Tres anys després que Porta Enrere denunciés l’abús per part de determinades entitats dels locals municipals cedits per l’Ajuntament de Tarragona, el consistori ha decidit regular l’accés i les condicions d’ús d’aquests béns immobles públics. Així, tal com publicava el Diari de Tarragona en la seva edició de 17 d’abril, l’Ajuntament va aprovar el passat 18 de març una nova ordenança que establirà un sistema pel qual es fixaran una sèrie de paràmetres que permetran adjudicar els locals propietat del consistori a les entitats de la ciutat. Es tracta de locals que ara ocupen associacions de veïns, grups culturals, etc.

L’ordenança de l’Ajuntament sorgeix després de dos reportatges de Porta Enrere publicats el 22 de març de 2019 (L’Ajuntament admet que no té cap control sobre els locals cedits gratuïtament a entitats i associacions de veïns: l’abús dels equipaments públics; el cas de l’Associació de Veïns de la Part Alta i el Club Diògenes) i el 20 de novembre de 2019 («Hi havia ordres polítiques de no investigar com es gestionaven els locals cedits a les associacions de veïns»: l’Ajuntament gasta 50.000 euros anuals en lloguers de baixos que cedeix a entitats; el cas del Club Diògenes (2a part)).

En el primer article s’explicava com un club de jocs de rol, el Club Diògenes, feia set anys que pagava un lloguer a l’associació de veïns Part Alta per l’ús del seu local unes hores a la setmana. El fet és que l’esmentat local no era propietat d’aquesta associació de veïns, sinó de l’Ajuntament, que li cedia gratuïtament, i, per tant, l’entitat no podia llogar l’espai. A més, l’AV Part Alta incrementava any rere any la quota que cobrava al Club Diògenes. Quan els membres del club, cansats del que sospitaven que era un abús, van decidir buscar un lloc alternatiu on fer la seva activitat, l’Ajuntament es va assabentar que l’associació de veïns estava cobrant irregularment un lloguer, però, tot i saber-ho, no va sancionar l’entitat ni va ser capaç de reubicar el Club Diògenes, que es va quedar al carrer mentre l’AV Part Alta continuava gaudint del local municipal. «Li vaig dir al president [de l’AV Part Alta] que no podia cobrar a ningú i que allò s’havia d’acabar, que no ho fes més. Ell em va respondre que d’acord, que aleshores trencaria la relació amb aquells nois», va dir l’aleshores regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, a Porta Enrere.

Quan aquest mitjà va preguntar a Milà si coneixia alguna altra entitat que, gaudint d’un local municipal, estigués obtenint benefici d’un lloguer a l’estil del que havia passat amb l’AV Part Alta, Milà va respondre: «No ho sé. Tenim un fotimer d’edificis però no disposem de cap servei d’inspecció per a anar a veure què es fa o es deixa de fer als immobles. No tenim un servei d’inspecció vigilant a veure si es cobren les coca-coles o no». De fet, Milà va admetre, fins i tot, que fins a l’any 2019 no s’havia demanat a les entitats que rebien subvencions per part de l’Ajuntament que aquestes justifiquessin les despeses per les quals cobraven els ajuts municipals. La quantitat oficial que el consistori havia destinat a subvencions a les associacions de veïns de la ciutat entre els anys 2015 i 2019 havia estat de 800.000 euros.

Milà, que assegurava que ell era «l’amo» dels locals, no tenia cap control sobre els béns immobles propietat del consistori que se cedien a les entitats i no semblava disposat a posar ordre en un desgavell històric i que afavoria determinades entitats i associacions en detriment d’altres, que no tenien accés a aquests espais. Un desgavell que també succeïa en instal·lacions esportives municipals, com els camps de futbol, tal com va publicar Porta Enrere en un article del 9 de novembre de 2018 (Negocis, diner negre i alcohol als camps de futbol municipals de Tarragona: radiografia d’un desgavell històric que la regidoria d’Esports ha decidit acabar).

En el segon article sobre la temàtica de la cessió dels locals municipals (29 de novembre de 2019), el nou regidor de Patrimoni Històric, Joventut, Cooperació i Habitatge (s’havia produït un canvi de govern arran de les eleccions de maig de 2019), Hermán Pinedo, va assegurar a Porta Enrere que la tria per saber qui havia d’ocupar els 70 locals municipals es feia «a dit» i, a més, que «hi havia ordres polítiques de no investigar com es gestionaven els locals cedits a les associacions de veïns». Les afirmacions de Pinedo, emparades en allò que li havien dit els seus tècnics, demostraven que els responsables polítics d’aleshores volien mantenir l’opacitat de la mala praxi de la gestió d’immobles del consistori.

Tal com s’explicava en aquell segon reportatge, l’Ajuntament feia anys que pagava el lloguer d’un local propietat d’un particular (13.755,12 euros anuals) per cedir-lo a l’Associació de Veïns de l’Avinguda Maria Cristina. I no era l’únic. El consistori pagava el lloguer de vuit locals més propietat d’SMHAUSA (Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA, per tant, una empresa municipal, de l’Ajuntament) per cedir-los a entitats culturals o organitzacions veïnals. No és només que l’Ajuntament fes servir els locals propis perquè els ocupessin entitats de la ciutat, sinó que en llogava per cedir-los i no feia cap mena de concurs previ per decidir quina entitat o organització gaudiria de l’espai, sinó que es feia a dit.

La gestió dels locals municipals és una nova mostra de com l’anterior equip de govern (PSC, 2007-2019) va teixir una xarxa clientelar per tal de garantir-se la continuïtat a l’Ajuntament. Un clientelisme que encara va quedar més clar en l’article que vam publicar el 29 de gener de 2021 (Factures falses, tractes de favor, restaurants i clientelisme: l’ús de Tarragona Ràdio amb finalitats polítiques).

Finalment, la situació destapada per Porta Enrere i la pressió del Club Diògenes van permetre aquesta entitat aconseguir un local municipal on desenvolupar la seva activitat i impulsar la nova ordenança que es posarà en marxa les pròximes setmanes.