Fa poc més de tres anys, la nit del 15 al 16 de febrer de 2019, una part del fals sostre del pati de butaques de la sala principal del Teatre Tarragona va caure. El despreniment, d’uns 41 metres quadrats de superfície, hauria pogut provocar una autèntica catàstrofe si l’accident s’hagués produït durant un espectacle, amb públic a la sala. Afortunadament, l’esfondrament va succeir de matinada i ningú va resultar ferit. Les imatges d’aquell incident, publicades per Porta Enrere en un article del 6 de juny de 2019 (Els informes tècnics consideren «perillós i inestable» el cel ras del Teatre Tarragona: l’estructura de sostre fals que «no compleix amb cap paràmetre com a base d’un muntatge» en un equipament cultural problemàtic), eren prou eloqüents per adonar-se de la magnitud de la tragèdia.
L’Ajuntament va decidir tancar de seguida l’equipament per a comprovar l’estat de la resta del sostre de la sala i, evidentment, per evitar nous accidents que poguessin fer mal als espectadors. En total, el Teatre Tarragona va estar tancat durant més de set mesos. En aquell període es va canviar tot el cel ras de la sala principal. La reparació i reforma del fals sostre va costar 257.659,02 euros, més del doble del que havia dit la regidora de Cultura d’aleshores, Begoña Floria, que havia estimat el cost total en uns 100.000 euros.
En la recerca de les causes del despreniment, els informes tècnics van ser demolidors. El consistori va contractar una empresa especialitzada, Bogom, que, un cop examinat el cel ras, va concloure: «[el sostre fals] No compleix amb cap patró de muntatge amb criteri homologat o basat en la normativa UNE 102043 […] El sistema de fixacions, de penjament i els elements de suport estan executats amb criteris i materials no homologats per l’ús que se li ha donat […] S’han utilitzat perfils (T47) adaptats mitjançant tècniques de treball utilitzades en envans de pladur no aptes per a sostres falsos […] Aquests perfils T47 no estan dissenyats per treballar a tracció ni tampoc en posicions de penjament en angle […] L’estructura, en línies generals, no compleix amb cap paràmetre com a base d’un muntatge».
L’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, també va ser molt contundent amb la construcció d’aquest cel ras. Així, en un informe del 29 d’abril de 2019, aquest tècnic deia: «El cel ras negre de la sala del Teatre Tarragona és actualment inestable i perillós a curt i també a llarg termini per efecte de la corrosió, donat que no està garantida la resistència de tots i cadascun dels ancoratges […] No existeix continuïtat de transmissió de les càrregues als perfils de xapa i constructivament el cel ras està sotmès a l’efecte cremallera que comporta que un despreniment puntual arrossegui tota la tramada, tal com s’ha pogut comprovar en el recent esfondrament». L’arquitecte demanava la substitució immediata del sostre després que, inicialment, l’Ajuntament hagués afirmat que només es tractava d’un problema localitzat i que no afectava la resta de l’estructura.
Els dictàmens tècnics de l’arquitecte municipal i de l’empresa Bogom van discrepar del criteri de l’arquitecte responsable de tot el projecte del Teatre Tarragona, Xavier Climent, que assegurava que el despreniment només afectava una part molt petita del cel ras per culpa d’un mal muntatge d’un operari, descartant que tota l’estructura estigués afectada. Els informes pericials demostrarien posteriorment que tot el fals sostre estava fora de qualsevol estàndard de muntatge. Climent va negar qualsevol responsabilitat. El paper d’aquest arquitecte en el projecte del teatre va ser àmpliament explicat en un segon article de Porta Enrere publicat el 9 de juliol de 2019 (L’assegurança no es fa càrrec de la reparació del cel ras del Teatre Tarragona: l’accidentada història d’un equipament que ha costat més de 12 milions d’euros).
El Teatre Tarragona havia de costar 2,5 milions d’euros i ja n’ha costat més de 13. En aquell article del 9 de juliol s’explicava, entre moltes altres coses, que, per exemple, el projecte dibuixat per Climent no cabia en el solar on s’havia de construir el teatre i quan l’arquitecte va haver de refer els plànols, va exigir a l’Ajuntament cobrar la feina de més que havia hagut de fer. El consistori s’hi va negar. Climent va arribar, fins i tot, als tribunals, on el jutge va donar la raó a l’Ajuntament en una sentència molt contundent on reprenia a l’arquitecte pel fet de voler cobrar una feina (els nous plànols) que havia hagut de fer a conseqüència d’un error seu.
