«Les coses es van fer bé, sempre ho hem dit. El temps posa cadascú al seu lloc». L’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, reaccionava així a la notícia de l’arxivament de la denúncia sobre les irregularitats de la venda d’entrades dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 que la CUP havia presentat a l’Oficina Antifrau de Catalunya a començaments de l’estiu passat, tal com va publicar el diari Més el 16 de desembre.

La resolució d’Antifrau indica que s’arxiva la denúncia perquè no s’aprecia cap element de corrupció malgrat que hi pugui haver la «concurrència de possibles actuacions irregulars contràries al principi de bona gestió pública o, fins i tot, contràries a la legalitat ordinària».

El document, de quatre pàgines, assenyala algunes d’aquestes actuacions irregulars. La més cridanera és la de l’accés de Societat Civil Catalana (SCC) a la plataforma de compra anticipada d’entrades per a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona que es va fer el 22 de juny de 2018.

«Es corrobora que SCC hauria comprat entrades durant el període de prevenda, malgrat que no s’hauria pogut esclarir, amb total certesa, com hauria aconseguit les claus d’accés a la plataforma del patrocinador Loterías del Estado», diu la resolució.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) confirma d’aquesta manera allò que Porta Enrere va publicar fa poc més d’un any: que algú havia donat accés a SCC al sistema de compra d’entrades en línia per a la inauguració dels Jocs. Només determinats patrocinadors i els Comitès Olímpics Nacionals («grups especials») podien accedir a aquella venda anticipada de tiquets, però SCC ho va fer. Com? A través, presumiblement, de Loterías del Estado, que havia patrocinat els Jocs amb dos milions d’euros.

En l’article que Porta Enrere va publicar l’1 de setembre de 2021 s’explicava que, segons el document on consten les entrades que van fer servir els membres dels «grups especials», Loterías només havia adquirit 229 tiquets de tots els que tenia a la seva disposició per a la cerimònia d’inauguració (710). Loterías ho havia fet el 16 de maig de 2018, l’últim dia reservat als patrocinadors i comitès olímpics per a comprar anticipadament les entrades. Loterías no apareix, però, en el llistat de compradors de les localitats de tots els Jocs —inauguració inclosa— on sí que hi surten tots els altres patrocinadors i comitès olímpics. Qui apareix en el seu lloc és SCC. El 16 de maig de 2018, Sixto Cadenas, cofundador de Societat Civil Catalana, va comprar el mateix nombre d’entrades (229) que Loterías. SCC no tenia accés a la plataforma en línia, per tant, algú li hauria facilitat. De fet, l’empresa Ticketmaster, encarregada de la gestió de la venda d’entrades, va dir a Porta Enrere que havia entregat les claus d’accés a la plataforma de venda anticipada a l’organització i que aquesta era qui les facilitava als «grups especials».

El director comercial i de Patrocinis de la Fundació Tarragona 2017 (una entitat pública formada bàsicament per l’Ajuntament de Tarragona per a encarregar-se de l’organització dels Jocs), Luis Perales, va dir a Porta Enrere que no recordava res de tot aquest assumpte, mentre que Víctor Sánchez, director executiu de la cita olímpica, també es va fer l’orni. Els màxims responsables de l’Ajuntament en els Jocs, Josep Fèlix Ballesteros i Javier Villamayor, mai van voler atendre i respondre a aquest mitjà.

Des de SCC també es va negar tot. Rocío León, vicepresidenta de SCC a Tarragona i membre de l’executiva del PSC a la ciutat (el partit de Ballesteros i l’equip de govern municipal entre 2007 i 2019), va desmentir que SCC hagués tingut accés previ als tiquets de la inauguració i que n’hagués repartit de franc. Però, l’aleshores president de la Casa de Aragón, Santiago Isla, va explicar a Porta Enrere que SCC feia reunions a l’entresol de la seva entitat i que des d’allí es van repartir les entrades.

Antifrau no ha pogut comprovar si Loterías, un organisme estatal adscrit al ministeri d’Economia i Hisenda, va facilitar les claus a SCC perquè, segons consta en la resolució, Loterías «no entra dins de l’àmbit d’actuació d’aquesta oficina». És a dir, l’OAC, només actua en el sector públic de Catalunya i no pot fer-ho en institucions o administracions de l’Estat.

«No tinc ni idea si es van donar entrades a Societat Civil Catalana», deia Josep Fèlix Ballesteros, exalcalde i exmàxim responsable del comitè organitzador Tarragona 2018, en una entrevista al Diari de Tarragona l’11 de juny de 2022. De fet, Ballesteros ja havia qualificat de «ximpleries» les informacions que dies després ja apuntaven a l’entrega d’entrades a SCC i altres entitats en defensa de la unió d’Espanya a la cerimònia d’inauguració, un fet que va ser destapat per un article de Porta Enrere el 24 de juny de 2018. Ara, Antifrau confirma que SCC sí que va comprar tiquets en un període de venda anticipada en el qual no podia fer-ho.

