El 5 d’abril d’enguany, la secció quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem dictava una sentència que pot posar punt final a les primes, premis o incentius per a la jubilació anticipada dels treballadors públics. Aquella sentència del Suprem refermava altres resolucions anteriors de l’alt tribunal estatal (anys 2018 o 2019, per exemple) en les quals es considerava que aquests premis que dona l’administració quan un treballador decideix avançar la seva jubilació no tenen «cobertura legal» i, per tant, no s’han de fer.

La sentència d’abril donava resposta al recurs de cassació d’un bomber contra l’Ajuntament de Bilbao (que va guanyar el cas) i les conseqüències de la resolució judicial, un cop publicada, no es van fer esperar. El mes passat, la Diputació de Guipúscoa va decidir suprimir aquests incentius. «El Suprem ha sentenciat que aquestes primes són il·legals i, per tant, estem complint amb allò que diuen els tribunals», va dir la portaveu de la diputació guipuscoana, Eider Mendoza, en declaracions recollides pel Diario Vasco en la seva edició del 5 de juliol. Mendoza era prou explícita a l’hora de justificar la decisió de la diputació guipuscoana: «Hem fet una anàlisi exhaustiva dins i fora de la Diputació de forma coordinada amb les administracions de més pes des del punt de vist del personal i totes coincidim: estem obligats a acatar la sentència, no hi ha cap alternativa». Segons el Diario Vasco, aquests premis per jubilació anticipada podien arribar a un màxim de 40.000 euros per treballador.

A banda de la Diputació de Guipúscoa, el rotatiu basc explicava en el seu article que l’Ajuntament de Sant Sebastià també havia decidit posar fi aquests incentius: «Un informe dels serveis jurídics municipals assenyala que les primes de jubilació “tenen naturalesa retributiva” i, per tant, segons la doctrina vigent, “no tenen cobertura legal” i s’han de suprimir […] L’aplicació de les sentències del Suprem són d’obligat compliment».

Mentrestant, el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona que es va celebrar el 29 d’abril d’enguany, és a dir, 24 dies després de la sentència del Suprem, aprovava l’escala d’incentius per aquells treballadors municipals que volguessin avançar la seva jubilació. Així, per cada mes que s’avancés, es cobraria 1.700 euros. El període màxim que un empleat del consistori podia avançar la seva jubilació era 24 mesos, és a dir, cobraria un total de 40.800 euros. Les quantitats eren fixes, sense tenir en consideració el salari i la categoria professional del treballador en el moment de demanar la jubilació anticipada.

Inicialment, però, els barems no eren aquests. El ple del 29 d’abril de 2022 va modificar unes quantitats que s’havien aprovat el 27 de setembre de l’any passat i on s’establia, com a quantitat mínima, un pagament de 5.000 euros si un treballador avançava la jubilació tres mesos, 10.000 si ho feia sis mesos, 15.000 nou mesos i així (en una escala de 5.000 euros cada tres mesos) fins a 40.000 euros si la prejubilació arribava als 24 mesos d’avançament.

Aquests incentius econòmics fa anys que es van començar a aplicar a l’Ajuntament tarragoní. Porta Enrere va demanar, mitjançant la llei de Transparència, les dades al consistori per tal de conèixer quants treballadors municipals s’havien acollit a aquest programa i quin havia estat el cost per a les arques públiques.

Segons la documentació oficial, la corporació municipal ha gastat un total de 4.233.580,23 euros per aquest concepte els últims 11 anys.

El nombre de treballadors que s’han acollit a la jubilació anticipada i, per tant, han cobrat aquestes primes ha estat de 104 professionals entre el 2011 i el 2021. L’Ajuntament diu que no li consta que tingui dades anteriors al 2011, però no precisa quan es va posar en marxa aquesta mena de programa.

El 2017 és l’any que més empleats van sol·licitar aquest incentiu, amb un total de 19, seguit pels anys 2018, 2016 i 2013 amb 12 treballadors. En canvi, els anys 2011 i 2012 van registrar la xifra més baixa, amb 4 treballadors cadascun (i el 2019 amb 5).

