La planta de fraccionament d’aire que l’empresa Messer Ibérica té al terme municipal d’El Morell està sota investigació judicial. Segons ha pogut saber Porta Enrere, el jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona investiga l’alcalde d’El Morell, Pere Guinovart (PDeCat), diferents regidors de l’antic govern municipal i directius de l’esmentada empresa —el director tècnic i el director general— per presumptes irregularitats en la concessió de la llicència d’obres de la planta l’any 2009 i l’ampliació de la mateixa el 2012. Els investigats s’enfrontarien a delictes contra l’ordenació del territori, prevaricació, falsedat documental, tràfic d’influències i suborn en unes diligències en què s’ha establert el secret de sumari.

Les diligències se centren en la concessió de la llicència d’obres de la planta de fraccionament d’aire que, segons fonts properes al cas, s’hauria atorgat després de la construcció de la infraestructura, que hauria finalitzat el 2008 mentre que la llicència s’hauria concedit l’any 2009, mesos després de l’aprovació del Pla Parcial 10 del municipi tot i l’informe desfavorable de l’arquitecte municipal. Els terrenys, en el moment de l’aixecament de la planta, no eren aptes per a construir, de fet, no estaven ni urbanitzats. Per tant, Messer Ibérica no podia edificar en aquells terrenys fins que s’hagués publicat al DOGC el text refós del PP10 i fins que no s’hagués urbanitzat aquella zona. L’empresa, però, no només va construir sinó que va posar en marxa la planta abans d’aconseguir la llicència, tot amb el vistiplau del consistori.

«Està imputat (investigat) tot l’equip de govern, no només l’alcalde», admet Pere Guinovart, alcalde d’El Morell, que justifica la concessió de la llicència perquè el consistori hauria rebut el vistiplau del departament d’Urbanisme de la Generalitat: «Abans que ells (Messer) poguessin construir, nosaltres vam parlar amb el departament d’Urbanisme de la Generalitat i ens van dir que si la construcció de la planta de Messer estava supeditada al PP10, aleshores ells podrien construir-la. L’equip de govern municipal va decidir donar la llicència per unanimitat i, posteriorment, la Generalitat va atorgar la llicència d’activitats. És a dir, no som un Ajuntament petit que ens saltem la llei quan volem. La llicència estava supeditada al PP10, que estava en tràmit. Si Urbanisme no ens hagués autoritzat, no hauríem pogut donar cap llicència d’obres».

Fonts pròximes al cas expliquen a Porta Enrere que aquesta supeditació de la llicència al PP10 es va fer per evitar responsabilitats penals però, en tot cas, la llicència es va atorgar amb posterioritat a la construcció de la planta.

Segons les informacions periodístiques de l’època, Messer Ibérica hauria volgut construir la seva planta a Vila-seca però les “discrepàncies” amb l’Ajuntament d’aquella localitat ho haurien impedit, trobant en El Morell el seu lloc ideal. La inversió de l’esmentada planta va ser d’uns 40 milions d’euros. «Messer volia fer la planta a Vila-seca però al final no va poder fer-la. En aquell moment  s’estaven plantejant marxar del país, per això ens vam oferir que es fes al municipi», explica Guinovart.

Fonts molt solvents expliquen a aquest mitjà que la investigació hauria descobert diverses proves, entre elles una sèrie de correus electrònics entre directius de l’empresa on s’admetria obertament la irregularitat a l’hora de construir la planta, sense la preceptiva llicència d’obres. Altres correus electrònics mostrarien la preocupació de Messer Ibérica per la imposició d’una taxa per part del consistori arran de l’ocupació de via pública després de l’ampliació de la planta l’any 2012. Tot i considerar que la taxa no s’ajustava a la legalitat, Messer hauria decidit pagar-la igualment per evitar que l’Ajuntament revisés la classificació del sòl on s’havien construït les instal·lacions l’any 2008.

