Gairebé un any i mig després de l’accident més greu en la història de la indústria petroquímica de Tarragona encara hi ha fets que no han estat aclarits del tot en una nit que va posar a prova la resposta dels equips d’emergències i de les autoritats catalanes. Si les causes de l’accident —que està sota investigació judicial— encara no s’han explicat de forma convincent —els diversos informes que han transcendit fins ara afirmen que es va tractar d’un cúmul de factors—, els minuts, hores i dies posteriors de la deflagració que va causar tres víctimes mortals i nombrosos desperfectes materials també són preocupants. A banda de la possible contaminació que s’hauria alliberat a l’atmosfera en una zona industrial envoltada de poblacions (La Canonja, Vila-seca, els barris de Bonavista i Torreforta, el nucli principal de la ciutat de Tarragona, etc. Per un total de més de 100.000 habitants) i que la Generalitat no va ser capaç de mesurar, tot mentint a la ciutadania en les hores immediatament posteriors a l’accident tal com va publicar Porta Enrere el 30 de gener del 2020, la resposta dels diferents cossos d’emergències a la deflagració d’un reactor de l’empresa Iqoxe va ser tot menys coordinada. Així ho explica clarament Oriol Pellissa, sotsinspector de la regió d’emergències de Tarragona del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i màxim responsable de l’operatiu (Delta 0) que es va crear per fer front a l’accident d’Iqoxe. Pellissa, en un vídeo explicatiu de la intervenció de Bombers en l’accident d’aquell 14 de gener del 2020 i que estava adreçat als diferents parcs de Bombers de Catalunya molts mesos després de l’explosió i al qual ha tingut accés Porta Enrere, carrega contra Protecció Civil, responsable de la coordinació de l’emergència i, sobretot, contra el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

«No podem dependre del SEM, hem de ser autosuficients», diu en la part final d’un vídeo que Pellissa anomena «Retorn d’experiències [de l’actuació a Iqoxe]» que té una durada de més d’una hora i mitja. L’afirmació de Pellissa fa referència a la inexplicable absència de les ambulàncies durant la primera hora posterior a l’accident: «Que les ambulàncies tardessin 59 minuts és una dada escandalosa i prefereixo no valorar-la. Em preocupa haver ficat 12 operatius dins de la zona de l’accident sense estar coberts pels sanitaris [el diari Ara esmentava 23 operatius en un article publicat el 12 de gener d’enguany tot citant un informe de Bombers del 14 de febrer del 2020 al qual també ha tingut accés Porta Enrere]», diu en el vídeo mentre intenta transmetre la dificultat d’aquell moment en què els bombers van ser els primers a arribar al lloc de l’accident sense tenir cap mena d’informació sobre els fets: «Esperes que Protecció Civil et truqui i et digui on s’ha produït l’accident i quins productes estan implicats. Això no va passar. Ho vam haver d’esbrinar nosaltres». I aquesta recerca no va ser gens senzilla. Tal com relata Delta 0, «la devastació de l’explosió» d’un accident que «va sobrepassar la nostra pròpia imaginació» va impedir als bombers recopilar cap mena d’informació: «No sabíem res, ni quins productes hi havia a l’empresa, ni el nombre víctimes, res». Les primeres dotacions de bombers es van trobar, només arribar, treballadors ferits i «amb atacs d’ansietat» que no sabien explicar quants companys es trobaven dins del recinte accidentat. Segons el sotsinspector de Bombers «aquesta mena i magnitud d’accident no estava contemplat per l’empresa». Saber de seguida quines substàncies estaven implicades en l’explosió i d’altres que hi podien haver a Iqoxe no va ser, però, gens senzill. «El totxo del PAU [Pla d’Autoprotecció de l’empresa que consta de centenars de pàgines amb la relació de tots els productes, instal·lacions, etc.] no és operatiu, no serveix en el moment de l’emergència, cal tenir fitxes FOER», diu en relació amb el fet que en uns moments de gran tensió els bombers no podien estar llegint un document tan extens. «Els PAU tenen un llenguatge molt industrial, incomestible per als grups d’intervenció. Aquesta informació és molt poc operativa», emfatitza el sotsinspector, que assegura que les hipòtesis accidentals que preveia el PAU d’Iqoxe es van quedar molt curtes un cop vista la magnitud de l’accident d’aquell 14 de gener del 2020.

