El passat dissabte 7 de maig, l’arqueòleg i exprofessor de la Universitat de Barcelona Joan Santacana publicava un post a Facebook i Instagram que deia: «Entrada al circ de Tàrraco. Un exemple de gestió nefasta de [monuments?] públics. Incomprensible tanta inutilitat…». El text, molt contundent, s’acompanyava d’una fotografia on es podia veure gent fent cua a l’entrada del circ romà i una treballadora del Museu d’Història de Tarragona (MHT). Alguns treballadors del MHT van contestar el post de Santacana, fent-li saber que ells, els empleats, prou feien tenint en compte la falta d’efectius i que no trobaven adient el fet d’assenyalar-los com a responsables del caos. Un dels que van respondre el post era César Pociña, arqueòleg i treballador del MHT, que històricament ha denunciat la falta de personal per atendre els visitants als monuments de la ciutat. De fet, Pociña havia fet un tuit poc més d’un any abans (3 d’abril de 2021) on descrivia una situació molt semblant a la que estava vivint Santacana el passat dissabte. L’exprofessor de la UB (està jubilat) va respondre els empleats dient que, en cap cas, la crítica anava cap a ells, els treballadors, sinó que s’adreçava als responsables de la gestió del monument i, per extensió, de tot el patrimoni històric i arqueològic de la ciutat.

Joan Santacana i Mestre és considerat el pare de la museografia didàctica a tot l’estat espanyol. Es tracta de tot un referent en aquest camp i ha estat responsable de nombrosos projectes museogràfics a Catalunya i l’estat, entre ells, el del Museu d’Història de Catalunya.

«Anava amb uns amics de Nova York, especialistes en numismàtica hispana [estudi històric de les monedes, en aquest cas romanes i d’Hispània], que havien vingut a veure’m. Vaig decidir que podíem visitar Tarragona i, en concret el circ. Quan vaig arribar vaig adonar-me que hi havia molta cua i, sobretot, que aquesta avançava extraordinàriament lenta», diu Santacana a Porta Enrere. «A la cua hi havia de tot: gent que esperava per comprar la seva entrada i altres persones que ja tenien el seu tiquet perquè l’havien adquirit per avançat però que s’estaven allí igualment perquè no hi havia ningú que els digués que podien passar sense haver-se d’esperar. Vam fer cua durant més de 45 minuts i no és que hi hagués 300 persones fent fila, no, sinó que potser érem unes 40 persones», recorda.

Segons Santacana, els seus amics nord-americans primer es van impacientar i, posteriorment, se’n fotien d’aquella situació que consideraven impròpia d’una ciutat Patrimoni Mundial de la Humanitat. «Ells [els novaiorquesos] no entenien que estigués passant allò. I com ells, ningú a la cua.» Segons aquest exprofessor universitari, al circ hi havia entre cinc o sis empleats del MHT, una xifra «completament insuficient per controlar el monument». «A l’entrada només hi havia dos treballadors. Un era el que s’encarregava de cobrar amb un datàfon, que és un aparell que acostuma a anar lent, i, a més, havia de resoldre dubtes, etc. Això explica la lentitud de la cua», diu.

Aquest periodista va ser testimoni d’una experiència idèntica a la de Santacana ara fa unes setmanes, concretament el dia de la mona (18 d’abril). En aquest cas, la cua que no avançava es trobava a la taquilla del Passeig Arqueològic. De la mateixa manera que li va passar a Santacana, aquell dilluns no hi havia una munió exagerada de gent fent fila, potser unes 25 persones, però el temps d’espera va ser al voltant d’una mitja hora. Com en el cas del circ, només hi havia una persona venent els tiquets i un altre treballador per a tot el monument, la muralla, en un recorregut de centenars de metres.

«Com pot ser que una ciutat que és Patrimoni de la Humanitat tingui el seu monument més rellevant en un estat de gestió tan deficient?», es pregunta Santacana en relació amb el circ romà. L’impulsor de la museografia didàctica a l’estat considera l’incident al circ com una mostra d’una «gestió lamentable».