Segons ha pogut saber Porta Enrere, l’alcalde d’El Morell hauria pressionat l’arquitecte municipal perquè emetés un informe favorable a la construcció de la planta l’any 2008 però aquest s’hauria negat. Malgrat la negativa, que constaria en els preceptius informes tècnics, el consistori va tirar endavant l’aprovació del projecte.

L’any 2012 s’haurien repetit les irregularitats quan l’empresa va voler ampliar la planta per a un nou liquador de gasos. L’arquitecte municipal, tal com va passar l’any 2009 va emetre un informe desfavorable a la sol·licitud d’obres de Messer que van suposar una inversió de 16 milions d’euros. També va presentar informe desfavorable el secretari de l’Ajuntament. «No és cert que pressionés l’arquitecte. Si l’arquitecte fa un informe negatiu, el fa. Si l’haguéssim pressionat, no l’hauria fet. L’informe desfavorable de l’arquitecte és posterior a la construcció de la planta, fa referència a una bàscula. L’arquitecte entenia que com no s’havia executat el PP10 i no estava regularitzada la situació, va fer un informe negatiu», argumenta l’alcalde d’El Morell.

En relació a l’ampliació de les instal·lacions de Messer Ibérica a El Morell el 2012, la investigació hauria descobert que, l’empresa hauria iniciat les obres abans de tenir la pertinent llicència de la construcció per part del consistori.

Segons fonts consultades per Porta Enrere, Messer Ibérica hauria ofert a l’alcalde la possibilitat de contractar personal en contraprestació per l’atorgament de la llicència primer i, posteriorment, per l’ampliació de les instal·lacions l’any 2012. Les gestions les hauria fet l’alcalde directament amb l’empresa tot i que algunes persones proposades per Guinovart no complirien amb els requisits de la feina per la qual havien de ser contractades. «És totalment mentida que demanéssim llocs de feina. Qualsevol planta que ve aquí, encara que sigui un taller, li demanem si pot agafar gent del municipi. I això crec que no ho fem nosaltres sols, sinó la resta d’alcaldes. Messer, a més, donava molt pocs llocs de treball perquè és una planta que ocupa poca gent», afirma Guinovart.

Els 300.000 euros de Messer
Segons les mateixes fonts, Messer Ibérica va aportar una sèrie de diners a l’Ajuntament d’El Morell en contraprestació a la concessió de la llicència d’obres de la nova planta (i el fet que el consistori permetés la seva construcció i posada en marxa abans d’aprovar l’esmentada llicència). Així, Messer hauria ingressat uns 300.000 euros a l’Ajuntament l’any 2008 que haurien servit per sufragar el cost de les butaques del Centre Cultural del poble. Aquest equipament, segons la investigació, hauria servit com a element de propaganda política per a les posteriors eleccions de l’any 2011. «Pel que fa als 400.000 euros de les butaques del Centre Cultural —Guinovart parla de 400.000 euros i no de 300.000 tal com consta en informacions publicades a la premsa—, Messer ens va dir que volia fer una aportació al municipi i li vam proposar aquesta partida. Amb les indústries tenim convenis d’aportacions, tant en l’àmbit cultural com esportiu. Perafort, La Pobla de Mafumet, El Morell i Constantí tenim convenis amb les indústries del Polígon Nord. Messer no va fer l’aportació perquè construïssin la planta. L’empresa no va donar ni un cèntim més del que li corresponia pagar, va ser una aportació normal».

La investigació apunta clarament no només a l’equip de govern del consistori, sinó també a directius de Messer Ibérica, entre ells, el director tècnic Rubén Folgado i el director general de l’empresa, Karl Hauck, com a responsables i coneixedors de la situació. Porta Enrere s’ha posat en contacte amb Messer Ibérica per conèixer el parer de l’empresa en aquest cas però no ha rebut resposta. Els investigats estarien pendents de ser citats pel jutge. «Vaig declarar davant de la policia, dels Mossos, i ara estem pendents que ens cridi el jutge», admet Guinovart.