«Les víctimes no van rebre atenció mèdica qualificada (SEM) fins a gairebé una hora després de l’accident»

De fet, Protecció Civil que, segons Pellissa, hauria d’haver informat als bombers sobre quines substàncies i característiques tenia la indústria accidentada, no va ser qui va alertar-los de l’accident a Iqoxe, sinó que va ser aquest cos d’emergències qui es va activar motu proprio un cop va veure l’explosió: «Aquesta alarma no entra pel 112, sinó que la veiem nosaltres [de fet, Pellissa va afirmar en la seva declaració als Mossos d’Esquadra el juny de l’any passat que és ell qui veu l’explosió quan circulava amb el seu vehicle i aleshores es va encarregar d’activar els equips de Bombers]. Traient el cap per la finestra sabíem que havíem d’anar al Polígon Sud. En 8 minuts tots els vehicles de bombers ja estaven a la porta». Els bombers van arribar, doncs, molt aviat al lloc dels fets però, en canvi, les ambulàncies no i això va suposar no només un risc pels operatius del cos d’emergències que havien de sufocar l’incendi, sinó també pels treballadors ferits que no van rebre atenció mèdica durant molt de temps. «La primera ambulància del SEM tarda gairebé una hora a arribar. Nosaltres arribem i comencem a socórrer ferits de seguida, però aquestes víctimes no van rebre atenció mèdica qualificada (SEM) fins a gairebé una hora després de l’accident», assegura Delta 0.

Davant l’absència del personal sanitari previst per a una emergència com aquesta, van ser els mateixos bombers qui van començar a atendre i evacuar els ferits. «Vam evacuar els ferits a 200 metres del lloc de l’accident, dins del mateix recinte d’Iqoxe. Les ambulàncies del SEM havien d’anar allí, en aquell punt de trobada, a recollir ferits i treure’ls de la fàbrica, però com que no arribaven, vam utilitzar una ambulància de l’empresa per a treure’ls fins a la porta d’entrada», explica Pellissa, que afirma d’aquesta manera es van evacuar tres ferits greus amb ferides cranials i cremades greus i cinc més «no tan greus».

L’absència del SEM durant els 59 minuts posteriors a l’explosió provoca que Oriol Pellissa, en el vídeo, cregui imprescindible que el cos de Bombers ha d’activar definitivament el projecte GEM (Grup d’Emergències Mèdiques de Bombers) a gran escala. De fet, el GEM va néixer el 1985, però després, amb l’aparició del SEM, va tenir només un paper d’atenció als bombers ferits en diferents intervencions. Pellissa conclou que cal que hi hagi un creixement més gran d’aquest servei que es troba a Cerdanyola. De fet, tal com explica Delta 0 en el vídeo dirigit als parcs de bombers de Catalunya, es va activar el GEM de Cerdanyola per a atendre els ferits en l’accident d’Iqoxe: «Aquesta actuació torna a posar sobre la taula el GEM. En l’accident d’Iqoxe es va activar el GEM, que havia de venir de Cerdanyola i, per tant, va arribar quan va poder. En aquella intervenció [Iqoxe] vam tenir unes incerteses molt bèsties [sobre els productes que estaven cremant, la seva perillositat, la possible reacció en cadena en tractar-se d’una indústria amb substàncies altament inflamables i envoltada d’altres empreses amb productes també molt perillosos] i fora no teníem a ningú per assistir els operatius que estaven treballant si tenien un problema. Hem de donar múscul al GEM, que ha de créixer. És un projecte cabdal».

