Els responsables de l’empresa Iqoxe es van negar durant més d’un any i mig a fer controls de les possibles emissions a l’aire de substàncies altament contaminants i cancerígenes i, quan van decidir fer-ho, van deixar de banda l’òxid d’etilè, principal producte fabricat a l’empresa i, de llarg, el més perillós de tots. Així consta en un informe dels Mossos d’Esquadra de juny de l’any passat i al qual ha tingut accés Porta Enrere.

En el document, els agents de la Unitat Territorial d’Investigació de l’Àrea d’Investigació Criminal del Camp de Tarragona recullen la declaració d’un treballador de la planta U-2000, la d’òxid d’etilè (l’altra planta és la de derivats, que inclou diferents plantes on es fan altres productes, com la U-3100, que és la que va explotar el 14 de gener de 2020) que era, alhora, un dels delegats de prevenció sindical de l’empresa. Aquest treballador assegurava que a la planta de derivats «els equips de buit llençaven a l’atmosfera etilè, aldehids i vapors d’òxid d’etilè, tots ells elements volàtils cancerígens».

Segons l’informe policial, el treballador va notificar «reiteradament» aquestes possibles emissions de substàncies altament tòxiques al Comitè de Seguretat i Salut de l’empresa, sense que l’empresa li fes cas durant més d’un any i mig.

Així, en l’acta de la reunió de l’esmentat comitè de l’11 d’abril de 2018, el delegat de prevenció sindical preguntava sobre «la necessitat d’avaluar els riscos químics no evidents (acetaldehids, formaldehids o vapors bruts) i l’exposició a productes ototòxics (vapors orgànics, etc.)». Segons consta en aquella acta, la resposta de l’empresa va ser que es consultaria al Servei de Prevenció.

Tres mesos després d’aquella reunió del Comitè de Seguretat i Salut d’Iqoxe, el 26 de juliol de 2018, es produïa una nova trobada del citat comitè. El delegat de prevenció, tal com havia fet l’11 d’abril d’aquell any, va tornar a preguntar sobre l’avaluació, el mesurament, dels compostos tòxics emesos a l’aire per part de l’empresa. La resposta va ser la mateixa que tres mesos abans: «Es consultarà al Servei de Prevenció». Els Mossos fan constar en l’informe que, per tant, la petició del treballador del mes d’abril encara no havia estat gestionada per l’empresa. I encara trigaria molt a fer-ho.

El novembre d’aquell any hi va haver una nova reunió del Comitè de Seguretat i Salut d’Iqoxe. En l’acta, el delegat sindical tornava a insistir en el mesurament dels compostos (acetaldehids, formaldehids, vapors bruts, vapors orgànics, etc.) i, altra vegada, la resposta va ser la mateixa que en les dues anteriors reunions. Aquesta vegada, però, en l’acta hi ha una afirmació molt interessant: «Hi ha riscos subsidiaris del procés que queden descontrolats, però que estan allí. Els subproductes són aldehids, etc. Els delegats de prevenció aportaran més informació». Per primera vegada, almenys que estigui documentat, el Comitè de Seguretat i Salut d’Iqoxe dona per fet que hi ha aquesta mena de substàncies a l’aire derivades dels processos de fabricació de la planta de derivats. Els Mossos fan constar aquest detall en el seu informe: «Es detalla de forma explícita que són [acetaldehids, formaldehids, vapors orgànics, etc.] riscos subsidiaris dels processos que queden descontrolats».

Un mes després, l’11 de desembre de 2018, el mateix treballador feia constar en acta que a la planta de derivats se sentien «olors desagradables» i demanava que s’avalués el risc per als treballadors, incloent-hi una partida dins del pressupost per detectar les emissions difuses —aquelles emissions a l’aire o al medi ambient que no estan canalitzades: torxes, canonades, etc.— i les maniobres que les poguessin provocar, com la càrrega i descàrrega de cisternes. Segons els Mossos, no se sap què va fer l’empresa en relació amb aquesta petició del delegat de prevenció sindical.

Un any i mig després de la primera petició del treballador sobre el mesurament de substàncies tòxiques a l’aire a la planta de derivats, l’empresa va decidir fer-li cas. A mitges. Així, segons consta en una acta del Comitè de Seguretat i Salut d’Iqoxe del 4 d’octubre de 2019 en la qual estava present el director de la fàbrica, Juan Manuel Rodríguez Prats, s’acordava que el 9 d’aquell mes, és a dir, cinc dies després d’aquella reunió, «el tècnic de prevenció farà les mesures d’exposició a contaminants químics i de soroll». Però aquesta afirmació contenia un matís molt important: els mesuraments serien «parcials» perquè «quedarà pendent l’òxid d’etilè».

