Ahir al matí, un inspector de l’International Council of Monuments and Sites (ICOMOS), l’òrgan assessor de la UNESCO —cal recordar que el conjunt monumental de Tàrraco va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat l’any 2000—, que avalua i atorga les distincions de patrimoni, va visitar Tarragona arran d’una denúncia d’un ciutadà sobre la intervenció que s’ha fet sobre les voltes de les graderies del circ romà que es troben a la plaça de Sedassos i sobre l’estructura metàl·lica del teatre romà, així com per l’estat general de tots els monuments de la ciutat. L’inspector era Jordi Tresserras, un dels tres vicepresidents d’ICOMOS Espanya i un expert en gestió del patrimoni, director del Laboratori de Patrimoni, Turisme Cultural i Creativitat de la Universitat de Barcelona (UB), president d’Ibertur, la xarxa de patrimoni, turisme i desenvolupament sostenible i coordinador dels postgraus de Turisme cultural i Cooperació cultural de la UB.

Porta Enrere ha parlat amb Tresserras després que aquest fes la visita juntament amb el denunciant per tal d’avaluar en persona les deficiències que la denúncia assenyalava. El vicepresident d’ICOMOS es mostra crític amb la conservació i la gestió del patrimoni històric de Tarragona i apunta que, en el seu informe, farà moltes preguntes a l’Ajuntament de Tarragona i a la Generalitat per tal de saber si cal mantenir alguna de les intervencions fetes o bé hauran de ser desmuntades. En aquest punt, cal assenyalar que ICOMOS no té un poder executiu, sinó que emet informes de recomanació que, si s’ignoren i la situació no millora, deriven en la possibilitat que el monument o el recinte monumental que ha estat declarat patrimoni de la humanitat formi part de l’anomenada llista vermella del patrimoni mundial i, si la situació persisteix, pugui quedar fora del llistat de la UNESCO.

Què ha inspeccionat avui (ahir pel lector)?

Hem començat veient la intervenció de Sedassos, després hem anat a la capçalera del circ i hem acabat a l’amfiteatre.

Què li ha semblat?

La denúncia que vam rebre està molt ben documentada i argumentada. Amb moltes fotografies. Jo conec bé els monuments però en aquest tipus d’inspeccions et fixes en altres coses.

Quines?

Havia estat a l’amfiteatre però no havia vist les esquerdes.

Però aquestes es troben a la part moderna, no? [Aquella graderia que tothom pot recórrer i asseure’s, feta la dècada dels 60 i 70 gràcies a l’aportació d’un mecenes nord-americà, William J. Bryant]

Bé, sí i no. Hi ha esquerdes en aquesta part moderna, sí, però el més preocupant es troba a la part romana. Justament a la base on hi ha l’esquerda de la part moderna es poden veure uns blocs romans que tenen una gran esquerda i estan desplaçats. I això és preocupant. La basílica paleocristiana presenta molta degradació a la pedra. Està clar que la pedra del Mèdol no és d’una qualitat extrema, però hi ha temes greus. Vist això s’ha de saber quines mesures s’estan prenent en aquest assumpte. Cal recordar que la basílica paleocristiana també forma part de la declaració de Patrimoni Mundial, no només l’amfiteatre romà.

I a la resta de monuments que ha visitat avui?

Sedassos té un impacte visual important sobre el monument. Es va dir que allò s’havia fet per donar un servei a la ciutadania, però no ho tinc clar. En un esdeveniment al qual vaig anar sobre les intervencions que s’havien fet a la Part Alta, un acte que es va celebrar a la casa de la Generalitat i que estava organitzat per la CUP, ells explicaven que no hi havia cap projecte de treball amb la ciutadania que demanés aquell espai. Aleshores, si allò que explicaven és cert, quina és la finalitat de la intervenció sobre les graderies del circ? Perquè, a més, tal com està fet, provoca confusió en el visitant.

Què vol dir amb «confusió»?

Soc professor de la UB i sovint vinc amb els meus alumnes a Tarragona, una ciutat molt interessant a l’hora d’analitzar el seu passat històric i la gestió del seu patrimoni. Un dia, estant davant de les voltes de Sedassos, uns turistes comentaven que allí hi havia fusta perquè, clar, la graderia en època romana era de fusta. La seva guia, fins i tot va dir que sí. Vaig haver d’intervenir per a negar-ho, perquè les graderies del circ de Tàrraco no estaven cobertes de fusta. Aquesta anècdota em va fer pensar. Sovint, la gent que sabem sobre patrimoni històric o història antiga tenim clares moltes coses però hem de tenir present que la resta de la gent no ho sap. Ens hem de posar a la pell de la gent. Una actuació com aquesta pot provocar confusió a l’hora d’entendre les restes romanes i això, clar, no pot ser.

