Escrit per:El mes de maig d’enguany, el jutjat va cridar a declarar el cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Menchon, en condició d’investigat. Aquella citació arribava després que el consistori tarragoní enviés a la Fiscalia la destrossa feta a la Torre de Minerva de la muralla romana —un monument que forma part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco— el juliol de l’any passat. Juntament amb Menchon, el gerent de l’empresa de bastides que va fer els forats a la torre i al relleu de la deessa Minerva, Manuel Fernández, també va ser citat a declarar en condició d’investigat. L’empresa, Foreseny, també constava com a investigada.
La Fiscalia havia traslladat el cas al jutjat després d’investigar durant mesos. De fet, en la memòria anual de 2021 de la Fiscalia de Tarragona es criticava «l’absoluta desatenció» dels béns protegits a la demarcació, posant el focus, entre altres casos, en la destrossa de Minerva, tal com va publicar el Diari de Tarragona el 21 d’octubre d’enguany.
La Fiscalia i el jutge, per tant, havien vist indicis de delicte, no només en l’empresa que va fer els forats, sinó també en el cap tècnic de Patrimoni Històric que era, a més, el director del projecte i l’encarregat de supervisar els treballs.
L’Ajuntament de Tarragona va decidir, un cop es va produir el desastre, fer la seva pròpia investigació interna per a esbrinar què havia passat i si s’havien de depurar responsabilitats dins de la casa. «No hi ha cap responsabilitat jurídica per part de ningú de l’Ajuntament», va afirmar el regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, a Ràdio Ciutat de Tarragona el 9 de maig de 2022. Pinedo feia referència a aquella investigació interna, tot i que no va donar detalls de per què el consistori havia arribat a la conclusió que ni Menchon ni ningú més de l’Ajuntament tenien cap responsabilitat mentre que el jutjat cridava a declarar el cap tècnic de Patrimoni Històric.
L’informe que exculpava Joan Menchon porta el títol d’Informe proposta que eleva a l’Alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona l’oficiala major, cap de l’assessoria jurídica, en relació amb la responsabilitat del personal de l’Ajuntament de Tarragona respecte del disseny, tramitació, control i/o execució del projecte d’instal·lació d’una bastida sobre la torre de Minerva i té data de 22 de desembre de 2021, és a dir, mesos abans que Menchon hagués de declarar davant del jutge.
Un dels principals aspectes per saber si Joan Menchon tenia alguna mena de responsabilitat en allò que havia passat —13 forats a la torre, incloent-hi un al relleu de la deessa, el més antic del món romà fora de la península Itàlica— era saber si havia fet la seva feina, és a dir, dirigir i supervisar els treballs —els forats els havien fet els operaris de Foreseny, evidentment—.
Menchon no havia supervisat els treballs perquè, d’haver-ho fet, hagués impedit la fixació de la bastida a la torre. El cap tècnic de Patrimoni Històric es va adonar de la destrossa el 14 de juliol, un dia abans que els tècnics municipals, els de la Generalitat i els de l’Arquebisbat (propietari del monument) haguessin de pujar a la bastida per analitzar l’estat de la torre i del relleu, objectiu de la instal·lació d’aquesta estructura tubular. Els forats es van fer entre el 12 i el 13 de juliol i Menchon no hi era.
Tal com va explicar Porta Enrere en un article del 10 d’agost de 2021, el Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (RPPAP) indica que les intervencions arqueològiques s’han de fer sota la direcció d’una o diverses persones i aquestes han de dirigir personalment l’execució tècnica del projecte i tenen l’obligació de «romandre al jaciment mentre es duen a terme els treballs de camp».
L’informe de desembre de 2021 de l’oficiala major de l’Ajuntament (i cap de l’assessoria jurídica), Irene Elena Torralba, cita el RPPAP en els mateixos termes i analitza si Menchon va complir amb el reglament o no. Torralba arriba a la conclusió que Menchon no tenia l’obligació de «romandre al jaciment», és a dir, a la torre de Minerva, perquè el RPPAP indica que el director ho ha de fer «mentre es duen a terme els treballs de camp». Semblaria que, en aquest cas, «els treballs de camp» haurien de ser els de la instal·lació de la bastida, però la cap de l’assessoria jurídica incorpora la definició de «treballs de camp» que consta a l’Institut d’Estudis Catalans: «Estudi fet en el lloc mateix on hi ha l’objecte que es vol estudiar». Com que l’estudi de la torre de Minerva s’havia de fer un cop s’hagués instal·lat la bastida, Torralba conclou que en el moment que es van fer els forats que van fixar l’estructura a la torre aquests «treballs de camp» encara no s’havien produït i, per tant, Menchon no tenia l’obligació de ser-hi present.