Tot i que l’any 2017 va ser quan hi va haver més empleats que van demanar el premi per jubilació anticipada, aquest no va ser l’any en què el consistori va haver de pagar més per aquest concepte, sinó que va ser l’any 2016, on les primes van sumar 824.431,07 euros. El 2017, en canvi, va sumar 708.191,35 euros, encara superat pel 2018 (12 treballadors) amb 756.761,74 euros.

Aquesta falta de concordança entre la quantitat de treballadors que es van acollir a la prima per jubilació anticipada i els diners que va haver de pagar l’Ajuntament aquell any s’explica, segons el consistori, pels pagaments fraccionats d’altres anys per aquest concepte (el treballador podia decidir si cobrava la quantitat de cop o a terminis).

Per categoria professional, els treballadors públics de nivell C1 són els que més han demanat aquest incentiu (38), seguits del C2 (31) i dels A2 i AP (12 cadascú). Els A1, és a dir, els treballadors amb més qualificació i, per tant, amb el sou més elevat, només han demanat aquestes primes un total d’11 empleats.

Per departaments de l’Ajuntament, Territori encapçala el rànquing de més treballadors que han demanat aquesta mena d’incentius, amb 29, seguit per Servei a les persones (28), Serveis Interns (17), Ingressos i gestió financera (13), Seguretat Ciutadana (12), Recursos Humans (4) i Gestió econòmica (1).

L’escala d’incentius aprovada en el plenari de finals d’abril d’enguany feia referència a l’aprovació del Pla de racionalització dels recursos humans de l’Ajuntament de Tarragona que es va aprovar el 27 de setembre de 2021. Dins d’aquell pla s’incorporava la incentivació de les jubilacions anticipades per, segons es va fer constar, «possibilitar el rejoveniment de la plantilla municipal necessària per fer possible una incorporació progressiva i ordenada de nou personal». L’edat mitjana dels treballadors del consistori és, segons aquest pla, de 52 anys.

El pla de racionalització arribava després que els incentius per a la prejubilació dels treballadors municipals fes més de dos anys que estava aturat, segons explica el sindicat Intersindical-CSC a Porta Enrere. El motiu pel qual les primes per a la jubilació anticipada s’havien aturat des del 2019 cal trobar-lo, segons aquest sindicat, en la publicació de sentències prèvies del Tribunal Suprem sobre aquest mateix assumpte.

«El problema de fons que batega en aquest recurs de cassació ha estat resolt per aquesta sala en una pluralitat de sentències […] 2747/2015, 2717/2016, 459/2018 i 1183/2021», deia la sentència el Suprem del 5 d’abril d’enguany.

Així, un cop es va aprovar el Pla de racionalització de recursos humans el setembre de l’any passat, es va fer amb caràcter retroactiu per tal que les persones que havien demanat la jubilació anticipada el 2019 i 2020 poguessin acollir-s’hi.

Segons la Intersindical-CSC, l’Ajuntament va fer el pla de racionalització per poder continuar pagant aquestes prejubilacions anticipades adaptant-se al marc legal que imposaven les sentències del Suprem, que impedien que aquests pagaments tinguessin la naturalesa de retribucions. En canvi, si tenien un caire social, aleshores el Suprem les permetria. Segons el criteri de l’Ajuntament (i així consta en la justificació del Pla de racionalització de recursos humans) si les primes compensaven la pèrdua de poder adquisitiu del treballador (en prejubilar-se, no cobrava el 100% de la pensió) i servien per a rejovenir la plantilla, podien ser admeses.

Aquests arguments (el rejoveniment de la plantilla i la compensació de la pèrdua de poder adquisitiu) utilitzats pel consistori tarragoní per tal de justificar les primes per jubilació anticipada són els mateixos que fan servir altres administracions de tot l’estat, però la jurisprudència del Tribunal Suprem, refrendada amb la sentència del 5 d’abril d’enguany, no avala aquests arguments.