Confusions a banda, la intervenció sobre la graderia de Sedassos ha comportat moltes crítiques a la ciutat, especialment de gent que coneix el món de l’arqueologia. Estem parlant d’unes graderies de fusta que tenen com a base una planxa d’acer que està sobre uns maons que descansen sobre el monument romà…

Sí. Quan fas una obra així hi ha dues finalitats: explicar millor el monument, en aquest cas el circ, i donar-li un ús que no només sigui museogràfic. És el que et deia abans, si fas aquestes grades de fusta però no les fas servir… Perquè, si no recordo malament, aquesta actuació a les voltes del circ s’havia d’inaugurar per Santa Tecla i ara hi ha una sèrie de tanques que no permeten fer-ho servir. Per això cal que fem una sèrie de preguntes a l’Ajuntament i la Generalitat sobre quina és la finalitat de la intervenció. En teoria, allò que s’ha fet és reversible.

Ara que esmenta el tema de la reversibilitat. No és la primera vegada que això es diu. De fet, entre els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona sempre es comenta, amb la boca petita, que l’actuació a Sedassos és reversible, com si ja es tingués assumit que potser caldrà desmuntar-ho. Vostè creu que s’ha de treure?

Com et deia, una de les coses que demanaré a l’Ajuntament és saber quin rol juga Sedassos a l’hora de posar en valor el circ perquè aquella intervenció és completament diferent de tota la resta de la intervenció que s’ha fet al circ. Volem saber per què s’ha fet l’obra. Ens han de dir quina és l’objectiu de l’obra. Allí, en aquella plaça Sedassos, hi ha una paret on es va fer un mural que representava una façana. Com que hi ha una altra paret blanca hem de preguntar si allà es farà una altra representació de com era el circ, això ajudaria a la comprensió del monument, per exemple.  Hem de deixar a l’Ajuntament i a la Generalitat el torn de rèplica. Segons què ens diguin, farem les nostres recomanacions.

I les recomanacions d’ICOMOS són vinculants?

A l’informe que faré transformaré les qüestions de la denúncia en preguntes destinades a les administracions responsables (Ajuntament i  Generalitat). Perquè una ciutat com Tarragona o un conjunt monumental o artístic passin a formar part de la llista de Patrimoni Mundial en Perill, s’hauria de donar el cas, per exemple, que Tarragona no dones resposta a res del que li preguntem. Però després, tot i estar a la llista de Patrimoni en Perill no vol dir que hagis de sortir de la denominació de Patrimoni Mundial de la Humanitat. Tens un temps per refer el que t’han demanat, corregir les deficiències, fer millores.

Per exemple, a la ciutat visigoda de Toledo, es volia fer una urbanització i l’informe d’ICOMOS recomanava que no es fes i no es va fer. A Elx es volia fer un aparcament que afectava una necròpolis islàmica i un refugi de la guerra civil que està protegit (per la llei de memòria històrica) per la Generalitat Valenciana. Fins que no ens facilitin els informes nosaltres recomanem que no es faci l’aparcament i allò està aturat de fa tres anys.

S’ha fet fora algú de la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat?

Hi ha dos casos significatius: el de la vall de l’Elba a Dresde ho va perdre perquè van construir un pont que afectava el paisatge. La gent es pensava que no sortiria perquè era Alemanya, doncs va sortir. Un altre cas, de patrimoni natural, va ser el del Santuari de l’Òryx àrab. Eren unes terres del sultà i va decidir fer prospeccions petrolieres i, a més, fer cacera allà tot i ser una zona protegida. Se’ls va avisar, no van fer cas i van sortir directament.

A la visita no esmenta el teatre romà, un altre monument amb una intervenció polèmica. De fet, en aquest mitjà, Porta Enrere, vam explicar que existia un informe signat per tots els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona que carregaven contra el projecte, que finalment es va fer. Què en pensa?

Conec bé el teatre. Vam rebre una denúncia sobre aquesta intervenció i que estava molt ben documentada. Quan vaig anar a veure què s’havia fet allí havia acabat de ploure. El rovell de l’estructura de ferro tenyia les pedres. Aquell ferro els hi encanta als dissenyadors, però provoca una afectació al monument. El ferro està afectant. Aleshores caldria treure-ho tot? La intervenció potser no va ser la més adequada. Hi ha restauracions volumètriques que potser no s’havien d’haver fet. Clar, que sempre podran dir: a Sagunt es va fer tot el teatre. Aleshores et preguntes: per què tenim unes lleis de patrimoni?

S’ha de treure l’estructura del teatre?

Sembla que nosaltres  siguem els dolents perquè després de fer una obra potser els hi fem treure, però quan veus els impactes… A més, el teatre està tancat i no hi ha previsió d’obertura i dels seus usos. Després veus un munt de gent treballant al MNAT (Museu Nacional Arqueòlogic de Tarragona) i penses, per què no van al teatre? A l’informe farem constar totes aquestes coses.

