El màxim responsable tècnic de l’àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Menchon, haurà de declarar davant del jutge en condició d’investigat per la destrossa de la torre i el relleu de la deessa Minerva de la muralla romana de la ciutat. Juntament amb Menchon, el jutge també ha decidit investigar el gerent de l’empresa que va malmetre la torre i el relleu, Manuel Fernández. L’empresa, Foreseny, també tindrà la condició d’investigada.

Aquesta investigació judicial arriba després que l’Ajuntament de Tarragona fes arribar a la Fiscalia un escrit on exposava els fets que es van produir entre el 12 i el 13 juliol de 2021 i que va destapar Porta Enrere el 16 de juliol de l’any passat (Els operaris de l’empresa que instal·la la bastida per a restaurar la Torre de Minerva foraden la muralla romana del segle II aC i el relleu de la deessa, el més antic de la península Ibèrica). En aquell article, aquest mitjà explicava que els operaris d’una empresa (Foreseny) que havia de muntar una bastida a la torre per tal que els tècnics del consistori i de la Generalitat avaluessin l’estat del monument per a fer-hi millores van clavar l’estructura metàl·lica a la torre, fent 12 forats —posteriorment es va saber que hi havia un tretzè, però que no era tan profund com la resta—. Un d’aquests forats va afectar el relleu de la deessa Minerva, que és considerat el més important del món romà fora de la península Itàlica.

Malgrat que Foreseny és una empresa que, tal com es va encarregar de recordar el consistori, té molta experiència a l’hora de treballar en projectes de patrimoni arqueològic, els operaris van fixar la bastida al monument, de més de 2.200 anys d’antiguitat i que forma part del conjunt monumental de Tàrraco Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Un segon article de Porta Enrere publicat el 10 d’agost de 2021 (La Torre de Minerva, la història de l’últim i més gran desastre de la gestió del patrimoni arqueològic de Tarragona: mentides i grans dosis de negligència i demagògia) demostrava la negligència, no només de l’empresa, sinó també del cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric del consistori, a l’hora de fer el seguiment de control de la intervenció al monument.

D’entrada, no es va triar una empresa de màquines elevadores (que per fer una inspecció visual potser hauria estat més idònia) perquè Menchon va decidir no anar a peu de monument amb els tècnics d’aquesta empresa (Verma) per indicar-los quines eren les necessitats del projecte. «No vam presentar pressupost perquè no vam anar a veure la ubicació. La persona que ens va contactar [Menchon] ens va dir que ell no hi seria i, per tant, no tenia sentit que hi anéssim tots sols sense conèixer detalladament les característiques del lloc i de l’actuació. Vam veure que era un monument antic, però no podem triar la màquina idònia i, en conseqüència, fer un pressupost, si no ens expliquen de primera mà tots els detalls en una intervenció tan delicada», van dir des de Verma a Porta Enrere en aquell article de l’agost de l’any passat.

Es va triar Foreseny per raó de preu, però la bastida que va col·locar aquesta empresa no era autoestable, és a dir, no tenia estabilitzador i, per tant, calia subjectar-la a una paret (la torre). Una de les empreses que van optar al contracte, Andamios Plácido, sí que indicava en el seu pressupost que la bastida tenia estabilitzador però, en canvi, en el pressupost de Foreseny no posava res de tot això.

A més, durant la instal·lació de la bastida, ni el cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Menchon, ni el gerent de Foreseny van estar presents. Menchon va al·legar posteriorment que la seva absència s’havia produït per «disponibilitats d’agenda». Val a dir que, tal com consta en l’Informe proposta d’adjudicació dels treballs de lloguer d’una bastida per actuacions a la Torre de Minerva de la Muralla (amb data 9 de juliol) Menchon era el «supervisor de la part patrimonial dels treballs». No els va supervisar.

De fet, el Reglament de protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic diu en el seu article 11.2 que «la persona o persones que dirigeixen una intervenció arqueològica tenen les obligacions següents: dirigir personalment l’execució tècnica del projecte d’intervenció […] L’obligació de dirigir personalment l’execució tècnica del projecte d’intervenció i de romandre al jaciment mentre es duen a terme els treballs de camp l’han de complir totes les persones que exerceixen la direcció de la intervenció».

Lluny d’admetre el seu error, Menchon va voler justificar la destrossa en un informe que va indignar els científics. Així, en un informe fet per ell anomenat Avaluació de danys, reparació dels mateixos i responsabilitats derivades de la realització de 12 forats a la Torre de Minerva per instal·lació d’una bastida, el cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona minimitzava els danys dient que, al cap i a la fi, el volum de la torre i el relleu fets malbé era equivalent al d’una ampolla d’aigua petita: «Si en total tenim computats 12 forats, la pèrdua és 0,21 litres de material. Recordar a tall orientatiu que una ampolla d’aigua es comercialitza en formats de 0,25, 0,33, 0,50, 1,00, 1,5 litres».

Aquell informe va provocar que Ricardo Mar, professor titular d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i responsable tècnic de la gestió del patrimoni en l’època de la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat, escrivís un article al Diari de Tarragona el 29 de juliol de 2021 titulat Torre de Minerva: coses que caben en una ampolla d’aigua. «He de reconèixer que van ser aquests arguments indignants plantejats pel tècnic responsable de protegir el nostre patrimoni el que m’ha mogut a intentar compartir aquestes reflexions […] Aquests arguments reflecteixen un terrible menyspreu del valor que té el patrimoni arqueològic de Tarragona», deia Mar en aquell article al Diari, mentre demanava la dimissió de Menchon: «Crec sincerament que el que ha passat justifica un canvi en la direcció tècnica del patrimoni i l’arqueologia municipal. Per coherència, el responsable hauria de dimitir del seu càrrec». Menchon no va dimitir.

El regidor de Patrimoni Històric, Hermán Pinedo, va apartar Joan Menchon del cas afirmant que allò «no podia tornar a passar» però evitant admetre si havia perdut la confiança en el seu tècnic o no.

Curiosament, el passat dilluns 9 de maig de 2022, Pinedo, que en el seu moment va anunciar que l’Ajuntament també faria una investigació interna per tal de depurar responsabilitats, va explicar al programa Bon Dia Tarragona de Ràdio Ciutat de Tarragona que l’esmentada investigació interna feta pel gabinet jurídic del consistori va determinar que «no hi havia responsabilitat jurídica per part de ningú de l’Ajuntament» (minut 21:20). Ara el jutge sí que ha trobat que hi podria haver responsabilitat del cap tècnic de gestió de Patrimoni Històric (i del gerent i l’empresa de les bastides). Segons ha pogut saber aquest mitjà, el jutjat prendrà declaració als investigats i als diferents testimonis en les pròximes setmanes.