Jordi Tresserras (Barcelona, 23 de novembre del 1967) és el nou president de l’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS) Espanya des del 24 d’abril d’enguany, quan va guanyar les eleccions a un càrrec que ostentarà el pròxim trienni. Tresserras, membre d’ICOMOS — màxim organisme per a la preservació dels llocs Patrimoni Mundial de la UNESCO— de fa més de 20 anys, havia estat fins ara vicepresident d’una junta presidida per Alicia Castillo Mena, que no s’ha presentat a la reelecció. Aquest barceloní, que viu a cavall entre Tossa de Mar i Tarragona, va ser l’autor dels informes que alertaven del mal estat de conservació i gestió dels monuments que formen part del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial a Tarragona —hi ha monuments a altres municipis— arran d’una denúncia d’un arqueòleg. Tresserras admet que ser el president d’ICOMOS és un «merder» mentre afirma que vol seguir la línia de treball començada fa tres anys en què aquest organisme s’ha obert a la societat i ha implementat una política de treball més dialogant i consultiva.

Han passat sis mesos des que la seva antecessora en el càrrec, Alicia Castillo, enviés una carta a les administracions i entitats responsables dels monuments Patrimoni Mundial de la Humanitat de Tàrraco denunciant l’immobilisme en la conservació i la gestió. Ha canviat res des d’aleshores?

Sí. Aquella carta va ser molt important perquè va provocar la reacció dels principals propietaris i gestors dels monuments que conformen el conjunt Patrimoni Mundial de Tàrraco: l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i l’Estat.

En quin sentit?

Es va crear la Taula del Patrimoni, que era una de les coses que demanava la missiva de l’aleshores presidenta d’ICOMOS.

Qui en forma part?

L’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat, l’Estat, la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i nosaltres, ICOMOS. He de dir que trobo a faltar el Capítol de la Catedral de Tarragona i els altres ajuntaments dels municipis que també tenen monuments dins del conjunt de Tàrraco Patrimoni Mundial.

Ja s’ha fet alguna trobada?

Sí, una, el passat 28 d’abril.

Quatre dies després que vostè fos elegit president. De què es va parlar en aquella primera reunió?

De l’amfiteatre.

Porta tancat des de fa més d’un any i mig.

Hermán Pinedo va ser molt valent tancant l’amfiteatre. Bé, valent perquè tenia un informe de risc que avalava aquella decisió. Se’l va criticar molt per allò, es va dir que degradava la marca Tarragona però, què era pitjor, tancar l’amfiteatre o arriscar-se que es morissin tres persones tot visitant-lo? De fet, tu i jo no hem pogut anar avui perquè aquest tema encara està sobre la taula [la sessió de fotos s’havia de fer a l’arena de l’amfiteatre].

Tresserras coneix bé l’estat del patrimoni romà de Tarragona perquè viu durant temporades a la ciutat.

A la reunió es va explicar algun projecte que permeti obrir-lo?

Sí, ens van presentar les propostes que s’hi volen fer i em semblen molt interessants.

Es va decidir que el tram de les graderies de l’amfiteatre que està apuntalat, aniria a terra

Quines?

Es va decidir que el tram de les graderies que està apuntalat, aniria a terra.

Com?

Allò és una reconstrucció de la dècada dels 60 o 70 del segle passat. Si aquestes graderies no són accessibles pel seu mal estat i, a més, històricament no tenen valor, doncs fora. A més, cal tenir en compte que les bastides que les aguanten costen 3.000 euros al mes.

I ja està decidit?¹

Ens han de presentar el projecte definitiu i després caldrà licitar les obres, fer-les… Encara falta molt. El projecte, però, és interessant perquè planteja, a banda de la consolidació del monument, que té greus deficiències, la museïtzació de l’amfiteatre, explicant la història de l’edifici arran de la recerca que s’ha fet els últims mesos i recuperant la pintura mural de Nèmesi i l’altar², entre altres coses.

Aquesta reacció que vostè comentava arran de la carta de l’aleshores presidenta d’ICOMOS era conseqüència d’una denúncia d’un ciutadà, arqueòleg de professió, que detallava el deficient estat de manteniment de molts dels monuments de la ciutat. Si no hi ha algú que denunciï, ningú fa res?

