El passat 1 de novembre, el Diari publicava que Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT) havia decidit dur als tribunals les empreses que van finançar la compra de la maquinària necessària per fer funcionar el pàrquing intel·ligent Jaume I, el fiasco més gran de la ciutat en tota la seva història recent.

El rotatiu tarragoní explicava que AMT havia demandat l’empresa Metropolitan i el Banco Santander Central Hispano (BSCH) per facturar tecnologia del pàrquing que no s’hauria entregat del tot. AMT, deia el Diari, havia detectat que, dels cinc milions d’euros pagats per l’empresa pública per a comprar les màquines de l’aparcament, només hi havia material per valor de poc més de 800.000 euros.

La croada judicial que l’empresa d’aparcaments municipal ha decidit posar en marxa ara suposa un nou capítol d’un nyap de proporcions bíbliques, el pàrquing Jaume I, un projecte que tenia un pressupost inicial de quatre milions d’euros i que ja ha costat més de 30 milions a les arques públiques (segons les estimacions del Diari, altres mitjans parlen de 40 milions), i que no ha funcionat mai ni se sap què se n’ha de fer.

El responsable de les obres d’aquell projecte que ha estat una ruïna econòmica i urbanística per a la ciutat —i que ha estat motiu d’una investigació judicial que encara dura, però que sobre la qual plana el fantasma de l’arxivament— era Jesús Trasobares, gerent d’AMT quan es va impulsar i començar a construir l’aparcament. Trasobares, que va morir l’any 2012 —en aquell moment van aparèixer informacions que deien que no s’havia certificat la seva defunció, generant la sospita d’una possible fugida davant l’escàndol del fracàs del projecte—, també va ser gerent de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) al mateix temps i era, segons les informacions de l’època, una persona de la màxima confiança de l’aleshores alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal (CiU). De fet, alguns mitjans el qualificaven de «mà dreta» del batlle, tot i que algunes persones que el van conèixer bé en aquella època neguen aquesta suposada influència sobre Nadal —d’altres, però, ho ratifiquen—.

Trasobares va arribar a Tarragona gràcies a una prova de selecció per triar el gerent de l’Empresa Municipal de Transports. Venia de València i, tot i que ningú del consistori tarragoní el coneixia prèviament, va aconseguir una quota de poder important dins l’Ajuntament en poc temps. De fet, quan se’l va voler acomiadar el nou govern municipal (PSC) va descobrir que el seu contracte estava blindat amb una clàusula de 350.000 euros. «Era molt intel·ligent, tenia una visió molt avançada de com s’havien de gestionar les empreses públiques. Ell va modernitzar l’EMT, que era un desastre en aquell moment», expliquen persones pròximes a Trasobares en la primera dècada del present segle.

«Feia i desfeia com volia», diuen a Porta Enrere altres persones que també el van conèixer de prop. «Era una persona a la qual li agradava viure bé, era un bon cuiner i gaudia de la bona taula», detallen aquestes mateixes fonts.

De fet, Trasobares tenia, juntament amb un grup de persones més, un «txoko» —una d’aquestes persones seria Agustí Mallol, que era, en l’època que Trasobares era gerent de l’EMT, el president d’aquesta empresa municipal de transports—, és a dir, un local que feia les funcions de societat gastronòmica a l’estil de les que existeixen en el País Basc, que era freqüentat per persones influents de la societat tarragonina, alcalde Nadal inclòs.

L’afició per la bona taula per part de Trasobares no es demostrava només amb aquest «txoko», sinó amb les factures de restaurants, hotels i viatges que va deixar en la seva etapa com a gerent de l’EMT i AMT.

Així, els documents als quals ha tingut accés Porta Enrere mostren com Trasobares va gastar 82.871,44 euros a través de les targetes de crèdit de les dues empreses municipals de les quals era gerent. Les despeses corresponen al període 2000-2008 (ambdós anys inclosos), tot i que aquest mitjà no ha pogut obtenir dades de la targeta de l’EMT de l’any 2007 i que el 2008 els últims pagaments de Trasobares són del mes d’abril (la titularitat de la targeta va passar a Mario Cortés, el seu substitut, el maig d’aquell any). El 2008, després de l’arribada del PSC al govern municipal, Trasobares va deixar de ser gerent d’AMT —i més endavant deixaria de ser-ho de l’EMT també—.

