«Algun dia parlarem dels veritables problemes del patrimoni de la nostra ciutat.» Aquesta frase correspon a tuit del regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, el 10 de maig d’enguany. Pinedo va fer aquest tuit el mateix dia que Porta Enrere publicava un article sobre la mala gestió dels recintes del Museu d’Història de Catalunya (Joan Santacana: «No hi ha cap ciutat europea tan mal gestionada com Tarragona; haurien de dimitir tots els gestors del patrimoni arqueològic»). En aquell reportatge, Porta Enrere parlava amb un dels màxims referents de la museografia Catalunya i tot l’estat, Joan Santacana, que es mostrava especialment contundent a l’hora de valorar l’estat de museïtzació i de gestió dels monuments tarragonins, que considerava tercermundista.

Interpel·lat per aquest periodista, Pinedo no va voler donar més detalls a Twitter sobre la seva enigmàtica frase. Tampoc explicava per què ell, el màxim responsable del patrimoni històric de la ciutat, no deia allò que sabia i, d’aquesta manera, ajudava els ciutadans a entendre el perquè del mal estat de gestió dels monuments i museus de Tarragona i, sobretot, perquè no feia res per posar fi a aquesta situació de pèssima gestió que fa més de 20 anys que s’arrossega.

Dies més tard, però, Pinedo va accedir a parlar amb Porta Enrere i va apuntar a la maquinària burocràtica de l’Ajuntament de Tarragona com a principal causant dels problemes de Patrimoni Històric. El regidor s’exculpa a ell mateix i a tots els polítics que l’han succeït en el càrrec, de la situació exposada per Santacana i acusa —amb la boca petita— els tècnics del seu departament i de la resta del consistori com a responsables de la lentitud a l’hora de fer projectes i d’avançar en una millor gestió del patrimoni arqueològic de la ciutat.

«Triguem tres mesos a fer coses que es podrien fer en dues setmanes. No pot ser que per fer un plec de prescripcions tècniques es triguin dos mesos perquè no se sap com fer un plec. Hi ha gent que fa molts anys que es troba a la casa com per no saber fer això»

«Les mancances que té la gestió del patrimoni històric de Tarragona no sempre són responsabilitat del polític de torn», assegura, mentre afegeix que «allò que no pot ser és que jo intenti tirar endavant projectes i fer coses per a millorar el patrimoni i que la resposta sigui posar traves». A la pregunta d’aquest periodista de qui posa traves, Pinedo respon: «No són traves directes. Ens perdem [a l’àrea de Patrimoni Històric] en processos i tramitacions. Triguem tres mesos a fer coses que es podrien fer en dues setmanes. No pot ser que per fer un plec de prescripcions tècniques es triguin dos mesos perquè no se sap com fer un plec. Hi ha gent que fa molts anys que es troba a la casa com per no saber fer això».

—Hi ha tècnics poc qualificats? —pregunta Porta Enrere.

—No, els tècnics estan molt qualificats —respon Pinedo.

—Vostè acaba de queixar-se de la lentitud de les tramitacions de gent que fa molts anys que és a la casa i que no sap fer un plec de prescripcions tècniques. Les tramitacions les fan els tècnics.

—Un exemple: vaig encarregar el projecte de museïtzació dels recintes del Museu d’Història el gener de 2020. I li vaig encarregar a l’equip que tinc [a Patrimoni Històric].

—I encara no està acabat…

— La pandèmia ho va endarrerir tot, però sí, és veritat que costa molt fer coses a l’Ajuntament de Tarragona.

—Per què?

— Tot el que fem a Patrimoni [Històric] passa per diferents departaments de l’Ajuntament. Al cap de tres mesos un departament igual et diu que falten dos papers per fer aquell projecte. No t’ho poden dir d’entrada? I aleshores tornem a començar. I vinga a passar el temps.

Segons Pinedo, la culpa d’aquest retard en les tramitacions és per la falta de personal a tot l’Ajuntament i per la sobrecàrrega de feina. El regidor de Patrimoni Històric assegura que falta «eficiència» al consistori, especialment en alguns departaments que no detalla i que tot això provoca els endarreriments a l’hora d’avançar en els projectes que estan en marxa. «És igual qui governi, el problema continuarà igual a l’Ajuntament», diu. Sembla clar, doncs, que Pinedo apunta a determinats treballadors públics com a responsables d’aquest problema endèmic.