Caos a la sala de control

«Les incerteses» que esmenta Pellissa en el vídeo tenen molt a veure amb la falta d’informació que els primers operatius de Bombers van patir en els moments inicials de la seva intervenció a l’empresa accidentada. «Els dos operadors de la sala de control territorial (SCTE) [de Bombers] es van veure desbordadíssims només en l’activació de recursos, sense comptar les demandes d’informació que van tenir», diu Delta 0 en el vídeo, assegurant que en el moment de l’accident no hi havia Cap de Sala en un torn de «mínims».

«Un membre del cos de Bombers es va desplaçar fins a la sala de coordinació del SEM i els hi va indicar on havien de dur les ambulàncies de forma clara i entenedora»

Aquest desbordament de la sala de control de Bombers es va produir, segons Pellissa, per la no operativitat del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT), el centre superior de coordinació i informació de l’estructura de Protecció Civil de Catalunya. «La sala CECAT no va funcionar perquè sinó les policies locals no haurien trucat a la nostra sala de control [Bombers], ni tampoc ho hauria fet el 112 demanant-nos un missatge a la població [en un informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Regió d’Emergències de Tarragona del 14 de febrer del 2020 s’assegura que “el 112 demana a la Sala de Control de Bombers un missatge i unes instruccions a la població sense ser competència nostra”]. Quan t’arriben aquests “inputs” vol dir que hi ha algú que hauria d’estar fent una feina que no està fent. Tot això va recaure sobre nosaltres, sobre els dos operadors de la sala de control de Bombers», diu el sotsinspector que esmenta, a més, que els missatges que es van donar a la població van ser «molt confusos», tal com vam explicar a Porta Enrere en aquell article del 30 de gener del 2020. «El 112 ens va preguntar quin missatge s’havia d’enviar a la població i nosaltres els hi  vam dir que la gent es confinés fins a nova ordre. Una altra cosa és si van sonar les sirenes o no, això ja no és cosa nostra», diu Pellissa, que afirma que hi va haver improvisació en la resposta d’un accident tan greu: «No hi ha una resposta planificada. Les ajudes que demanes i els recursos que actives no es poden improvisar. S’ha de tenir escrit qui fa cada cosa i en quin moment l’ha de fer».

La falta de coordinació va ser tan gran i la tensió que es va viure en aquells primers instants posteriors a l’accident va ser tan elevada que Pellissa va declarar davant dels Mossos d’Esquadra el 25 de juny del 2020 que «un membre del cos de Bombers es va desplaçar fins a la sala de coordinació del SEM (Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Reus) i els hi va indicar on havien de dur les ambulàncies de forma clara i entenedora».

Pellissa va afirmar davant dels Mossos que el «SEM es va negar a aproximar-se a la zona  [on havien d’atendre els ferits] adduint que no estaven autoritzats».

Opacitat del departament d’Interior

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb el SEM per tal de saber la seva versió sobre els fets transcorreguts en l’accident d’Iqoxe. Concretament, aquest mitjà va preguntar l’hora d’arribada de les ambulàncies i la quantitat de vehicles que s’hi van desplaçar. També vam demanar al SEM si podien confirmar que els vehicles sanitaris van tardar gairebé una hora a arribar a Iqoxe i si, un cop ho van fer, es van negar a entrar al recinte, tal com afirmen els bombers.  La resposta del SEM va ser:

«L’hora d’alerta rebuda al telèfon 112 va ser a les 18:41 h. En tot moment, els equips del SEM van seguir les indicacions de la resta d’equips d’emergències que van situar com a punt de trobada segur l’edifici 112 de Reus. En menys de 20 minuts des de la recepció de l’alerta, les tres primeres unitats del SEM ja es trobaven al lloc indicat.

