Nou cop a la històrica opacitat de l’Ajuntament de Tarragona i de les seves empreses municipals i fundacions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs interposat per l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) en el qual aquesta empresa pública es negava a facilitar a Porta Enrere la informació relativa als pagaments fets al Nàstic de Tarragona (club i Sociedad Anónima Deportiva, SAD) des de l’any 1993 i fins a l’actualitat. Els tribunals van ser la via que l’empresa de serveis fúnebres (participada en un 51% per l’Ajuntament i en un 49% per Funespaña) va trobar per no acatar la resolució 260/2019 de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) —l’organisme públic que vetlla pel compliment de la llei de Transparència— on es donava la raó a Porta Enrere en el seu dret d’accedir a la documentació sobre els esmentats pagaments al club grana.

Emserfumt va presentar el recurs davant l’alt tribunal català el 29 de maig de 2019, però tres mesos després, el 2 de setembre, i ja amb el nou equip de govern al capdavant del consistori tarragoní, va presentar un escrit de demanda sol·licitant que el TSJC anul·lés la resolució de la GAIP. La presentació del recurs d’Emserfumt i, sobretot, l’escrit de demanda del 2 de setembre, sobten si es té en compte que l’Ajuntament havia ordenat retirar tots els recursos interposats per les empreses municipals contra les resolucions de la GAIP sobre els pagaments al Nàstic, tal com havia informat el consistori a Porta Enrere: «El nou equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona va confirmar a Porta Enrere al poc de prendre possessió de l’alcaldia que ordenaria la retirada d’uns recursos que impedien el lliure accés a la informació pública i que pretenien ocultar els pagaments fets al club grana per empreses, patronats i fundacions de caràcter públic». Van ser, ni més ni menys, fins a vuit les empreses municipals que havien decidit recórrer al TSJC per tal de no aportar els pagaments fets al club grana.

Emserfumt i set empreses municipals més es van gastar 16.500 euros de diners públics per no facilitar la documentació a Porta Enrere

Així, tal com s’explicava en un article d’aquest mitjà del 31 d’octubre de 2019, entre totes aquestes empreses municipals —Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. (EMATSA), Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET), Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals S.A. (ESPIMSA), Empresa Municipal del Mitjans de Comunicació (EMMCT), Empresa Municipal de Transports (EMT) i Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA)—, Emserfumt inclosa, es van gastar 16.500 euros (de diners públics) en advocats per impedir entregar la documentació a Porta Enrere. De fet, l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona va gastar 4.840 euros en aquest recurs que ara el TSJC ha tombat. El despatx d’advocats contractat per Emserfumt (i per les altres set empreses municipals) va ser Broseta, el mateix que va fer servir l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017 per presentar recurs davant el TSJC per tal de no entregar la documentació sobre la venda d’entrades dels Jocs Mediterranis a Porta Enrere. De fet, l’alt tribunal català també va tombar aquell recurs de les entrades, tal com va explicar aquest mitjà en un article del 8 de juny d’enguany.

En principi, tal com havia dit el consistori a Porta Enrere, totes les empreses municipals havien retirat els recursos contra la resolució de la GAIP que les obligava a entregar la documentació sobre els pagaments fets al Nàstic, però Emserfumt no ho va fer. «En aquest cas, a diferència d’altres molt similars on les diferents empreses municipals van optar per desistir dels respectius recursos, es manté el recurs contenciós administratiu interposat per Serveis fúnebres Municipals de Tarragona, S.A. que ha formalitzat l’escrit de demanda», va notificar la GAIP a Porta Enrere el 23 de juny de 2020.

Emserfumt va demanar mesures cautelars al TSJC mentre els magistrats no dictaven sentència, en un intent d’impedir que s’executés la resolució de la GAIP, que els requeria lliurar la informació sol·licitada. Però el TSJC, tal com va fer amb l’assumpte de les entrades dels Jocs Mediterranis, va denegar les mesures cautelars i, per tant, la resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública continuava vigent. Davant aquesta decisió del TSJC, l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona va decidir enviar part de la documentació a Porta Enrere en un informe amb data de 4 de desembre de 2019.

Segons la informació enviada per Emserfumt, aquesta empresa municipal va fer pagaments al Gimnàstic per un import de 117.019,44 euros entre els anys 2000 i 2018 (ambdós inclosos). Els conceptes d’aquests pagaments eren «Publicitat a l’estadi de futbol» o, simplement, «Aportació». La petició d’informació de Porta Enrere era més àmplia, però, que el període dels pagaments facilitats per Emserfumt. Aquest mitjà havia demanat a l’empresa de serveis fúnebres els pagaments fets des de 1993, però l’advocat de l’empresa assegurava en el seu informe que «Emserfumt no disposa d’informació sobre els anys 1993-1999».