La denúncia estava molt ben documentada i nosaltres vam fer els informes preceptius, però, tu creus les administracions o entitats titulars dels monuments no sabien l’estat en què es trobava el patrimoni que gestionen?

Hi ha hagut una certa passivitat pel que fa al patrimoni de la ciutat

Si ho sabien, per què no feien res per a posar-hi remei?

Hi ha hagut una certa passivitat pel que fa al patrimoni de la ciutat.

Deixadesa?

Sí, o més aviat no s’ha volgut afrontar la problemàtica que hi havia.

Per què?

Quan va haver-hi el nomenament de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, hi va haver un esclat d’alegria, podies percebre la il·lusió dels ciutadans. Sembla, però, que després d’aconseguir-ho, tothom es va relaxar.

Es pot entendre el relaxament de la ciutadania, però com es pot entendre que les administracions implicades es relaxessin si justament allò, aquella distinció, els hauria de motivar per continuar treballant?

Patrimoni és una regidoria petita i no es va reforçar pressupostàriament al seu moment. El dia a dia i les urgències es van menjar la proposta d’un pla integral del conjunt monumental no només de la part romana, sinó de totes les èpoques històriques de la ciutat.

Però el director del MHT, per exemple, hauria d’haver estat l’encarregat d’elaborar aquest pla, no?

Van haver-hi intents de fer coses, però no es van materialitzar.

Tresserras, observant una de les voltes de la capçalera del Circ.

Ara hi ha nou director al MHT, Cristòfor Salom, el coneix?

Sí, fa anys que treballa com a tècnic al museu.

Salom ha substituït Lluís Balart, què en pensa de la gestió que va fer?

Lluís Balart és molt bona persona però, com ell deia, cobria un espai allí mentre esperava la jubilació.

No es tracta que falti gent qualificada sinó que la gent qualificada que ja hi ha treballi de forma coordinada

Falta gent qualificada al capdavant del patrimoni de Tarragona?

No es tracta que falti gent qualificada sinó que la gent qualificada que ja hi ha treballi de forma coordinada.

En un reportatge de la revista Viu a fons sobre la celebració dels 15 anys del nomenament de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, el catedràtic d’arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo deia que «no sabem res del que fan els altres», en relació amb els diferents equips investigadors que treballen en el patrimoni com la URV, l’ICAC, l’Ajuntament, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)… A Tarragona tothom ha fet la guerra pel seu compte?

Sí. No hi ha hagut un pla integral sobre què fer amb el patrimoni. No existia cap coordinació amb la Generalitat i l’Estat. Primer de tot, cal saber què fer en conjunt a la ciutat i després, monument a monument. I això, no s’ha fet. A Tarragona sempre hi ha hagut molts personalismes i això ha generat una sèrie de conflictes no resolts.

Hi havia, o millor dit, encara hi ha, tècnics que pràcticament no es parlen entre ells…

Al final no es tracta que siguin amics, sinó que treballin junts pel bé del patrimoni.

A Tarragona tothom ha fet la guerra pel seu compte

Com el consorci de Mèrida.

Allò seria ideal per a Tarragona.

Com pot ser que una ciutat de només 60.000 habitants i amb un llegat arqueològic i monumental semblant al de Tàrraco disposi d’un òrgan gestor que té un pressupost de 5,7 milions d’euros anuals i una plantilla de 89 professionals (la majoria tècnics qualificats), treballant en la conservació, estudi i investigació del patrimoni i Tarragona no?

Ens cal un ens gestor, de fet, la Taula del Patrimoni ja ho és. L’Ajuntament ha de coordinar aquesta iniciativa per tal de sumar institucions al projecte, no ho pot fer sol.

Jordi Tresserras amb la Torre del Pretori al fons.

Ricardo Mar, assessor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona quan es va aconseguir la distinció de Patrimoni Mundial, afirmava en el reportatge de la revista Viu a fons del 2015 que l’alcalde havia d’«agafar les regnes del patrimoni». Això continua sent així?

