I ja van tres. L’opacitat i l’obstrucció a l’accés a la informació pública de l’Ajuntament de Tarragona i d’algunes entitats municipals va a l’alça i avui s’ha viscut un nou capítol. Segons ha pogut saber Porta Enrere, l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona S.A. (EMATSA), participada majoritàriament per l’Ajuntament de Tarragona (51%) i per Sorea, del grup Agbar, (49%), ha decidit interposar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la resolució 238/2019 de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) en referència a una documentació sol·licitada per Porta Enrere sobre les aportacions econòmiques d’aquesta empresa municipal al Gimnàstic de Tarragona des de l’any 1993 fins a l’actualitat. La petició feta per Porta Enrere —que inclou totes les altres empreses municipals, fundacions, patronats i l’Ajuntament— respon a la investigació que aquest mitjà està duent a terme per conèixer el paper del club grana a la ciutat els últims 25 anys.

EMATSA, com gran part de les altres empreses municipals, va enviar només una relació de les aportacions econòmiques, subvencions o inversiones en concepte de publicitat al Nàstic des de l’any 2015 i fins al 2018, i no des de l’any 1993 com demanava aquest mitjà. Per enèsima vegada, Porta Enrere va haver de recórrer a la GAIP per fer valdre els seus drets (i els de qualsevol ciutadà) en matèria d’informació pública. De fet, en un fil de tweets fet des del compte de Porta Enrere el 28 de març d’enguany aquest mitjà assenyalava que, de les 30 peticions d’informació fetes a l’Ajuntament, empreses municipals, fundacions i patronats des de l’agost del 2016, 16 havien acabat a la GAIP perquè l’administració local i els organismes municipals no havien aportat la documentació o bé ho havien fet parcialment, com en el present cas. Ara, les reclamacions a la GAIP fetes per Porta Enrere sumen més de 20, en una mostra molt clara de l’opacitat de l’administració pública i de les entitats que la formen.

Avui l' @TGNAjuntament ha fet pública una nota de premsa en què treu pit sobre la "transparència" de la seva gestió arran d'un informe del Mapa Infoparticipa. L'experiència de @PortaEnrere és, però, molt diferent:
1/15 pic.twitter.com/4eKaBAQx2n

— Porta Enrere (@PortaEnrere) March 28, 2019

En la petició de Porta Enrere que ara ha acabat al TSJC, la GAIP va resoldre a favor d’aquest mitjà el passat 25 d’abril perquè aquest periodista tingués accés a la informació. La resolució de la GAIP diu literalment:

«Tot i que l’EMAT [per EMATSA] no motiva el fet que la informació facilitada es limiti als anys 2015 i posteriors, es pot suposar que obeeix a què interpreta que les seves obligacions en relació amb el dret d’accés a la informació pública es limiten a la informació pública en el seu poder generada a partir de l’entrada en vigor de l’LTAIPBG.

Bé, sigui per aquest motiu o per qualsevol altre, el cas és que la informació facilitada no satisfà el dret d’accés a la informació de la persona reclamant. Tal com indica l’article 2.b LTAIPBG, transcrit a l’antecedent anterior, la informació pública a la que garanteixen l’accés a qualsevol persona els articles 18 i 20.1 LTAIPBG és la que està en poder de l’Administració sol·licitada, amb independència de la data en què hagi estat generada o hi hagi tingut entrada. Per tant, la persona reclamant té dret a què se li faciliti la informació sol·licitada (que és informació merament econòmica en la que no hi concorre cap límit i en tot cas l’EMAT no n’ha invocat cap) amb efectes des de la data que l’ha demanada, és a dir, des de l’any 1993, en la mesura que aquesta informació estigui en poder de l’EMAT. En conseqüència, és procedent requerir a l’EMAT que lliuri a la persona reclamant la informació sol·licitada per l’antecedent 2 que l’afecta, des de l’any 1993, i no només des de 2015.

