El 28 de maig d’enguany, el regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona Xavi Puig va anunciar que el consistori havia decidit enderrocar el Jardí Vertical, és a dir, el mur de vegetació que ocupa una part de la façana de l’edifici de la Tabacalera des de fa gairebé 10 anys. Puig assegurava que els treballs s’havien adjudicat a una empresa (Plan Consulting Grup S.L.) per valor de 19.500 euros (23.595 euros amb IVA) i que l’obra començaria en nou setmanes, és a dir, a principis d’agost, un extrem que es va produir ahir. Aquest serà, per tant, el final d’un projecte polèmic a la ciutat i que durant anys ha estat bandera de l’anterior equip de govern, que presumia d’una iniciativa pionera que convertia Tarragona en seu del jardí vertical més gran d’Europa, amb una superfície de 3.200 m². «Barcelona ha copiat un model més tou», deia l’aleshores alcalde Ballesteros el juny del 2012 en relació amb el Jardí Vertical, traient pit d’aquesta instal·lació que havia atret l’atenció, segons ell, d’altres ciutats, Barcelona inclosa: «El pròxim mes de juliol assistirem a una jornada a Chicago [per explicar el projecte]».

Per a ser precisos cal dir que el final del Jardí Vertical ja es va anunciar més d’un any abans, concretament el 28 de febrer del 2019, quan l’anterior equip de govern va presentar el projecte guanyador del concurs d’idees per dissenyar com havia de ser la nova Tabacalera. Aleshores, els responsables d’aquell projecte, l’estudi Alter Forum, van explicar els detalls de la rehabilitació i nous usos de l’edifici que necessitaria una inversió de 112 milions d’euros alhora que anunciaven el desmuntatge del Jardí Vertical. Segons ha pogut saber Porta Enrere, aquell anunci dels professionals d’Alter Forum va agafar per sorpresa l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la regidora Begoña Floria, que no estaven al cas que un dels seus principals vaixells insígnia de les últimes dues legislatures i emblema del projecte Smart City hauria d’anar a terra. Amb tot, els dos polítics van reaccionar hàbilment per tal de no mostrar públicament el seu desconeixement davant els mitjans de comunicació. «El Jardí Vertical no l’ha pagat la ciutat sinó el govern de Zapatero; tenia una funció mediambiental i per a tapar els magatzems abandonats. Ha complert la seva funció», va dir l’alcalde justificant que un projecte propi i que va costar una fortuna s’hagués amortitzat en menys de 10 anys.

Els treballs de la construcció del Jardí Vertical, que van finalitzar el desembre del 2011 —la recepció de les obres es va fer el 22 de desembre d’aquell any però la posada de llarg per a la ciutadania no va ser fins al maig del 2012—, tenien un pressupost de 3.273.370,22 euros i van ser adjudicats a l’empresa Vicsan per 3.109.701,71 euros (IVA inclòs) i van ser finançats a través d’una subvenció dels del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) del govern central. Aquest preu incloïa no només el mur de vegetació de la façana, sinó tot l’anomenat Smart Parc Tabacalera o Espai Tabacalera, és a dir, el parc que hi ha al davant de l’edifici i que es troba a l’avinguda Vidal i Barraquer. Aquest espai «horitzontal» consta de 8.000 m². En total, doncs, 11.000 m² de superfície de jardí.

La finalitat del «Projecte constructiu – Espai Tabacalera» ideat per l’Oficina de Projectes de l’Ajuntament de Tarragona i redactat en el seu projecte executiu per l’empresa ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting SL (que es va encarregar també de la direcció d’obres per un import de 15.800 euros) era crear un espai de divulgació cultural basat en el cicle tancat de l’aigua que s’havia de concretar en cinc accions:

• Recuperar i depurar aigües residuals procedents de la xarxa general de la ciutat, per tal d’impulsar l’estalvi i l’eficiència en la gestió dels recursos hídrics en el seu ús per sistema de reg.
• Recuperar i laminar aigües pluvials de les cobertes dels pavellons per evitar la sobrecàrrega puntual del sistema de sanejament i reduir la contaminació difusa que se’n podria generar, tot augmentant l’eficiència en la gestió dels recursos hídrics.
• Condicionar l’entorn per tal de protegir i conservar el patrimoni històric i paisatgístic municipal de l’Espai Tabacalera.
• Promocionar i impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica aplicades a l’enllumenat públic de l’entorn i a la façana verda ventilada.
• La creació d’un equipament i desenvolupament d’infraestructures tecnològiques i d’innovació dins del camp audiovisual i de la jardineria.