Una vegada assegurada la zona per Bombers de la Generalitat, les unitats del SEM es va desplaçar al punt establert dins del recinte de la indústria accidentada, on Bombers del Parc Químic, responsables de l’extracció i trasllat dels ferits, deixaven als afectats perquè el SEM els donés assistència sanitària i els traslladés al centre sanitari més adient en funció de les patologies.

En tot moment el SEM va seguir els protocols marcats per la resta d’equips d’emergències per garantir la seguretat de tot el desplegament sanitari i l’atenció als afectats.

Total d’unitats desplegades pel SEM: 18».

Davant la resposta del SEM en la qual no es contestava exactament a les preguntes que s’havien formulat, Porta Enrere va contactar amb Protecció Civil. De fet, aquest mitjà va fer una petició formal, en virtut de la llei de Transparència, per tal de conèixer l’actuació dels diferents cossos d’emergències en l’accident d’Iqoxe. Interior va al·legar que les actuacions estaven sota una investigació judicial (tot i que allò que s’investigava eren les causes de l’accident) i no va facilitar la informació demanada. Davant la negativa, Porta Enrere va recórrer a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) que va estimar la reclamació d’aquest mitjà. Malgrat això, Protecció Civil només ha respost una part de les preguntes fetes per Porta Enrere al·legant novament «el fet que aquest procediment estigui sub iudice i que el dret de defensa de les parts i, eventualment, el nostre propi dret de defensa [por a una possible denúncia per negligència?] pugui resultar afectat per aquesta petició, ens habilita a denegar les peticions que s’escaiguin».

Davant la pregunta d’aquest mitjà sobre la negativa del SEM a entrar al recinte d’Iqoxe per evacuar ferits, la directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, respon per escrit: «De conformitat amb la normativa vigent i aplicable, una de les funcions principals del SEM és l’assistència sanitària als ferits». Ferrer no va voler respondre o detallar l’hora d’arribada de les dotacions del SEM a la zona accidentada.

«Pel que fa al mesurament de contaminants a l’aire estem molt limitats a uns inflamables molt genèrics, que són els del carrer i quan vas a aquests complexos [industrials] se t’escapen un munt de productes»

Els mesuraments de contaminants

«El conseller Miquel Buch va explicar en diferents ocasions mitjançant compareixença de premsa als mitjans de comunicació que havien estat els bombers els qui havien fet els mesuraments oportuns de la qualitat de l’aire davant la falta d’informació dels responsables de l’empresa. Aquests mesuraments havien determinat, segons el conseller d’Interior, que no hi havia núvol tòxic», explicava Porta Enrere en aquell article del 30 gener de l’any passat. Oriol Pellissa, en el vídeo d’explicació de l’actuació de Bombers a Iqoxe afirma: «Pel que fa al mesurament de contaminants a l’aire estem molt limitats a uns inflamables molt genèrics, que són els del carrer i quan vas a aquests complexos [industrials] se t’escapen un munt de productes». Tal com explicava Porta Enrere en aquell article del gener de l’any passat, els bombers tenen alguns explosímetres que mesuren la concentració de substàncies susceptibles d’explosió, però també disposen d’aparells portàtils prou bons, tot i que, tal com explicava el doctor en Enginyeria Industrial i exmàxim responsable del Laboratori del Centre del Medi Ambient (LCMA) de la UPC Francesc Xavier Roca «aquells aparells estan fets per a la seguretat laboral en entorns industrials, on les concentracions de COV’S [Compostos Orgànics Volàtils] i altres substàncies són molt altes. La seva sensibilitat no mesura concentracions més petites però que són nocives i considerades tòxiques en nuclis de població. Així, aquests aparells mesuren en mil·ligrams/m3 o parts per milió (ppm), mentre que els aparells que determinen si l’aire conté toxicitat perillosa per a la salut de les persones en àrees urbanes ho fa en micrograms/m3, mil vegades menys».