Si es consulta el RPPAP es pot veure que el punt 3.1 descriu què es considera una intervenció arqueològica: «Els estudis directes d’art rupestre i les prospeccions, els sondeigs, les excavacions, els controls i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terrenys o sense, que tingui per finalitat descobrir, documentar o investigar restes arqueològiques o paleontològiques». En el punt 3.3 s’especifica què s’entén per «controls»: «Les tasques de vigilància i, en determinats casos, de coordinació d’obres o treballs que puguin afectar restes arqueològiques o paleontològiques, incloses les neteges de jaciments». És a dir, muntar una bastida sobre un monument sembla que tindria cabuda en aquesta última definició. El punt 4.1 indica que les intervencions descrites en l’article 3 (punts 3.1 i 3.3 inclosos, evidentment) s’han de fer sota la direcció d’una o diverses persones i en l’article 11 —punts 11.1 (apartat b) i 11.2— s’explicita que el director de la intervenció [arqueològica] ha de romandre al jaciment on es fan els treballs de camp de l’esmentada intervenció. Per tant, si un control per vigilar que cap resta arqueològica es faci malbé durant unes obres és considerat una intervenció arqueològica i aquestes intervencions obliguen al responsable de la mateixa a «romandre» en el lloc dels treballs, sembla que Menchon sí que hauria d’haver estat present en aquella instal·lació de la bastida.
«És inexcusable que no hi hagués cap arqueòleg expert controlant els treballs. Per què el senyor Menchon no estava vigilant les obres? S’han de depurar responsabilitats», demanava Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), tal com va publicar el Diari de Tarragona el 20 de juliol.
Dues versions del mateix informe
Un cop descartada la presència de Menchon durant els dies que es va muntar l’estructura a la torre, la cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de Tarragona intenta comprovar en el seu informe si el cap tècnic de Patrimoni Històric va fer la seva feina a l’hora de dirigir el projecte. «De la prova documental que s’incorpora a l’expedient es desprèn que el cap tècnic de Patrimoni Històric portà a terme aquesta funció directiva en l’elemental exercici de les funcions encomanades i assumides com a pròpies a l’informe de justificació del contracte», diu Torralba. La «prova documental» és un informe signat per Menchon el 20 de juliol de 2021.
D’aquest informe, que porta per títol Actuacions preliminars a la torre de Minerva, problemàtica derivada de la instal·lació d’una bastida i ordres a l’empresa adjudicatària, es destaca una frase: «Als efectes, el tècnic sotasignant [Joan Menchon] va donar instruccions al gerent de l’empresa Sr. Fernández de no collar la bastida en el mur, cosa que implica perforar, sinó estrebar a l’ampit de la terrassa»*.
L’informe de Menchon que serveix a Torralba per destacar que el cap tècnic de Patrimoni Històric havia actuat correctament avisant l’empresa de no foradar la torre es va signar el 20 de juliol de 2021, precisament el dia que el Diari va publicar l’article on el director de l’ICAC assegurava que calia un arqueòleg supervisant els treballs, assenyalant directament a Menchon. El 19 de juliol, és a dir, un dia abans de la data de la signatura de l’informe, l’Ajuntament va anunciar que portaria el cas a la Fiscalia i que investigaria perquè no hi havia cap tècnic municipal supervisant l’actuació a la torre.
Resulta que hi ha dues versions del mateix informe. Una, amb data 16 de juliol, és la que es va presentar a la reunió del 19 de juliol amb tècnics d’altres institucions (ICAC, URV, ICOMOS, RSAT, etc.) per explicar què havia passat a Minerva. L’altra versió és la que fa servir Torralba i, tot i que també hi consta la data de 16 de juliol, al costat hi ha la signatura electrònica del cap tècnic de Patrimoni Històric del 20 de juliol. L’informe, en ambdós casos, té el mateix nom, però en la segona versió apareixen afegits que reforcen la versió de Menchon (autor del document) sobre les indicacions fetes a Foreseny perquè no clavés la bastida a la torre.