Dels més de 82.000 euros de pagaments fets amb les targetes de crèdit de les dues empreses municipals, la gran majoria (més de 70.000 euros) corresponen a restaurants, hotels o companyies aèries. Tot i que també hi ha bitllets de tren, pagaments de peatges d’autopistes o benzineres.

Aquesta és la despesa total i per anys de Trasobares feta exclusivament amb targetes de crèdit.

El nivell de despesa de Trasobares que mostren els documents supera en molt la que va fer Isidre Prunor, històric gerent de l’empresa de mercats municipals. Prunor, que va gastar una fortuna en restaurants pagant amb la targeta d’Espimsa, va deixar de ser gerent  arran de la publicació d’un article de Porta Enrere on aquest mitjà demostrava que havia gastat gairebé 20.000 euros de diners públics en àpats en només tres anys. A Espimsa, el mal ús de targetes de crèdit per a omplir de combustible els dipòsits dels vehicles particulars de Prunor i dos directius més de l’empresa també va suposar l’acomiadament d’un d’ells, tal com va explicar Porta Enrere.

La llista d’establiments de restauració, vols, hotels i desplaçaments (sobretot a Madrid, però també a altres punts d’Espanya, així com a l’estranger) de Jesús Trasobares és enorme. A continuació es detallen només algunes d’aquestes despeses, les més significatives:

Any 2000

Entre finals del mes de gener i mitjans de febrer de l’any 2000, Trasobares es va gastar 619,66 euros en dos restaurants i un vol a Madrid.  El mes de març d’aquell any la despesa supera els 500 euros en àpats al Castillo de Javier, Les Fonts de Can Sala (aquests dos establiments apareixen recurrentment en els extractes bancaris), El Passadís del Pep (Barcelona) i Masia Crusells. A l’estiu, el gerent de l’EMT va passar una despesa de 1.400 euros de l’hotel Benidorm Plaza en dos dies, 22 de juliol i 11 d’agost. Tot acabant l’any, Trasobares es va gastar 500.000 pessetes (3.000 euros) al Nàutic de Tarragona.

2001

El mes de març de 2001, el gerent d’AMT i l’EMT va pagar gairebé 2.000 euros entre les dues targetes de les dues empreses municipals. Els extractes bancaris mostren despeses en alguns dels millors restaurants de Madrid de l’època, Lhardy (uns 300 euros) i La Dorada. El mes de maig d’aquell any també hi ha una despesa de 159.891 pessetes (963,19 euros) a l’hotel Wellington de la capital d’Espanya.

Són constants els pagaments fets a autopistes al voltant de València o estacions de servei a prop d’aquesta ciutat, no només el 2001, sinó durant tot el període consultat per aquest mitjà. A València, ciutat de procedència de Trasobares abans de començar a treballar a l’EMT, també hi ha càrrecs en hotels com el del Reina Victòria el 31 d’agost (més de 120 euros).

A l’agost d’aquell any hi ha despeses a França per un import superior als 600 euros. Dos mesos més tard, un viatge a Bèlgica (Bruges, Brussel·les i Lieja) va suposar un cost per a les arques públiques de més de 2.200 euros, hotel inclòs (1.215,73 euros). L’any va acabar amb la factura de 562,65 euros en quatre restaurants: Cal Molí, Castillo de Javier (218,20 euros), el Terrat (dues vegades, 4 i 20 de desembre, 175 euros en total) i Sant Bernart.

A més dels pagaments fets en restaurants o en compra de vols (més 900 euros per aquest últim concepte, tot anant a Madrid, en només cinc dies de diferència l’octubre de 2001), també hi ha retirades d’efectiu, com 450 euros  el 17 d’octubre d’aquell any.

