«El descobriment de noves targetes sobta i indigna si es té en compte que el mes de setembre de 2019 el gerent afirmava que a Espimsa no existien més targetes de crèdit.» Aquest és un dels fragments d’un informe jurídic fet per l’empresa Judilex per encàrrec de la nova gerència i presidència de l’empresa de mercats municipals de Tarragona.

El document, signat amb data d’1 de desembre de 2020, detalla com durant gairebé 10 anys  l’exgerent d’Espimsa, Isidre Prunor, i dos directius més, la cap d’administració, Anna Alins, i el cap de comptabilitat, Carles Delgado, van disposar de respectives targetes de crèdit que van utilitzar per omplir el dipòsit de combustible dels seus vehicles particulars.

En total, aquests tres directius de l’empresa de mercats van gastar 52.243,28 euros de diners públics en carburant. Segons un quadre resum de les despeses que consta en l’informe, Prunor va ser qui més va gastar, 20.046,80 euros, seguit de Delgado amb 17.165,46 euros i finalment Alins amb 15.031,02 euros. Aquestes quantitats no coincideixen, però, amb el llistat previ al quadre resum. Així, en aquest llistat on hi ha el detall de la despesa de les targetes de crèdit Prunor hauria gastat 20.046,80 euros, Alins 17.139,75 euros i Delgado 14.967,02 euros.

Prunor i Alins van fer la majoria de la despesa en estacions de servei del Catllar, mentre que Delgado omplia el dipòsit en benzineres de Tarragona. L’exgerent, a diferència dels altres dos directius, també va fer servir la targeta de crèdit per una altra mena de despesa, com una compra al Mercadona (168,12 euros) o pagar àpats (Barquet i La Puda, més de 300 euros en total).

Prunor, però, havia gastat molt més en restaurants sent gerent d’Espimsa. Va ser Porta Enrere qui va destapar aquest abús dels diners públics per part de l’anterior gestor de l’empresa de mercats. Així, en un article publicat per aquest mitjà l’11 d’octubre de 2018 s’explicava que Prunor havia gastat 20.000 euros en dinars en només tres anys.

La documentació a la qual va tenir accés Porta Enrere demostrava que l’exgerent d’Espimsa dinava un dia sí i l’altre també en bons restaurants de la ciutat. I no demanava el menú, precisament. Hi havia factures de fins a 265 euros en un sol àpat.

Aquell article de la tardor de 2018 va provocar que l’aleshores cap de l’oposició, Pau Ricomà, anunciés a Twitter que demanaria explicacions a l’aleshores gerent per aquesta despesa en restaurants que titllava d’«injustificable»:

«Les targetes usades per la gerència del senyor Prunor pel seu ús a restaurants ja va ser notícia a Tarragona en diferents mitjans», afirma l’informe de Judilex fent referència a l’article de Porta Enrere que va tenir ressò en altres mitjans de comunicació de la ciutat.

«Tot el referent a l’ús d’aquestes targetes era conegut, potser no al detall, però si n’eren sabedors des de l’administració societària i, de fet, la intervenció municipal ho havia posat de manifest en els seus informes», diu el document de Judilex. Per tant, si hi havia informes d’Intervenció de l’Ajuntament de Tarragona, per què no es va actuar contra l’aleshores gerent d’Espimsa?

Cal recordar que l’actual president d’Espimsa va assegurar a Porta Enrere que Intervenció, que havia fet informes durant anys sobre presumptes irregularitats a l’empresa de mercats, no havia dut cap d’aquests informes als serveis jurídics de l’Ajuntament, tal com explicava aquest mitjà en un article publicat el 30 de novembre d’enguany.

Més restaurants

Però aquesta despesa de 20.000 euros en restaurants entre el 2013 i 2016 no va ser l’única que Prunor va fer amb diners públics. Resulta que hi havia més targetes de crèdit, i no només aquelles que es van utilitzar per a omplir el dipòsit, sinó d’altres que es van fer servir per anar de restaurants.

