La caiguda del fals sostre la nit del 15 al 16 de febrer d’enguany ha estat el penúltim capítol de la història de despropòsits d’un equipament cultural, el Teatre Tarragona, que viu el seu particular via crucis des que es va decidir construir-lo. De fet, tot el que podia sortir malament en aquest edifici ha sortit malament i els incidents, ensurts i maldecaps no s’han acabat perquè és un projecte que ja va néixer amb moltes deficiències i els intents per solucionar-les no han fet sinó agreujar-les.

Actualment, el Teatre Tarragona està tancat arran de la caiguda del cel ras sobre el pati de butaques, un fet que va ocórrer quan no hi havia funció i, tal com es va poder demostrar en les imatges que va publicar Porta Enrere en l’article del passat 6 de juny, hauria pogut causar una desgràcia irreparable. El cost de les obres, com s’explicava en aquell article, és d’uns 275.000 euros i no de 100.000 euros tal com afirmava l’aleshores regidora de Cultura Begoña Floria (PSC). L’Ajuntament ha intentat que el cost de la reparació del cel ras i dels danys que va causar el despreniment els hagués de cobrir l’empresa d’assegurances però, tal com ha pogut saber Porta Enrere, l’asseguradora es desentén del pagament perquè considera que la causa de la caiguda del fals sostre va ser per la mala instal·lació d’aquest.

Davant d’això, l’executiu que ara comanda Pau Ricomà (ERC) es veurà obligat a pagar les factures de la reparació. O no. Segons ha pogut saber aquest mitjà, l’Ajuntament vol que sigui l’arquitecte responsable del projecte, Xavier Climent — també va ser el director facultatiu de tota l’obra del teatre—, qui es faci càrrec de la despesa. Climent, però, està intentant que sigui l’empresa que va fer la instal·lació del cel ras qui pagui les obres, tal com consta en un informe signat per ell mateix el 15 de març del 2019. En aquell document, l’arquitecte demanava al consistori que identifiqui quina empresa ho va fer.

Diverses fonts expliquen a Porta Enrere que les obres que s’estan fent actualment al Teatre Tarragona han deixat al descobert que l’equipament no compleix els requisits necessaris per a dur a terme l’activitat. Tot i que l’administració local no s’atorga a ella mateixa llicències d’activitat per als seus equipaments sí que té l’obligació de complir-ne els requisits tècnics, així que l’edifici no tornarà a obrir al públic fins que compleixi la normativa. Però els documents als quals ha tingut accés aquest mitjà demostren que l’Ajuntament no s’hauria adonat ara d’aquesta circumstància, sinó que sempre hauria sabut que el Teatre Tarragona no compleix la normativa necessària per dur a terme l’activitat. I, així i tot, ha estat obert.

El Teatre Tarragona es va inaugurar l’11 de desembre del 2012. Dos anys més tard, el 12 de desembre del 2014, el cap administratiu del gabinet d’alcaldia de Josep Fèlix Ballesteros (batlle aleshores), Josep Maria Badia, va enviar un correu electrònic a Araceli Saltó, cap de Gestió de l’àrea de Cultura, on l’advertia de la manca de llicència de l’equipament: «Informar a l’alcalde perquè encara no existeix llicència d’activitat». Cinc dies després, un informe del cap de l’Oficina de Projectes del consistori assegurava que la llicència d’activitats estava en «tràmit» però matisava que encara restaven pendents una sèrie de treballs per un valor de 10.000 euros que calia pressupostar. Porta Enrere s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona per saber l’estat actual del Teatre Tarragona però el consistori no ha volgut respondre les preguntes d’aquest mitjà, emplaçant-lo a una futura roda de premsa que de moment no té ni data ni convocatòria.

Tant el correu electrònic de Badia a Saltó com l’informe del Cap de l’Oficina de Projectes (també destinat a Araceli Saltó) citen un detall que, després del que va passar el mes de febrer d’enguany amb el despreniment del cel ras, cobra la seva importància. Diu el correu electrònic: «Que se solucionin dos problemes de manteniment, al cel ras i a la part del darrere del teatre». L’email de Badia es va produir, tal com s’explica en el mateix correu electrònic, arran d’una reunió entre l’arquitecte i director facultatiu del projecte, Xavier Climent, i l’alcalde Ballesteros. Per tant, el màxim mandatari tarragoní estava al cas de la situació de l’equipament. El cap de l’Oficina de Projectes, en relació al cel ras, respon a l’email en el seu informe: «Pel que fa al cel ras […] ja es va determinar al seu dia que no era necessari per al correcte funcionament del teatre. L’import previst per aquest cel ras va ser necessari destinar-lo a solucionar una part del problema generat per un error de la direcció facultativa». Aquest és un dels molts retrets dels tècnics del consistori a l’arquitecte que, fins i tot, va arribar a demandar l’Ajuntament de Tarragona dues vegades.

De l’antic Cinema Tarragona al Teatre Tarragona: un despropòsit rere un altre

El mes de març del 1997 l’Ajuntament de Tarragona va anunciar la convocatòria d’un concurs d’idees per l’elaboració d’un estudi que havia de servir de base a la posterior redacció d’un projecte executiu de les obres de «rehabilitació i adaptació del Cinema Tarragona». El concurs, però, es va haver de suspendre per les al·legacions que es van presentar i no es va reactivar fins al mes de setembre del mateix any. Finalitzat el termini de presentació d’ofertes es va constatar que no s’havia presentat ningú i aleshores el consistori va decidir l’any 1998 iniciar un procés negociat sense publicitat per a la mateixa finalitat. El mes de maig es van presentar tres treballs de tres arquitectes: Ramon Egoscazabal, Eloi Balcells i Xavier Climent. La resolució de les propostes dels tres tècnics no es va conèixer fins al 14 de novembre del 2001. El concurs va quedar desert perquè «tots tres projectes presenten notables deficiències».