Sí, hi estic d’acord. És l’Ajuntament qui ha de liderar aquest impuls del Patrimoni, incorporant les altres administracions i institucions implicades, clar.

Ara s’està produint un canvi de xip, hi ha la voluntat de canviar les coses

L’arqueòleg Jordi López, membre de la RSAT, va dir en aquell reportatge de la revista Viu a fons que «no he notat cap canvi en l’abans i el després de la denominació de Patrimoni Mundial amb el tractament del Patrimoni. S’ha posat un segell, tenim una marca, però això ni ha portat més diners pel Patrimoni ni hi ha més coneixement general. Estem igual o pitjor perquè s’ha construït més i s’ha donat permís per a destruir més. De fet, a mi m’estranya que encara tinguem aquesta distinció». Creu que això és aplicable cinc anys i mig després?

Crec que ara s’està produint un canvi de xip, hi ha la voluntat de canviar les coses.

La sensació, però, és que el temps passa i tot continua exactament igual…

Sí, però, com he dit abans, crec que s’està produint un canvi arran d’aquella carta de l’aleshores presidenta d’ICOMOS del passat mes d’octubre. Hem de tenir present, però, que a l’administració tot va molt lent.

En la carta de Castillo de l’octubre de l’any passat es deia que «quan ICOMOS ha demanat informació per tal de fer una anàlisi de la situació de l’estat patrimonial de Tàrraco, aquesta sovint ha estat “incompleta” i que “no sempre ha estat facilitada”». Han rebut tota la informació que van demanar?

Actualment encara hi ha informació que no hem rebut.

Sobre quin tema?

Ca l’Ardiaca, per exemple.

Ca l’Ardiaca té tots els números d’anar directament a la Llista Vermella del Patrimoni

I no han rebut res?

I ja t’avanço que aquest edifici té tots els números d’anar directament a la Llista Vermella del Patrimoni d’Hispania Nostra, de la qual ja en formen part Tabacalera i el preventori de la Savinosa.

Esmenta Tabacalera. L’anterior regidora de Patrimoni, Begoña Floria, va dir el 2015 que “en quatre anys hauríem de ser capaços de posar en marxa el projecte del nou museu de Tabacalera”. Estem a mitjans del 2021 i a Tabacalera l’únic que s’ha fet és treure el Jardí Vertical.

No tenim notícies sobre Tabacalera.

De fet, en aquell mateix especial del Viu a fons, l’aleshores coordinador del Patrimoni Mundial de Tàrraco, Xavier Llovera, tot i assegurar que «Tàrraco ha entrat de ple en les prioritats de la conselleria de Cultura», admetia que «el museu a la Tabacalera era l’últim que s’havia de fer d’una llarga llista».

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es quedarà a la plaça del Rei, que per això estan fent les obres.

Coneix aquesta llista que esmentava Llovera? L’ha vist mai?

No

Tornant al tema de la informació demanada per vostès, ICOMOS Espanya. En una entrevista a Porta Enrere publicada l’1 de maig del 2019 vostè va dir que preguntaria a l’Ajuntament de Tarragona «quin rol juga Sedassos a l’hora de posar en valor el circ perquè aquella intervenció és completament diferent de tota la resta de la intervenció que s’ha fet al monument. Volem saber per què s’ha fet l’obra. Ens han de dir quina és l’objectiu de l’obra». En sap la resposta ja?

No m’han respost, no saben quina utilitat ha de tenir.

M’està dient que es van gastar més de 240.000 euros per construir una estructura d’acer i fusta sobre unes graderies originals d’un circ romà de 2.000 anys d’antiguitat sense saber a què ho destinarien?

Això sembla.

El president d’ICOMOS Espanya en una de les voltes del Circ.

El regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, va dir que s’havia plantejat desmantellar aquella estructura del tram de graderies del circ a Sedassos, però que per «respecte als 240.000 euros invertits» no ho faria. Què li sembla aquest argument?

Va dir que faria una consulta ciutadana. Que la faci, així podrà comprovar què pensa la gent.

