La barana que la Brigada d’Intervenció Ràpida (BIR) de l’Ajuntament de Tarragona va instal·lar a les Escales d’Arbós fa poc més de tres mesos podria tenir les hores comptades. Deixant de banda el mal estat de la mateixa tot i ser un element molt nou —la barana està doblegada en la part superior i branda només agafar-la, demostrant poca estabilitat i solidesa—, un informe tècnic del departament de Patrimoni Històric al qual ha tingut accés Porta Enrere carrega fort contra la instal·lació d’aquest element i demana la seva retirada.

L’informe, que du el títol de Construcció d’una barana metàl·lica al bell mig de les Escales d’Arbós sense autorització, assegura que «s’ha comès una agressió» envers l’antiguitat de les escales i del seu valor patrimonial i demana la seva  «retirada immediata». L’informe, signat pel tècnic de Patrimoni Històric Arcadi Abelló el 20 de desembre del 2018, destaca el valor de les escales, assegurant que estan catalogades en el Catàleg de Béns Protegits del POUM amb protecció ambiental BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). «En aquest context, com a carrer del Conjunt Històric, amb un grau de protecció també de BCIN [Bé Cultural d’Interès Nacional], qualsevol actuació que s’hi dugui a terme ha d’estar autoritzada per l’òrgan competent que, d’acord amb la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, és el Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural», s’exposa en el document.

L’informe, a més, mostra un exemple de feina ben feta en un cas similar a la barana de les Escales d’Arbós: «[…] les obres de reconstrucció de la barana de la Baixada de Misericòrdia han seguit els tràmits correctes, des de la redacció i l’aprovació del projecte tècnic, incloent-hi el control arqueològic […] La col·locació de la barana a les escales [d’Arbós] havia de seguir exactament el mateix tràmit, incloent-hi un informe favorable previ de Patrimoni Històric».

A banda de la perforació de la pedra, l’informe també destaca l’impacte en el «paisatge històric»: «Es pertorba la imatge i la visió de l’espai  i la seva relació amb l’entorn construït, tot ell subjecte a protecció. La protecció inclou també el paisatge urbà històric i aquesta actuació introdueix un element absolutament distorsionador». I apunta que hi havia una solució millor: «Adaptar i/o allargar els passamans existents a banda i banda de l’escala».

La caiguda de Begoña Floria

Així doncs, si les Escales d’Arbós ja tenien (i encara tenen) uns passamans per ajudar al trànsit de les persones, per què l’Ajuntament va decidir fa tres mesos instal·lar una barana al mig? Segons un informe signat pel cap de la Brigada Municipal, Enric Roca, va ser iniciativa d’aquest departament proposar la instal·lació de la barana. L’informe no té cap membret oficial ni hi consta la data en què va ser realitzat (tot i que l’encapçalament del document, diu: «Sra. Cap de l’OMAC, en relació a la vostra petició d’informe sobre la col·locació d’una barana a les escales d’Arboç, us informo de com es van produir els fets»). La cap de l’OMAC (Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana) no va demanar a la Brigada que emetés un informe, sinó que simplement va traslladar a aquest departament de l’Ajuntament de Tarragona que enviés la documentació que tingués en relació a la instal·lació de la barana arran d’una petició d’informació sobre aquest assumpte d’un ciutadà, en aquest cas el periodista que signa aquest article. Per tant, no hi havia un informe previ de la instal·lació de la barana i es va fer a posteriori, mesos després (la petició oficial d’informació es va fer el 18 de gener).

La part superior de la barana, que no té ni quatre mesos de vida, està completament torçada en la seva part superior.

En el document signat i sense data, el cap de la Brigada explica que l’encarregat de supervisar la feina de la BIR es va adonar que els passamans de les Escales d’Arbós «presentaven greus deficiències» perquè per fer-los servir una persona «s’havia d’inclinar amb el perill que això suposava». De fet, els passamans són més sòlids que la barana que s’ha instal·lat al mig de les escales, tal com ha pogut comprovar aquest periodista. El document continua dient: «Jo mateix em vaig personar a comprovar aquesta deficiència i, en efecte, aquesta no complia la seva escomesa. Va donar la casualitat que en aquell precís moment hi va haver una persona que en veure’ns ens va preguntar si érem de l’Ajuntament […] Ens va manifestar que ell patia una disminució visual i que li era gairebé impossible transitar per les escales perquè les baranes que hi havia als costats [passamans] presentaven dificultats per a poder-les agafar a l’inici de la baixada, així com aquestes eren de forma discontínua».