Els agents de la policia catalana asseguren en el seu informe que «sobta que en els mesuraments que l’empresa havia acordat fer el 9 d’octubre no es fessin d’òxid d’etilè perquè és el producte més utilitzat i alhora el més perillós perquè, a banda de ser altament inflamable i explosiu, és cancerigen»

Sobre això, l’informe dels Mossos d’Esquadra cita el Pla de Prevenció de Riscos Laborals d’Iqoxe que, en el punt anomenat «Control específic de riscos higiènics», diu pel que fa a l’exposició a agents químics: «Destaca la mesura de l’exposició dels treballadors a l’òxid d’etilè, principal producte fabricat a Iqoxe, així com a l’òxid de propilè [el dia de l’explosió de la planta U-3100, a banda del reactor, que va esclatar, va resultar afectat un tanc d’òxid de propilè per l’impacte de la metralla, cremant producte durant dies] […] Per aquests productes es du a terme una avaluació anual d’exposició en els llocs de treball amb més risc, fent mesuraments de mitjana per a un temps equivalent a una jornada de feina». Per tant, si es té en compte allò que diu el Pla de Prevenció de Riscos Laborals, els mesuraments s’havien de fer anualment i, com hem vist, Iqoxe no ho feia. De fet, ho va fer davant la insistència del treballador i quan va accedir a mesurar l’aire, no ho va fer amb el principal producte que hi ha a la fàbrica, l’òxid d’etilè.

Els agents de la policia catalana asseguren en el seu informe que «sobta que en els mesuraments que l’empresa havia acordat fer el 9 d’octubre no es fessin d’òxid d’etilè perquè és el producte més utilitzat i alhora el més perillós perquè, a banda de ser altament inflamable i explosiu, és cancerigen». Els Mossos consideren que el fet que Iqoxe tardés un any i mig a fer els mesuraments que demanava el delegat de prevenció sindical era excessiu i anava en contra del Pla de Prevenció de Riscos Laborals de l’empresa perquè aquests mesuraments s’haurien de fer cada any, «especialment d’òxid d’etilè i òxid de propilè».

El greu perill per a treballadors i ciutadania

Els fets descrits en l’informe dels Mossos d’Esquadra de l’estiu de l’any passat constaten un fet especialment greu: la falta de control de les emissions d’òxid d’etilè, un producte realment perillós perquè és cancerigen. Si la mateixa empresa, en aquest cas Iqoxe, no fa mesuraments sobre la possible presència d’aquest producte dins de les seves instal·lacions, qui les pot fer?

Tal com va publicar Porta Enrere en un article del 30 de setembre de 2021, l’administració catalana tampoc pren cap mena de mesurament sobre les immissions —l’aire que arriba a la població, diferenciant-se de les emissions, allò que la indústria emet— d’òxid d’etilè a les quals es poden trobar sotmesos els habitants de les ciutats veïnes a la fàbrica. Segons la Generalitat, aquesta administració no mesura l’òxid d’etilè perquè «no hi ha cap norma de rang europeu que l’obligui a fer-ho». És a dir, la Generalitat no fa mesuraments d’aquest compost tan perillós perquè la llei li ho permet, independentment del risc que pugui córrer la població. Tal com explicava l’article de setembre de l’any passat, hi ha diferents països, alguns d’ells europeus, que tenen la seva pròpia legislació sobre el control d’emissions industrials on es fixen valors límits d’emissió per l’òxid d’etilè, és a dir, no cal una normativa d’àmbit europeu per controlar aquestes emissions.

El més greu del cas és que existeix la tecnologia per a poder mesurar aquest producte i, a més, la seva perillositat està sobradament demostrada, tal com explicàvem en aquell article de setembre de l’any passat. Així, als Estats Units, habitants de les diferents poblacions que viuen al voltant d’algunes de les indústries productores d’òxid d’etilè —especialment a Illinois— s’han agrupat per tal de protegir la seva salut. L’agència federal de protecció del medi ambient nord-americana (EPA) va demostrar, mitjançant mesuraments fets en algunes d’aquestes poblacions i models d’expansió dels núvols tòxics, que les emissions d’òxid d’etilè d’algunes fàbriques als Estats Units podien arribar fins a 1.500 quilòmetres de distància.

