«L’incendi ha provocat una columna de fum negre que s’ha dissolt a l’atmosfera sense cap mena de perill». Així valorava l’empresa Azufrera y Fertilizantes Pallarés (AFEPASA) el núvol tòxic provocat per un foc a les seves instal·lacions i que va obligar a activar el PLASEQTA i a confinar tot el polígon de Constantí —lloc on es troba aquesta indústria— el dilluns 7 de novembre.

Malgrat les paraules de l’empresa, emeses en un comunicat i difoses per diferents mitjans de comunicació, el cert és que dos policies locals de Constantí van haver de ser atesos pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) per inhalació de fums. Un dels agents va haver de ser traslladat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on se li va donar l’alta hores després.

L’incendi, que segons l’empresa havia començat en un dels magatzems, va afectar una altra nau on hi havia molt de sofre. La combustió d’aquest producte dona lloc al diòxid de sofre, un gas tòxic. El Ministeri de la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) assegura que l’exposició a aquest contaminant pot provocar irritació i inflamació del sistema respiratori, afeccions i insuficiències pulmonars, alteració del metabolisme de les proteïnes, mal de cap i ansietat. A més, l’Organització Mundial de la Salut diu que els ingressos hospitalaris per cardiopaties i la mortalitat augmenten en els dies que els nivells de diòxid de sofre són més elevats. «La combustió de sofre pot produir diòxid de sofre, que pot tenir una afectació lleu per a les persones», va assenyalar, però, el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré.

En declaracions als mitjans de comunicació, Àngel Xifré va assegurar que els valors de diòxid de sofre detectats a l’aire eren de 38 micrograms per metre cúbic (µg/m³), mentre que l’afectació (nociva) per a les persones, començaria a partir dels 500 µg/m³. Les dades a les quals feia referència el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona (38 µg/m³) s’havien extret de l’estació que la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) té a Alcover, a 13 quilòmetres de distància d’AFEPASA en línia recta.

Segons va informar Protecció Civil, el cos de Bombers va estar fent diferents mesuraments de la concentració diòxid de sofre a l’aire durant tota la tarda, el vespre i la nit.

Preguntat per Porta Enrere, el cos de Bombers diu que els mesuraments van mostrar valors de diòxid de sofre superiors a 0,75 parts per milió (ppm) en la «zona calenta», d’entre 0,25 i 0,74 ppm en la «zona tèbia» i inferiors a 0,24 ppm en la «zona freda». Els mesuraments es van fer en un radi d’uns dos quilòmetres al voltant d’AFEPASA (l’empresa del polígon de Constantí més allunyada de la de la fàbrica de sofre es troba a aquesta distància, així com l’aeroport de Reus). La «zona calenta» seria la més pròxima a l’empresa —i la «freda» la més llunyana—, tot i que Bombers precisa a Porta Enrere que la definició d’aquestes zones (calenta, tèbia i freda) estava condicionada als resultats dels mesuraments de concentració de diòxid de sofre en l’aire. «La zona considerada freda, com l’aeroport de Reus [amb valors de 0 ppm diuen els bombers], era susceptible de passar a ser zona tèbia o calenta en funció de com haguessin evolucionat les tasques d’extinció de l’incendi [com menys foc hi havia, menys sofre es cremava i, per tant, menys diòxid de sofre s’emetia] i la força i la direcció del vent», expliquen des de Bombers. En la zona tèbia hi havia habitatges, concretament tres masos, dos dels quals deshabitats. En el tercer, la família que hi viu va haver de ser confinada.

El límit legal d’exposició al diòxid de sofre per a la protecció de la salut humana és de 350 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de mitjana en una hora, 125 µg/m³ en un dia i 50 µ/gm³ en un any. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que l’exposició de les persones a aquest gas no superi els 40 µg/m³ de mitjana en 24 hores o de 500 µg/m³ de mitjana durant 10 minuts.

Les més de 0,75 ppm de diòxid de sofre mesurades pels Bombers en la «zona calenta» corresponen a uns 1980 µg/m³ d’aquesta substància, és a dir, sis vegades més que el valor màxim de protecció per a la salut de les persones en una hora (i quatre vegades més que el valor d’exposició de 10 minuts de l’OMS). Segons Bombers, els mesuraments es van fer de forma puntual en diferents indrets i franges horàries: «Des del punt de vista de control mediambiental, el servei [de mesurament] era dinàmic. Calia prendre mesuraments de forma contínua per anar movent les delimitacions de zona (calenta, tèbia i freda) en funció del risc».