El projecte de Climent proposava, per exemple, unir el futur Teatre Tarragona amb l’antic Govern Militar de la Rambla Vella —aquest edifici de l’exèrcit havia de ser un museu i està situat just darrere del teatre— amb un pas elevat. L’informe tècnic que valorava les tres propostes considerava que el projecte de Climent «desaprofitava excessivament l’espai». L’arquitecte proposava un teatre-auditori a la planta baixa amb capacitat per a 314 persones i una sala d’actes en la primera planta per a 208 persones. L’informe del cap tècnic del gabinet de gestió cultural de l’Ajuntament de Tarragona considerava la proposta d’Eloi Balcells la més adequada, tot i que «tenia moltes mancances» també.

Segons la primera idea del cap del gabinet tècnic de gestió cultural d’aleshores, Jordi Beltran, l’equipament havia de tenir quatre espais en un edifici que es projectava com un centre multicultural, tal com consta en un document del gener del 1996. Es preveia una sala d’exposicions, una sala de conferències, una sala de projeccions cinematogràfiques i una sala d’espectacles. Aquesta idea inicial no es va arribar a materialitzar mai, tal com es pot comprovar actualment.

De fet, inicialment, el Teatre Tarragona estava concebut com un espai auxiliar rere els dos principals equipaments escènics de la ciutat: el Teatre Metropol i l’auditori del Camp de Mart. L’aleshores tinent d’alcalde d’Urbanisme i Obres, Josep Anton Burgasé, afirmava en un document de desembre del 1995 que el Teatre Tarragona s’havia de convertir «en el complement ideal del teatre Metropol i de l’auditori del Camp de Mart», sent no només un espai per a les arts escèniques sinó un equipament cultural multidisciplinari. Es concebia, almenys inicialment, com un edifici complementari: «El Teatre Tarragona s’ha de convertir en el tercer element primordial de l’activitat teatral a la ciutat».

La idea de reconvertir el Cinema Tarragona va arribar després que l’Ajuntament demanés una subvenció a l’Estat per a rehabilitar la façana de l’edifici. El ministeri de Cultura va concedir 15 milions de les antigues pessetes (90.149,64 euros) al consistori el mes de juliol del 1995 per aquest concepte. Des de Madrid, però, van exigir, mesos més tard, la justificació de la subvenció atorgada, amenaçant de retirar-la si l’Ajuntament no documentava la seva finalitat abans del 22 de gener del 1996. Precisament aquell dia, el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona ratificava un decret d’Alcaldia del 20 de desembre del 1995 pel qual s’aprovaven les obres de la façana del cinema-teatre Tarragona amb un pressupost de 15.552.302 pessetes (93.471,22 euros). Els treballs es van adjudicar a l’empresa Exisa per un import de 13.591.157 pessetes (81.684,50 euros). Aquella inversió per a millorar l’aspecte del Cinema Tarragona finançada amb diners del govern central va durar, però, ben poc. Sis anys després de rehabilitar la façana s’aprovava la demolició de tot l’edifici.

Un projecte triat a dit

Tot i que els projectes del concurs d’idees del 1998 havien quedat descartats, l’Ajuntament va decidir que un dels tres arquitectes que havien presentat les seves propostes fos l’elegit per a redactar el projecte executiu. Es tractava de Xavier Climent. La tria d’aquest arquitecte, però, no es va fer conforme als procediments establerts. Així, un informe de l’arquitecte coordinador tècnic de l’Oficina de Projectes signat el 28 de setembre del 2010, assegura que «el projecte del Teatre Tarragona va ser encarregat verbalment i sense tràmit previ per la regidoria de Cultura a l’arquitecte Xavier Climent».

I així va ser. El secretari general de l’Ajuntament signava una resolució d’Alcaldia del 13 de juny del 2002 en què es justificava la tria de Climent per la urgència de presentar un projecte tan aviat com fos possible per optar a una subvenció de la Generalitat de Catalunya. Un informe de la cap de secció de Cultura i del Tinent d’Alcalde delegat de Cultura, explicava el document, assenyalava que s’havia decidit que fos el projecte de Xavier Climent perquè «entre altres raons, la seva proposta era la que més s’adaptava a les necessitats teatrals de la ciutat». Aquesta afirmació contrasta frontalment amb allò que el cap tècnic del gabinet de gestió cultural havia dit en el seu moment, tal com s’ha explicat anteriorment.

En aquell informe s’aprovaven, a més, uns honoraris de 64.405,45 euros per la redacció del projecte que posteriorment s’ampliarien en gairebé 30.000 euros més en concepte d’indemnització a Climent perquè l’Ajuntament li havia demanat un projecte que, passat el període pel qual s’havia de fer (per aconseguir la subvenció de la Generalitat), no es va posar en marxa i l’arquitecte sí havia entregat el material.

Malgrat tot, el projecte va tirar endavant. Abans de construir el nou equipament, però, calia desfer-se de l’existent. Calia enderrocar-lo. L’enderroc de l’antic cinema-teatre Tarragona es va aprovar el 13 de maig del 2002 i posteriorment es va adjudicar a l’empresa Desmontes Ribera Navarra per un import de 107.679,20 euros. La direcció de les obres va anar a càrrec de l’arquitecte Xavier Climent, que havia cobrat per la redacció de l’avantprojecte primer i la del projecte executiu després, un total de 93.439,61 euros, tal com recull un informe signat pel cap de contractació d’obres i serveis i per la cap de servei de contractació, compres i subvencions el 30 de juny del 2009. La direcció i coordinació de seguretat laboral de la intervenció, a càrrec de dos arquitectes tècnics de l’entorn de Climent, costarien 11.340 euros més.