En aquell reportatge explicàvem que l’estat d’Illinois havia creat una llei per tal de regular aquestes emissions d’òxid d’etilè. Es tractava d’una llei que duia el nom d’un ciutadà de 45 anys (Matt Haller) que havia mort de càncer a causa d’haver respirat aire contaminat amb òxid d’etilè.

La investigació que va fer Porta Enrere revelava que Iqoxe tenia unes pèrdues de producte durant la fabricació d’òxid d’etilè i derivats de 2.750 tones (1.000 vegades més que la quantitat d’emissions de la fàbrica nord-americana de Port Neches)

Els estudis fets als Estats Units demostren que petites quantitats d’òxid d’etilè a l’aire ja són extremadament perilloses per a la salut. Així i tot, el llindar legal de la presència d’aquest producte a l’atmosfera ha augmentat en deu vegades en els últims anys. És a dir, la normativa nord-americana era abans molt més restrictiva.

En l’article se citava mitjans nord-americans —alguns de reconegut prestigi en el camp del periodisme d’investigació com The Intercept— que demostraven com algunes indústries fabricants d’òxid d’etilè havien declarat emissions molt inferiors a les que realment havien fet, posant en risc a la població. A Porta Enrere vam fer una comparativa de les emissions que quedaven demostrades pels mitjans nord-americans que havien investigat aquells casos —que citaven documents oficials— amb Iqoxe. Aquest mitjà va detallar la producció d’òxid d’etilè de la fàbrica de La Canonja pel 2018 gràcies a un document intern de l’empresa al qual va tenir accés. En aquell document constaven les pèrdues de producte durant la fabricació de l’òxid d’etilè. Segons fonts molt pròximes a Iqoxe, aquestes pèrdues de producte anirien a parar, en gran part, al medi ambient. La dada que resultava d’aquell document multiplicava per molt les emissions de la fàbrica d’òxid d’etilè més gran dels Estats Units, que es trobava a Port Neches (Texas). Aquesta planta nord-americana tenia unes emissions d’òxid d’etilè de 28.000 quilos cada any. La investigació que va fer Porta Enrere revelava que Iqoxe tenia unes pèrdues de producte durant la fabricació d’òxid d’etilè i derivats de 2.750 tones (1.000 vegades més que la quantitat de Port Neches). Només que una petita part d’aquestes gairebé 3.000 tones anés a parar al medi ambient —les fonts amb les quals va parlar Porta Enrere asseguraven que una part «significativa» de les pèrdues anaven a l’aire, l’aigua o el terra— l’increment, respecte a la planta de Texas, seria enorme.

Si es té en compte la proximitat de les poblacions a Iqoxe i les dades que mostràvem en l’article, el risc per a la població era més que evident —el paral·lelisme amb els casos dels Estats Units que citàvem en l’article és realment inquietant—. A més, en aquell reportatge explicàvem com l’administració catalana no havia identificat correctament els possibles focus emissors d’òxid d’etilè d’Iqoxe, per on s’emetrien milers de quilos cada any. De fet, el delegat de prevenció sindical que havia demanat a la direcció d’Iqoxe els mesuraments dels compostos tòxics de l’aire a la planta de derivats assegurava, tal com consta en l’informe de la policia catalana, que l’empresa havia construït feia poc —en el moment de la seva declaració davant dels Mossos, després de l’accident— un scrubber, un aparell que serveix per a filtrar els vapors tòxics  del procés de producció, però que aquest scrubber «encara no ha funcionat mai». De fet, en l’article del 30 de setembre identificàvem altres punts d’emissió d’òxid d’etilè que no estarien protegits per aquest scrubber (quan es posi en marxa).

L’informe dels Mossos constata que existeixen emissions difuses d’òxid d’etilè a Iqoxe i com l’empresa va evitar fer els mesuraments dins de les seves instal·lacions tot i la petició reiterada d’un dels seus treballadors, delegat de prevenció al Comitè de Seguretat i Salut. Aquesta negativa a mesurar l’òxid d’etilè no només ha posat en risc els treballadors de la fàbrica, sinó la de la població que es troba, fins i tot, a molts quilòmetres de la planta.