Entre finals de 2012 i començaments de 2013, Isidre Prunor va fer servir una targeta de La Caixa amb la qual es va gastar 4.434,39 euros. El restaurant més visitat va ser una altra vegada el Barquet (on havia fet la majoria de la despesa d’aquells 20.000 euros), però també n’hi havia a Sant Sebastià (Asador Portuetxe, 141,90 euros), Lizarran de la plaça Corsini (45,40 euros) o, fins i tot, una tenda de material tecnològic, Apple (276,16 euros).

Però aquesta targeta de Prunor de La Caixa tampoc va ser l’última que es  va trobar vinculada a la despesa en restaurants. L’informe de Judilex detalla una altra de la mateixa entitat bancària que anava a nom de l’aleshores presidenta de l’empresa de mercats, Patricia Anton. Segons el document, entre 2013 i 2015, Anton va gastar 4.533,15 euros de diners públics, la gran majoria a restaurants de la ciutat: Antiquari, Lola Tapas, Manolo, Quattros, De Vins, El Terrat, Nàutic, El Llagut, Sapporo, Degvsta, Meson del Mar, Tarraco Taverna, Peggy Sue, Xaloc, etc.

«Cal afirmar que aquestes targetes, especialment la del senyor Prunor per abonar àpats i representació no era coneguda ni per auditors ni vigilància d’Espimsa, i segurament les més inexplicables i que tenen una repercussió més immediata són les targetes per combustible dels tres directius d’Espimsa perquè aquestes persones, a més d’uns sous que cal considerar-los fora de racionalitat, a més repercutien a Espimsa els seus àpats i el seu combustible», deia l’informe de Judilex.

Tal com va explicar Porta Enrere en l’article de 30 de novembre d’enguany, Prunor, Alins i Delgado, amb sous de 155.000 euros el primer, 105.000 la segona i 97.000 euros el tercer, es van apujar el salari pràcticament cada any (en menys d’una dècada havien passat a cobrar 30.000 euros més cada any) tot i que l’Ajuntament de Tarragona, únic accionista d’Espimsa, ho havia prohibit a partir de l’any 2016.

L’informe de Judilex parlava de «descoberta» de noves targetes per part de la nova gerència (des de 2020) quan es refereix a aquelles que es van destinar a pagar combustible de vehicles privats així com les de restaurants de Prunor i Anton.

Aquestes targetes es van «descobrir» gràcies a una investigació de Porta Enrere, que havia demanat els extractes d’aquest sistema de pagament a Espimsa el febrer de 2020. L’empresa de mercats municipals, que no coneixia l’existència de les targetes demanades per Porta Enrere, no va respondre aquest mitjà tot i estar obligada per la llei de Transparència. Finalment, Espimsa va trobar les targetes de crèdit, però no va lliurar la informació a Porta Enrere i, en canvi, va fer una roda de premsa anunciant la troballa sense citar aquest mitjà, com si la iniciativa de la investigació fos seva.

2. Porta Enrere va sol·licitar aquesta informació en una primera petició registrada el 12 de febrer d'enguany, i va ampliar-ne l'abast el 28 de maig i, encara després, el 17 de juny. A hores d'ara, Porta Enrere no ha rebut aquesta documentació, incomplint ESPIMSA l'esmentada llei

— Porta Enrere (@PortaEnrere) December 9, 2020

La investigació de Porta Enrere va ser clau no només per a descobrir aquestes targetes ocultes, sinó també per acabar amb el seu ús per part dels tres directius implicats, tal com s’afirma en l’informe de Judilex: «Els imports anuals de l’ús d’aquestes targetes són del voltant de 2.000 euros per any i persona. És una despesa que no consta autoritzada i, a més, en el moment que la nova direcció de l’empresa va ordenar entre altres el control de les despeses i, especialment, el de les targetes, aquestes es van deixar d’utilitzar de forma sobtada, un fet que suposa un clar indici del seu sabut mal ús per part dels seus usuaris». Segons Alins i Delgado, va ser Isidre Prunor qui els va dir que deixessin d’usar les targetes l’agost de 2019, un parell de mesos després del canvi de govern municipal. La cap d’administració i el cap de comptabilitat van admetre-ho en una reunió amb el nou gerent, Daniel Milà, i els responsables de Judilex el 4 de desembre de 2020.