Quan la demolició semblava inevitable, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona va advertir el consistori el 31 de desembre d’aquell any (2002) que la «façana de l’edifici que es proposa enderrocar és inclosa dins del catàleg del Pla Especial de protecció per la conservació i valoració del Patrimoni Historicoartístic del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona […] amb el grau de protecció F, ‘ambients que cal protegir’, per la qual cosa d’acord amb la Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català cal considerar aquest edifici dins un conjunt de categoria BCIL (Bé Cultural d’Interès Local)». Semblava que la façana del teatre se salvaria de la intervenció de les màquines però, sorprenentment, en el mateix document la Comissió va aprovar la descatalogació de l’immoble i donava, d’aquesta manera, llum verda per l’enderrocament.

L’Ajuntament havia justificat l’enderroc de l’edifici per «salubritat pública». De fet, el mes de març del 2002 s’ordenava la desinfecció del mateix i l’actuació de tapar forats per evitar l’entrada de «gats i coloms». Mesos abans, el consistori havia gastat gairebé 400.000 pessetes (uns 2.400 euros) en aquests treballs al Teatre Tarragona. «Deu anys haurà necessitat l’Ajuntament per recuperar un recinte cultural que durant més d’una dècada ha estat alberg de gats i coloms», explicava un article del Diari de Tarragona el 29 d’abril del 2003.

Aquell mes d’abril del 2003, amb el teatre ja enderrocat, Climent assegurava que la façana es desmuntaria després del dia de Sant Jordi i que tota l’obra estaria enllestida entre catorze o setze mesos, tal com publicava el Diari de Tarragona en la seva edició del 15 d’abril del 2003.

Però les obres no només no van finalitzar en aquell menys d’any i mig que havia vaticinat l’arquitecte Xavier Climent sinó que l’aprovació dels treballs no es va fer fins al mes de juliol del 2005, més de dos anys després. El motiu era que calia arribar a un acord amb l’Instituto de la Vivienda de las Fuerzas Armadas (INVIFAS) perquè aquest cedís a l’Ajuntament de Tarragona una part de la seva propietat perquè es pogués fer una caixa escènica adequada al nou Teatre Tarragona. La part posterior de l’aleshores Govern Militar estava al llindar de la part posterior del projecte del nou equipament escènic i això va obligar a les dues parts a signar un conveni el 25 de juliol del 2005 pel qual l’INVIFAS cedia una part dels seus terrenys (700,44 m²) que tenien un valor d’1.169.003,63 euros a canvi que l’Ajuntament li donés dues parcel·les situades a l’avinguda Andorra d’un valor semblant. De fet, tal com va admetre l’aleshores alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal (Convergència i Unió), el consistori només necessitava entre «15 i 20 m²» dels terrenys de l’INVIFAS per construir el Teatre Tarragona però el ministeri de Defensa, segons Nadal, volia que l’Ajuntament es quedés tot el solar a canvi d’una extensió similar on poder edificar, tal com es va fer finalment. «Havíem d’arribar a aquell acord perquè necessitàvem aquells 15 m², si no el projecte del Teatre Tarragona perillava», va dir Nadal a la premsa local l’abril del 2005. Per les declaracions de l’alcalde i l’acord al qual es va arribar, sembla que l’INVIFAS va aprofitar la situació per a fer negoci i l’Ajuntament es va veure obligat a cedir terrenys per valor de més d’1 milió d’euros en concepte de permuta quan només necessitava un grapat de metres quadrats.

El conveni amb l’INVIFAS, però, no solucionava tot l’espai que l’equipament necessitava segons el projecte dissenyat per Xavier Climent. De fet, el maig del 2002 l’Ajuntament de Tarragona ja havia aprovat una partida de 320.183,07 euros en concepte d’expropiacions per «motius de fondària i i d’accés a la part posterior del Teatre Tarragona».

«El projecte no només té omissions, diferències o imperfeccions esmenables, sinó que no és suficient per executar l’obra, entre altres raons perquè no pot encabir-se en el solar pel qual anava destinat»

El nou impuls del Teatre Tarragona arran del conveni amb la institució de Defensa, també va suposar un increment en el seu pressupost, que va passar dels gairebé 3,6 milions d’euros del 2002 als 4,5 milions del 2005, en un projecte que ara tenia previst un aforament per a 700 espectadors. La primera pedra es va posar el 29 de juny del 2006.

Només un mes abans, l’alcalde Joan Miquel Nadal havia signat la formalització del contracte amb l’empresa que s’encarregaria de construir el nou Teatre Tarragona, IMAGA S.A., que es va imposar a quatre candidates més. IMAGA va presentar l’oferta més baixa, amb un total de 2.956.086,90 euros, un 12,61% per sota del preu de sortida. La direcció de l’obra es va adjudicar a l’empresa CAST Engineering el 26 de juny del 2006 per un preu de 168.000 euros i una duració de 16 mesos (que és el que havia de durar l’obra, és clar).

El projecte que no cabia en el solar

«El projecte no només té omissions, diferències o imperfeccions esmenables, sinó que no és suficient per executar l’obra, entre altres raons perquè no pot encabir-se en el solar pel qual anava destinat». Aquesta afirmació correspon a un informe signat per l’arquitecte Joan Carles Rubio el 14 de setembre del 2006. Rubio va escriure l’informe en representació de l’empresa CAST Engineering, que havia de dirigir l’obra del Teatre Tarragona. En el document, aquest arquitecte demanava que l’Ajuntament de Tarragona adjudiqués a aquesta empresa la reforma del projecte original (fet per Xavier Climent) per tal «d’adaptar-lo a la realitat geomètrica del solar». En l’informe, adreçat a l’arquitecte municipal Lluís Bañeras, CAST anunciava la suspensió temporal de les obres per aquest motiu. CAST va enviar una carta a l’Ajuntament el 20 de març del 2007 queixant-se de la passivitat del consistori tarragoní perquè no havia adjudicat la readequació del projecte original i, tot i que segons afirmaven, havien començat a treballar en la redacció d’un nou projecte (en previsió que els hi adjudiquessin a ells —CAST— per un valor de 64.700 euros), havien decidit deixar de fer-ho advertint que les obres corrien el perill d’aturar-se definitivament, un fet que va acabar succeint.