«En museografia, Tarragona suspèn de forma absoluta. El circ, per exemple, és vergonyós. Alguns dels responsables haurien d’anar a veure algun monument ben explicat que hi ha pel món i adonar-se de la misèria mental que suposa el circ de Tarragona»

Però Santacana no es limita al circ a l’hora de criticar la gestió del patrimoni arqueològic dels monuments de Tàrraco. Aquest exprofessor de la UB suspèn la museografia de les restes trobades i la gestió de tot el conjunt monumental, demanant dimissions fins i tot, però salva les excavacions arqueològiques que s’han fet a la ciutat.

«En els monuments arqueològics hi ha tres factors a considerar: l’excavació arqueològica, la museografia i la gestió. L’excavació arqueològica és el motor, el nucli dur. Si no excaves, no generes coneixement. Des del meu punt de vista, la recerca arqueològica del món romà tarragoní gaudeix de bona salut. El segon factor és la museografia. Aquesta és la intermediària entre la recerca i el públic. En museografia, Tarragona suspèn de forma absoluta. El circ, per exemple, és vergonyós. No té discurs. Disposa d’una sèrie de plafons, tots diferents, amb uns dibuixos que no expliquen res. Alguns dels responsables haurien d’anar a veure algun monument ben explicat que hi ha pel món i adonar-se de la misèria mental que suposa el circ de Tarragona», diu sense mossegar-se la llengua i citant exemples com Alemanya o, fins i tot, el Colosseu de Roma.

Santacana no és el primer, però, que critica aquesta ineficient i insuficient museografia de les restes arqueològiques de Tarragona i que reclama que la ciutat s’emmiralli en altres models de l’estranger. Josep Maria Macías, investigador i arqueòleg de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ja ho va fer en una taula rodona organitzada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona (COAATT), tal com va explicar Porta Enrere en un article del 24 de desembre de 2019 («La gestió del Patrimoni és un fracàs polític»: la Generalitat torna a Foment 75.000 euros de la subvenció que va rebre pel teatre romà perquè el Ministeri no estava d’acord amb la modificació del projecte). Macías, molt crític amb la intervenció al teatre romà (un dels grans nyaps del patrimoni arqueològic de la ciutat, vegeu els articles publicats el 10 d’agost de 2017 i el 5 de desembre de 2019) va exposar els exemples de Carnuntum (Àustria) i de Siponto (Itàlia) que haurien evitat que s’hagués malmès el jaciment del teatre de Tàrraco per una estructura de ferro rovellat.

Sense pla de gestió

Santacana havia aprovat el primer factor a l’hora de considerar els monuments, la recerca arqueològica (les excavacions), havia suspès el segon, la museografia, i també suspenia el tercer: la gestió. «En aquest, Tarragona també suspèn i la responsabilitat és dels gestors. De fet, els monuments Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Ajuntament de Tarragona depenen d’un museu que no està ni reconegut per la Generalitat [el Museu d’Història de Tarragona, tal com va explicar Porta Enrere per primera vegada el 13 de febrer de 2017]. Independentment de qui s’encarregui de la gestió, el més important és que existeixi un pla de gestió on estigui tot contemplat [els tres factors]».

«Una ciutat que és Patrimoni Mundial no es mereix una gestió així. Els ciutadans no ens mereixem això. I menys en un país civilitzat. No estem al tercer món perquè ens tractin d’aquesta manera»

El president d’ICOMOS Espanya, Jordi Tresserras, també va respondre al post de queixa de Santacana afirmant que aquest pla de gestió no existeix.

Segons Tresserras, Tarragona només té un pla director de la muralla romana. «[sic] La Tarraco romana no te un pla de gestió … l’únic és pla director de les muralles i vam tenir l’ensurt de la Minerva. les persones qie hi treballen em consta que fal el que poden. No hi ha personal suficient. És un dels reptes que hi ha sobre la taula», deia Tresserras a Facebook. El president d’ICOMOS Espanya esmentava «l’ensurt de Minerva», un cas que es troba a Fiscalia i que va destapar Porta Enrere quan aquest mitjà va publicar que uns operaris que havien de muntar una bastida van foradar la torre de 2.200 anys d’antiguitat i el relleu de la deessa que dona nom a la torre i que és considerat el més important del món romà fora de la península Itàlica.  A banda del de la muralla, existeix un pla director del circ que, però, no és oficial perquè mai s’ha aprovat en el ple de l’Ajuntament tot i haver-se acabat el setembre de 2016 (vegeu article del 16 de juliol de 2019). És, per tant, paper mullat.