Ballesteros i la resta del comitè organitzador podien conèixer qui estava comprant entrades als Jocs perquè la identitat dels compradors quedava registrada en el sistema informàtic. És així com es pot certificar que Sixto Cadenas va adquirir entrades en el període reservat a «grups especials».

La inauguració, amb un Nou Estadi ple de banderes espanyoles i una majoria de públic que va aplaudir el rei Felip VI i va xiular el president de la Generalitat Quim Torra, va provocar les sospites que s’havia afavorit la presència d’assistents d’una determinada ideologia en un esdeveniment, els Jocs Mediterranis, finançats majoritàriament amb diners públics. L’article de Porta Enrere va confirmar aquestes sospites i des de diferents àmbits de l’esport català i la Generalitat de Catalunya es va criticar aquesta suposada orientació dels assistents a la cerimònia d’inauguració. «El públic dels Jocs Mediterranis estava sorprenentment seleccionat», va dir aleshores la consellera de Presidència i portaveu del Govern Elsa Artadi.

El document de l’OAC on es decreta l’arxivament de la denúncia indica que en el contracte dels patrocinadors s’explicita que aquests podien utilitzar les entrades com volguessin i, per tant, «no s’hauria produït cap irregularitat». Com va explicar Porta Enrere en l’article de l’1 de setembre de 2021, els altres grans patrocinadors (La Caixa, Movistar, Repsol, Damm i Toyota), disposaven de 710 entrades per a la inauguració. Els tres primers van esgotar-les totes. Repsol i La Caixa va negar que haguessin entregat entrades a SCC, mentre que Telefònica no va respondre a les preguntes d’aquest mitjà. Alguns d’aquests patrocinadors tenen forts vincles amb SCC. Segons un article publicat per La Directa el 29 de maig de 2019, CaixaBank i Telefònica havien injectat 350.000 euros a la fundació Joan Boscà — «una repartidora de diners provinents de grans empreses que acaben en mans de les principals entitats de l’espanyolisme i d’alguns dels seus líders més connotats»—, que hauria fet arribar la majoria dels diners a Societat Civil Catalana.

L’endemà de la inauguració, els membres d’entitats espanyolistes havien explicat a Porta Enrere que feia més d’un mes que tenien les entrades i que les havien rebut de franc. Segons aquells mateixos protagonistes, el nombre de tiquets regalats superaria «de molt» els 2.000, és a dir, les entrades no podien procedir únicament de la compra de SCC.

«Davant un hipotètic accés indegut de SCC per a la compra de 229 entrades anticipades i valorant l’impacte que hauria provocat aquest fet en relació amb una possible afectació en l’assistència d’altres grups, no es detectarien elements suficients equiparables a presumptes conductes corruptives», diu Antifrau.

La resolució de l’OAC conclou així l’apartat de Societat Civil Catalana a la inauguració, tot i que SCC no va comprar només 229 tiquets, sinó 749. Les compres les va iniciar, com s’ha dit anteriorment, el 16 de maig, últim dia reservat als «grups especials», però en els dies posteriors en va continuar comprant.

L’OAC indica també que en el contracte entre la Fundació Tarragona 2017 i Tickemaster i en el plec de prescripcions tècniques «no es concreta cap limitació pel que fa al nombre d’entrades que es podien adquirir». Però des de l’organització es va dir que el nombre màxim de tiquets per persona era de sis. I qui ho deia era Ballesteros, el president del comitè organitzador: «Per a Ballesteros és “literalment impossible” que s’orientés la venda d’entrades a un grup en concret, ja que les localitats, que es venien a través de la xarxa o en dos punts físics a Tarragona, només es podien vendre de sis en sis». De fet, en el Plec de Prescripcions Tècniques per la gestió de la venda d’entrades dels Jocs, en l’apartat 3.2.2, Característiques de les entrades, es diu: «El sistema en línia ha de garantir la compra d’entrades individual i per grups, podent la Fundació establir els límits per a la compra simultània d’entrades per part d’una mateixa adreça IP». El límit, tal com havia admès Ballesteros, era de sis tiquets per persona (i deu per a grups).

Fora de la venda anticipada, SCC va comprar desenes d’entrades cada dia, una prerrogativa que només tenien els «grups especials».

Només es van vendre 6.925 entrades per a la inauguració, la meitat de les quals van ser comprades per quatre patrocinadors principals (Damm, Caixabank, Repsol i Telefònica) i Societat Civil Catalana. Però els patrocinadors disposaven de més de les 3.589 entrades que van comprar perquè no les van esgotar totes. És a dir, tenien a la seva disposició 4.809 entrades. Si a aquests tiquets se sumen els 2.000 que va repartir el Comitè Organitzador, vol dir que un total de 7.000 entrades no van estar disponibles al públic en general. S’ha de tenir en compte, a més, que 3.000 localitats es van reservar pels atletes que van desfilar abans de l’espectacle d’inauguració i els voluntaris dels Jocs. Per tant, els organitzadors i els patrocinadors (alguns, com s’ha vist, vinculats a SCC) tenien sota control 10.000 localitats d’un aforament de 14.000 seients.