El problema d’adaptar el projecte inicial de Climent encara es va perllongar més en el temps. Així, Rogelio Jiménez, arquitecte municipal, assegurava en un informe del 14 de març del 2008 (és a dir, un any després de la carta de CAST a l’Ajuntament) que «es va requerir a l’arquitecte Sr. Xavier Climent que aportés en la brevetat més gran possible un document refós del projecte executiu que correspongui acuradament a allò que s’ha d’edificar […] Demanat sobre el canvi de la geometria dels fonaments, donat que el projecte original no s’ajusta a la realitat física del solar i la seva incidència sobre el cost estimat pels esmentats fonaments modificats, l’arquitecte Sr. Xavier Climent diu que té una autorització verbal del departament d’Urbanisme». Jiménez assenyalava que Climent hauria d’entregar el projecte modificat en dos mesos. Però la readaptació del projecte al solar existent va tardar molt més. Segons consta en un informe del 12 d’agost del 2013 signat per l’arquitecte municipal Rogelio Jiménez, el cap de l’Oficina de Projectes, Albert Melendo, i el supervisor de les obres del Teatre Tarragona i arquitecte tècnic d’SMHAUSA, Daniel Milà, el projecte refós que Climent havia de presentar en dos mesos (maig de 2008) no es va presentar fins al novembre d’aquell any i «una vegada estudiat es va veure que era clarament incomplet i això va motivar una sèrie de requeriments per tal de procedir a la seva aprovació».

La Junta de Govern Local aprovava el 26 d’octubre del 2009 un increment del modificat del projecte del Teatre Tarragona per un import de 590.992,56 euros i no va ser fins un any després, el 15 de novembre del 2010 que el Consell Plenari de l’Ajuntament de Tarragona aprovava definitivament l’acord del Projecte executiu i modificat i de millores del Teatre Tarragona amb un cost de 7.769.312,80 euros IVA inclòs. Cal recordar que el pressupost inicial adoptat per la Comissió de Govern del consistori tarragoní el 13 de maig del 2002 era de 3.545.699,54 euros, 785.477 dels quals havien de ser aportats per la Generalitat de Catalunya.

La primera demanda judicial de Climent

Només un mes després de l’adjudicació de la direcció de les obres (juliol del 2006), CAST posava de manifest que el projecte tenia una sèrie de mancances. El projecte no estava adequat a la geometria del solar. Les obres no podien continuar. L’Ajuntament va encarregar aleshores a Xavier Climent, autor del projecte, que fes una adequació de tots els plànols. CAST es va oferir a fer la modificació del projecte (a canvi de 64.700 euros) però finalment, i després de mesos d’incertesa i diferències entre aquesta empresa i Climent, es va arribar a un acord perquè CAST deixés el projecte cobrant, això sí, una indemnització de 99.760 euros. La direcció de les obres passava a mans de Xavier Climent, que cobraria 171.571,88 euros per fer aquesta feina, tal com consta en un decret de l’alcalde Joan Miquel Nadal del 15 de febrer del 2008. Climent s’havia presentat al concurs per a la direcció facultativa de l’obra però havia quedat en segona posició rere CAST. L’arquitecte, però, no va estar d’acord en la resolució del concurs i va demandar l’Ajuntament de Tarragona. I aquesta no seria l’única demanda que Climent interposaria contra el consistori.

El projecte que havia redactat originalment Xavier Climent no estava visat i això va impedir, per exemple, que es pogués fer la direcció d’obres que s’havia adjudicat a CAST.

Abans d’anar als jutjats, Xavier Climent va presentar un recurs de reposició a l’Ajuntament de Tarragona sobre la decisió d’atorgar a CAST la direcció tècnica de l’obra el 18 de setembre del 2006, tot al·legant que no s’havia valorat justament la seva proposta. L’arquitecte demanava la revisió del concurs i que se li atorgués a ell i el seu equip la direcció. El recurs va ser desestimat i el mes de novembre del 2006, l’arquitecte Xavier Climent demandava l’Ajuntament de Tarragona al jutjat contenciós administratiu número 2. El procediment judicial es va aturar perquè ambdues parts van arribar a una solució «amistosa». La resolució del contracte de CAST i l’adjudicació de la direcció de les obres a Climent (4 de febrer del 2008) van evitar, de ben segur, la continuïtat de les accions legals de l’arquitecte. El 4 de gener del 2007 havia cobrat, per cert, 15.756,68 euros més en concepte d’actualització de la redacció del projecte del Teatre Tarragona.

Un projecte fora de normativa

El projecte que havia redactat originalment Xavier Climent no estava visat i això va impedir, per exemple, que es pogués fer la direcció d’obres que s’havia adjudicat a CAST. En el llenguatge de la construcció, visar un projecte significa que estigui adequat a normativa. S’anomena visat col·legial, per correspondre al col·legi professional certificar el projecte. Literalment: «El visat col·legial és un acte de control subjecte al dret administratiu i realitzat pels col·legis en exercici d’una funció pública atribuïda per llei, mitjançant el qual es comprova l’adequació de qualsevol mena de projecte o treball professional d’un col·legiat a la normativa general o corporativa que el regula, així com el compliment dels requisits subjectius del seu autor per subscriure i assumir davant l’Estat i la societat la responsabilitat facultativa que prové, tot això en garantia dels interessos dels clients i de l’interès públic en general».