Fets delictius

Judilex assenyalava que, un cop vist com es van fer servir les targetes, existien dues tipologies de delicte penal que s’adeien amb els fets ocorreguts: apropiació indeguda i malversació. Pel que fa a l’apropiació indeguda, l’informe assenyalava que es podria aplicar a les targetes relacionades amb les despeses de «manutenció» i a les de «carburant». Titllava aquestes dues menes de dispendi com a «injustificables» i argumentava que pagar el combustible del cotxe particular amb diners de l’empresa (pública) no procedia perquè desplaçar-se a la feina és una despesa «clarament privada».

«El més elemental sentit comú imposa al titular d’una targeta d’empresa excloure la seva utilització per a despeses personals, encara que no existeixi limitació expressa per part de qui hagi autoritzat el seu ús», deia l’informe, que citava la sentència 905/2014 del Tribunal Suprem. Aquest argument també es va utilitzar contra Rodrigo Rato i altres membres del consell d’administració de Bankia en el cas de les targetes «Black».

L’informe concloïa que s’hauria de valorar la interposició d’accions penals contra els responsables dels presumptes delictes d’apropiació indeguda i malversació de cabals públics

Judilex admetia, però, que el delicte de malversació «podria ser de més difícil encaix» i destacava que l’ús de les targetes per a ús personal era una falta «molt greu» en les possibles conseqüències laborals perquè hi havia hagut una «transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en l’acompliment de les seves funcions».

L’informe concloïa que s’hauria de valorar la interposició d’accions penals contra els responsables dels presumptes delictes d’apropiació indeguda i malversació de cabals públics, remarcant que potser s’hauria d’«interposar denúncia o querella davant la Fiscalia o jutjat instructor per tal d’esbrinar amb totes les garanties i conseqüències els fets que es relacionen en l’informe, partint dels indicis que es disposen en aquest moment, personant-se Espimsa com a part perjudicada».

Cal recordar que, segons va afirmar el president d’Espimsa, Dídac Nadal, a Porta Enrere, hi havia dues querelles contra Isidre Prunor i que en una d’elles estava inclosa Anna Alins, que havia estat acomiadada de l’empresa. Amb tot, el cap de comptabilitat, Carles Delgado, no té cap procés judicial en marxa i continua treballant a l’empresa després d’haver retornat, presumptament, tots els diners.

«Els treballadors eren sabedors de quines targetes es tractaven i els imports de les mateixes sense que calguessin més explicacions», deia un segon informe de Judilex, addenda del primer, signat el 9 de desembre de 2020. L’afirmació feia referència a la reunió que van mantenir els professionals de Judilex, el gerent d’Espimsa, Daniel Milà, i Anna Alins i Carles Delgado. Una reunió que es va qualificar de «tensa», tal com va publicar Porta Enrere el passat 30 de novembre.

Segons recull el document, tant Alins com Delgado admetien que havien estat utilitzant les targetes per a combustible des de 2010 i asseguraven que havia estat el gerent d’aleshores, Isidre Prunor, qui ho havia autoritzat.

Malgrat que Alins i Delgado van admetre tots els fets, ambdós només volien tornar les quantitats pagades amb les targetes de crèdit de l’empresa corresponents als últims cinc anys en el moment de la reunió (desembre de 2020), aferrant-se a la prescripció del possible delicte. «Van haver manifestacions de retornar les quantitats que s’acordessin […] però es referien a cinc anys, doncs consideraven que hi havia quantitats prescrites», deia l’informe de Judilex.

Els dos treballadors van manifestar durant la reunió que no consideraven que fossin mereixedors de l’acomiadament, ni tampoc de cap acte «penalment reprovable» perquè sempre havien tingut, segons consta en l’informe, l’aprovació del gerent Isidre Prunor.

A més, Alins i Delgado asseguraven en aquella trobada que desconeixen l’ús que Patricia Anton, presidenta d’Espimsa en el segon mandat de Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del govern municipal de Tarragona, havia fet de la targeta de crèdit que anava al seu nom.