2002

Entre l’abril i el maig de 2002, el gerent d’AMT va gastar 949,21 euros restaurants —el Fortí de la Reina (a la punta de la platja del Miracle, desmuntat fa anys) i la Goleta (Salou), Estació Marítima (desaparegut, estava en un tinglado del Moll de Costa de Tarragona, 193 euros va costar aquell àpat), La Dorada (Madrid)—, hotels —Chamartín HUSA (Madrid), 123,06 euros, La Perdiz (La Carolina, Jaén)— i, una altra vegada, retirada d’efectiu (150 euros). Amb la targeta de l’EMT va comprar material telefònic i multimèdia en una tenda de Madrid per valor de 1.340 euros, només un mes després d’haver-se gastat 438,55 euros a l’hotel El Conquistador de Còrdova.

Entre l’1 i el 15 de juliol d’aquell any, Jesús Trasobares va gastar 723,16 euros en tres restaurants (Fortí de la Reina, Estació Marítima i Fèlix Hotel) i un hotel a Madrid: novament el Wellington, tot i que llavors la factura va ser «només» de 269,58 euros.

El final d’any va registrar despeses molt grans. El mes d’octubre el gerent de l’EMT va gastar 1.449,34 euros. D’aquests, 983,52 corresponien a l’hotel Gran Meliá Fénix de Madrid (25 d’octubre), just un dia després d’haver-se gastat 131,75 euros al restaurant Casa Lucio. Un preu, el d’aquesta última factura, que era menys de la meitat de què es va gastar a la marisqueria Portobello, també a la capital de l’estat, que li va costar 289,09 euros.

El 6 de desembre, l’extracte bancari de la targeta de l’empresa de transports registra una despesa de 1.348,63 euros l’hotel Occidental Blaumar de Salou.

Trasobares va repetir, ara com a gerent d’AMT —és a dir, pagant ara amb la targeta d’Aparcaments—, en alguns dels establiments esmentats anteriorment com a gestor de l’EMT. Així, va anar a Casa Lucio el 8 d’octubre (dues setmanes abans de tornar-hi pagant amb la targeta de l’empresa de transports) i es va gastar 162,05 euros. I també va anar al Gran Meliá Fénix, i aquesta vegada fent una despesa molt més gran: 1.601,39 euros el 9 d’octubre.

2003

El gener de 2003, el gerent de l’EMT es va gastar 1.214,99 euros, 500 dels quals en dos restaurants: Estació Marítima i La Goleta. La resta, en vols a Madrid. L’abril, 213,36 euros a l’Hotel Guadalete de Jerez de la Frontera i 388,35 en tres restaurants: La Tupina, Las Vigas (Madrid) i El Castillo Hotel (Sant Boi de Llobregat). Només un mes després, el 8 de maig, Trasobares va gastar 1.487,26 euros al Cuzco Hotel Residencia de Madrid.

2004

L’any 2004, la despesa en targetes de crèdit fetes per Trasobares va marcar un rècord i és l’any on hi ha més pagaments entre les dues empreses, AMT i EMT. En total, 15.167,69 euros. El mes de  febrer destaca una despesa de 480,80 euros a l’Hotel Miguel Ángel de Madrid, així com una compra de telefonia mòbil per valor de 638 euros a la capital d’Espanya el mes de març.

El maig de 2004, el gerent de l’EMT es va gastar 567,80 euros a l’hotel Meliá Fénix i cinc mesos després, també  a la capital de l’estat, hi ha un pagament de 834,99 euros a l’Hotel Miguel Ángel. Tres dies més tard, el 19 d’octubre, Trasobares pagava un àpat al Palacio de la Bellota de València per un import de 110,50 euros. Entre finals d’octubre i començaments de novembre, dos dinars més, al Castillo de Javier i a la Masia Crusells per un total de 433,06 euros.