Sobre el visat del projecte, un correu electrònic de l’arquitecte de CAST Joan Carles Rubio a l’arquitecte municipal, Lluís Bañeras, el 14 de juliol del 2006, no deixa cap mena de dubte sobre la problemàtica en qüestió: «He consultat l’assessoria jurídica del Col·legi i, tal com suposava, em diuen que legalment per visar la direcció d’obra cal que existeixi un projecte visat […] davant la meva insistència tot explicant que l’Ajuntament podria tenir dificultats en aconseguir visar el projecte per problemes amb el redactor del projecte m’han dit que consultés amb Visat per si hi havia alguna solució […] Aquest em va dir que si no hi ha projecte visat, no podrà visar la direcció d’obra».

CAST, empresa encarregada de la direcció d’obra, va fer un escrit a l’Ajuntament advertint de la inestabilitat de les parets mitgeres de les finques 9 i 21 de la Rambla Nova

Els problemes estructurals a les finques veïnes

Els treballs que havien de començar el juny del 2006 es van aturar. Primer per la falta d’un projecte adequat per a dur-los a terme (el disseny no cabia en el solar), però, a més, van comptar amb un altre imprevist: problemes estructurals als immobles del costat del que havia de ser el nou Teatre Tarragona. Així, el 26 d’octubre del 2006, CAST, empresa encarregada de la direcció d’obra, va fer un escrit a l’Ajuntament advertint de la inestabilitat de les parets mitgeres de les finques 9 i 21 de la Rambla Nova. Es recomanava l’apuntalament immediat, declarant-se una actuació d’emergència. Més endavant s’haurien de construir recalços en aquestes parets mitgeres per consolidar els edificis.

Un informe signat pels arquitectes Joan Carles Rubio i Josep Ramon Solé el 13 de març del 2007 mostrava un panorama molt preocupant per a la seguretat arran de les obres que s’estaven fent al Teatre Tarragona. Els problemes estructurals en els edificis dels costats eren greus. Així, pel que fa al número 9 de la Rambla Nova, l’informe deia: «El rebaix practicat al solar corresponent al nou teatre a l’inici de les seves obres ha provocat una inqüestionable disminució addicional del marge de seguretat de la paret sota anàlisi […]Un edifici de sis plantes suportat sobre uns talls verticals de pedra natural que poden arribar als dos metres d’alçada […] No resulta necessària cap de les comprovacions numèriques contingudes en aquest informe per adonar-se de la perillositat de la situació».

L’apuntalament i consolidació d’aquests problemes estructurals en els edificis dels costats tenia un Pressupost d’Execució Material de 531.318,27 euros, dels quals, CAST, com a direcció d’obra d’aquests treballs d’emergència en va acabar percebent 102.904,92 euros. Finalment, tal com consta en un document del 23 de març del 2007, només les obres de recalç de les mitgeres dels edificis van tenir un cost de 637.693.83 euros. L’apuntalament de la finca situada al número 21 de la Rambla Nova va costar 43.359,76 euros.

A banda dels desperfectes en els edificis que es troben a banda i banda del solar del Teatre Tarragona, l’Ajuntament també es va haver de fer càrrec dels desperfectes que va patir el número 4 del carrer Girona

Les obres de les parets mitgeres també van provocar esquerdes a les façanes d’aquells edificis, com les que va patir el número 9 de la Rambla Nova. En un informe del 5 d’agost del 2013, és a dir, anys després de la realització de les obres i amb el Teatre Tarragona ja inaugurat, l’Oficina de projectes de l’Ajuntament de Tarragona admetia que les esquerdes de l’edifici havien estat provocades pels treballs de recalç a les mitgeres i proposava una despesa de 17.860,52 euros per a reparar-les.

A banda dels desperfectes en els edificis que es troben a banda i banda del solar del Teatre Tarragona, l’Ajuntament també es va haver de fer càrrec dels desperfectes que va patir el número 4 del carrer Girona, la part posterior del qual dona al carrer Santa Clara, que es va fer servir de vial perquè les màquines accedissin a l’obra. Segons consta en els documents, la comunitat de veïns de l’edifici es va queixar perquè s’havia enderrocat un mur que servia per delimitar la finca. La reparació del mur i d’altres desperfectes del carrer Santa Clara va costar 327.932,23 euros (IVA exclòs), que va fer l’empresa Grup Mas.

L’aturada de les obres per culpa dels problemes estructurals i la no adequació del projecte a les mides del solar van fer que els treballs s’aturessin i que això també comportés despeses extraordinàries en concepte d’indemnització a la constructora. Les obres es van haver de paralitzar del 2 d’octubre del 2006 al 28 de novembre del mateix any primer i del 30 de juny del 2007 al 31 de gener del 2008 després. Això va provocar que l’Ajuntament hagués d’indemnitzar IMAGA per un total de 119.045,70 euros en concepte de manteniment de l’estructura a raó de 10.780 euros al mes.

El litigi dels Jofré

Els problemes d’esquerdes a les finques dels costats del solar va tenir també conseqüències legals. El 12 de gener del 2009 Núria Jofré Español va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Tarragona en el qual demanava al consistori 488.682,37 euros en concepte d’indemnització per una filtració d’aigua al seu negoci (una tenda de roba) que la demandant raonava que havia estat provocada per les obres d’enderroc de l’antic cinema-teatre Tarragona. El jutjat va sentenciar contra Jofré però aquesta va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que també va sentenciar a favor de l’Ajuntament, desestimant la seva demanda.