Malgrat tot, l’Espai Tabacalera, especialment el Jardí Vertical, no ha estat a l’altura de les expectatives. L’equip de govern format per Esquerra Republicana de Catalunya i En Comú Podem van argumentar el maig d’enguany que s’havia decidit enderrocar l’estructura perquè «la instal·lació està en molt mal estat, perd aigua i això implica una situació d’insalubritat, brutícia i perill de despreniments». De fet, segons un informe de l’arquitecte municipal Rogelio Jiménez al qual ha tingut accés Porta Enrere, l’estat de l’estructura «ha acabat suposant un risc per a les persones a mitjà termini». Segons el document, fet fa uns mesos, «els elements metàl·lics de l’estructura són els que suposen un perill més gran. Els canals de recollida d’aigua depurada per la seva utilització pel rec s’han fet malbé amb importants pèrdues d’aigua, fet que comporta una oxidació del sistema estructural, especialment a nivell de planta baixa. A la banda sud, l’escala metàl·lica d’emergència ha patit una degradació evident fruit de l’acció de l’aigua sobre els seus elements i de la falta de manteniment», deia l’arquitecte municipal en l’apartat de «Fonaments tècnics».

En les conclusions de l’informe, l’arquitecte municipal afegia: «A l’entrada als mòduls M1 i M2 [l’accés per Vidal i Barraquer a Tarragona Impulsa, l’Arxiu o la Capsa de Música] les baranes del pòdium d’accés, fetes a base de barres corrugades i passamà metàl·lic, també s’han oxidat i han quedat molt deteriorades [per veure un altre edifici amb barres corrugades rovellades consultar els articles sobre el teatre romà publicats per Porta Enrere], provocant un risc pel vianant tant de caiguda en altura com de talls». El document, a més, assenyala una altra problemàtica que afecta a tota la ciutat i que Porta Enrere va explicar fa uns mesos, els coloms: «La gran quantitat d’excrements dels coloms provoquen un risc de malalties així com un dany als edificis, especialment greu és aquest últim punt donada la importància per la ciutat que té el conjunt, al ser un Bé Cultural d’Interès Local, BCIL».

Problemes des del primer dia

Amb tot, aquest informe que assenyala les greus deficiències de la instal·lació i que ha provocat el seu desmantellament no és l’únic que els tècnics municipals han redactat mostrant les mancances d’un projecte que havia de ser el paradigma de la sostenibilitat i l’eficiència i que s’ha convertit, però, en un fiasco enorme. De fet, el mateix Rogelio Jiménez, juntament amb Daniel Milà —actual gerent d’Espimsa—, ja van fer un altre informe només un any després de la finalització de les obres del Jardí Vertical on assenyalaven que les deficiències del projecte suposarien «un problema de salubritat pública». El document, al qual ha tingut accés Porta Enrere, està signat el 14 de febrer del 2013 i es va fer arran d’una visita a la instal·lació per certificar, un any després de la construcció, si aquesta estava en perfecte estat dins del període de garantia, que era de dos anys.

L’informe consta de 39 pàgines on es fa un repàs de tota la sèrie de desperfectes que, segons els tècnics municipals, són culpa de la constructora Vicsan, a qui posteriorment l’Ajuntament de Tarragona no va retornar la fiança per poder pagar part de les reparacions.

El document assenyalava totes les deficiències del Jardí Vertical però també de la zona enjardinada horitzontal, en un llistat que indicava 17 defectes constructius, alguns dels quals eren:

