«La qualitat de l’aire a Tarragona és bona». El departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya tranquil·litzava d’aquesta manera la ciutadania l’endemà de l’episodi de pudor d’origen químic més gran dels últims anys. La fortor, que es va notar especialment a la Part Baixa de la ciutat, procedia d’una fuita de nafta (fracció lleugera del petroli) de l’empresa Asfaltos Españoles S.A. (ASESA) situada al Polígon Sud del complex petroquímic del Camp de Tarragona.

La fuita, quantificada inicialment en 150 m³ (150.000 litres), es va produir a les quatre de la matinada del dilluns 26 de setembre, però Protecció Civil no ho va notificar a la població fins a les 15.09 mitjançant un tuit. De fet, va ser el nas dels tarragonins qui va donar el senyal d’alarma perquè la pudor era tan intensa que va obligar, en alguns casos, a tancar les finestres dels domicilis per evitar que la catipén entrés a casa.

ASESA va confirmar a Porta Enrere que la fuita s’havia produït per culpa de les fortes pluges del 23 de setembre. Els aiguats havien enfonsat el sostre d’un dels grans tancs cilíndrics on aquesta empresa emmagatzema la nafta. L’enfonsament del sostre va provocar que una part del líquid del dipòsit (150 m³) sortís a l’exterior. Aquests dipòsits poden tenir sostres fixos o bé «flotants». El sostre enfonsat correspondria a aquest últim sistema, flotant, que no hauria resistit el pes de l’aigua.

En el moment de l’enfonsament del sostre, el tanc contenia uns 3.000 m³ de nafta, és a dir, tres milions de litres. Per tant, la pudor que la gent de Tarragona va sentir —i que va arribar fins al Maresme— no procedia dels 150 m³ de la fuita, sinó del contingut de tot el dipòsit, que havia quedat exposat a l’aire lliure (aquest extrem va ser corroborat per un informe de Bombers).

«La nafta conté uns compostos de sofre que provoquen mala olor, però aquesta pudor no significa que el compost sigui més tòxic que un altre», explicava Joan Carles Ronda, catedràtic de Química Orgànica al Diari de Tarragona.

A les 15.11 del 26 de setembre, Protecció Civil assegurava que la nafta no era «tòxica».

La nafta (també coneguda com a èter de petroli) pot ser mortal en cas «d’ingestió o penetració a les vies respiratòries», segons consta en les fitxes de seguretat d’aquesta substància.

Entre els compostos que conformen la nafta hi ha el benzè, el toluè i el xilè —juntament amb l’etilbenzè són els anomenats BTEX—, tres compostos orgànics volàtils (COV).

El benzè és una substància cancerígena que també afecta el sistema nerviós central i la reproducció de cèl·lules de la sang, a més deteriorar el sistema immunitari i fer malbé el material genètic de les cèl·lules, tal com assegura el Ministeri de la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).

Segons l’Agència de les substàncies tòxiques i el registre de malalties dels Estats Units (ATSDR per les seves sigles en anglès), el toluè pot afectar el sistema nerviós, provocar mals de cap, marejos, cansament, confusió o debilitat. Fins i tot pèrdua de la memòria o nàusees. A més, l’exposició a nivells alts d’aquesta substància durant l’embaràs pot provocar disminució de capacitats mentals i de creixement dels nens.

La tarda del 26 de setembre, un bomber del Parc Químic (el cos de bombers de les empreses petroquímiques de Tarragona) va haver de ser traslladat a l’hospital Joan XXIII amb marejos per culpa de la fuita de nafta.

En el cas del xilè, els efectes sobre la salut serien similars als descrits en el toluè, tot i que l’ATSDR assegura que «algunes persones exposades breument a quantitats molt altes de xilè van morir». Aquesta agència estatunidenca apunta als treballadors del sector petroquímic com els més exposats a aquesta substància.

«Que la fuita de nafta que es va produir dilluns passat sigui tòxica o no depèn del nivell d’exposició i de concentració. La sal de cuina no és tòxica, però si n’ingerim 100 grams, acabaríem a l’hospital», deia Joan Carles Ronda al Diari.