Segons consta a la documentació, els Jofré van impedir reiteradament als treballadors d’IMAGA l’accés al seu local per tal de comprovar l’afectació arran de l’enderrocament. «[…] Ha aparegut la senyora (Jofré) i li ha dit (al fuster enviat per IMAGA) de molt males maneres que a la seva tenda no entrava ningú si no li arreglaven lo de l’aire (condicionat) i les prestatgeries. Ha acabat cridant i insultant a Xavi (un tècnic) de forma lamentable […] aquests fets són insuportables. És evident que aquests senyors no només perjudiquen el ritme de l’obra sinó que fins i tot es permeten la llicència d’insultar-nos, qüestionar-nos i manipular-nos com els hi ve de gust. S’han de prendre mesures […] Si fos per mi, no li faria res del que demana i buscaria la forma legal per a demostrar que la seva tenda es troba en perfectes condicions per a l’activitat que desenvolupa», deia Salvador Moral d’IMAGA en un correu electrònic adreçat a l’arquitecte municipal Lluís Bañeras el 28 de març del 2007.

El 9 de febrer del 2011 l’empresa constructora del Teatre Tarragona, IMAGA S.A., es declarava voluntàriament en concurs de creditors al jutjat mercantil número 1 de La Corunya

La suspensió de pagaments d’IMAGA

El 9 de febrer del 2011 l’empresa constructora del Teatre Tarragona, IMAGA S.A., es declarava voluntàriament en concurs de creditors al jutjat mercantil número 1 de La Corunya. Uns dies després, l’11 de febrer, la Junta de Govern Local iniciava els tràmits per resoldre (extingir) el contracte amb l’empresa. El motiu no era, oficialment, la situació de fallida de la mateixa sinó, segons els informes presentats per l’arquitecte Xavier Climent, per l’estat d’abandonament de les obres. «El dia d’avui, dijous 10 de febrer de 2011, a l’obra només hi ha una persona que és l’encarregat. Es dona l’especial circumstància que aquest senyor es jubila demà divendres, per tant no es preveu que dilluns 14 quedi ningú a l’obra que pertanyi directament a IMAGA […] El passat dia 1 de febrer, el cap d’obra va tenir l’amabilitat de personar-se a l’obra per a comunicar-nos la seva baixa a l’empresa IMAGA». Climent afirmava, a més, que no havia recepcionat les obres perquè faltaven alguns treballs per finalitzar i recomanava a l’Ajuntament que no retornés la garantia dipositada per la constructora quan se li va adjudicar el contracte. L’Oficina de Projectes va dictaminar en la liquidació de les obres que IMAGA havia de pagar a l’Ajuntament 321,72 euros i no tornar la garantia dipositada. Així ho va certificar la Junta de Govern Local l’1 d’abril del 2011. Aquell dia, IMAGA interposava un recurs contenciós-administratiu al jutjat contra aquesta decisió.

El 7 de gener del 2013, el jutge declarava nul l’acord de la Junta de Govern Local i obligava l’Ajuntament a donar audiència a les empreses asseguradores que havien avalat la fiança (garantia) aportada per IMAGA quan se li va adjudicar el contracte. Una de les asseguradores, Mapfre Global Riscks, va avalar 118.243,48 euros, i va ser l’única que va presentar al·legacions a la decisió del consistori, que les va desestimar.

L’1 de març del 2016, el tinent d’alcalde conseller delegat de contractació i protecció civil, José Luís Martín, signava un document on es ratificava en la resolució del contracte i la confiscació de la garantia.

Solius també en concurs de creditors

El projecte del Teatre Tarragona es va executar en diferents fases, un fet, com es veurà més endavant, que va ser molt criticat pels tècnics de l’Ajuntament i que va posar en risc la viabilitat del projecte. De fet, va ser un dels causants del seu encariment sense aturador. Si la subfase B1 la feia IMAGA, la B2 l’havia de fer una altra empresa, Construcciones Solius, que va guanyar el concurs i a qui se li va adjudicar l’obra el 14 de gener del 2011 per un import d’1.348.956,21 euros. El 31 d’agost del 2012, però, l’Oficina de Projectes va fer un projecte modificat d’aquell que s’havia adjudicat a SOLIUS un any i mig abans. Ara, el modificat tenia un cost d’1.659.012,90 euros. «Tot i les rectificacions, esmenes, correccions i millores introduïdes al projecte modificat i de millores ha estat necessari afegir algunes partides addicionals no previstes inicialment pel tècnic redactor (Xavier Climent), per tal de completar correctament el projecte i poder oferir un equipament a la ciutat amb total garantia del seu correcte funcionament», deia l’informe de supervisió per tal de justificar l’increment en el preu un any i mig després.

SOLIUS també es va fer càrrec, però, d’una part de l’obra que corresponia a IMAGA. Quan aquesta última va entrar en concurs de creditors i l’Ajuntament va resoldre el seu contracte, encara no havia acabat totes les obres que tenia adjudicades. El consistori va adjudicar aleshores a SOLIUS (19 de maig del 2011) un contracte de 928.152,55 euros (més IVA) per acabar la Subfase 1.

Construcciones Solius, però, també va entrar en concurs de creditors. Aquesta empresa, ja en situació concursal, va demanar 177.054,73 euros a l’Ajuntament de Tarragona en compensació per la disminució del ritme de les obres corresponents a la Subfase 1 que li havien adjudicat en lloc d’IMAGA.

El projecte inicial de la construcció del Teatre Tarragona tenia un pressupost l’any 2002 de 3.545.699,54 euros i s’havia de fer en 16 mesos. A l’hora de la veritat, el teatre es va inaugurar el desembre del 2012 i l’any 2011, segons la documentació que té Porta Enrere, ja havia costat 11.777.325,25 euros

Els sobrecostos

El projecte inicial de la construcció del Teatre Tarragona tenia un pressupost l’any 2002 de 3.545.699,54 euros i s’havia de fer en 16 mesos. A l’hora de la veritat, el teatre es va inaugurar el desembre del 2012 i l’any 2011, segons la documentació que té Porta Enrere, ja havia costat 11.777.325,25 euros. Aquesta xifra correspon al període 2006-2011, per tant, aquí no entren les factures de l’enderroc, les redaccions de l’avantprojecte i projecte executiu de Xavier Climent, etc. I les obres, evidentment, no van finalitzar l’any 2011. De fet, hi ha partides posteriors a la inauguració, com la de l’empresa ANJA, l’octubre del 2015, de 9.966,99 euros en concepte de «millores en la funcionalitat del teatre Tarragona». El cas més simptomàtic, però, és el despreniment del cel ras del passat mes de febrer, que tindrà un cost al voltant dels 300.000 euros.