En la versió del 16 de juliol, en relació amb l’avís al gerent, Menchon escriu: «No cal dir que aquest particular [“evitar perforacions en els murs”] es va parlar amb el gerent de l’empresa Sr. Manuel Fernández». Aquesta versió (l’original) és molt menys explícita i contundent que la del 20 de juliol (vegeu la frase tres paràgrafs més amunt marcada amb un *) perquè Menchon no fa referència a cap mena «d’instrucció» al responsable de Foreseny. Simplement diu que ho van parlar. Aquesta paraula, «instrucció», serà clau en l’informe que mesos després farà l’oficiala major. Així, en un altre paràgraf de l’informe de Menchon, en la seva versió de 20 de juliol, es diu: «[El gerent] ens va manifestar al sotasignant [Menchon] i la Sra. Martin [delegada diocesana de patrimoni] que el que s’havia executat no era correcte ni de bon tros i ho va atribuir a un error tècnic del seu equip, tot reconeixent que no havia seguit les instruccions rebudes». Aquesta última frase, a partir de l’última coma, no apareix en la versió original del 16 de juliol.
«La funció primera del cap tècnic de Patrimoni Històric com a director del projecte era donar les instruccions tècniques per tal que la instal·lació de la bastida fos respectuosa amb el bé sobre el qual havia de projectar-se la intervenció», diu l’informe de la cap de l’assessoria jurídica, que subratlla la frase que consta en el document redactat i signat per Menchon en el qual va donar instruccions al gerent de Foreseny abans d’instal·lar la bastida. La inclusió de la nova frase en la versió del 20 de juliol amb la paraula «instruccions» serà decisiva perquè la cap de l’assessoria jurídica conclogui que Menchon va exercir correctament la seva tasca de director del projecte i exculpar-lo de qualsevol responsabilitat en els forats de Minerva.
«Desconec si el cap tècnic de gestió va indicar a Foreseny que no s’havia d’ancorar la bastida al mur, en cas que aquesta empresa hagués anat a veure prèviament on s’havia d’instal·lar l’estructura», va dir Hermán Pinedo, regidor de Patrimoni Històric, a Porta Enrere en l’article que aquest mitjà va publicar el 10 d’agost de l’any passat.
El presumpte avís de Menchon a Foreseny i el fet que el cap tècnic de Patrimoni Històric, un cop descoberta la destrossa, hagués informat els seus superiors i els tècnics implicats en el projecte són motius perquè la cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament destaqui la bona feina feta per Menchon, de qui en remarca el «lideratge» i la «perícia»: «Les actuacions de direcció i lideratge [de Menchon] hi eren, malgrat que ja s’havia produït el resultat fatal […] La perícia d’un tècnic [Menchon] […] no s’ha vist soscavada, ja que, segons es desprèn dels fets que es relaten a l’expedient, aquest actuà en consonància a les funcions que li eren exigibles».
Responsabilitat
L’arquitecte municipal també exculpa Menchon. En un fragment d’un informe fet a petició de Torralba per incloure’l en la seva investigació, l’arquitecte assegura que Menchon no havia de ser present durant els treballs de muntatge de la bastida, sinó que únicament havia de fer alguna visita puntual perquè les operacions tècniques de la instal·lació de la seva estructura «no eren de la seva competència». Aquesta afirmació de l’arquitecte és molt similar als arguments que va donar Menchon en la reunió amb les diferents institucions i entitats vinculades al patrimoni històric el 19 de juliol de 2021. Segons alguns assistents d’aquella reunió, el cap tècnic de Patrimoni Històric va afirmar que «no li corresponia a ell saber com es muntava una bastida».
El 16 de juliol de 2021, dia en què Porta Enrere va destapar la destrossa, Menchon havia fet un altre informe: Avaluació de danys, reparació dels mateixos i responsabilitats derivades de la realització de 12 forats a la torre de Minerva per instal·lació d’una bastida. Es tracta del cèlebre informe de l’ampolla d’aigua, és a dir, aquell on el cap tècnic de Patrimoni Històric minimitzava la perforació de la torre i el relleu argumentant que la quantitat de material arqueològic destrossat (on s’havien fet els forats) cabria en una ampolla d’aigua de 25 cl. Aquest document també es va presentar en la reunió del 19 de juliol. Aquells arguments de Menchon van provocar reaccions irades de professors com Ricardo Mar, que va escriure un article al Diari amb el títol Torre de Minerva: coses que caben en una ampolla d’aigua. També del regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo: «No es pot minimitzar un fet així de greu. Això és com si jo ara digués que puc trencar cinc centímetres de l’estàtua del David de Miquel Àngel perquè, com que és molt poc volum en comparació a la resta de l’obra, doncs no és greu. Això és una bestiesa»
En aquell informe de Menchon del 16 de juliol (el de l’ampolla d’aigua) no hi ha cap referència sobre l’avís al gerent de Foreseny de no perforar la torre. «Quant a la responsabilitat dels fets, és atribuïble a una mala praxi per part de l’empresa Foreseny, a qui es va encarregar els treballs. Val a dir que aquesta empresa té una llarga experiència en muntatge de bastides en el Patrimoni Històric i és coneixedora que precisament en monuments com aquest no s’ha de falcar una bastida mitjançant forats en els paraments», va escriure.