Un vestíbul igual de perillós
El 5 de juny de 2021, l’Ajuntament va tornar a tancar el Teatre Tarragona. El consistori va al·legar aleshores que existia risc de despreniment del cel ras, però no a la sala principal, el fals sostre de la qual, com s’ha vist, s’havia reparat l’any 2019, sinó al vestíbul del teatre. Segons informaven diferents mitjans locals, el problema del cel ras del vestíbul «era exactament el mateix que hi va haver l’any 2019».
Segons va explicar el consistori, va ser l’alcalde, Pau Ricomà (ERC), qui, en una visita al Teatre Tarragona, es va adonar que hi havia plafons ornamentals del cel ras del vestíbul que s’estaven desprenent. Es va encarregar un informe tècnic per tal de conèixer l’abast dels indicis del mal estat del sostre i aquest va determinar que hi havia risc d’ensorrament. «Tot i que no hi ha hagut cap despreniment, podria haver passat o podria passar. Cal una actuació contundent», va dir el 3 de juny de 2021 el portaveu del govern municipal, Manel Castaño. El portaveu assegurava que «l’informe ha estat molt taxatiu i no volíem que es repetís la mateixa situació que ja es va produir a la platea», en referència a la caiguda d’una part del fals sostre el febrer de 2019. Entre la reobertura de l’equipament cultural arran d’aquell accident i el seu nou tancament havien passat poc més de 20 mesos.
L’empresa que va fer l’informe de l’estat del cel ras del vestíbul i les zones comunes del Teatre Tarragona va ser la mateixa que la del fals sostre de la platea l’any 2019, Bogom Arquitectura. Els tècnics d’aquesta empresa i l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, van fer una inspecció al teatre el 12 de gener de 2021. L’informe final de Bogom està signat el 23 de maig de 2021. Les conclusions del document són pràcticament idèntiques a les que es van fer al seu dia per la sala principal on es va produir un despreniment el febrer de 2019.
«El sistema emprat no compleix cap patró de muntatge amb criteri homologable o basat en l’UNE 102043. Tant el sistema de fixacions, el sistema de penjar i els elements de suport estan executats amb criteris i materials no homologats per a l’ús que se li ha donat», afirmava Ángel Gil, arquitecte tècnic de Bogom en el seu informe, i afegia: «No hi ha hagut un estudi previ de càrregues i de replanteig del sistema d’acord amb els patrons de disseny de falsos sostres continus. No s’han utilitzat sistemes de muntatge adequats a les prescripcions d’ús d’un sistema continu sustentat amb perfils primaris en un sol sentit. No s’han realitzat unions adequades entre perfils, ni pel sistema de sustentació, ni pel de continuïtat d’esforços i càrregues. Tot el sistema de muntatge gira al voltant d’una manipulació de perfils en obra, sense atendre cap patró de muntatge homologat ni assimilable als indicats a les normatives de referència UNE 102043, o bé de criteris de disseny i construcció publicats per ATEDY».
Un cop vist això, l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, va escriure en un informe amb data de 8 de juny de 2021 (cinc dies més tard que la compareixença de Castaño davant els mitjans de comunicació): «A la llum [sic] d’aquest informe-auditoria es considera que el cel ras del vestíbul principal d’accés a Planta Baixa, zona central i zona d’accés és actualment inestable i perillós a curt i també a llarg termini, pel sistema de suspensió emprat i per no estar garantida la resistència dels ancoratges de suspensió del cel ras». Jiménez, tal com va passar amb el fals sostre de la platea el 2019, recomanava la substitució «immediata de la totalitat del cel ras del vestíbul». El cost estimat de les obres era de 165.000 euros.
Allò que cal preguntar-se és perquè l’Ajuntament, un cop va comprovar el 2019 que el despreniment del cel ras de la sala principal s’havia produït per una instal·lació negligent de tota l’estructura (arran de l’informe de Bogom de març de 2019), no va decidir inspeccionar la resta de falsos sostres de l’edifici que, per lògica, es podrien haver muntat de la mateixa manera.