En conseqüència, és procedent requerir a l’EMAT que lliuri a la persona reclamant la informació sol·licitada per l’antecedent 2 que l’afecta, des de l’any 1993, i no només des de 2015»

Per tant, EMATSA  entén que  només està sotmesa a la llei de Transparència des de l’any 2015 (la llei és de 29 de desembre del 2014) en endavant, mentre que la GAIP diu tot el contrari. En tot cas, és preocupant com una entitat municipal, finançada en la seva major part amb fons públics, posi pals a les rodes, no accepti una resolució d’un organisme independent creat per garantir el compliment de la Llei d’accés a la informació pública dels ciutadans com és la GAIP i decideixi presentar un recurs per no aportar la informació, en una clara demostració de mantenir l’opacitat sobre les aportacions econòmiques fetes al Gimnàstic de Tarragona.

Aquest, però, no és l’únic recurs al TSJC contra alguna resolució de la GAIP arran d’una petició d’informació feta per Porta Enrere. L’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona 2017 van interposar un recurs al màxim tribunal català per tal de no facilitar el detall de les dades de la venda d’entrades a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Mediterranis primer i després de tot l’esdeveniment, és a dir, de tots els dies de competició. Tal com va publicar Porta Enrere, la Fundació Tarragona 2017 es va gastar 3.000 euros en el primer recurs. Com ha pogut saber aquest mitjà, l’Ajuntament va fer servir el seu propi gabinet jurídic. Si es té en compte la xifra del primer recurs, el de les entrades dels Jocs Mediterranis a la cerimònia d’inauguració, el total del cost per als ciutadans seria d’uns 6.000 euros en advocats només pels Jocs (s’ha de tenir en compte que la Fundació Tarragona 2017 és pública, el president de la qual és l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros), que podrien ser 9.000 si s’hi suma aquesta d’EMATSA.

El president d’EMATSA és l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros i el vicepresident, és el tinent d’alcalde d’Hisenda Pau Pérez, amic personal de Ballesteros. De fet, ambdós aprofiten aquests càrrecs a EMATSA per a viatjar amb qualsevol excusa, com aquella vegada que van anar a París per a recollir un premi a aquesta empresa municipal d’aigües i s’hi van estar cinc dies, tot amb la màxima opacitat, on molta documentació com tiquets i factures no van aparèixer, com en molts altres viatges.

ACTUALITZACIÓ!!!: Avui, 5 de juny del 2019, Porta Enrere ha rebut mitjançant la GAIP la confirmació que l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) i l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona (EMDET) també han presentat un recurs al TSJC en resolució de la GAIP per no haver de facilitar la informació a Porta Enrere sobre els pagaments fet al Nàstic anteriors a l’any 2015. Són, per tant, tres empreses municipals, públiques, que neguen el dret d’accés a la informació pública d’aquest mitjà.

19 de juny del 2019: Aparcaments Municipals, ESPIMSA i l’Empresa Municipal del Mitjans de Comunicació també han presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra les resolucions de la GAIP que donaven la raó a Porta Enrere per l’entrega d’informació pública en relació als diners donats al Gimnàstic de Tarragona.

1 de juliol del 2019: La GAIP comunica a Porta Enrere que l’Empresa Municipal de Transports (EMT), s’afegeix a la llista de les empreses municipals que han presentat recurs al TSJC per no entregar la documentació sobre els pagaments fets al Nàstic en base a la resolució de la GAIP favorable a Porta Enrere. Segons ha pogut saber aquest mitjà, l’EMT va presentar el recurs l’11 de juny, quatre dies abans de l’investidura de Pau Ricomà.

8 de juliol del 2019: La GAIP comunica a Porta Enrere que el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes, SMHAUSA, també ha presentat recurs al TSJC per no entregar la documentació dels pagaments al Nàstic. Amb SMHAUSA ja són 8 les empreses públiques municipals que han recorregut al TSJC.

A LA FOTO: Josep Fèlix Ballesteros, president d’EMATSA, i Daniel Milan, gerent.