«Tenim un dèficit de material. Som massa generalistes en la detecció i mesura de les substàncies [contaminants]. Certes zones geogràfiques haurien de tenir una capacitat més específica de detectar substàncies amb més precisió. Això ens donaria més seguretat», afirma Pellissa en el vídeo.

Porta Enrere també ha preguntat a Isabel Ferrer, directora general de Protecció Civil, com coneixien els equips d’emergències desplaçats a la zona de l’accident les substàncies contaminants de l’aire. La seva resposta ha estat: «Amb caràcter general, els equips d’emergència poden saber quins productes tòxics hi poden haver quan saben de quina empresa es tracta per la informació de la mateixa empresa, la qual té obligació d’informar, o bé pels estudis de l’anàlisi del risc que disposa l’administració de cadascuna de les empreses afectades per la normativa Seveso [població italiana que va patir un greu accident industrial i que va donar peu a una legislació europea]».

Però l’empresa no va facilitar cap mena d’informació. «L’accident va anul·lar la capacitat de resposta de l’empresa. El PAU no va arrencar, no van fer ni una sola trucada», afirma Pellissa en el vídeo.

En la declaració davant dels Mossos d’Esquadra del juny del 2020, l’informe policial fa constar que Delta 0 diu que «tots els productes químics anaven cap a l’atmosfera però sense determinar el nivell de toxicitat que hi podria haver […] Per saber-ho hauria fet falta fer mesuraments a l’exterior amb aparells específics de mesurament».

«La inquietud que vam viure, la pell de gallina d’aquell accident, l’ha de conèixer tot el cos de Bombers»

La coordinació al més alt nivell també va ser un desgavell. El diari Ara explicava que no es va convocar el comitè tècnic, ni el gabinet de crisi ni el d’informació, de manera que es van improvisar a l’edifici 112 de Reus amb un resultat «desastrós». L’edifici 112 va ser «una olla de grills» confirmen a Porta Enrere algunes persones que hi van ser presents aquella nit en què ningú, segons expliquen les mateixes fonts, «sabia ben bé què fer». Els alcaldes —i alguns membres de l’oposició, com l’exbatlle de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros— abandonaven les seves poblacions per anar al 112 buscant informació quan ells eren les màximes autoritats dels seus municipis per coordinar el PLASEQCAT en l’àmbit local. D’acord amb la normativa vigent i aplicable l’alcalde/essa és la màxima autoritat de protecció civil del municipi, però pot delegar les seves funcions en algun regidor/a, per tant, cal entendre que si l’alcalde/essa no està al seu CECOPAL [Centre de Coordinació Operatiu Municipal] perquè es troba a l’edifici 112 o en qualsevol altre lloc pels motius que siguin, el seu pla d’emergències municipals ha de determinar quina és la persona que el/la substitueix i assumeix la coordinació del pla municipal», diu Isabel Ferrer. Un dels que va anar al 112 i no va activar les sirenes del seu municipi va ser Roc Muñoz, alcalde de La Canonja, tal com va explicar Porta Enrere.

«Va ser una situació excepcional i, com tal, era lògic que hi hagués una mica de caos», justifiquen algunes fonts de la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona.

Mentre la descoordinació, el «caos» i el desconcert s’apoderaven d’aquells que havien de coordinar la resposta a l’accident, els bombers continuaven pràcticament sols en la lluita contra les flames d’una deflagració que hauria provocat una autèntica catàstrofe perquè «l’efecte dominó [amb altres tancs de productes d’Iqoxe i de les empreses de l’entorn] era present i real en tot moment», tal com va assegurar Pellissa davant els Mossos. El sotsinspector, però, va destacar la feina de la policia catalana, així com la dels bombers del Parc Químic —«ens van ajudar moltíssim»— en una nit que gairebé un any després continua ben present en la seva memòria: «La inquietud que vam viure, la pell de gallina d’aquell accident, l’ha de conèixer tot el cos de Bombers».