Els problemes del patrimoni de Tarragona es cenyeixen a aquests monuments que ha esmentat fins ara?

No, hi ha més coses. La necròpolis paleocristiana, per exemple. L’any 2000 es presenta l’expedient de Tàrraco a la declaració de Patrimoni Mundial i fins al 2013 no es van fer els mapes de la delimitació i dels entorns de protecció. En el cas de la Necròpolis no hi ha entorns de protecció i la necròpolis se cenyeix a l’espai que és propietat de la Generalitat. Per tant no entra la part del Parc central ni la que hi ha sota la Tabacalera. La muralla, tot i tenir un pla director, tampoc té entorn de protecció.

Què entenem per entorn de protecció?

Vol dir, per exemple, que no es poden construir elements que poden tenir un impacte visual sobre la muralla. O que en els mapes de delimitació el fòrum provincial figura com a entorn de protecció del circ, però això no té sentit perquè el bé a protegir és el fòrum també. No pot ser les dues coses a la vegada. Hi ha un pla director del patrimoni de Tarragona que va fer fa dos anys i va tenir un cost de 50.000 euros que van pagar l’Ajuntament i la Generalitat. Pel que sembla, no s’està implementant. I, clar, després està la gestió de tot plegat.

Què vol dir?

Van dir que farien un ens de gestió, que estava previst. Quan hi havia el Sergi de los Ríos s’havia de fer i no es va fer, per tant, fa 19 anys que es troba en tràmits. [diu amb ironia]

No s’està gestionant bé el patrimoni de Tàrraco doncs?

Tàrraco és patrimoni mundial per dos criteris: el criteri 2 i el criteri 3. El criteri 2 és fonamental perquè es tracta de l’urbanisme d’una primera capital de l’imperi romà fora de la península Itàlica. Per tant, l’urbanisme que es va fer servir a Tàrraco després es replicaria en altres províncies de l’imperi romà. Això no s’explica enlloc. A la gent de Tarragona li preguntes per què és patrimoni mundial i no t’ho saben dir. Europa està plena de ciutats romanes però has d’explicar que l’emperador August va viure dos anys aquí i era, per tant, on estava el principal centre de poder.

La interconnexió del territori de Tàrraco no t’ho expliquen enlloc. Estem parlant del que s’anomena l’storytelling. Tot s’explica trossets. Com a visitant, a tu t’és igual si un monument és de l’Ajuntament, de la Generalitat, de la Diputació o del Consell Comarcal. I veus que cada lloc té una senyalització diferent, una conservació diferent.

El conjunt d’elements que formen part de Tàrraco no són només Tarragona, sinó ciutats com Constantí, Altafulla o Roda de Berà. A Tarragona veus que res està unificat, alguns monuments depenent de l’Ajuntament, l’aqüeducte, de medi ambient, el Patronat de Turisme té la ruta dels primers cristians amb l’Arquebisbat i és una activitat totalment diferenciada. La Generalitat que té la seva pròpia gestió. Per no parlar de la pedrera del Mèdol. A l’àrea de servei del Mèdol hi ha un espai que és un centre d’interpretació de la pedrera romana però està tancat. Si el vols visitar, has d’anar al restaurant perquè et donin la clau. Això ho fem els quatre que ho sabem, la resta de la gent ni ho coneix ni molt menys va a demanar la clau.

És important que en el pla de gestió hi estigui tothom.

L’Ajuntament i la Generalitat saben que existeix la denúncia i que vostès es troben en la fase de la redacció d’un informe?

Sí. La denúncia arriba a ICOMOS i al Centre de Patrimoni Mundial, que envia una carta a la subdirecció general de patrimoni històric del Ministerio de Cultura perquè l’estat espanyol és qui té la representació davant de la UNESCO. Les competències estan delegades a les comunitats autònomes i la direcció general de patrimoni cultural de la Generalitat també ens ho va fer arribar. Per tant la Generalitat ho sap, i l’Ajuntament també [avui, Begoña Floria, en un article del Diari de Tarragona en què es fa ressò de la visita diu que no sap que hi ha una denúncia però en un article de La Vanguardia del 7 de juliol del 2018, la regidora de Patrimoni admet que sap que hi ha una denúncia]

Creu que aquests tipus de denúncies ajuden a fiscalitzar la conservació i gestió del patrimoni per part de les administracions?

No es tracta de fer una croada contra ningú, es tracta de buscar solucions per a Tarragona.

Quins passos seguiran ara?

Amb l’informe que redactaré, passaré una sèrie de preguntes a l’Ajuntament i a la Generalitat perquè tinguin les respostes preparades per quan fem una segona visita, que serà el mes de juny. Vindrem Alicia del Castillo, professora de la Complutense i presidenta d’ICOMOS a Espanya i jo mateix, que soc un dels vicepresidents. La singularitat de Tarragona mereix que dues persones de pes dins de l’organització agafem les regnes.