«Estem parlant d’un episodi molt puntual que no pot tenir transcendència en la qualitat ambiental i en la salut de les persones». Javier Sancho, director del complex industrial Repsol de Tarragona, responia ahir d’aquesta manera als periodistes que havien estat convocats per la petroliera per donar compte de l’evolució de l’aturada de manteniment anual de la refineria —segons l’empresa, la més gran de la seva història, amb una inversió de 100 milions d’euros—. Sancho, a banda de parlar sobre la parada, va haver de respondre preguntes sobre la fuga de benzè —una substància química que és cancerígena— a les seves instal·lacions i que va provocar que l’estació de control ambiental de Constantí registrés concentracions d’aquest compost a l’aire que van arribar a 200,9 micrograms per metre cúbic (µg/m³) la matinada del passat 8 d’octubre, un fet que va destapar Porta Enrere en un article el 14 d’aquest mes. Segons Sancho, Repsol ha iniciat una investigació interna i ha facilitat la informació necessària al departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, que ha decidit obrir un expedient arran d’aquest cas.

Però l’episodi que esmentava Sancho no ha estat un fet puntual. Aquella matinada del 8 d’octubre, l’estació de mesurament de Constantí va registrar valors igualment elevats de 139,9 µg/m³, 39,3 µg/m³, 41,4 µg/m³ i 44,8 µg/m³ en diferents hores. I tres dies abans, el 5 d’octubre, es van mesurar valors de 41,9 i 36,4 µg/m³ a les onze i a les dotze de la nit. Xifres molt altes, que deixaven molt lluny el límit legal de 5 µg/m³ (això, sí, de mitjana en tot un any).

A banda dels casos dels primers dies d’octubre de 2022, hi ha hagut altres episodis recurrents de benzè registrats per l’estació de Constantí. L’any 2020 es va mesurar un valor que duplicava el més alt del 8 d’octubre d’enguany. Aleshores, si a les cinc de la matinada la xifra era de 200,9 µg/m³, el 30 de juny del 2020 la concentració de benzè a l’aire s’enfilava als 429,3 µg/m³. L’hora? Les cinc de la matinada també. Només una hora més tard, a les sis d’aquell últim dia de juny, el valor mesurat era de 243,7 µg/m³ i en les dues hores següents, de 54 i 45,8 µg/m³. Entre les 11 i les 2 del migdia no hi consta cap dada.

Un dia abans, el 29 de juny de 2020, l’estació de Constantí va registrar 98,8 µg/m³ a les nou del matí. Només uns dies més tard, el 2 de juliol, els mesuraments també van ser molt elevats. A les set del matí els valors eren de 102,8 µg/m³, i durant el dia hi va haver concentracions, en diferents hores, de 71,2, 46,3 o 37,1 µg/m³. Aquestes enormes quantitats de benzè a l’aire detectades per l’estació de Constantí van coincidir amb una parada de manteniment de  Repsol que havia començat el 20 de juny i que havia de durar vint dies, tal com explicaven aleshores diferents mitjans de comunicació. Un mes i mig després de l’últim gran episodi, el 9 d’agost, es van detectar valors de 32,9, 42,8 i 65,7 µg/m³ de les set a les nou del matí.

A començaments d’aquell any 2020, el 10 i 12 de febrer, els mesuraments del benzè a l’aire mostraven valors de 45,6, 43,2 o 33,7 µg/m³. Sempre en horari de matinada o a primeres hores del matí. Només a finals d’aquell any, el 29 de novembre, és quan es van registrar valors alts de benzè a la nit, concretament de 46,6 µg/m³ a les nou i de 37,6 µg/m³ a les onze. L’endemà també hi va haver valors alts i també es van mesurar a la nit: 23,4 a les nou, 27,6 a les deu i 35,2 a les onze.

El 6 de juny de 2015, a les set del matí, Constantí registrava un valor de benzè a l’aire de 111,6 µg/m³. A les vuit, la quantitat era de 92,4, i a les nou, de 75,5. Aquell juny també hi va haver parada a Repsol.

El director del complex de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va dir ahir als periodistes que l’episodi del 8 d’octubre de 2020 havia estat per causes «alienes» als treballs de la parada que s’estava duent a terme. Els registres de l’estació de Constantí mostren coincidències entre els episodis més grans de concentracions de benzè a l’aire amb algunes de les parades de manteniment de la petroliera.

