El cas de la «pols negra» d’Els Pallaresos que Porta Enrere va explicar en un article el passat 30 de juliol ha arribat a la fiscalia. El fiscal de medi ambient de Tarragona ha admès a tràmit una denúncia veïnal i ha començat a investigar els possibles efectes nocius per a la salut de les persones com a conseqüència de l’activitat de l’empresa Silvalac, situada a pocs metres de les cases dels veïns d’aquesta localitat i que ha provocat, d’entrada, que gran part del nucli antic del poble estigui cobert d’una «pols negra».

Arran d’aquell article de Porta Enrere, que es titulava Les emissions de dissolvents de Silvalac augmenten el risc de patir Parkinson i afectacions del sistema nerviós central dels veïns d’Els Pallaresos: la història de la «pols negra», els veïns, que ja feia anys que lluitaven contra la possible contaminació de l’empresa, van prendre plena consciència que aquelles pudors que sentien de feia gairebé dues dècades i aquella pols negra que cobria les seves cases podria fer-los emmalaltir i per això ara han decidit anar a la fiscalia, que ja investiga el cas.

De fa temps, aquest grup de veïns del poble va decidir prendre la iniciativa per saber què estava passant al municipi, on feia anys que les façanes i les teulades de les cases i els edificis s’ennegrien, sense que ningú, especialment cap administració, ni local ni autonòmica, donés cap explicació convincent i molt menys una solució al problema. Així, alguns d’ells van decidir contractar pel seu compte un equip d’experts, el Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), perquè prengués mostres de la qualitat de l’aire d’Els Pallaresos i conèixer l’origen d’aquella capa negra que, a més, associaven a l’activitat de l’empresa, en el sector de la flexografia, que utilitza tintes que contenen dissolvents. De fet, els veïns feia anys que es queixaven de pudors de dissolvents per tot el nucli antic del poble, el més pròxim a la fàbrica de Silvalac.

Els tècnics de l’UPC van prendre mostres mitjançant sistemes de captadors de Compostos Orgànics Volàtils (COVs) i les conclusions a les quals van arribar van ser que «les concentracions que vam registrar a Els Pallaresos eren concentracions de zona industrial, no de nucli habitat».

En aquell article de finals de juliol, a Porta Enrere explicàvem que les grans quantitats de dissolvents que l’empresa Silvalac emetia a l’aire podien augmentar el risc de patir Parkinson dels habitants d’Els Pallaresos, tal com assegurava a aquest mitjà Eduard Rodríguez Farré, professor d’investigació en fisiologia i farmacologia de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i membre de l’Agrupación de Salud Ambiental del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP) de l’Instituto de Salud Carlos III de Madrid: «La gent que ha estat exposada molt de temps als dissolvents és més propensa a patir Parkinson. Això s’ha comprovat en treballadors i està estudiat a bastament». El professor Rodríguez Farré afirmava, arran de la documentació aportada per Porta Enrere, que «les quantitats que s’emeten [de dissolvents] són tremendes i més tenint en compte la proximitat de les cases. Cada dia rebent aquesta mena de substàncies, encara que estiguin dins dels valors màxims permesos per la llei, pot provocar molèsties, fins i tot l’olor comporta problemes físics. Les males olors contínues poden afectar el sistema nerviós central».

Rodríguez Farré havia estat un dels autors d’un ampli estudi sobre el Parkinson a Espanya fet uns anys abans i és, per tant, una veu autoritzada en la matèria. «Els dissolvents actuen sobre les neurones, modifiquen els neurotransmissors. Depenent de la quantitat als quals s’exposi una persona, provoquen efectes diversos, com insomni, maldecap, depressió, fatiga, visió borrosa… Sobretot en exposicions cròniques. És un malestar continu», explicava aleshores a Porta Enrere.

Quan el professor Rodríguez Farré parlava de «quantitats tremendes», es referia a les dades aportades a Porta Enrere i que consten en l’article del passat mes de juliol d’enguany on apareixen els dissolvents consumits per Silvalac durant un any i aquells que directament surten a l’aire i que, per tant, respiren els veïns. Cal recordar que les cases més pròximes a la fàbrica es troben a uns 30 metres de distància. Durant anys, les emissions de dissolvents de Silvalac van ser «d’escapada lliure», tal com comentava un membre del GEPEC a aquest mitjà. Això volia dir que no hi havia cap sistema que impedís que els Compostos Orgànics Volàtils (COV) surtissin de la fàbrica i fossin respirats pels habitants d’Els Pallaresos. L’empresa va instal·lar l’any 2009 un Oxidador Tèrmic Regeneratiu (RTO) per tal de canalitzar aquests COV però les emissions de dissolvents han continuat sent grans perquè existeixen les anomenades emissions difuses, és a dir, aquelles que no estan canalitzades cap a l’RTO i que surten de la fàbrica per finestres, sistemes de ventilació i, fins i tot, la porta de càrrega i descàrrega, que els veïns asseguren que moltes vegades està oberta i que, d’aquesta manera, permet ventilar l’interior de Silvalac on, la pudor de dissolvent és molt més forta, fins i tot.

En aquest sentit, Porta Enrere ha pogut saber que existeix una denúncia a Inspecció de Treball per aquest motiu, on es posa el focus sobre la salut dels treballadors de Silvalac.

L’any 2007, les emissions difuses (les que no reben cap mena de tractament) van ser de 274.324,48 quilos i el 2008, de 266.398,95 quilos, un 49,75% i un 44,38% del total del consum de dissolvents de l’empresa. L’any 2017, l’últim en què Porta Enrere ha aconseguit dades, les emissions difuses van ser de 115.769,97 quilos.

La directiva europea 2004/42 limita les emissions difuses a un màxim del 20% del total. «Aquest percentatge del 20% no té cap mena de sentit. Si ara Silvalac, en lloc de consumir els més de mig milió de quilos de l’any 2017 [consum de dissolvents més els reutilitzats, un total de 675.000 quilos] hagués fet servir 50 milions de quilos, el 20% d’aquesta quantitat serien 10 milions de quilos. Es permetria? Quin criteri és aquest?», deia aleshores a Porta Enrere Francesc Xavier Roca, membre del Laboratori del Centre del Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va ser contractat pels veïns per analitzar la qualitat de l’aire del municipi.

L’empresa sempre s’ha emparat en la legalitat de la seva activitat, però el professor Rodríguez Farré es va mostrar molt clar al respecte: «Una cosa són les afectacions clíniques i l’altra allò que diu la llei. No hi ha cap llei que faci la suma de les substàncies».

La pols negra és conseqüència de les emissions de dissolvents perquè, després d’un estudi encarregat pels veïns, una catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona va concloure que es tractava d’un fong, concretament del Baudoinia compniacensis, més conegut com «el fong del conyac» perquè se’l va descobrir en destil·leries d’aquest licor i també de whisky, perquè s’alimenten els alcohols emesos. De fet, un estudi de la URV pagat per l’empresa va admetre que «els microorganismes de la població es podrien alimentar del que troben a l’atmosfera, fent servir molt els COV».

La lluita veïnal, que ara es troba a la fiscalia, ha estat llarga, de més de 20 anys, amb indiferència d’administracions, informes erronis, estudis pagats per l’empresa, litigis entre La Secuita i Els Pallaresos (Silvalac ocupa terreny dels dos municipis) i tot un seguit de despropòsits que l’únic que han fet és perllongar una situació que pot haver afectat greument la salut dels veïns. Tota una història que s’explicava àmpliament en el reportatge del 30 de juliol d’enguany.