«Els fets analitzats comporten una desviació de cabals públics, d’una forma menor, però reiterada, constant i dilatada al llarg dels anys, que han comportat una pèrdua de cabals públics importants»

L’informe jurídic calculava que les possibilitats d’èxit d’accions comptables contra l’exgerent, Isidre Prunor, per pagar combustible pel seu vehicle privat amb diners de l’empresa eren de 4 sobre 6. Pel que fa a les despeses de restaurants, Judilex deia en l’informe: «Pel que fa a l’ús de les targetes de representació, no s’ha facilitat la carpeta on, suposadament, el senyor Prunor anotaria els àpats i els seus comensals i el motiu de la trobada. Podria justificar que aquestes eren degudament utilitzades, en part».

Pel que fa a les possibles accions penals, el document jurídic assegurava que l’ús de les targetes podria suposar una pena d’entre 3 i 6 anys en uns delictes que prescriuen després de 10 anys. «Els fets analitzats comporten una desviació de cabals públics, d’una forma menor, però reiterada, constant i dilatada al llarg dels anys, que han comportat una pèrdua de cabals públics importants.»

Sobre la cap d’administració, Anna Alins, i el cap de comptabilitat, Carles Delgado, proposava obrir un expedient de reclamació de quantitats indegudament satisfetes per Espimsa, tot referint-se a les targetes de combustible. «Els èxits d’una reclamació són alts, sobre 4», indicava l’informe. La prescripció comptable, segons Judilex, era de cinc anys.

Pel que fa a les responsabilitats penals, l’informe assegurava que «allò que s’ha exposat pel gerent és vàlid pel director financer [Delgado]»: «No es descarta una acció directa contra l’actual cap administratiu, com a coautor dels delictes exposats en l’informe inicial, en allò que seria, doncs, juntament amb l’actual secretària de direcció [en el document es refereix a Alins com a cap d’administració o també com a secretària de direcció, un fet que pot ser confús a l’hora d’identificar els responsables] i l’anterior gerent, amb aspectes de culpa diferenciats per responsabilitats, però no pel que fa als coneixements dels fets delictius, objecte de denúncia o querella per l’empresa pública Espimsa».

Cap acció legal contra Anton

L’informe admetia que la reclamació comptable a Patricia Anton, antiga presidenta d’Espimsa, pels pagaments d’àpats que va fer amb la targeta de crèdit estaria prescrita perquè «l’últim ús de la targeta és de data de juny de 2015».

Pel que fa a les accions penals, Judilex calculava que les possibilitats d’èxit eren «baixes o molt baixes», d’un 2 sobre una escala de 6. «La majoria d’usos de la targeta semblen relacionats amb qüestions de representació i que Espimsa té delegada bona part de les funcions que exerciria una regidoria de comerç i turisme, amb reunions, entrevistes, àpats de treball, amb personal administratiu o funcionari d’altres administracions, representants de comerços o agrupacions, assessories diverses i d’altres que comporten que algunes reunions no es puguin desenvolupar en horari laboral, sinó fora del mateix.»

L’informe assegurava, però, que no hi havia hagut «cap mena de contacte amb l’anterior presidenta [Anton]» per tal que expliqués per què tenia una targeta d’Espimsa. En una acta del consell d’administració d’aquesta empresa de mercats de 9 de desembre de 2020, el president d’Espimsa, Dídac Nadal, es mostrava a favor de demanar el reintegrament de les quantitats gastades per Patricia Anton i proposava enviar-li una «demanant explicacions per l’ús de la targeta durant el seu mandat».

«Es van posar en contacte amb mi per saber si havia disposat d’una targeta de crèdit i els hi vaig dir que sí. Les meves despeses estaven degudament justificades, eren dinars de feina i sumaven uns 4.000 euros en quatre anys que vaig ser regidora de Comerç i Turisme i presidenta d’Espimsa», diu Patricia Anton a Porta Enrere.

L’exregidora i expresidenta de l’empresa de mercats assegura que no s’han emprès cap mena d’accions legals o comptables (retornar els diners) contra ella. «No hi ha cap acció legal contra mi perquè la targeta era de representació com a presidenta de l’empresa i regidora de l’Ajuntament. Tampoc hi ha cap mena d’acció comptable, com retornar els diners perquè la despesa que es va fer des d’aquella targeta estava plenament justificada pel meu càrrec», diu Anton en la línia d’allò que concloïa l’informe de Judilex.