• «Excés de caiguda d’aigua a l’exterior del sistema de reg del mur vertical. Com a conseqüència es crea una zona bruta, mulla els vianants i deteriora l’entorn. Així mateix, rovella les baranes, les caixes d’instal·lacions i malmet la pantalla LED». La pantalla LED, situada al bell mig del mur enjardinat, finalment va patir un incendi l’any 2016 per un curtcircuit provocat per aquestes filtracions d’aigua. És a dir, els defectes detectats el 2013 no es van solucionar correctament i van provocar que la pantalla no tornés a funcionar.
• «Manca de canalitzacions verticals que desaigüin les canalitzacions horitzontals. La constructora no va realitzar els baixants necessaris per conduir les aigües».
• «Pendent dels canals del mur vertical insuficient per a canalitzar la recollida d’aigua sobrant del reg».
• «Mal segellat o insuficient de les juntes de les canalitzacions horitzontals».
• «El sistema de reg Babylon [amb el qual es regava la vegetació del Jardí Vertical] no disposa de quadre que permeti la regulació del cabal de reg».
• «Embussament als pericons de recollida de sòlids. La constructora no va col·locar el filtre per a les fulles i altres restes vegetals de l’arqueta de recollida de sòlids que el Babyon necessitava».
• «Embussaments del tub d’aportació d’aigües del clavegueram. A causa de la poca pendent del tub que va construir la constructora i que recull les aigües residuals del clavegueram exterior, aquest s’embussa contínuament per l’acumulació de sorra, llims i altres dipòsits».
• «Assecaments puntuals de la jardineria. La constructora no va construir un sistema alternatiu de reg quan l’aigua reciclada del clavegueram o del mur verd no fos suficient».
• «Tolls a la zona baixa de les dunes de gespa. El fet d’existir un únic circuit de reg pels tres nivells de gespa provoca que la superior queda seca o que les zones inferiors queden saturades d’aigua. Això és conseqüència de la mala execució de la zona de reg».
• «El canal decoratiu perd molta aigua. Les juntes del canal de formigó per on circula el riu decoratiu no estan segellades correctament i perd aigua».
• «A la sala de control, els quadres elèctrics es calenten massa amb freqüència per la falta d’extracció d’aire. La constructora hauria d’haver realitzat obertures a la sala per una correcta ventilació».
• «Deteriorament de la vegetació del parc, tant les plantes del mur vertical com la del jardí horitzontal. Els problemes del control del cabal d’aigua, per excés o defecte, han deteriorat la plantació».
• «Inundació del vestíbul de l’Arxiu en dies de pluja. Les juntes dels dos trams dels baixants d’acer inoxidable que recollien les aigües de la coberta dels magatzems i servien per alimentar els aiguamolls estan mal soldades i perden molta aigua».
• Etc.

Segons els tècnics municipals, reparar els desperfectes suposava una despesa de 162.329,89 euros. Ambdós professionals, Jiménez i Milà, demanaven a l’empresa que ho solucionés o pel contrari no podria recuperar la fiança dipositada (134.038,86 euros). Vicsan va interposar recurs a la reclamació de l’Ajuntament perquè considerava que «totes les observacions esmentades en l’informe de l’arquitecte municipal són desperfectes produïts per actes vandàlics o millores no contemplades ni en el projecte ni durant l’execució de l’obra». L’Ajuntament va refusar aquests arguments i com que la fiança era inferior al cost de les reparacions, el consistori va demanar a Vicsan que aportés la diferència econòmica.  L’empresa estava en concurs de creditors i el consistori es va adreçar al jutjat per a reclamar l’import.

L’informe de Jiménez i Milà tenia, a més, un annex amb el títol «Situació d’emergència» on, el mateix dia que se signava l’avaluació tècnica de l’Espai Tabacalera, s’indicava que s’havia produït un incident: «El 14 de febrer del 2013 s’ha despenjat la canalització inferior del mur verd entre els magatzems 4 i 6. Aquest fet ha provocat la caiguda de l’estructura metàl·lica i de l’aigua que el mur recull, ocasionant un risc i molèsties per a les persones». Arran d’aquest incident, els tècnics van fer una altra valoració econòmica del despreniment d’aquell 14 de febrer més algunes de les deficiències descrites en la primera part de l’informe i que s’havien de reparar urgentment. Aquesta despesa «d’emergència» ascendia a 98.512,99 euros.

Finalment, els treballs d’emergència van ser realitzats per l’empresa Urbaser davant la impossibilitat que Vicsan, per la seva situació concursal, fes la feina. Urbaser va presentar el millor pressupost (95.527,86 euros) per davant de dues empreses més en un procediment de licitació tramitat d’urgència.

Resulta sorprenent que totes les deficiències detallades anteriorment, amb mancances constructives evidents, com la falta de ventilació de la casa on estan els quadre elèctrics, no fossin detectades durant la construcció de tot el Jardí Vertical i la resta de l’Espai Tabacalera perquè la direcció de les obres havia d’anar a càrrec de Rogelio Jiménez, arquitecte municipal, tal com consta en la vuitena clàusula del document de la formalització del contracte entre l’Ajuntament i Vicsan del 9 de juliol del 2010.

Els informes dels dos arquitectes tècnics municipals del febrer del 2013 van ser posteriors a un altre del 22 de gener del 2013, és a dir, tres setmanes abans, on s’indicaven diferents problemes en la instal·lació elèctrica i que tenien un cost superior als 10.000 euros. L’empresa SECE va reparar les deficiències per un import d’11.250,92 euros.