2005: El casino

A diferència de la resta d’anys, el 2005 la targeta que Trasobares va fer servir més va ser la d’AMT. Amb aquesta va pagar viatges a Londres (aeroport de Luton). Sobta veure que alguns dels vols que va fer el gerent d’AMT i EMT al Regne Unit (al voltant de 400 euros) eren més barats que els del pont aeri que feia més sovint a Madrid. El de Londres no va ser l’únic viatge d’aquell any. N’hi ha un altre a Ginebra, per assistir, presumiblement, a un congrés (els pagaments es fan a Symporg, una empresa organitzadora de congressos i esdeveniments) i que va costar gairebé 2.500 euros. Del mes d’octubre hi ha un pagament fet al Casino de Lloret de Mar per 1.023,54 euros. El 7 d’aquell mes, només quatre dies abans de la despesa del casino, Trasobares s’havia gastat 385,61 euros al restaurant Les Coques de Tarragona.

El 19 de novembre de 2005, Trasobares va pagar 386,18 euros a l’Hotel Wellington (Madrid). Cinc dies abans havia estat a l’Hotel Tres Reyes de Pamplona (173,98 euros) i un parell de setmanes abans, el 27 d’octubre, s’havia gastat 230 euros al restaurant La Puda de Tarragona. Entre finals de novembre i el 19 de desembre, el gerent de l’EMT va pagar dinars per valor de 600 euros —Castillo de Javier, Rovira i Casa Joan (Vilafranca del Penedès)—.

2006

L’any 2006 destaca un viatge a Amsterdam que va costar gairebé 1.000 euros entre vols i restaurants i que es va pagar amb la targeta d’AMT. El febrer, en només dos dies Trasobares es va gastar, fent servir la targeta de l’EMT, 281,90 euros als restaurants l’Espurna i Masia Crusells. Al juny va repetir en aquest últim i, juntament amb el Castillo de Javier, la factura ascendia a 516 euros amb només dos àpats. Al juliol, va pagar 216,03 euros al restaurant Estació Marítima. El novembre d’aquell any, Trasobares va tornar a l’Hotel Cuzco de Madrid (490,06 euros) i aquell mateix mes hi ha un vol especialment car a la capital d’Espanya per un preu de 767,60 euros.

2007

L’any 2007 només hi ha documentació de la targeta d’AMT. El 9 de gener d’aquell any, el gerent es gastava 148,20 euros a Les Coques Velles. Dos mesos més tard, a Les Coques, Trasobares pagava un compte de 196,28 euros i visitava el Castillo de Javier tres vegades en només 15 dies per gastar-se un total de 205 euros. Els extractes bancaris arriben fins a la primera setmana de juliol. Aleshores, ja s’havia produït el canvi de govern municipal. El nou alcalde passava a ser el socialista Josep Fèlix Ballesteros, que substituïa el convergent Joan Miquel Nadal.

2008

Finalment, el 2008 només hi ha extractes de la targeta de l’EMT i només fins al mes d’abril. En aquell temps, però, Trasobares va gastar-se gairebé 3.000 euros. Destaquen tres àpats en dos restaurants entre finals del mes de març i començaments d’abril: Rovira (dues vegades) i Gladiator. En total, 618,08 euros.

Les despeses de Jesús Trasobares, juntament amb altres casos explicats a Porta Enrere com el d’Isidre Prunor com a gerent d’Espimsa (i dos alts directius més) i també el de Josep Maria Bonet al capdavant de l’Empresa de Mitjans de Comunicació de Tarragona, semblen confirmar que alguns dels gerents de les empreses municipals tenien màniga ampla per gastar allò que volguessin i com volguessin. I sense que ningú ho impedís.

«En aquell moment no existia un protocol de justificació i arxiu despeses protocol·làries», respon qui va ser, fins a finals de 2020 el gerent de l’EMT, Néstor Cañete, a Porta Enrere sobre els viatges que va fer Trasobares el 2005 i 2006 a Ginebra i Amsterdam. «No consten els justificants específics ni la motivació d’aquestes despeses», diu. Per tant, mai sabrem perquè va fer aquells viatges, però tampoc perquè es va gastar la ingent quantitat de diners en àpats caríssims i en hotels de luxe de la capital d’Espanya, entre moltes altres coses.