El «fracàs» en la venda d’entrades

La resolució d’Antifrau també aborda el tema de la massiva entrega d’invitacions durant tots els Jocs. Tal com va publicar Porta Enrere en un article el 14 de juliol de 2019, el Comitè Organitzador va regalar 60.950 entrades durant tots els Jocs i només en va vendre 28.490.

«La motivació d’aquest fet [repartiment de moltes entrades gratuïtes] radicaria en omplir l’estadi de públic, fos com fos, a causa del fracàs de la venda d’entrades pel poc interès públic que hauria suscitat l’esdeveniment», diu la resolució. L’OAC diu que «V.» (Villamayor?) assegurava —per tant, s’entén que van entrevistar responsables o treballadors de la Fundació— que les invitacions (les 60.950 esmentades anteriorment) s’haurien repartit «de forma heterogènia» entre 300 organitzacions «de caire divers». Malgrat les afirmacions de «V.», l’OAC diu que «la documentació que l’Ajuntament de Tarragona hauria entregat a aquesta Oficina en relació amb el registre d’invitacions emeses, no concretaria les organitzacions i/o les persones a les quals foren destinades».

L’OAC assenyala també «la manca d’informació per part del COE i de l’Ajuntament», un fet que no hauria permès corroborar les declaracions de «V.».

Cal recordar que quan Porta Enrere es va disposar a documentar la venda d’entrades dels Jocs Mediterranis, l’arxivador que contenia l’expedient en paper estava pràcticament buit, sense que cap responsable de la Fundació o de l’Ajuntament fos capaç de respondre què se n’havia fet de la documentació. Aquest accés a la documentació desapareguda va arribar després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) denegués les mesures cautelars demanades per l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017 per accedir a la informació de la venda d’entrades. Consistori i Fundació es van gastar més de 12.000 euros de diners públics en advocats per tal d’impedir que Porta Enrere accedís a la documentació. La Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública havia donat la raó a aquest mitjà i va ser quan aleshores l’Ajuntament i la Fundació van recórrer al TSJC que, finalment, el 13 de maig de 2021 (gairebé tres anys després de la celebració dels Jocs) va donar la raó a Porta Enrere i la GAIP.

«Som una fundació de dret públic i cada euro que nosaltres ingressem ha de ser realment obert, transparent i disponible perquè qualsevol persona ho pugui confirmar […] Quan se’ns diu que nosaltres no som transparents, nosaltres neguem “la major”. Quan es diu que fem una gestió poc transparent i opaca, neguem “la major”», deia el 26 de setembre de 2018 Javier Villamayor. Els recursos al TSJC van demostrar l’opacitat de l’Ajuntament i la Fundació.

La sentència del TSJC va ser clara amb la falta de transparència de la Fundació: «Existeix falta d’al·legació i prova sobre el control de la gestió dels béns i drets del patrimoni fundacional a les finalitats que van donar lloc a la constitució [de la Fundació], de com es rendeix comptes de la seva gestió i de quin és el règim del seu personal directiu i administratiu».

L’OAC diu, però, que com el contracte entre la Fundació i Ticketmaster permet a la primera demanar les entrades que necessiti per a accions promocionals, provoca que «l’extracció d’entrades per part dels treballadors de la Fundació Tarragona 2017 no hauria incomplert el contracte signat» malgrat que la «manca d’informació» no ha permès contrastar la versió del «Sr. V».

Antifrau assenyala que «els JJMM no haurien atret suficientment l’atenció del públic en general i, a conseqüència d’això, des de l’Organització s’hauria buscat, fos com fos, promoure l’assistència de públic a les grades».

L’OAC conclou que no hi ha actuació delictiva perquè, tot i que no ha pogut contrastar la versió de «V.» i no se sap a qui es van regalar les entrades, tampoc es podria afirmar que aquestes haguessin anat a parar a persones d’una determinada ideologia.

Per a refermar que no hi ha delicte, Antifrau diu que, en el cas que les entrades s’haguessin regalat de forma discrecional [per a col·lectius amb una determinada ideologia] «aquest fet no hauria reduït la possibilitat d’accés d’altres col·lectius als diferents esdeveniments dels JJMM, doncs, tal com s’ha pogut contrastar, hi havia una gran quantitat d’entrades disponibles a la venda». És a dir, que si s’hagués volgut tenir unes grades favorables a la unitat d’Espanya, per exemple, l’organització hauria tingut un control més gran de l’accés a aquestes entrades, no deixant que qualsevol en pogués comprar. Però aquí s’ha de fer un matís important: per una banda, l’Ajuntament i la Fundació van regalar el triple d’entrades que van vendre i només ells saben a qui les van donar. Les persones o entitats que van rebre les invitacions no van haver de pagar ni un euro per aquells tiquets, mentre que la resta de ciutadans sí que havien de passar per caixa.

I un detall. Com s’ha vist, a la cerimònia d’inauguració dels Jocs, l’aforament estava pràcticament tot controlat per l’organització, amb molt poques entrades disponibles per al públic en general. Aquell era el dia crític, la posada de llarg dels Jocs amb la visita del rei Felip VI, el president de l’Estat, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Quim Torra. I les imatges no enganyen sobre què va passar.

FOTO: Tarragona 2018.