Per la seva banda, el responsable de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de la Generalitat a Tarragona (OGAU), Pere Poblet, assegurava que els mesuraments que havien fet els tècnics d’Acció Climàtica a l’interior de les instal·lacions d’ASESA i en els voltants havien donat resultats de «sulfhídric» (àcid sulfhídric, també anomenat sulfur d’hidrogen) i de compostos orgànics volàtils per sota dels límits permesos. Poblet va aportar una xifra de mesurament de sulfur d’hidrogen: 15 micrograms per metre cúbic (µg/m³). El responsable de l’OGAU  destacava que el límit legal és de 100 µg/m³, però no va esmentar els valors de COV mesurats.

ASESA va assegurar a Porta Enrere que va prendre mesures de contaminants amb detectors portàtils a l’exterior de la fàbrica «durant tot el dia» i que els resultats van ser negatius, «no donant cap senyal de cap producte tòxic». L’empresa, però, no va aportar cap dada sobre aquests mesuraments.

«Cada setmana o cada dia descarreguen camions sencers de nafta al port. És un hidrocarbur que habitualment es transvasa d’un dipòsit a un altre sense cap problema», deia Ronda.

El Port de Tarragona disposa d’una sèrie de sensors que mesuren contínuament la presència de COV a l’aire. Un d’aquests sensors està al Moll d’Hidrocarburs, a uns 300 metres del primer dipòsit d’ASESA (i aproximadament a un quilòmetre del tanc més allunyat de la seva posició). Segons un informe de Bombers al qual ha tingut accés Porta Enrere, el tanc sinistrat era el número 71, que es troba a poc més de 350 metres del sensor del Port, que al seu torn està a menys d’un quilòmetre i mig del barri del Serrallo de Tarragona.

L’aparell del Port va registrar unes concentracions enormes de benzè, toluè i xilè a partir del 26 de setembre. Si es repassen tots els mesuraments fets entre l’1 de juliol i el 30 de setembre d’enguany, no hi ha cap valor que superi els 15 µg/m³ de benzè fins al dia 25 de setembre a la una de la matinada (un dia abans que l’empresa comuniqués la fuita a Protecció Civil). La resta de valors per sobre (o, millor dit, molt per sobre) dels 15 µg/m³ es troben a partir del dia 26 de setembre, arribant al pic a la una de la tarda d’aquell dia, amb una concentració de benzè a l’aire de 124,44 µg/m³.  A les dues, el valor era de 110,08 µg/m³ i, consecutivament i fins a les sis de la tarda, de 55,34, 37,29, 30,82 i 42,84 µg/m³.

Però les emissions de benzè a l’aire fora del perímetre de l’empresa no es van limitar al dia 26. L’endemà hi va haver pics de fins a 82,23 µg/m³. El 28 de setembre es van registrar 45,03 µg/m³, valor molt semblant al màxim del dia 29, mentre que el 30 es va arribar als 68,69 µg/m³. Les pudors, a Tarragona, es van sentir durant tota una setmana, fins al 2 d’octubre, tot i que Protecció Civil havia notificat que ASESA havia acabat els treballs de buidatge del tanc el 29 de setembre i que la neteja del dipòsit s’havia fet el 30. Fins aleshores, l’empresa va haver de tirar escuma sobre la nafta que estava exposada a l’aire per tal d’amortir la pudor i les emissions de COV.

Gràfic extret de les dades dels mesuraments de benzè hora a hora, dia rere dia del sensor del Moll d’Hidrocarburs del Port de Tarragona des de l’1 de juliol i fins al 30 de setembre de 2022. Com es pot observar els pics corresponen a l’última setmana del mes de setembre, coincidint amb la fuita de nafta d’ASESA.

La legislació de la Unió Europea (així com la d’Espanya i la de Catalunya) situa el límit d’exposició de les persones al benzè en 5 µg/m³ de mitjana anual. No hi ha límits en períodes d’una hora o d’un dia, per exemple. Només la província d’Ontàrio, al Canadà, fixa l’exposició màxima al benzè en un dia. Es tracta, però d’una recomanació, no d’una llei. El ministeri del Medi Ambient d’aquesta província canadenca situa en 2,3 µ/m³ l’exposició màxima diària.

