«Hem de protegir el nostre patrimoni i més quan tenim un tresor d’aquestes característiques a la nostra ciutat». Així valorava el regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, el passat 2 de juny el projecte de restauració de la Torre de Minerva, una de les construccions defensives que formen part del tram més antic de la muralla de Tàrraco, el monument romà més gran de la península Ibèrica. Aquest tram antic, d’inicis del segle II aC, compta, en l’esmentada torre, amb la inscripció llatina més antiga fora de la península Itàlica, concretament dins d’una sagetera (espai ocupat per soldats per a disparar fletxes i llençar javelines) on es pot llegir «M. Vibio Menrva». Segons l’arqueòleg alemany Theodor Hauschild, és un text en llatí arcaic que suposa una dedicatòria d’un soldat anomenat Manius Vibius a la deessa Minerva (Atena en la mitologia grega), tot i que Menrva és la forma antiga etrusca per identificar aquesta divinitat. Però la torre té una altra referència a aquesta deessa de la guerra. Es tracta d’un relleu que es troba a l’exterior, a la part superior de la torre, però del qual només se’n conserva la meitat inferior. S’hi representa Minerva, que vesteix una túnica llarga (peplos) i va armada amb una llança i un escut que duu al centre un cap de llop. Aquest relleu escultòric romà és considerat el més antic de la península Ibèrica i un dels més antics fora d’Itàlia. Doncs bé, aquest «tresor» no només no s’ha protegit sinó que s’ha fet malbé. Els operaris de l’empresa que han muntat la bastida que havia de servir per fer els treballs de restauració de la Torre de Minerva han foradat la muralla en diferents punts i, fins i tot, el mateix relleu de la deessa quan han fixat la bastida al monument (al mig de l’escut). Tècnics de l’Ajuntament de Tarragona, de la Generalitat de Catalunya i d’ICOMOS s’han desplaçat fins a la Torre de Minerva per a valorar els danys en el parament de la torre i, especialment, en el relleu.

D’esquerra a dreta: el relleu que ha arribat als nostres dies, el dibuix que completaria la meitat que falta segons els estudis de Ricardo Mar, Joaquín Ruiz de Arbulo, D. Vivó i A.J. Beltrán Caballero i a la dreta el model d’un relleu grec del segle V aC que hauria servit d’inspiració a l’autor. (Tarraco, Arquitectura y urbanismo de una capital provincial romana).

La Torre de Minerva és propietat de l’arquebisbat de Tarragona i el projecte de restauració del monument és finançat per la Fundació Privada Mútua Catalana. En la nota de premsa de presentació del projecte l’Ajuntament de Tarragona assegurava que «els tècnics municipals responsables treballaran conjuntament amb els tècnics d’aquesta entitat en totes les fases de l’actuació i presa de decisions». Amb tot, segons ha pogut saber Porta Enrere, en el moment de la instal·lació de la bastida no hi hauria estat present cap tècnic municipal supervisant els treballs i això hauria impedit que es pogués evitar la destrossa.

L’empresa de la instal·lació de la bastida, Foreseny, té molta experiència en la col·locació d’aquesta mena d’estructures al patrimoni tarragoní, doncs va instal·lar la que subjecta la graderia de l’amfiteatre que es troba en mal estat de conservació, així com la que està posada a l’edifici de Ca l’Ardiaca, entre molts altres treballs. Porta Enrere s’ha posat en contacte amb Foreseny per confirmar si realment l’empresa havia estat la causant de la destrossa en el relleu de Minerva i el seu gerent, Manolo Fernández, ha declinat fer cap mena de declaració tot argumentant que «no està autoritzat a comentar res d’aquest tema».

La Torre de Minerva forma part del que Hauschild va anomenar Fase I de la muralla de Tàrraco, aquella que defensava el campament militar (castrum) que actuava com a quarter general de les tropes romanes a Hispània durant la Segona Guerra Púnica. Aquesta Fase I de la muralla es caracteritza per la utilització de grans blocs megalítics que formen un sòcol de fins a 6 metres d’alçada (la Torre de Minerva és un bon exemple) de pedra extreta del mateix turó on es troba actualment la Part Alta de la ciutat. A sobre d’aquestes grans pedres, hi ha una sèrie de carreus més petits que completen els murs. Minerva és una de les tres torres d’aquest tram més antic de la muralla, juntament amb la del Cabiscol i la de l’Arquebisbe. Aquestes torres estaven situades estratègicament per defensar els paraments dels murs mitjançant una sèrie d’espitlleres que permetien disparar tota mena de projectils als atacants que intentaven assaltar la muralla.

El relleu de Minerva, segons Hauschild, tenia una significació especial perquè era visible per tots aquells que accedien a la ciutat a través d’una porta a la muralla (el principal accés a Tàrraco pel nord) pel camí de la costa que pujava cap al turó (un ramal de la Via Heràclia). L’arqueòleg alemany afirmava que el relleu de la deessa hauria estat policromat i a sota hi hauria hagut una inscripció que no s’ha conservat. El descobriment d’aquesta peça escultòrica va ser possible per l’enfonsament d’un tram de muralla construït posteriorment i que es va esfondrar el 1932 per culpa d’unes filtracions d’aigua des d’un convent adossat als murs.

Esfondrament del mur que va posar al descobert el relleu de Minerva. 19 de maig del 1932.

«Això fa 2.200 anys que es troba a la intempèrie i ara hem d’estudiar no el millor tractament possible, sinó el menys dolent per tal que això aguanti 2.000 anys més», deia en la presentació del projecte l’arqueòleg municipal Joan Menchon.