Tapant el nyap

Però les obres per a reparar les deficiències trobades a començaments del 2013 no van solucionar definitivament els problemes del Jardí Vertical. A la documentació consultada per Porta Enrere apareix una altra despesa, menor, però molt significativa. Existeix una factura de l’empresa Urbaser per un import de 4.721,96 euros del 24 de desembre del 2014. El concepte de la factura era la reparació «del baixant del desguàs en mal estat i de la canalització de recollida d’aigua que ha caigut». En l’informe justificatiu de la despesa, l’Oficina de Projectes deia: «Les patologies sorgides al Jardí Vertical de la Tabacalera són d’un nivell considerable que entorpeix el correcte funcionament del mateix, fent urgent la reposició i reparació de les diferents xarxes de recollida d’aigües. Cal indicar que les incidències són provocades per una mancança de manteniment del Jardí Vertical. La precarietat en què s’està fent el manteniment ha dut al col·lapse de les xarxes de desguàs (per embussament d’elements vegetals que no s’han retirat) que sobresurten dels canals i/o col·lectors, augmentant el pes de la xarxa i fent que els suports que la sustenten no puguin resistir els esforços pels quals van ser dissenyats». El 10 d’octubre del 2014 el cap de l’Oficina de Projectes va dir que calia contractar Urbaser per  «evitar futures situacions de perill» al Jardí Vertical.

Però, fins i tot, aquella no va ser l’última intervenció a l’Espai Tabacalera per a solucionar els seus problemes endèmics. El 10 de febrer del 2014, el cap administratiu de Contractació d’Obres, Béns i Serveis de l’Ajuntament de Tarragona escrivia al cap de l’Oficina de Projectes demanant-li un llistat de les empreses que s’havien de presentar per arranjar «les deficiències existents en l’esmentada obra i que haurien d’ascendir a 63.816,90 euros». Finalment va ser el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes S.A. (SMHAUSA) qui es va encarregar de les obres que incloïen també altres treballs a l’edifici de la Tabacalera com la reordenació de la Capsa Jove i TGN Impulsa, l’ampliació de l’espai de coworking de TGN Impulsa, la redacció del projecte, execució i direcció de les obres de tancament de portes i finestres de Tabacalera, etc. Tot per un import de 364.068,01 euros.

El partit polític Ciutadans va carregar fort aquell any 2014 contra el Jardí Vertical, del qual asseguraven que no era sostenible. Tal com va publicar el Circ de Tarragona, Ciutadans havia encarregat un informe a alguns experts que assegurava que el cost de manteniment de tot el projecte era de 60.000 euros anuals, i no de 25.000 tal com assegurava el consistori. A més, el partit que lidera Rubén Viñuales dubtava que aquell any, el 2014, s’estigués fent el manteniment de l’espai. De fet, els mitjans de l’època recullen que l’empresa encarregada del manteniment era Urbaser però aquesta empresa l’únic que havia fet era reparar les deficiències deixades per Vicsan, que sí que era l’encarregada del manteniment durant dos anys però que no ho va fer per la seva situació concursal. Tal com publicava el diari El Mundo, des de l’Oficina de Projectes s’assegurava que les obres fetes per Urbaser el 2014 i amb un cost de poc menys de 5.000 euros, eren «l’única incidència en tres anys». Aquesta afirmació, tal com s’ha pogut comprovar en aquest article, era  falsa.

El desmantellament del Jardí Vertical posarà punt final a un dels dos projectes estrella de l’era Ballesteros, l’Smart City —l’altre eren els Jocs Mediterranis—, una iniciativa carregada de bones intencions però amb poques execucions i que va estar comandada inicialment per un regidor, Javier Villamayor —també responsable polític dels Jocs—, que ja no forma part del grup socialista a l’Ajuntament de Tarragona, i posteriorment per una entitat, la Fundació Smart City, dirigida per l’excap de Gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado, que va dimitir del seu càrrec arran de la investigació del cas Inipro. Tal com va demostrar Porta Enrere, la Fundació Smart City era, bàsicament, una entitat que servia per pagar un sou a Cuadrado, que ja era fora de l’Ajuntament. Ara, el consistori tarragoní ha decidit reformular aquesta Fundació, anomenant-la Fundacio Tarragona Cultura i Coneixement i buscant un nou gerent després que Cuadrado dimitís.