Només en escenografia i mobiliari, l’Ajuntament tenia pressupostat, entre 2010 i 2011 5,5 milions d’euros, tal com consta en un correu electrònic.

«El dia d’avui és molt difícil saber quin serà el cost d’aquesta obra. En canvi, és relativament fàcil executar una resolució de contracte […] Seria molt convenient demanar un informe pericial extern relatiu al projecte redactat per l’arquitecte Xavier Climent […] a efectes d’esbrinar o depurar possibles responsabilitats derivades de la redacció del projecte o de la direcció de l’obra», deia un informe del vicesecretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Manuel Sanmartín, el 27 d’octubre del 2006.

L’any 2009 ja es treballava en un horitzó de despesa superior als 10 milions d’euros, molt lluny dels 4,5 milions aprovats per tot el projecte el 2006, i encara més lluny dels 3,5 milions del 2002

Un correu electrònic del 25 de febrer del 2009 enviat per l’arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, a l’aleshores cap de gabinet de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, Gustavo Cuadrado, exposava l’estat de la situació del Teatre Tarragona perquè Cuadrado pugués explicar-li a l’alcalde. En el correu s’esmentava el gran sobrecost que estaven patint les obres i la necessitat de retallar despesa a còpia de reduir metres quadrats construïts: «A la vista de les discrepàncies en la valoració de les obres del Teatre Tarragona que situen el cost de l’obra entre 7 i 8 milions d’euros, als quals s’hauran d’afegir aproximadament dos milions més d’escenografia i mobiliari per poder inaugurar —com s’ha vist, aquestes partides van ser de més de 5 milions d’euros finalment— […] s’ha procedit a identificar aquelles àrees del projecte en construcció susceptibles de produir una reducció del cost final […] La més eficaç: reduir els metres quadrats a construir en tot el que és prescindible». Però el correu també proposava «ajustar les qualitats dels acabats i equips». Com es pot veure, l’any 2009 ja es treballava en un horitzó de despesa superior als 10 milions d’euros, molt lluny dels 4,5 milions aprovats per tot el projecte el 2006, i encara més lluny dels 3,5 milions del 2002. Unes previsions que s’acostaven molt als 11.777.325,25 euros esmentats abans.

«Amb el projecte inicialment aprovat i adjudicat a IMAGA era impossible finalitzar les obres […] La demanda del projecte refós va respondre a la necessitat de poder saber quines obres realment s’havien d’executar i quin cost final tindrien […] La fase B2 s’origina per mancances i rectificacions d’un projecte original poc definit i fragmentat en capítols d’obra d’inviable execució (les partides d’electricitat i il·luminació de la part pública de l’edifici no figuraven a la part adjudicada d’IMAGA sinó que estaven incorporades a l’apartat escenogràfic que ni tan sols s’havia licitat […] L’agost del 2011, l’Ajuntament veu necessari que l’OdP (Oficina de Projectes) vagi un pas més enllà en el seu parer de supervisor i li encarrega acotar la deriva econòmica detectada», diu un informe signat per l’arquitecte municipal Rogelio Jiménez, el cap de l’Oficina de Projectes, Albert Melendo, i el supervisor de les obres del Teatre Tarragona i arquitecte tècnic d’Smhausa, Daniel Milà, el 12 d’agost del 2013.

L’informe dels tres tècnics ja advertia de la important desviació pressupostària, d’un 45% en la fase B1, un 15% en la fase B2 i un 28% en total. «Aquesta desviació comportava un increment econòmic de 687.736,40 euros. Amb una estimació més optimista, que no més encertada, el Director d’Obres (Xavier Climent), valorava les obres necessàries per acomplir les necessitats bàsiques de l’edifici en 210.513,31 euros. Estimació que, una vegada més, no es va complir». El document conclou, de forma contundent, que Xavier Climent no podia generar nous honoraris d’acord amb els modificats perquè aquests s’havien fet, majoritàriament, per a solucionar errades dels projectes anteriors: «La direcció d’obra d’aquest modificat de la fase B2 no pot generar nous honoraris […] Aquest modificat inclou fonamentalment la esmena de mancances i indefinicions del mateix projectista director d’obra, especialment a les instal·lacions elèctriques, de clima i de seguretat davant del foc, no previstes o mal solucionades en el projecte. No haurien de generar nous honoraris sota el risc d’incórrer en la irresponsabilitat, per no dir la il·legalitat, de pagar-los dues vegades […] Es recorda igualment, que l’anomenat ‘Equip de Direcció d’obra’ compromès per la direcció a l’hora de concursar, no va ser desplegat a l’obra fins al mes d’agost del 2011 quan les obres corresponents es van iniciar el setembre del 2010 […] Aquest incompliment per part del director d’obra va tenir les seves repercussions en l’àmbit tècnic i econòmic. […] Aquests sobrecostos van haver-se d’incorporar en els modificats dels quals ara reclama increment d’honoraris».

L’informe suggereix que el Servei de Contractació hauria de valorar la possibilitat d’interposar una reclamació pels greuges econòmics i socials causats a l’Ajuntament de Tarragona.