No és la primera vegada que hi ha dos informes diferents de Menchon sobre un mateix tema. En el cas de l’estructura de ferro rovellat instal·lada al teatre romà de Tarragona, Menchon va subscriure, juntament amb la resta de tècnics municipals de Patrimoni Històric, un document en què s’oposava a aquell projecte. Mesos després, en canvi, va redactar un nou informe en solitari on justificava i avalava la instal·lació d’aquell entramat de ferro (que ha fet malbé el jaciment).
La bastida de Foreseny sobre la Torre de Minerva.
Les justificacions de les irregularitats administratives
Els forats a la torre i al relleu es van fer perquè calia estabilitzar la bastida perquè no caiés. El problema d’origen es troba, per tant, en la tipologia de bastida instal·lada. Per tal de no haver estat collada a la torre, la bastida hauria d’haver estat autoestable, amb la part inferior, la de la base, més ampla per dotar-la d’estabilitat (els detalls sobre aquesta mena d’estructures es poden trobar a l’article de Porta Enrere del 10 d’agost de 2021).
Dues empreses van aportar pressupostos per escrit. Una tercera ho va fer per telèfon i una quarta, de plataformes elevadores, finalment no va oferir preu perquè el tècnic que els havia d’indicar el lloc i les característiques de la feina a fer (Menchon), va dir que no hi seria el dia de la visita. De fet, en el seu informe de 20 de juliol de 2021, Menchon assegura que va descartar l’empresa de plataformes elevadores perquè «les dimensions [de la màquina] farien difícil l’accés pels túnels del Passeig Arqueològic». L’empresa no va tenir l’oportunitat de dir si les seves plataformes podrien accedir o no perquè no va poder anar a la torre. A més, Menchon va descartar la plataforma perquè «les emissions d’hidrocarburs [de la maquinària] podrien afectar la muralla». La muralla romana de Tarragona envolta la Part Alta de la ciutat, que al seu torn està envoltada per una sèrie de carrers per on transiten vehicles constantment (Rambla Vella, Via de l’Imperi o el Passeig de Sant Antoni). Aquests arguments per a descartar l’empresa de plataformes elevadores no consten en la primera versió del 16 de juliol.
L’oficiala major assegura en el seu informe que en l’expedient de contractació de la bastida Foreseny va pressupostar el pla de muntatge de l’estructura però que, en canvi, aquest pla no consta en la documentació, un fet que considera «insòlit». «No sembla que ningú corroborés la procedència de la seva necessitat, la comprovació de la seva constància, ni la seva supervisió tècnica», diu Torralba.
La cap de l’assessoria jurídica va demanar un informe a la vicesecretària general de l’Ajuntament de Tarragona perquè valorés si, d’acord amb la normativa, calia incloure en l’expedient de contractació un projecte de bastida o «qualsevol altre document tècnic». La resposta va arribar a través de l’arquitecte municipal i coordinador de l’Oficina de Projectes. Aquest va afirmar que no calia un projecte executiu de la bastida i va afegir que, encara que Foreseny no ho indiqués en el seu pressupost, es podia deduir que l’estructura havia de ser autoestable perquè utilitzava el sistema «Multidireccional-Allround» i perquè el preu de Foreseny era similar al d’Andamios Plácido, l’altra candidata al contracte que sí que feia constar en el seu pressupost que la bastida era autoestable. El Multidireccional-Allround que cita l’arquitecte no pressuposa res, però, perquè amb aquest sistema es poden muntar bastides autoestables o fixes en una paret (com les que es fan per a rehabilitar la façana d’un edifici d’habitatges).
La cap de l’assessoria jurídica també fa incís en un aspecte tècnic. Segons explica en el seu informe, el contracte menor que va servir per adjudicar la bastida, no hauria d’haver estat un contracte de serveis, tal com es va fer, sinó d’obres. Aquest contracte hauria d’haver estat tramitat pel servei de Contractació de l’Ajuntament de Tarragona i no pel departament de Patrimoni Històric.