Els treballadors, en perill

Però les dades mostrades fins ara, tot i ser preocupants, no són res comparades amb un altre cas. L’Agència Catalana de Notícies (ACN) publicava en la seva edició del 27 de juny de 2016 una notícia que va ser reproduïda per la majoria de mitjans de comunicació en la qual s’explicava que s’havia detectat una fuga de benzè a la planta de Repsol. L’article deia que s’havia hagut de desallotjar més d’un centenar de persones de l’edifici de manteniment i serveis que l’empresa Dow Chemical comparteix en un terreny annex a Repsol al Polígon Nord. La situació va ser tan greu que els treballadors evacuats van ser sotmesos a proves d’orina (per comprovar l’abast de la contaminació per benzè) i alguns d’ells van reportar mal de cap i nàusees. Repsol, continuava explicant l’article, no havia activat cap pla d’emergència ni havia decretat mesures excepcionals per a protegir la població perquè l’empresa no ho havia cregut «necessari». La fuga havia provocat, segons ACN, concentracions de benzè a l’aire de 10 parts per milió (ppm).

El límit legal d’exposició al benzè per a les persones és de 5 µg/m³. Aquesta xifra és el resultat d’una mitjana anual. És a dir, es mesuren tots els valors durant 24 hores, es fa la mitjana d’un dia i després, amb totes les mitjanes diàries es pot fer una mitjana anual que no ha de sobrepassar, en cap cas, els 5 µg/m³. No hi ha, en general, cap país que hagi establert límits horaris o diaris a l’exposició aquest compost. Bé, la província d’Ontàrio, al Canadà, fixa un límit diari de protecció del medi ambient de concentracions de benzè no superiors als 2,3 µg/m³, tal com va explicar Porta Enrere en l’article del passat dia 14. La mitjana del 8 d’octubre de 2022 (la de l’episodi de 200,9 µg/m³), va ser de 24,3 µg/m³. La del 30 de juny de 2020 (amb el mesurament de 429,3 µg/m³) va ser de 39,83 µg/m³.

Com es pot comprovar, tots els mesuraments estan fets en micrograms per metre cúbic (µg/m³). La fuga que esmentava l’article d’ACN, però, estava expressada en ppm. Per saber quants micrograms per metre cúbic (µg/m³) corresponen a 1 ppm d’una determinada substància química cal aplicar una fórmula matemàtica on el resultat dependrà de la massa molecular de cada compost (no tindrà els mateixos micrograms per metre cúbic 1 ppm de benzè que d’òxid d’etilè, per exemple).

Què suposava aleshores una concentració de 10 ppm de benzè de la fuga del 27 de juny de 2016? Les 10 ppm de benzè equivaldrien a 31.930 µg/m³. Una xifra desorbitada (74 vegades més gran que el valor del 30 de juny de 2020 i gairebé 160 vegades més gran que el del 8 d’octubre i pel qual la Generalitat ha obert un expedient i el director del complex de Repsol de Tarragona ha hagut de donar explicacions) i que permetria entendre per què Repsol va fer anàlisis d’orina als seus treballadors. No explicaria, però, per què no va activar cap pla d’emergència. El 17 de maig d’aquell any, Repsol havia començat una nova parada amb una inversió de 42,5 milions d’euros.

El mesurament d’aquella fuga, però, es va produir dins de les instal·lacions de l’empresa. Si es comprova amb allò que es va registrar a l’estació de Constantí es pot veure que els valors d’aquell dia i l’endemà no van arribar als 36 µg/m³ (36,1 i 32,4 de pics màxims). «S’ha de tenir en compte que els valors de l’estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica corresponen a un sol punt de Constantí. La contaminació és molt local i es poden observar elevades diferències dins de les àrees urbanes a una distància de pocs carrers», diu Francesc Xavier Roca, exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest laboratori ha fet durant dècades models de dispersió de contaminants a l’aire tenint en compte les condicions meteorològiques, especialment els vents. És a dir, una gran massa de compostos tòxics pot seguir una trajectòria que afecti determinades zones d’una població. Amb un únic punt de mesurament, tenir una imatge clara de la presència de tòxics en un municipi és molt més difícil. De fet, els científics saben que la contaminació no es dispersa en una forma del que s’anomena «barret cordovès», és a dir, radial, sinó que es mou depenent, precisament, de les condicions climàtiques i del punt emissor de cada cas.

A Espanya, el valor límit del benzè per a entorns laborals és d’1 ppm de mitjana en un període de 8 hores. Als Estats Units, aquest límit és més estricte, de 0,5 ppm. En aquest últim cas, l’equivalència en micrograms per metre cúbic seria de 1.625, és a dir, 20 vegades menys que la fuga de Repsol del juny de 2016.

Per què la permissibilitat en entorns laborals és superior a la de nuclis de població? Perquè s’entén que els treballadors de la indústria tenen equips de protecció que els permeten estar exposats a nivells de tòxics molt més elevats que la població en general. Amb tot, la fuga del 2016 va ser d’una magnitud fora mida.

Cal recordar que el benzè, segons l’Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, augmenta el risc de patir leucèmia. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) afegeix que el benzè afecta el sistema nerviós central i a la producció de cèl·lules de la sang, a més de deteriorar el sistema immunitari i fer malbé el material genètic de les cèl·lules, provocant malformacions congènites.