«Una ciutat que és Patrimoni Mundial no es mereix una gestió així. Els ciutadans no ens mereixem això. I menys en un país civilitzat. No estem al tercer món perquè ens tractin d’aquesta manera. No pot ser que un Ajuntament no prengui consciència del valor patrimonial que té. Què passa, que no ho sap?», diu Santacana a Porta Enrere. Quan aquest mitjà li comenta que l’excusa habitual des del consistori per justificar la deficient gestió del patrimoni és la falta de diners, aquest professor diu: «No tenen diners per a gestionar-ho? Doncs que ho traspassin. Si ets gestor d’alguna cosa i qui t’encarrega la gestió no et dona els instruments per a gestionar-ho, en primer lloc, has de dir-ho, protestar i si no ho pots arreglar, has de dimitir perquè si no ets el responsable i còmplice de tot això i de malbaratar els recursos públics».

Porta Enrere va publicar un article el 30 de novembre de 2020 (Regnes de taifes i falta de lideratge a l’àrea de Patrimoni Històric: la manca de personal al MHT; la vergonyosa comparació amb la gestió de Mèrida) en el qual es demostrava com una ciutat com Mèrida, Patrimoni Mundial com Tàrraco, disposava de molts més professionals i més diners per a gestionar els seus monuments. Però és que a Mèrida, el 75% dels ingressos que permeten gestionar tot el patrimoni i pagar els més de 120 treballadors (per 54 de Tarragona), provenen de la venda de les entrades per veure els monuments i només un 10% són aportacions de les administracions públiques. La resta, un 15%, són aportacions privades.

«Per a millorar aquesta gestió cal fer plegar tots els que estan al capdavant en aquest moment. No és tolerable aquesta situació. Haurien de plegar. Si no ho pots gestionar, has de plegar. No pots enganyar la gent d’aquesta manera»

«No es pot comparar la gestió de Tarragona amb Mèrida, ni amb Cartagena. De fet, a qualsevol ciutat d’un nivell semblant o menor que Tarragona ho tenen millor muntat. El que passa en aquesta ciutat, o bé és desconeixement, que costa de creure, o és simplement mala gestió», afirma Santacana.

A la pregunta d’aquest periodista sobre quina hauria de ser la solució per a millorar la gestió del patrimoni arqueològic, Joan Santacana assegura que s’ha de fer fora tots els responsables o que dimiteixin per iniciativa pròpia, i començar de zero: «Per a millorar aquesta gestió cal fer plegar tots els que estan al capdavant en aquest moment. No és tolerable aquesta situació. Haurien de plegar. Si no ho pots gestionar, has de plegar. No pots enganyar la gent d’aquesta manera. S’ha de començar de zero. S’ha de fer un pla de gestió i un de museogràfic. La gestió no és, necessàriament, gastar més diners, sinó saber gastar-los millor».

Per a Santacana, la mala gestió del patrimoni arqueològic de Tarragona no és comparable a cap ciutat d’Europa i assenyala que les úniques semblances cal trobar-les en monuments romans del nord d’Àfrica: «A Europa no hi ha cap ciutat tan mal gestionada, pel que fa al seu patrimoni arqueològic, com Tarragona. De ciutats Patrimoni de la Humanitat amb el potencial que té Tàrraco, amb aquesta mala gestió, no n’hi ha cap més. Els paral·lelismes els podem trobar a ciutats romanes de nord d’Àfrica, on hi ha mala museografia, no tenen pla de gestió, cap pla de seguretat… el mateix que et pots trobar a Tarragona t’ho trobes en aquests monuments nord-africans».

Segons aquest arqueòleg especialista en museografia didàctica, la gestió patrimonial que s’està fent a Tarragona provoca frustració en els visitants que viuen experiències com les que ell ha descrit en aquest article. Això, per a Santacana, fa que algú consideri que s’ha estat en un país tercermundista. «Els meus amics de Nova York només van visitar Tarragona i Girona al seu pas per Catalunya i ja hem vist quina va ser l’experiència aquí. Quina és la impressió van tenir després de lo del circ? La d’un país del tercer món. Que és la que jo vaig tenir.»