L’Ajuntament no sap quina utilitat ha de donar a la intervenció de Sedassos

La gent, tal com vam explicar a Porta Enrere, ja va manifestar a l’Ajuntament durant el procés de construcció de les graderies de fusta que no volien el projecte perquè tenien por que fos un lloc de reunió per fer «botellón».

Sí, aquest és el risc.

A més, vostè va dir en aquella entrevista del maig del 2019 que la intervenció a Sedassos provocava confusió al visitant, citant una experiència pròpia on va veure com un guia explicava a uns turistes que les graderies del circ romà de Tàrraco originàriament estaven cobertes de fusta, quan això no és així.

És cert.

En l’esmentada entrevista, vostè explicava que quan es feia una actuació com la de Sedassos, la intervenció havia de tenir dues finalitats, «explicar millor el monument, en aquest cas el circ, i donar-li un ús que no només sigui museogràfic». Pel que vostè diu, no explica millor el monument perquè confon als visitants i, d’altra banda, no té cap utilitat definida. Per tant, s’ha de retirar aquesta estructura?

Hi ha actuacions més urgents a fer.

Quines?

L’amfiteatre, la Part Baixa amb la Font dels Lleons…

És inexplicable que la Font dels Lleons hagi estat 20 anys en un soterrani d’un edifici

Com s’explica que una font monumental com aquella, de disset metres de llarg per quatre de fondària, faci vint anys que està amagada en un soterrani d’un edifici?

És inexplicable.

Diu que a hores d’ara l’Ajuntament encara no li ha dit quina finalitat té aquesta actuació a les graderies de Sedassos. En aquella entrevista a Porta Enrere del maig del 2019, vostè deia que «perquè una ciutat com Tarragona o un conjunt monumental o artístic passin a formar part de la llista de Patrimoni Mundial en Perill, s’hauria de donar el cas, per exemple, que Tarragona no donés resposta a res del que li preguntem». Vostè acaba d’afirmar que l’Ajuntament no els ha respost en el cas de Ca l’Ardiaca i Sedassos des de l’informe de maig del 2019 i tampoc arran de la carta d’octubre del 2020.

Ara mateix, Tarragona no està en perill de formar part d’aquella llista.

Per què no?

Perquè les administracions estan treballant. Lentament, sí, però ho estan fent. L’exemple és la Taula del Patrimoni que he esmentat abans.

Vostè està vivint, com a president d’ICOMOS Espanya, un cas on s’ha parlat obertament sobre un monument que podria perdre la qualificació de Patrimoni Mundial. Em refereixo a la catedral de Burgos. Què ha passat?

El Cabildo de la catedral va decidir canviar les portes originals per unes de noves que ha fet un conegut escultor. S’ha de dir que les originals, de començaments del segle XVIII, es troben en perfecte estat, no estan podrides ni malmeses. A més, les portes formen part de l’inventari de la catedral quan va ser designada Patrimoni de la Humanitat. Vam rebre, com a Tarragona, una denúncia d’un ciutadà i vam fer un comunicat donant el nostre parer sobre aquest canvi de portes, deixant clar que hi estàvem en contra. Al Cabildo no els va agradar el nostre comunicat i ens va titllar d’«arcàngels venjadors del patrimoni». Tot seguit, el Cabildo es va adreçar al Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco per fer la consulta sobre el canvi de portes, obviant allò que havíem dit. El Centre va demanar un informe a ICOMOS Internacional i aquest organisme es va posar en contacte amb nosaltes, ICOMOS Espanya, i vam fer un informe. La nostra postura és que desisteixin de canviar les portes. De fet, l’ambaixador d’Espanya a la Unesco ja va dir que aquest canvi podria suposar que la catedral perdés la condició de Patrimoni Mundial. Com a president d’ICOMOS Espanya els hi dic que si volen canviar les portes, que construeixin una altra catedral en un altre lloc i que les posin allí.

A Tarragona tenim exemples d’intervencions greus en monuments, com la que s’ha esmentat de Sedassos o el teatre romà.

Un canvi de portes no és reversible³.