Les dades registrades pel sensor del Moll d’Hidrocarburs permeten extreure les mitjanes diàries des del 26 al 30 de setembre, que serien de 25,9, 20,4, 12,7, 18,7 i 16,8 µg/m³ respectivament. Per tant, molt per sobre de l’únic referent pel que fa a límits màxims diaris, el d’Ontàrio.

Amb tot, el sensor del Port no està situat en una zona d’habitatges, en un nucli de població, a diferència dels mesuraments que havia fet l’estació de Constantí en el cas de la fuita de benzè de Repsol del passat mes d’octubre. Però les condicions climatològiques no van jugar a favor de la població tarragonina.

Com s’ha esmentat anteriorment, el sensor del Port es troba poc menys d’un quilòmetre i mig de les primeres cases del barri del Serrallo. Aquell dia es va produir un canvi en la direcció del vent, transportant els vapors tòxics i les pudors cap al barri mariner i la ciutat de Tarragona, especialment la Part Baixa.

«Les condicions de dispersió de la contaminació no van ser favorables des del primer dia. Tot i que la velocitat del vent era relativament baixa, d’entre 1,2 a 4,7 metres per segon, aquest bufava del sector WSW-WNW, portant les emissions de forma continuada cap al Port i la ciutat de Tarragona», diu Francesc Xavier Roca, ex-màxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. Roca ha extret les dades de l’estació que el Servei Meteorològic de Catalunya té a la Universitat Laboral, un centre educatiu que compta amb milers d’estudiants i on el primer edifici de la institució es troba a 650 metres del primer dipòsit d’ASESA, tot i que a la banda oposada del sensor, és a dir, d’esquena a la direcció del vent d’aquells dies.

Ubicació d’ASESA en relació amb el sensor del Moll d’Hidrocarburs del Port, el barri del Serrallo (que es troba a 1,4 km del sensor) i del barri de Torreforta (a només 1 km del sensor però afavorit per la direcció del vent, que enviava la pudor i els compostos tòxics cap al Serrallo). El Parc de la Ciutat és on es troba l’estació de la XVPCA. A la Universitat Laboral, a tocar d’ASESA, hi ha l’estació del Servei Meteorològic de Catalunya. La Laboral tenia el vent d’esquena i això va protegir els estudiants durant tota aquella setmana. El tanc 71 és el que va patir l’enfonsament del sostre i el que va deixar la nafta a l’aire lliure.

Roca considera que, tenint en compte la distància del sensor als primers habitatges, la població podria no haver corregut perill perquè hagués calgut que les concentracions fossin més altes o que la velocitat del vent hagués estat més gran. Amb tot, el professor Roca es pregunta com pot ser que l’OGAU digués públicament que les concentracions de tòxics a l’aire estaven controlades si les estacions que va citar estaven d’esquena al vent (Universitat Laboral i Bonavista) i no es coneixen les dades dels mesuraments mòbils.

Porta Enrere ha demanat al departament de Medi Ambient de la Generalitat els mesuraments fets aquells dies i, especialment, els resultats de l’estació fixa situada al Parc de la Ciutat, a Tarragona. En el moment de publicar aquest reportatge, les dades no havien estat facilitades.

L’estació del Parc de la Ciutat forma part de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que el departament de Medi Ambient té arreu del territori català. Cada estació mesura una sèrie de substàncies tòxiques. En la del Parc de la Ciutat, el benzè no es mesura automàticament, sinó que es fa manualment dos o tres dies a la setmana. A diferència dels compostos que es mesuren contínuament i de forma automàtica, els mesuraments manuals no es pengen al web on consten tots els resultats de totes les estacions de Catalunya al cap d’unes hores (com en el cas de la de Constantí amb el benzè), sinó que cal demanar-ho expressament.

Els resultats poden tardar setmanes perquè les mostres amb els mesuraments manuals són recollides per operaris d’una empresa —el servei no el fan els tècnics de la Generalitat, sinó una companyia externa—. A finals de cada mes, les mostres s’envien totes juntes a un laboratori extern, que en fa l’anàlisi.

Hi va haver, però, un cos d’emergències que va fer mesuraments sobre el terreny i del qual Porta Enrere sí que en té dades. Es tracta de Bombers. Segons consta en un informe, els aparells portàtils dels bombers (marca Dräger 8000, els mateixos que es van fer servir la nit d’IQOXE), van registrar valors de sulfur d’hidrogen de 140 parts per milió (ppm) al costat del dipòsit accidentat. Bombers diu que hi havia presència de «gasos» també, però no precisa quins i en quina quantitat.