Els valors de la «zona tèbia», on es va confinar la família en un dels masos, eren d’entre 0,25 i 0,74 ppm de diòxid de sofre, que equivalen a 660 i 1940 µg/m³ d’aquest gas respectivament. És a dir, quantitats que duplicaven o multiplicaven per sis el límit màxim permès per a evitar riscos en la salut de les persones i que estaven molt per sobre de l’exposició de 10 minuts de durada indicada per l’OMS.

L’aeroport de Reus, a dos quilòmetres d’AFEPASA i que estava inclòs inicialment a la «zona freda», va haver de confinar tothom que hi havia i, fins i tot, es va desviar un vol de Ryanair que procedia de Dublín i que arribava a les 20.05 h.

Ciutadans exposats a la contaminació

La cronologia de l’emergència facilitada per Protecció Civil detalla que un ciutadà va donar l’avís del foc a AFEPASA a les 14.16 h. Bombers va enviar set vehicles per extingir l’incendi a les 14.57 h, però les sirenes de confinament no van sonar fins a les 15.52 h, una hora i mitja després que es veiés la primera columna de fum (tot i que hi ha testimonis que asseguraven a les xarxes socials que el foc s’hauria declarat abans de les 14 h). En el moment de l’arribada dels bombers, el foc feia més de tres quarts d’hora que cremava, emetent un fum molt tòxic (tal com s’ha vist en els posteriors mesuraments de Bombers) sense control.

Tal com explicava el mitjà Nació Tarragona, malgrat la presència d’agents dels Mossos d’Esquadra per tal que es complís el confinament —que es va iniciar gairebé a les quatre de la tarda—, «es van veure algunes imatges de treballadors del polígon circulant i treballant sense tenir en compte les mesures de confinament». Per tant, aquests treballadors haurien estat exposats a altres concentracions de diòxid de sofre a l’aire. «Vam notar que ens picava la gola i més tard ens va fer mal el cap», asseguraven diferents persones del polígon de Constantí als mitjans de comunicació. Uns símptomes que corresponen a l’exposició al diòxid de sofre.

En les imatges d’alguns testimonis publicades en comptes de Twitter, es veuen agents dels Mossos d’Esquadra a uns centenars de metres de l’incendi i sense cap mena de protecció per la inhalació de substàncies tòxiques.

En altres imatges, aquesta vegada de mitjans de comunicació, hi ha agents, equips d’emergències i periodistes amb mascaretes FFP2 (fins i tot algun treballador amb mascareta higiènica). Segons Francesc Xavier Roca, exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la UPC, aquesta mena de mascaretes estan indicades per a partícules i no «tenen utilitat per a gasos» com el diòxid de sofre. Les imatges de ben entrada la nit mostren agents dels Mossos d’Esquadra amb màscares antigàs.

Malgrat tot això, el govern català va considerar que l’actuació de l’emergència —sobretot en activació de sirenes i confinaments— havia estat bona. «Els tempos d’activació [del PLASEQTA] van ser correctes», va dir l’endemà de l’incendi Patrícia Plaja, portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya. Plaja assegurava que AFEPASA no era considerada com una empresa perillosa (no estava inclosa en els establiments de la normativa Seveso) i que van ser els bombers, un cop van arribar al lloc de l’incendi, qui van recomanar l’activació del PLASEQTA.

Bombers va activar un total de 27 dotacions, entre els quals, el Grup de Riscos Tecnològics i el Grup Operatiu de Suport (una unitat sanitària), mentre que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), va activar dues dotacions terrestres i tres unitats ORCA (Unitat d’Intervenció i Servei, l’anomenada «elit» del SEM).

Segons va informar Protecció Civil, a les 20 h el foc estava estabilitzat perquè no «quedaven flames a l’interior de la instal·lació», tot i que encara hi sortia fum. Amb l’estabilització de l’incendi, el confinament del polígon de Constantí es va limitar a uns 600 metres de l’empresa.

A la matinada, Bombers indicava que els mesuraments de contaminants fora de la indústria eren negatius, però el foc no es va extingir del tot fins a les set del matí del 8 de novembre, dinou hores després d’haver començat a cremar. Va ser aleshores quan es va desactivar el PLASEQTA.