Disculpi, sí que ho és, mentre no es tirin les velles…

En un article que Porta Enrere va publicar el 15 d’octubre del 2020, el mateix on s’explicava el contingut de la carta de la presidenta d’ICOMOS a les administracions tarragonines, se citava un informe preliminar de vostè del maig del 2019 en referència al teatre romà on deia: «Deixant de banda consideracions estètiques, el fet de reconstruir parts perdudes amb materials nous suposa una vulneració de l’article 39.2 de la llei 16/85 de Patrimoni Històric». Es tractaria, continuava dient en aquell document, «d’un cas similar al de Sagunt, en què es va pronunciar la sala tercera del Tribunal Suprem en la sentència del 16 d’octubre del 2000» [va obligar al desmantellament de l’actuació]. L’informe destacava també, a banda de les taques de rovell al jaciment, la concentració de coloms i aus que, amb els seus excrements —«d’extremada acidesa»— «deterioren el monument i suposen un risc per a la salut pública». El Suprem va obligar a desmantellar la intervenció feta al teatre de Sagunt. S’hauria de fer a Tarragona?

A Sagunt es va fer tot el teatre i no és reversible, aquí sí.

Totalment reversible, no. Per instal·lar l’estructura de ferro del teatre de Tarragona es va perforar el jaciment romà i l’estructura regalima rovell, que ha tacat el paviment original d’època romana.

Sí, és cert. I hi ha un problema de brutícia amb els coloms, que s’instal·len allí i, com dius, vam saber que el ferro, que s’havia d’haver tractat amb anterioritat a la seva instal·lació, no es va fer i per això va provocar taques.

L’estructura de ferro del teatre romà sobre, tard o d’hora s’haurà de treure

L’estructura del teatre romà, per tant, es quedarà allí?

Aquella estructura sobra, tard o d’hora s’haurà de treure perquè no ajuda a entendre el monument ni res. Passa com a Sedassos, són intervencions que jo qualifico de «poc afortunades».

Si sumem les actuacions fetes i el que no s’ha fet, d’exemples desafortunats de gestió del patrimoni n’hi ha uns quants: el teatre romà, Sedassos, l’amfiteatre que cau, la necròpolis que va estar 20 anys tancada i el seu edifici del museu en molt males condicions, la muralla, Ca l’Agapito…

I Casa Canals, Castellarnau… La llista és interminable.

Aleshores, tot això no posa en risc la presència de Tàrraco com a Patrimoni Mundial?

Ho posaria en risc si no s’hi fes res.

De moment, no s’ha fet res.

Com he dit abans, ara hi ha un canvi, hi ha voluntat de fer coses.

Però, per exemple, si d’aquí a dos anys no s’ha fet res, què?

No podem esperar tant. Sabem que l’Ajuntament té un problema amb el patrimoni i des d’ICOMOS volem ajudar-lo. Però si molt abans del període que tu esmentes no es presenta un full de ruta realista, Tàrraco pot estar en perill.

NOTES

1. Fonts del Museu d’Història de Tarragona asseguren a Porta Enrere que el projecte d’enderrocament de la graderia malmesa de l’amfiteatre encara no és definitiu ni està aprovat. Cal recordar que Hermán Pinedo ja va dir a l’Agència Catalana de Notícies el desembre del 2019 (tres mesos després de tancar el recinte) que es plantejava l’enderrocament de la graderia. El rebombori que va provocar aquella afirmació el va obligar a fer marxa enrere hores després. Les declaracions de Tresserras indicarien que l’Ajuntament hauria decidit reprendre aquella idea inicial.
2. Sacellum. Espai de culte que es va trobar en un dels laterals de la fosa septentrional de l’amfiteatre on, presumiblement, els gladiadors i lluitadors s’encomanaven per a demanar protecció. La pintura té 1,60 metres d’ample i 0,83 d’alt i ara es troba al MNAT. La figura central és la deessa Nèmesi.
3. El tema de la reversibilitat de l’actuació de Sedassos es va esgrimir des del començament com a opció per si, en un futur s’havia de desmuntar, deixant el monument lliure. Aquest argument va fer sospitar, de bon inici, que els impulsors del projecte no les tenien totes a l’hora de dur a terme la intervenció sobre un monument mil·lenari.