Per saber quants micrograms per metre cúbic (µg/m³) corresponen a 1 ppm d’una determinada substància química cal aplicar una fórmula matemàtica on el resultat dependrà de la massa molecular de cada compost (no tindrà els mateixos micrograms per metre cúbic 1 ppm de benzè que d’òxid d’etilè, per exemple). 1 ppm de sulfur d’hidrogen és l’equivalent a 1.390 µg/m³. Per tant, les 140 ppm que van mesurar els bombers equivalen a 196.000 µg/m³.

Segons l’ATDSR, el sulfur d’hidrogen és tòxic per a la salut. L’exposició a aquest gas pot provocar irritació en els ulls, nas i gola, cansament i problemes d’equilibri. En exposicions a alts nivells de concentració d’aquest compost, s’han donat casos d’aturades respiratòries, així com pèrdues de coneixement.

«El sulfur d’hidrogen és extremadament nociu per a la salut, ja que són suficients 20-50 ppm a l’aire per causar un malestar agut que pot portar a la sufocació i a la mort per sobreexposició», diu un informe de la subdirecció general de Seguretat i Salut Laboral del departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya del gener de 2013.

El límit d’exposició al sulfur d’hidrogen en una àrea urbana és de 100 µg/m³ (valor mitjà durant 30 minuts), per tant, els valors detectats per Bombers dins d’ASESA, al costat del tanc, multiplicaven per 2.000 aquest límit.

El valor límit professional (dins d’entorns laborals) d’exposició al sulfur d’hidrogen de curta durada és de 10 ppm, és a dir, 14 vegades menys que els mesuraments fets per Bombers. En un període de vuit hores (jornada laboral) el màxim permès són 5 ppm (7.000 µg/m³).

Sis hores després de l’avís de l’empresa, Bombers assegurava que els mesuraments de sulfur d’hidrogen a 100 metres a l’est del tanc mostraven valors de 2 ppm.

Com s’ha esmentat anteriorment, el responsable de l’OGAU a Tarragona va dir que els mesuraments de sulfur d’hidrogen havien mostrat valors de 15 µg/m³.

Els valors del toluè i el xilè

La guia europea de la qualitat de l’aire feta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) situa en 260 µg/m³ el valor màxim d’exposició al toluè en un dia (de mitjana). Entre els dies 26 i 30 de setembre, la mitjana diària segons els valors mesurats pel sensor del Port de Tarragona va ser de: 60,9, 34,8, 16, 24 i 24,1 µg/m³.

El 26 de setembre hi va haver una màxima de 195,15 µg/m³ a les dues de la tarda, el 27 una de 163,94, el 28 es va arribar a 39,42 mentre que el 29 i el 30 les màximes van ser de 55,06 i 105,98 respectivament.

Pel que fa al xilè, segons el Ministeri del Medi Ambient de la província d’Ontàrio (Canadà), l’exposició màxima permesa per tal que la població no pateixi efectes contra la seva salut és de 730 µg/m³ de mitjana en un dia i de 3.000 µg/m³ en un període de 10 minuts. El valor màxim registrat pel sensor del Port aquells dies va ser de 154,93 µg/m³ la primera hora del dia 27 de setembre. El 26 va registrar un pic de 137,87, mentre que el 28, 29 i 39 els valors màxims van ser de 26,14, 30,18 i 42,95 µg/m³ respectivament.

El 26 va ser el dia que va registrar la mitjana més alta, amb 46,17 µg/m³, molt lluny dels límits que marca Ontàrio.

La fuita d’ASESA va esverar la ciutadania perquè la pudor es va sentir clarament a Tarragona i a molts altres punts del litoral català. A les sis de la tarda del 26 de setembre, Protecció Civil ja havia rebut 352 trucades en relació amb aquest incident.

La Fiscalia va decidir obrir diligències d’ofici, però en una entrevista a Tarragona Ràdio el passat 24 de novembre, la fiscal en cap de Tarragona, María José Osuna, va dir que es descartava el «dany al medi ambient».