicava per 20 els límits de seguretat laboral establerts als Estats Units.

Els guanyadors

A banda de la menció especial del jurat, els premis Ramon Barnils d’investigació van reconèixer dos treballs. En l’àmbit local i comarcal, va guanyar el documental La llibreta del doctor Gras, de Produccions Ventdedalt amb Júlia Albacar, Andreu Prunera i David Barreda. El documental recupera la memòria històrica mitjançant la descoberta de desenes de tombes de la Guerra Civil a Mora d’Ebre.

El premi a la millor investigació en mitjans d’abast nacional, la guanyadora va ser Núria Orriols, del Diari Ara, amb el reportatge en què destapava que treballadors del Parlament continuaven cobrant el seu sou íntegre sense anar a la feina.