Segons el regidor, des de la seva arribada ha intentat millorar aquesta gestió a Patrimoni Històric, assignant un projecte a cada tècnic, que serà el responsable de dur-lo a terme. Pinedo assegura que abans tots els projectes requeien en un o dos tècnics mentre que la resta «no tenien projectes a fer».

—Es poden fer projectes quan Tarragona no té el pla de gestió per a les seves restes romanes? No es corre el perill d’impulsar actuacions com les de Sedassos o el teatre que s’ha plantejat desmuntar? —pregunta aquest periodista.

— El pla de gestió el tenim de fa poc. Es va començar el 2011 , es va actualitzar el 2017 i ara ja està gairebé acabat. Ja vaig dir a la premsa en el seu moment que ja el teníem.

—Però un pla director, si no està aprovat pel ple de l’Ajuntament de Tarragona no té cap validesa, és paper mullat, tal com ha passat amb el pla director del Circ del 2016.

—Sí, falta aprovar-lo [pel plenari]. Però, per exemple, Tarragona no pot esperar tenir un pla director de l’amfiteatre abans d’intervenir en l’amfiteatre, perquè sinó caurà.

Una de les coses que ha intentat millorar el màxim responsable polític de Patrimoni Històric és, segons explica, la comunicació amb altres institucions i administracions vinculades al patrimoni arqueològic de la ciutat de Tarragona. Aquesta històrica descoordinació ha estat denunciada a bastament per figures tan importants com Ruiz de Arbulo, Ricardo Mar o Josep Maria Macias, per citar-ne alguns. Ara, segons Pinedo, tot això ha millorat perquè ell, personalment, s’encarrega de trucar un per un a cada actor del patrimoni arqueològic de la ciutat per fer-los saber les actuacions que es duen a terme des de l’Ajuntament de Tarragona. Pinedo cita la URV, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), etc.

Pinedo (esquerra), Roser Martin, delegada diocesana per al patrimoni cultural de l’Arquebisbat de Tarragona i Joan Menchon (dreta) el dia de la presentació de les actuacions previstes a la Torre de Minerva (al fons de la imatge) i que van acabar amb la torre i el relleu foradats per un trepant. FOTO: Manel Granell / Ajuntament de Tarragona.

Resulta, però, que a la Torre de Minerva, en el cas més greu de destrossa feta en el Patrimoni Històric de la ciutat —de les moltes actuacions desafortunades que s’han fet (teatre o Sedassos com a grans exemples)—, ningú va avisar les altres institucions d’allò que s’anava a fer. «Tot això que va passar a Minerva és conseqüència de no fer col·laboracions amb altres administracions. L’ICAC i altres institucions em van trucar l’endemà que se sabés allò —la notícia la va publicar Porta Enrere— i em van dir que no sabien res del que anàvem a fer a Minerva. I em sap greu perquè nosaltres ho hem d’explicar a tots els actors vinculats al Patrimoni de la ciutat. Des d’aleshores els truco jo personalment», diu.

«Per què no col·laboren entre tots? Què passa, que estem barallats des de fa 30 anys? Doncs aneu a la merda, sincerament! El més important és el patrimoni!»

—Ha de ser el regidor en persona qui truqui als tècnics de les altres institucions i administracions per fer-los saber les actuacions que durà a terme l’Ajuntament? — pregunta Porta Enrere.

— Han de ser els tècnics de la casa, que són els que s’encarreguen dels projectes, qui han de trucar a les altres administracions.

Pel que diu Pinedo, no ho feien.

«Hem de deixar de pensar que el patrimoni és d’una o dues persones en concret. Hem de col·laborar entre tots i totes. El problema dels últims 30 anys és que hi ha hagut gent que s’ha pensat que el patrimoni era seu», afirma el regidor.

—Quina gent?

—Gent, en general.

—Però vostè està parlant d’actors en el patrimoni arqueològic de Tarragona, a qui es refereix?

— No parlem de tècnics de l’Ajuntament en particular, sinó d’experts en general, que saben molt de patrimoni. Tenim els millors experts del patrimoni de Tarragona. Els tenim a la casa. Estic molt content de la feina dels tècnics. A Tarragona, a més, tenim l’ICAC, la URV, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)…

Pinedo diu que no es refereix a tècnics del consistori com aquells que creuen que el patrimoni és seu, sinó a experts en general, per a, tot seguit, dir que els millors experts són els de l’Ajuntament. Queda clar a qui apuntava.

