L’Ajuntament de Tarragona ha estat còmplice del caos existent en els locals de propietat pública municipal que el consistori cedeix a les entitats. I és més, ha estat el principal instigador. La batllia, que té cedits més de 70 locals a diferents clubs, associacions o organitzacions de la ciutat entre baixos, edificis i parts d’immobles (com l’antiga facultat de Lletres de la Plaça Imperial Tàrraco), ha estat anys i panys triant a dit qui podia ocupar un espai i qui no, per quant de temps i amb quines condicions. O, millor dit, sense cap mena de condició. Així ho corrobora el nou regidor de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge Hermán Pinedo, que va accedir al càrrec arran de les eleccions del passat mes de maig després de tres legislatures del PSC. «Com es decidia qui ocupava un local fins ara? A dit, segons qui volia el polític de torn», afirma Pinedo. El regidor de Podem Tarragona —tot i que el seu partit va decidir destituïr-lo com a líder de la formació i suspendre’l de militància durant un any— confirma d’aquesta manera allò que el seu antecessor en el càrrec, Josep Maria Milà (PSC), ja va admetre a Porta Enrere el passat mes de març: «Aleshores es donaven les claus a aquestes entitats amb un paper o sense paper [en el sentit d’un conveni]. Ara, des de fa quatre anys, intentem regularitzar aquesta situació, posar ordre», deia llavors. Però l’ordre no va arribar mai.

Les entitats no havien de presentar comptes ni cap memòria sobre què feien o deixaven de fer en uns locals cedits de manera «discrecional», tal com admet el consistori a Porta Enrere. «Tenim un fotimer d’edificis però no disposem de cap servei d’inspecció per a anar a veure què es fa o es deixa de fer als immobles. No tenim un servei d’inspecció vigilant a veure si es cobren les coca-coles o no», deia aleshores Josep Maria Milà admetent la falta de control i contradient-se minuts després de dir que volien «posar ordre». Però per a Pinedo, actual màxim responsable d’aquesta àrea, la despreocupació de l’Ajuntament a l’hora de controlar com es gestionaven els locals públics anava més enllà de la desídia o de la incompetència, ans el contrari, era provocat. «Els tècnics m’han dit que hi havia ordres polítiques de no investigar com es gestionaven els locals cedits a les associacions de veïns», diu. Una acusació greu que comportaria una actuació delictiva dels anteriors responsables polítics d’aquesta àrea perquè haurien beneficiat conscientment un determinat grup de persones que gaudirien d’equipaments públics fent negoci davant la impassibilitat voluntària —segons Pinedo— de l’administració.

Aquest deixar fer, va provocar, durant lustres, una situació comparable a la qual també va explicar Porta Enrere fa un any, la dels camps de futbol municipals, uns equipaments utilitzats per molts dels clubs que els gestionaven com autèntics negocis a l’hora de llogar el terreny de joc per hores i vendre alcohol. Són dos casos que s’assemblen massa i que no semblen, per tant, casuals. «A l’Ajuntament de Tarragona no hi ha hagut cap reglament per a la concessió de locals públics a les entitats. Això ha comportat que algunes d’aquestes entitats han fet, de facto, seus uns locals que en realitat són de titularitat pública. L’absència d’una normativa de drets i deures en l’ús d’aquests espais ha provocat situacions increïbles com la de ser seu de celebracions de casaments o comunions, per exemple. Això ho conec perfectament perquè ho he vist», diu amb contundència Pinedo, explicant que algunes d’aquestes entitats rellogaven el local a persones que volien fer aquesta mena de celebracions. De fet, Porta Enrere ja va explicar el cas de l’Associació de Veïns del Barri del Port (al carrer Reial) que lloga el local a les comunitats de veïns de la zona que busquen un espai per a fer l’assemblea de propietaris. El preu són 50 euros.

«Ningú pot rellogar res sense l’autorització del propietari. Jo soc l’amo, soc el responsable de Béns», afirmava Milà dos mesos abans de les eleccions municipals. Però l’amo no es va assabentar que una petita associació de veïns —ni algunes d’altres tal com ha explicat Pinedo— estava rellogant una part del seu local cedit pel consistori fins que l’entitat que actuava com a inquilina es va adreçar a l’Ajuntament per preguntar si podien rebre una subvenció i sufragar d’aquesta manera l’increment del lloguer que els volien imposar. El Club Diògenes va ser la punta de l’iceberg que va posar a Porta Enrere sobre la pista del desgavell dels locals municipals que ara Hermán Pinedo confirma. Un desgavell que no va tenir conseqüències, tot i que l’aleshores regidora de Relacions Ciutadanes Elvira Ferrando assegurava que serien «contundents»: «Si hi hagués algun tipus d’irregularitat (cobrar lloguers), seríem molt contundents perquè hem de ser molt curosos amb els diners públics. Això podria comportar, fins i tot, perdre la subvenció, tal com consta a les bases per accedir a les subvencions». Les subvencions depenien del regidor d’Hisenda Pau Pérez, que no va atendre a Porta Enrere. Ningú va perdre la subvenció ni el local.