Segons el cap de la Brigada, signant del document, aquest li va transmetre la problemàtica al regidor d’Espais Públics (José Luis Martín, PP), «el qual li va semblar que si realment era una cosa per la qual es milloraria la mobilitat seria encertada la seva realització».

Porta Enrere es va posar en contacte amb José Luis Martín i li va preguntar per aquest fet, però el regidor d’Espais Públics assegura que no sap quan se li va comunicar aquest assumpte: «Crec que es va comentar en una reunió setmanal o quinzenal, i aleshores suposo que el tema hauria de sortir». No hi ha cap document que acrediti el vistiplau del regidor a la proposta de la Brigada, que es va fer de paraula.  Martín, però, introdueix un aspecte important a l’hora d’autoritzar la decisió d’instal·lar la barana: «El cap de la Brigada em va explicar que hi havia una demanda veïnal perquè algú havia caigut». El regidor admet que no sap quina persona és la que va caure i en l’informe del cap de la Brigada no s’esmenta en cap moment la caiguda de ningú.

Segons ha pogut saber Porta Enrere, el motiu de la instal·lació de la barana a les Escales d’Arbós va ser una caiguda de la regidora de Patrimoni i Cultura Begoña Floria. Les fonts expliquen a aquest mitjà que Floria va caure per les escales i va decidir, arran de la seva ensopegada, que s’havia d’instal·lar una barana. Per tant, la màxima responsable de Patrimoni Històric de l’Ajuntament va decidir unilateralment que es col·loqués un element com aquest a les escales sense tenir en compte que estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local. L’informe d’Arcadi Abelló, tècnic del departament que Floria comanda, reprova, com s’ha vist anteriorment, la instal·lació de l’esmentada barana. Aquest mitjà s’ha intentat posar en contacte amb Floria, sense èxit.

ACTUALITZACIÓ (20/3/2019): La regidora Begoña Floria, s’ha posat en contacte amb Porta Enrere a través del servei de premsa de l’Ajuntament i comunica: «En relació a la noticia publicada dissabte sobre la barana a les escales de l’Arboç és fals que com a regidora hagi demanat mai que es posi dita barana».  Sobta, però, que la regidora de Patrimoni Històric no valori, més enllà de la seva possible incidència en la instal·lació de la barana, els possibles danys a les Escales d’Arbós, catalogades com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).

«No em constava que hi havia un informe de Patrimoni contrari a la barana. Suposo que això ho havien de parlar els tècnics», diu José Luis Martín, regidor d’Espais Públics.

El sorprenent informe de Joan Menchón

L’informe d’Arcadi Abelló del 20 de desembre del 2018 no és, però, l’únic document de Patrimoni Històric en relació a la instal·lació de la barana a les Escales d’Arbós. N’hi ha un altre. El document, que porta per títol Instal·lació d’una barana a les Escales d’Arbós està signat pel Cap de Patrimoni Històric Joan Menchon. Tot i admetre que la instal·lació de la barana no ha estat correcta perquè hauria d’haver existit un informe previ i després tenir la corresponent aprovació per part de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural, mentre recorda que les esmentades escales són BCIL dins d’un conjunt històric com és la Part Alta que està catalogada com a BCIN, carrega contra Abelló i el desautoritza. «Quant a l’apreciació del tècnic [Abelló] que diu que la instal·lació de la citada barana és una actuació negativa utilitzant qualificatius com agressió o requeriment de retirada immediata, cal dir que és únicament l’opinió del tècnic signant —és evident que tots els informes són responsabilitat de les persones que els signen i hi mostren la seva opinió en tant que, com aquest cas, són experts en la matèria—, que no ha estat consensuada pas ni amb els tècnics de la conselleria de Patrimoni ni com tampoc amb el cap tècnic de la mateixa […] Cal recordar que requerir que la barana s’ha de treure o no és pas competència dels tècnics de la Conselleria. Si de cas hem de proposar, suggerir…».

I Menchon va més enllà: «Qui subscriu entén el zel en la protecció del conjunt històric però en aquest cas no es pot estar d’acord almenys sense un debat tècnic previ». El cap de Patrimoni Històric, a més, justifica, tot i haver admès que la instal·lació no va seguir el procediment correcte, la col·locació de la barana: «El fet, per exemple, que s’hagin practicat perforacions en les lloses per collar la barana es pot prendre com un atemptat o com un mal menor quan per exemple cal ponderar l’antiguitat real de les mateixes escales, si és que el puntillisme de l’argumentari ha d’arribar fins aquest extrem. Pensem que les escales estan en ús constant i diari i d’una manera o altra sofereixen, per exemple, la precipitació tant de líquids, com de sòlids i altres fluids fins i tot corporals. No per això es prohibirà el pas de persones i animals, per exemple».