El jutge deixa en evidència Climent

Lluny d’acceptar els dictàmens dels diferents tècnics de l’Ajuntament i admetre, tal com semblava, que gran part de la responsabilitat sobre els problemes del projecte eren seus, Xavier Climent va demanar un increment d’honoraris arran de la presentació del projecte modificat del Teatre Tarragona i que va ser formalitzat el novembre del 2010. L’arquitecte demanava un increment de 173.104,27 euros que s’havien de sumar als 171.571,88 que ja li havien concedit per la direcció d’obra després de la resolució del contracte entre l’Ajuntament i CAST.

El consistori, tal com consta en un document de l’Oficina de Projectes del 25 d’octubre del 2010 només reconeixia a Climent 332.838,76 euros (IVA inclòs). Una xifra una mica inferior a la proposada per l’arquitecte. Malgrat això, un altre informe, aquesta vegada del cap de la secció de Contractació d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Tarragona de l’1 de juny del 2011 afirmava que «si bé l’aprovació del projecte refós del Teatre Tarragona podria donar lloc a un increment d’honoraris per les modificacions i millores introduïdes, la seva adjudicació hauria d’haver estat objecte d’un nou procediment de contractació», un extrem que no es va produir.

Les desviacions pressupostàries que va patir l’edifici del teatre obeeixen, en bona part, a la mala planificació i desenvolupament de les funcions del recurrent (Xavier Climent)

Climent va interposar un recurs de reposició contra el decret d’Alcaldia del 2 de setembre del 2011 al·legant la seva disconformitat en la revisió de preus a la baixa feta pel consistori pel que feia als seus honoraris. El 16 de desembre, l’Ajuntament va desestimar aquest recurs. Davant d’això, l’arquitecte va decidir interposar un recurs contenciós-administratiu al jutjat per «facturar honoraris per la direcció d’obra dels treballs corresponents al modificat B2 de les obres del Teatre Tarragona i per qualsevol obra complementària o per modificació de projecte». El jutjat número 1 de Tarragona va desestimar el recurs de Climent el 7 de juliol del 2015 que, a més, va haver d’assumir les despeses del procediment.

El jutge va ser contundent en la seva sentència: «[…] Les desviacions pressupostàries que va patir l’edifici del teatre obeeixen, en bona part, a la mala planificació i desenvolupament de les funcions del recurrent (Climent) […] Els informes de l’Administració, elaborats pels tècnics al servei d’aquesta, tenen una considerable presumpció de veracitat i exactitud […] Si el recurrent (Climent), que era un tècnic qualificat, va cometre errades que van obligar a realitzar una modificació del projecte, o un modificat addicional, això no pot pretendre que sigui repercutit a l’Ajuntament sinó que ha de ser assumit pel contractista d’acord amb una recta aplicació del principi de responsabilitat dels mateixos actes […] Constituiria un clar enriquiment injust per part del recurrent que pretengués aprofitar els seus propis errors per percebre més retribució».

L’ascensor, la cirereta del desgavell

Per si tota la història prèvia a la inauguració del Teatre Tarragona no fos un cúmul prou gran de despropòsits arquitectònics, tècnics i de gestió dels recursos públics, un cop l’equipament es va posar en marxa els maldecaps van continuar. «Aquesta nit, en obrir portes per l’espectacle de Dansa Flash, s’ha avariat l’ascensor i no hem pogut resoldre l’avaria. Dues senyores amb cadira de rodes no l’han pogut fer servir i la Lluïsa Fuentes els hi ha retornat els diners de l’entrada. He provat de reparar-lo i no he pogut […] Seria convenient arreglar-ho del tot perquè cada vegada ens dona més problemes». Aquest missatge és part d’un correu electrònic enviat per un treballador del Teatre Tarragona a Anton Baixeras, cap de la unitat tècnica de Manteniment de Cultura, el 27 de novembre del 2015. El cas que s’esmenta no és aïllat, sinó recurrent, provocant despeses contínues per reparacions d’un ascensor amb problemes des del començament.

Mesos abans, el 8 d’abril del 2015, Baixeras escrivia un correu electrònic a Daniel Milà, supervisor del projecte del Teatre Tarragona, i Araceli Saltó, cap de Gestió de l’àrea de Cultura, entre d’altres. «És imprescindible fer les actuacions a l’ascensor del públic al Teatre Tarragona […] Tractant-se de deficiències de la instal·lació, us prego que digueu si correspon carregar-ho a les garanties del constructor». El pressupost era de 2.462,91 euros. Baixeras, en un correu del 30 de novembre del 2015 mostrava el seu malestar sobre la situació: «Atès que, un any després de detectar una avaria a l’únic ascensor del Teatre Tarragona, no ha estat possible obtenir informe dels serveis tècnics municipals sobre si, tractant-se de deficiències de la instal·lació, correspon carregar-ho a les garanties del constructor».

La resposta de Saltó va ser: «Em sap greu comunicar-vos que no disposem de consignació pressupostària per fer front a aquesta despesa, per tant, no es pot contractar ara per ara». Baixeras no va llençar la tovallola i proposava, fins i tot, suspendre algunes actuacions per a reparar l’ascensor. «Com el teatre és com és, que no funcioni l’ascensor del públic és un autèntic daltabaix», acabava dient Araceli Saltó a Ivana Martínez, regidora de l’Ajuntament de Tarragona per intentar aconseguir una reparació. La disposició de l’estructura del teatre fa que, les persones amb mobilitat reduïda només poden accedir al pati de butaques amb ascensor. Les avaries de l’aparell, que han estat constants, han deixat a l’estacada públic que, per les seves condicions físiques, no han pogut accedir als seus seients. Una mostra, encara més, de les greus deficiències de disseny de l’equipament.

Vist el que s’ha vist en aquest article, queda clar que el despreniment del cel ras el passat mes de febrer no va ser, en cap cas, producte de la mala sort ni una casualitat.