«Quan vaig accedir al càrrec em vaig voler informar sobre com estava la situació amb el Club Diògenes. La irregularitat de l’AV Part Alta era important perquè no podien cobrar aquell lloguer. Els tècnics em van dir que quan es va destapar aquell assumpte no es va voler sancionar l’AV Part Alta [les ordres polítiques esmentades anteriorment] i que el cas va quedar administrativament tancat. Jo crec que s’hauria de sancionar aquesta entitat perquè va cometre una mala praxi amb un equipament públic durant anys. Mirarem què es pot fer», diu. Pinedo avisa que el seu departament ja està treballant per a canviar aquesta manera de fer dels últims anys: «Estem redactant una ordenança, que de moment és encara només un esborrany on indicarem quins seran els requisits i els drets i deures de les entitats que vulguin accedir als locals municipals. L’ordenança suposarà un reset en tota la cessió de locals. Les entitats que disposen d’un local cedit per l’Ajuntament tindran un temps prudencial, d’un any o any i mig per a posar-se al dia amb el consistori mitjançant la justificació de les seves activitats. Si no ho fan, perdran el local. Busquem una manera de repartir aquests espais d’una manera més justa i que ningú s’aprofiti dels béns públics», assegura Pinedo, que s’ha reunit amb els representants del Club Diògenes per buscar una solució al seu problema perquè arran de tota la polèmica amb l’AV Part Alta i la seva negativa a continuar pagant un lloguer, els membres del Club es van quedar al carrer. «Ens han ofert un local propietat d’SMHAUSA que podrem fer servir durant sis mesos, el temps, segons ens han dit, que necessitaran per a redactar la normativa i posar-la en marxa», diu Albert Ruiz, president del Club Diògenes, que també va denunciar públicament que l’AV Part Alta li havia falsificat la signatura fent-lo constar com a membre d’una mesa electoral en els comicis per triar la junta de l’entitat veïnal del 2012. Segons Ruiz, l’AV Part Alta està inactiva, no convoca assemblees i no representa pràcticament ningú d’aquella zona de la ciutat. Així i tot, manté el local cedit per l’Ajuntament i rep una subvenció municipal anual —entre els anys 2016 i 2017 va percebre per aquest concepte un total de 3.237,82 euros—.

De fet, l’Ajuntament va destinar més de 800.000 euros en concepte de subvenció —locals cedits a banda— a totes les associacions de veïns de la ciutat.

El consistori lloga un local a un particular per a cedir-lo a una associació de veïns

Malgrat que el descontrol —voluntari segons Pinedo— sobre els espais municipals que se cedeixen a diferents entitats de Tarragona sembla total, això no és tot. Segons ha pogut saber Porta Enrere, l’Ajuntament de Tarragona paga un lloguer mensual a un particular per, posteriorment, cedir el local a l’Associació de Veïns de l’Avinguda Maria Cristina. La quantitat és de 1.146,26 euros al mes, que fan un total de 13.755,12 euros anuals. Aquest lloguer no és d’ara, sinó que es remunta al 28 d’octubre del 2004, data en què es va signar el contracte al qual ha tingut accés Porta Enrere. Així, Joan Aregio, tinent d’alcalde, coordinador de l’Àrea de Gestió Econòmica i Pressupostària i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Tarragona en l’última legislatura de Joan Miquel Nadal, signava el contracte amb Maria Carreté Mora, propietari del número 34 de l’avinguda Maria Cristina. El preu de lloguer en aquell contracte era de 800 euros mensuals i la durada del mateix havia de ser per vuit anys, és a dir, fins al 2012, però aquest contracte, com s’ha vist, continua en vigor. De fet, en la primera clàusula del document ja s’indica que, un cop finalitzat el període estipulat en el contracte, aquest «es prorrogarà de mes en mes si qualsevol de les dues parts no avisa l’altra amb trenta dies d’antelació». I així fins ara.