«Per què no col·laboren entre tots? Què passa, que estem barallats des de fa 30 anys? Doncs aneu a la merda, sincerament! El més important és el patrimoni!», diu Pinedo indignat per aquesta històrica falta de comunicació i coordinació entre institucions i administracions en el patrimoni històric i arqueològic tarragoní. «Que hagi de venir una persona de Cartagena a dir a gent que li dobla l’edat que es posi d’acord i que es comuniqui fa una mica de vergonya», sentencia.

Un d’aquests experts i, a més, cap tècnic de gestió del departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona és Joan Menchon. Menchon era el responsable de la intervenció a la torre de Minerva —recordem que Pinedo deia que cada tècnic tenia un projecte assignat—. Allò, que va acabar amb una torre de més de 2.200 anys d’antiguitat i que forma part del monument romà més antic i més gran de la península Ibèrica (la muralla de Tàrraco) inclòs en la llista Patrimoni de la Humanitat d’ICOMOS (UNESCO) i amb el relleu de la deessa Minerva, el més important del món romà fora de la península Itàlica, foradats per un trepant a l’hora d’instal·lar una bastida, es troba sota investigació judicial. Menchon, així com el gerent de l’empresa de bastides, Foreseny, i la mateixa empresa, tenen la condició d’investigats per part del jutge. Tot i això, Pinedo assegura que no rellevarà Menchon del seu càrrec: «Existeix la presumpció d’innocència. No puc determinar si aquesta persona és responsable o no fins que no ho digui el jutge».

«Estic encantat amb Menchon. És molt intel·ligent i potser és una de les persones més expertes en patrimoni a la ciutat. Suma molt»

—Confia en el màxim tècnic de Patrimoni Històric no només després del cas de Minerva, sinó després del cas de Sedassos on Menchon va ser l’instigador d’una maniobra on s’amagava la inexistència d’un pla director del Circ per aconseguir una subvenció i quan aquest tècnic, aleshores arqueòleg municipal, va fer un informe favorable a la instal·lació d’una estructura de ferro rovellat al teatre romà quan uns mesos abans havia signat un altre informe contrari a aquella intervenció juntament amb tots els altres tècnics de Patrimoni Històric?

— Nosaltres vam parlar amb Menchon i li vam dir que l’apartàvem de Minerva. A partir d’aquí, si aquesta persona té ganes de treballar, jo estic encantat amb ella. És molt intel·ligent i potser és una de les persones més expertes en patrimoni a la ciutat. Suma molt. Ell continuarà com a màxim responsable de gestió de patrimoni.

Pinedo, a l’inici d’aquest article, assegurava que la responsabilitat sobre la gestió del patrimoni històric i arqueològic de Tarragona no podia recaure sobre el polític de torn, que «manés qui manés» els problemes en la gestió patrimonial de la ciutat continuarien igual, tal com havia passat els últims 30 anys. Apuntava als tècnics, però intentava dissimular-ho. Amb tot, Joan Santacana, referent de la museologia didàctica catalana i estatal, assegurava que si una ciutat demostrava una gestió tan dolenta del seu patrimoni —en l’article del 10 de maig afirmava que Tarragona era la ciutat d’Europa que pitjor gestionava el seu llegat monumental— els màxims responsables havien de dimitir. Pinedo diu que no es planteja rellevar Menchon, el màxim responsable tècnic del seu departament, i també afirma a Porta Enrere que ell, màxim responsable polític, tampoc plegarà: «Si pensés que la meva dimissió servís per a millorar la gestió del patrimoni, hauria dimitit fa molt de temps. Però penso que, gràcies a la meva gestió, la situació del patrimoni de Tarragona ha millorat molt. Per tant, no penso dimitir. De vegades, però donen ganes de plegar. Veure com un procediment que es pot fer en dos mesos triga un any, em desespera. Penses a marxar perquè aquest Ajuntament pot amb mi. Em cansa molt la velocitat d’aquest consistori. Intento arribar a tot arreu, però no puc estar les 24 hores al dia rere la gent. Els mesos passen i s’avança poc, és molt frustrant».