Perforació de la pedra de les Escales d’Arbós per a la instal·lació de la barana.

I torna a carregar contra Abelló, a qui retreu la seva impulsivitat: «Per altres ocasions en què es generin operacions d’aquest tipus, i abans d’abrandaments escrits, el correcte és comunicar-ho al cap tècnic de la Conselleria i procedir a estudiar la situació, les altres opcions, mesures correctores, oportunitats, etc, abans d’emetre informes escrits que com és aquest cas acaben amb la necessitat de redactar un informe contradictori».

Però aquest no és el primer informe contradictori que Joan Menchon redacta contra un dels tècnics del departament de Patrimoni Històric. Hi ha, com a mínim, un precedent molt significatiu. En un article que Porta Enrere va publicar el 10 d’agost del 2017, s’explicava com tots els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona (inclòs Joan Menchon), havien redactat i signat un informe amb data 5 de febrer del 2016 on es criticava durament el projecte de la instal·lació d’una estructura metàl·lica a les restes del teatre romà, a la Part Baixa de la ciutat. El document era explícit però en la investigació que va dur a terme Porta Enrere, va aparèixer un informe posterior, amb data 18 de juny del 2017. És a dir, gairebé un any i mig més tard. Aquell document estava redactat i signat exclusivament per Joan Menchon i, contràriament al que havia subscrit en l’informe del 5 de febrer del 2016 juntament amb la resta de tècnics —aquell sí que era un informe clarament consensuat—, aleshores justificava la intervenció al teatre romà. En alguns dels punts en què el cap de Patrimoni Històric es feia enrere en l’opinió de tots els tècnics de la casa, utilitzava arguments que la regidora Begoña Floria havia esgrimit davant els mitjans de comunicació per tal de justificar la seva no oposició  a un projecte (obra de la Generalitat) que havia suscitat crítiques no només de la ciutadania, sinó també des de professionals del món de l’arqueologia i de diferents institucions.

Aquell informe posterior del cap de Patrimoni estava signat 10 dies després que Porta Enrere sol·licités a l’Ajuntament consultar l’expedient del teatre romà. En el cas de l’informe de Menchon sobre les Escales d’Arbós, el document és de data 28 de febrer del 2019 i aquest periodista va demanar consultar l’expedient el 18 de gener i finalment ho ha pogut fer el 15 de març.

Joan Menchon ha tardat mes de dos mesos a fer un contra informe (de pàgina i mitja) a l’informe d’Abelló que, per cert, ha estat l’únic document escrit sobre la instal·lació de la barana a les Escales d’Arbós no només al departament de Patrimoni Històric, sinó a tot l’Ajuntament de Tarragona abans que aquest mitjà sol·licités veure l’expedient de la barana. De fet, el cap de la Brigada, finalitza el seu informe (fet arran de la petició d’informació d’aquest periodista), demanant disculpes per no haver sol·licitat permís a Patrimoni Històric i parla «d’atemptat al patrimoni»: «Cal dir que en cap moment es va pensar que es tractaria d’un atemptat al patrimoni i que calia el vistiplau de Patrimoni. De la qual cosa n’assumeixo tota la responsabilitat, però remarcant que sempre es va fer des del convenciment i ànim de voler millorar la mobilitat dels ciutadans, en concret dels col·lectius que pateixen alguna minusvalidesa i de la gent gran».

El document de Menchon, tot i les crítiques al seu tècnic, finalitza, però,  admetent que, segurament, s’haurà de retirar la barana, tal com deia Abelló: «Per donar sortida a l’atzucac generat es proposa el següent: primer, reunió tècnica de Patrimoni Històric per tal d’estudiar el problema —quan ja fa quatre mesos que es va instal·lar la barana i es va fer l’informe d’Abelló—, segon, en el cas que s’arribi al parer que la barana s’ha de deconstruir, elaborar informe justificatiu i proposar-ho a la superioritat; en el cas que sigui legalitzable, proposar que l’expedient es tramiti als departaments corresponents i a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural».

Cal recordar que ahir es va saber que la Fiscalia s’estaria plantejant començar a investigar si hi ha «desídia o deixadesa en la gestió del patrimoni històric de Tarragona per part de les autoritats competents», tal com explicava el Diari de Tarragona.