És la segona sentència del TSJC que castiga l’opacitat del consistori i les empreses municipals davant de peticions de Porta Enrere

Una sentència contundent

La sentència del TSJC (3892/2021), que encara es pot recórrer al Tribunal Suprem, és molt contundent en la seva argumentació. Porta Enrere havia demanat a Emserfumt els pagaments fets per aquesta empresa municipal al Nàstic des de l’any 1993 i en la informació sol·licitada es demanava el detall de la quantitat de cada aportació al club grana o a la SAD, el concepte del pagament i la data. Emserfumt al·legava davant els magistrats que havia fet un canvi de programa informàtic i que no disposava de les dades anteriors a aquest canvi (any 2000). Segons l’empresa de serveis fúnebres, en l’esmentat programa informàtic només apareixen els pagaments (de qualsevol mena i a qualsevol proveïdor), però no el concepte pels quals es van fer. L’empresa de serveis fúnebres manifestava que fins a l’any 2017 no s’havia incorporat a la seva gestió l’escaneig de les factures i que, per tant, calia una gran tasca de recerca de la documentació per donar compliment a la petició de Porta Enrere i de la resolució de la GAIP. Segons Emserfumt, aquest argument seria motiu, assenyalant un dels punts de la llei de Transparència, d’inadmissió de la petició d’informació d’aquest mitjà. Però el TSJC no ho ha vist de la mateixa manera. L’alt tribunal català afirma en la seva sentència que «la dificultat d’elaboració no justifica pròpiament la denegació de la informació, com defensa la recurrent. Per aquesta situació, el que es preveu és el lliurament de les dades sense elaborar». Sobre l’últim punt, el TSJC fa incís que Emserfumt mai va proposar entregar les dades sense elaborar, sinó que es va limitar a facilitar únicament els pagaments fets entre els anys 2015 i 2018.

El TSJC remarca que la informació demanada per Porta Enrere «es tracta, per la seva naturalesa, d’una informació que tant les Administracions com les empreses vinculades han de conservar, llevat que per la seva antiguitat o per altres raons hagi deixat d’estar disponible». Emserfumt no va justificar mai, segons la sentència, que no disposés de la documentació ni tampoc de la seva dificultat en la seva «reelaboració». «El lletrat de l’actora […] no aporta ni tan sols un principi de prova d’aquests obstacles que els presti una mínima versemblança», diuen els magistrats.

Emserfumt també al·legava que la petició d’informació d’aquest mitjà abasta documentació anterior a l’entrada en vigor de la llei de Transparència (2015), però el TSJC respon a aquest argument que «el dret d’accés queda referit a la documentació pública que l’Administració tingui en el seu poder, independentment del seu origen temporal, com ja va establir aquesta Sala i secció en sentència de data 12 de febrer de 2020, recurs núm. 420/2016». I per reforçar encara més el seu posicionament, els magistrats esmenten una llei de 1992: «Ja l’article 37 de la Llei 30/92 establia aquest mateix dret en relació amb els ciutadans en general, de la mateixa manera que l’article 7 de la Llei 10/01, d’arxius i gestió de documents imposa a les Administracions el deure de custòdia dels documents i l’accés a les persones que hi tinguin dret».

Finalment, el TSJC imposa a l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona al pagament de les costes judicials que es valora, segons la sentència, en 1.000 euros (que aniran a càrrec del pressupost de l’empresa i, per tant, dels tarragonins).

La derrota d’Emserfumt als tribunals se suma a la que va patir l’Ajuntament i la Fundació Tarragona 2017 amb el tema de les entrades dels Jocs Mediterranis. Ambdues sentències s’han produït arran de peticions d’informació pública fetes per Porta Enrere. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han evidenciat la històrica opacitat del consistori i de les seves empreses municipals i la seva voluntat ferma de posar bastons a les rodes als ciutadans a l’hora d’accedir a documentació pública. Aquesta opacitat no es demostra només en els recursos al TSJC, sinó en les desenes de resolucions de la GAIP guanyades per Porta Enrere davant l’oposició de l’Ajuntament i les diferents entitats municipals. Els revessos judicials poden ser decisius per a millorar la transparència d’un consistori on, recordem-ho, ha desaparegut documentació de temes molt sensibles (vegeu els articles sobre la gestió de les entrades dels Jocs Mediterranis, dels viatges de l’exalcalde Ballesteros o dels contractes de la brossa).