«Finalitzades aquestes obres, per raons de seguretat i pel desconeixement de l’estat de la resta del cel ras, el 12-1-2021 es procedeix a encarregar un informe-auditoria de comprovació i estabilitat de la resta de cels rasos que no van ser intervinguts en l’actuació de 2019», deia l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, en l’Informe tècnic de justificació de l’emergència a les obres a realitzar per a la substitució del cel ras del vestíbul principal a planta baixa i vestíbul escala-ascensor del Teatre Tarragona el 8 de juny de 2021. Vist el que deia l’arquitecte, podria semblar que l’auditoria de comprovació de la resta de falsos sostres s’havia fet immediatament després de la finalització de les obres del cel ras de la sala principal del teatre, però, de fet, va passar gairebé un any i mig entre el final d’aquells treballs i l’inici de l’estudi del vestíbul.
Així, des que el Teatre Tarragona va obrir novament les portes després de la substitució el fals sostre de la sala principal fins que va tornar a tancar per substituir el del vestíbul, aquest equipament cultural va funcionar amb normalitat (excepte en els mesos de les restriccions per la COVID, evidentment), programant actuacions i espectacles. L’accés del públic al teatre es fa pel vestíbul, excepte en algunes representacions de petit format que es fan a la Caixa Escènica, l’accés a la qual es fa pel carrer de Santa Clara.
Vist això, la següent pregunta que cal fer-se és: quanta gent va estar exposada al perill d’un despreniment del cel ras del vestíbul?
Segons la documentació a la qual ha pogut accedir Porta Enrere, el nombre total d’espectadors que van assistir a funcions i actuacions al Teatre Tarragona des del mes d’octubre de 2019 (quan es va obrir novament el teatre) i fins al juny de 2021 (quan es va tancar una altra vegada) va ser de 22.542 persones. Aquesta xifra només correspon al públic que va accedir per la Rambla Nova, a través del vestíbul i per a espectacles que es feien a la sala principal d’aquest equipament cultural. Unes altres 461 persones van assistir com a espectadores a espectacles que es van fer a la Caixa Escènica i, per tant, van accedir pel carrer de Santa Clara i no van estar exposades a aquest risc. «Hi ha un risc real que el cel ras es pogués despendre en un moment o altre», va admetre Castaño el dia en què es va anunciar el tancament de l’equipament.
(Vegeu el detall dels espectacles i dels assistents a cadascun d’ells clicant en aquest ENLLAÇ).
I tot això si només comptem el període entre la primera reobertura (després d’arranjar el sostre de la sala principal) i el tancament per problemes al cel ras del vestíbul (octubre 2019 -juny 2021). Però hem de tenir en compte que el fals sostre de tot l’equipament estava mal muntat des que es va construir el teatre i, per tant, era perillós i inestable des del començament. Així, el total de persones que van estar exposades a un risc de despreniment des de la inauguració de l’edifici (desembre de 2012) i fins al febrer de 2019 (caiguda del fals sostre de la sala principal) va ser de 125.123. Es podria al·legar que el consistori desconeixia les deficiències en el muntatge del cel ras de tot l’equipament en aquells primers anys fins que no va caure el fals sostre el febrer de 2019, però costa entendre com ningú va sospitar, un cop es va produir l’accident de l’hivern de fa tres anys, que tota la resta d’aquesta estructura estava igual de mal muntada. Aquell despreniment no va activar el senyal d’alarma per fer una inspecció a tot l’edifici i això va posar en risc les més de 20.000 persones que van assistir com a espectadores entre el període de la reobertura i el juny de l’any passat.
En les dades exposades en aquest article no hi figuren, però, els assistents a presentacions i actes de tota mena que s’acostumen a fer al vestíbul del Teatre Tarragona —com a exemple: ahir es va celebrar la presentació d’un llibre Zona Zàlata, a la recerca d’una poètica pròpia, en la qual hi va haver actuacions musicals i teatrals amb la presència de més d’una cinquantena d’assistents (ja amb el fals sostre nou)—. Per tant, la xifra de persones que van estar sota el sostre del vestíbul seria encara més gran que les 22.542 quantificades anteriorment. Porta Enrere ha demanat insistentment a l’Ajuntament les dades d’assistència d’aquests actes fets en aquest equipament municipal (el consistori s’encarrega de donar permís per fer aquesta mena d’esdeveniments i lloga l’espai també), però aquesta informació no ha estat facilitada.
«Els serveis jurídics estan estudiant el cas per presentar-nos una proposta per saber a qui es demanaran responsabilitats legals», va dir Pau Ricomà en la presentació del nou cel ras del vestíbul.