A diferència del que explicaven Pinedo i el seu antecessor Milà, aquí sí que hi consta una sèrie de drets i deures de les dues parts que es materialitzen un en contracte de 26 clàusules. L’arrendatari, en aquest cas l’Ajuntament de Tarragona, havia de pagar l’IBI de l’immoble, de 22,96 euros, i la taxa de recollida d’escombraries, de 20,41 euros. També la de les despeses generals de l’adequat manteniment de l’edifici, les despeses del contracte o l’assegurança d’incendis.

El 26 de gener del 2017, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va «regularitzar la cessió a l’Associació de Veïns de Maria Cristina i Voltants». El document d’aquell Consell Plenari demostra que la cessió de l’Ajuntament a l’associació veïnal no es va fer de forma correcta durant gairebé 13 anys: «Consta a l’Ajuntament de Tarragona que l’Associació de Veïns Maria Cristina i voltants ocupa aquest local com a seu social malgrat que consultats els arxius d’aquest Servei de Patrimoni no hi consta cap document que demostri la cessió d’ús a precari». Aquest paràgraf demostra el descontrol absolut en la gestió d’equipaments, i més en aquest cas concret en què l’Ajuntament feia més de 12 anys que pagava mensualitats de lloguer a un particular per a la cessió a una entitat.

Porta Enrere ha preguntat a Hermán Pinedo per què es va triar aquest local i no un altre per a la seu d’aquesta associació. El regidor ha respost a Porta Enrere que el seu departament està treballant per esbrinar els motius de la tria d’aquell particular en concret i de tot el cas.

Més lloguers, ara a SMHAUSA

Però el local de l’Avinguda Maria Cristina no és l’únic que l’Ajuntament lloga per a cedir-los a les entitats. Així, els documents als quals ha tingut accés aquest mitjà demostren que hi ha vuit locals més que el consistori lloga per a la cessió gratuïta a associacions i organitzacions veïnals, culturals o socials. Tots els lloguers es paguen a SMHAUSA (Servei Municipal de l’Habitatge SA), propietària dels immobles:

I encara n’hi ha més. L’Ajuntament paga 870,21 euros mensuals a SMHAUSA pel lloguer d’un local al carrer Doctor Mallafré Guasch número 7 que cedeix als Mossos d’Esquadra. Segons el consistori, el motiu d’aquest lloguer és perquè «el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, concretament a la Policia Autonòmica, li era convenient disposar d’uns locals a la ciutat de Tarragona per a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra. L’Ajuntament va estimar convenient cedir l’ús dels locals per a l’Oficina d’Atenció al ciutadà dels Mossos d’Esquadra per tal de contribuir a millorar la comunicació entre els veïns de Tarragona i la policia autonòmica i, en definitiva, l’atenció i seguretat del ciutadà de Tarragona i la seva zona d’influència». El conveni entre l’Ajuntament de Tarragona i SMHAUSA es va signar el 3 de juny del 2009 —per part de consistori, el regidor d’Hisenda Pau Pérez— i tenia una vigència de quatre anys, el qual es podia prorrogar any a any si era necessari, tal com ha estat el cas. El consistori també paga els consums d’aigua, electricitat, despeses comunitàries de l’edifici i el manteniment.

La Junta de Govern Local va aprovar el 22 de febrer del 2010 la cessió per part de l’Ajuntament de Tarragona d’un local comercial al número 2-3 del carrer Doctor Mallafré Guasch, és a dir, al costat del que havia llogat a SMHAUSA per cedir-lo als Mossos. En aquell acord de la Junta de Govern, el consistori cedia el local al cos policial de la Generalitat de Catalunya per instal·lar l’Oficina d’atenció al ciutadà dels Mossos d’Esquadra segons consta al document. Per tant, el consistori tarragoní cedia dos locals a la policia catalana, un d’ells, previ pagament d’un lloguer a SMHAUSA. Es desconeix si el Departament d’Interior ofereix alguna contraprestació.

El total dels lloguers pagats per l’Ajuntament a SMHAUSA i al particular de l’Avinguda Maria Cristina sumen 48.448,64 euros l’any. Algunes entitats, com el Club Diògenes, fa gairebé un any que no tenen local tot i ser víctimes d’una il·legalitat per part de l’AV Part Alta, que els va llogar un espai quan no podia fer-ho. «Això és el que volem canviar. No poden haver-hi irregularitats d’aquesta mena i davant la falta de locals que obliguen l’Ajuntament ha llogat immobles per a cedir-los a entitats, el que volem és aprofitar millor aquells que tenim. Per exemple, estipularem que caldrà compartir locals. Ara ens hem trobat que hi ha entitats que no volen compartir el seu local amb ningú més i per la seva activitat sí que poden fer-ho. La nova normativa establirà aquest punt i si algú no ho vol fer, perdrà els seus drets», diu Hemán Pinedo.