Malgrat que l’adjudicació del contracte no es va fer correctament, l’oficiala major diu que això pot ser «excusable» perquè les altres vegades que l’Ajuntament ha hagut de contractar una bastida s’ha fet com a contracte de serveis. «Aquesta irregularitat formal entra dins de la lògica de l’error indispensable», diu. I, a l’hora de dirimir si calia depurar responsabilitats per aquesta irregularitat, afirmava: «L’error en la qualificació d’un contracte no és per se fonament bastant com per a exigir responsabilitat disciplinària a un empleat o empleada municipal».
El permís de la Generalitat
En l’informe de la cap de l’assessoria jurídica de l’Ajuntament de Tarragona s’intenta esbrinar si calia demanar el preceptiu permís a la Generalitat. Així, es fa constar la resposta de la cap de servei a la Persona del consistori tarragoní que diu que, en cas que hagués fet falta demanar autorització o un informe de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona, haurien estat els tècnics de la Generalitat qui haurien avisat el consistori perquè estaven al cas d’allò que s’havia de fer a Minerva. Per tant, ja exculpava els tècnics del consistori.
Però Torralba explica que el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, va demanar a l’Arquebisbat (propietari del monument) accés a la torre i en aquella comunicació feia constar que era necessari, a més, l’aprovació prèvia de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona.
L’oficiala major arriba a la conclusió que s’hauria d’haver demanat permís a la Generalitat i que ho hauria d’haver fet Joan Menchon, però certifica que no es va fer: «Malgrat que l’expedient municipal estava desproveït de les formalitats que contempla la normativa de protecció del patrimoni arqueològic, la realitat és que l’actuació era coneguda i tolerada per la mateixa Administració que havia de permetre-la [la Generalitat] i no és forassenyat pensar que si la intervenció projectada no fora susceptible de ser autoritzada, els mateixos tècnics de l’administració autonòmica, assabentats i coneixedors del projecte, haurien estat els primers a denunciar la inviabilitat de la proposta dissenyada pel cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona i acordada entre tots els tècnics intervinents».
Tot seguit, Torralba es planteja si el fet d’haver demanat el permís hauria evitat la destrossa: «En aparença, el dany provocat a la torre no derivaria, ni de bon tros, de l’incompliment de la mera formalitat de sol·licitar autorització a la Generalitat de Catalunya per a dur a terme una intervenció coneguda i tolerada pel personal tècnic de l’Administració autonòmica. Res no fa pensar una solució diferent».
El punt 5.1 del RPPAP diu: «Les intervencions arqueològiques i paleontològiques han de ser autoritzades per la Direcció General del Patrimoni Cultural». Però no es va demanar cap autorització a la Generalitat de Catalunya. De fet, Agència Catalana del Patrimoni Cultural va confirmar a Porta Enrere aquest extrem: «No cal autorització expressa del departament de Cultura per la instal·lació de bastides, per tant, no es va demanar. El departament autoritza intervencions i en aquest cas la bastida no corresponia a l’execució d’un projecte d’obres, que sí que necessita autorització». Però ja hem vist que l’oficiala major de l’Ajuntament de Tarragona diu que aquest contracte s’hauria d’haver tramitat com d’obres i no de serveis.
En l’espai Nyaps Patrimonials emès a YouTube, el professor Ricardo Mar va dir que l’aleshores directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, havia defensat Menchon després dels fets de Minerva perquè el cap tècnic de Patrimoni Històric havia facilitat la instal·lació de l’estructura de ferro rovellat al teatre romà —un projecte de la Generalitat—anys abans (el cas del doble informe esmentat anteriorment).
L’informe de l’oficiala major acaba amb la conclusió que no s’ha d’expedientar ningú i decideix arxivar el cas: «No trobem, doncs, motius suficients que justifiquin l’obertura d’un expedient disciplinari per l’incompliment de la formalitat exigida per la normativa de patrimoni, perquè la mera figuració o presumpció no pot servir de fonament a la incoació d’un expedient d’aquesta tipologia».
Malgrat que l’Ajuntament de Tarragona va dur el cas a la Fiscalia un cop es va produir la destrossa destapada per Porta Enrere, posteriorment no s’ha personat a la causa. Qui ho hauria fet és l’Arquebisbat de Tarragona, propietari de la Torre de Minerva. Porta Enrere s’ha posat en contacte amb l’Arquebisbat per confirmar aquest extrem i per conèixer en quin punt es troba el cas, però l’Arquebisbat ha declinat comentar res sobre aquest assumpte.