En la resolució d’abril d’enguany i les anteriors, el Tribunal Suprem considera que l’única manera que aquests premis per jubilació anticipada puguin ser possibles és que tinguin un component assistencial i no retributiu. És a dir, siguin un complement que l’administració dona a un treballador per una «contingència o infortuni» imprevist. Però les resolucions de l’alt tribunal deixen ben clar que aquestes primes de renovació de la plantilla mitjançant jubilacions anticipades no tenen una naturalesa «assistencial» sinó que són retribucions que, a més, no estan contemplades en la regulació legal. La sentència del 20 de març de 2018 és molt clara en aquest sentit. Pel Suprem, els incentius es paguen a conseqüència de l’extinció de la relació del servei funcionarial quan s’apropa l’edat de jubilació forçosa i, per tant, «no estan adreçats a compensar circumstàncies sobrevingudes que provoquin una situació de desigualtat […] sinó que s’associen a un supòsit natural, conegut i inevitable comú a tota la funció pública [la jubilació] […] [Aquestes primes] suposen una alteració del règim retributiu dels funcionaris de les administracions locals que no té marc legal i justificació».

En les diferents sentències de l’alt tribunal estatal, les parts que sol·licitaven percebre aquestes primes per prejubilació s’emparaven en la disposició addicional 21 de la Llei 30/1984 de les Mesures per a la reforma de la funció pública. De fet, el Pla de racionalització dels recursos humans de l’Ajuntament de Tarragona que es va aprovar el setembre de 2021 «té la seva fonamentació en aquesta llei». Però com diu el Suprem en la sentència 344/2022 del 16 de març de 2022, «la Llei 30/1984, encara que preveu mesures d’incentivació de la jubilació anticipada, no va fer una regulació precisa pel supòsit que aquestes mesures tinguessin un caràcter retributiu i, per això, no satisfà l’exigència que les gratificacions per jubilació anticipada tinguin cobertura en una norma legal d’abast general». En aquest cas, en el qual dos policies municipals reclamaven la prima de prejubilació, també s’argumentava el fet que calia rejovenir la plantilla. A més, en la sentència del 20 de març de 2018 afegeix: «La Secció Setena [de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem] ha fet pronunciaments expressament dirigits als premis de jubilació i ha assenyalat que no són conformes a Dret […] Aquests premis […] no es poden emparar en l’article 34 de la Llei 30/1984 perquè no són retribucions contemplades en la regulació legal».

Però encara hi ha jurisprudència del Suprem més antiga, del 9 de setembre de 2010 sobre el recurs 3565/2007: «Aquests premis [de jubilació anticipada] infringeixen la disposició addicional quarta del Reial Decret Legislatiu 781/86 i la disposició final segona de la Llei 7/85 i no es poden emparar en l’article 34 de la Llei 30/1984 perquè no són retribucions contemplades en la regulació legal […] s’han d’anul·lar».

L’Ajuntament de Tarragona (i moltes altres administracions, tot s’ha de dir) han estat durant anys fent cas omís a la jurisprudència del Suprem que, com hem vist, ha anat anul·lant totes aquestes primes per jubilacions anticipades. El consistori tarragoní va fer un pla de racionalització de recursos humans el setembre de 2021 amb l’argument del rejoveniment de la plantilla i emparant-se en la llei 30/1984 que, com hem vist, el Suprem no ha avalat per concedir aquests incentius.

«Els incentius es van aturar el mes de maig d’enguany», confirma Cinta Olivan, de l’Intersindical-CSC a Porta Enrere. Olivan admet a aquest mitjà que alguns extreballadors de l’Ajuntament que ja s’havien prejubilat de feia poc han hagut que tornar al seu lloc de feina un cop han comprovat que no cobraran les primes per jubilació anticipada.

«Estem pendents que la justícia aclareixi si els plans de racionalització també es veuen afectats per aquesta sentència. Entenem que l’Ajuntament suspengui els pagaments preventivament fins que estigui clar. Quan ho aclarim, si no es poden pagar, des del Sindicat seguirem buscant maneres legals, de caràcter més social», afirma Olivan.

Porta Enrere ha volgut parlar amb l’Ajuntament de Tarragona per saber si aquestes primes s’havien aturat i des de quan, a més de conèixer els motius del consistori per haver continuat pagant-les anys enrere tot i la jurisprudència del Suprem i perquè ara, si fos així, les havia aturat. L’Ajuntament no ha volgut contestar i ha emplaçat aquest mitjà a fer la consulta a través del Dret d’Accés a la Informació Pública, un tràmit molt lent (mesos) i que no recull aquesta mena de peticions en forma de pregunta (sinó el d’accés a la documentació).