Víctor Sánchez ha estat el màxim responsable dels Jocs Mediterranis en l’àmbit operatiu. Exsecretari general del Comitè Olímpic Espanyol (COE), ha estat lligat de fa molts anys a la cita olímpica tarragonina, havent estat Coordinador General Adjunt (juntament amb Javier Villamayor) i després de l’ajornament, un fet inèdit en la història de l’esport mundial, va ser nomenat Director Executiu dels Jocs amb «poders». De fet, tal com admet ell mateix, és l’encarregat de signar els pagaments de les factures dels Jocs. Amb tot, Sánchez eludeix la responsabilitat de les inversions que s’han fet i deixa entreveure que podria haver organitzat els Jocs sense haver construït cap instal·lació nova. Defensa la gestió feta i explica com l’ajornament va permetre l’arribada de més de 10 milions d’euros que han estat cabdals perquè els Jocs es poguessin celebrar.

Vostè va comentar en una ocasió que «estava acostumat a treballar amb poca gent i pocs recursos, però, tot i això, fer moltes coses». Això que vostè ha viscut a Tarragona ho supera tot?

Sí, supera bastant altres comitès organitzadors que he conegut, no només Almeria, sinó també Mersin o Pescara, on hi havia més personal i recursos. En general, però, tot va canviar l’any 2013, en el sentit de la disposició de recursos. Volos havia d’organitzar aquells Jocs Mediterranis i no va poder per la situació econòmica de Grècia i ho va haver de fer Mersin (Turquia).

Tarragona es va presentar per organitzar aquells Jocs del 2013…

El que va fer el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) va ser oferir la possibilitat a les dues ciutats que s’havien presentat pels Jocs del 2017 (també es presentaven Alexandria i Rijeka, que van renunciar a fer-los el 2013, i Trípoli, però la situació de Líbia la deixava amb poques opcions) per fer-se càrrec dels Jocs de manera immediata.

Vist el que hem vist a Tarragona, amb ajornament inclòs, fer-ho el 2013 era impossible, no?

No sé què dir-li. Aleshores hi havia una estabilitat institucional i econòmica molt més gran.

Sí, però les instal·lacions a Tarragona s’han acabat l’any 2018…

Però no hi ha més instal·lacions esportives al territori a banda de les que s’han fet? [Sánchez, amb la resposta, deixa clar que els Jocs s’haurien fet sense construir noves instal·lacions, utilitzant altres ja existents].

Ara que esmenta això. La piscina de 50 metres finalment es va construir i es va inaugurar un parell de setmanes abans de la cerimònia del 22 de juny del 2018. Hi va haver contactes amb el Reus Ploms per saber si es podia fer la competició de natació allí i estalviar la construcció d’aquesta instal·lació. Era necessari fer aquest equipament?

No valoraré les inversions que s’han fet perquè no és competència meva. La meva responsabilitat era el pressupost operatiu dels Jocs. Allò que deixen uns Jocs al territori és el llegat i, en aquest cas, jo l’utilitzo, en cap cas he demanat cap instal·lació nova perquè ens adaptàvem al que teníem. La piscina, tot s’ha de dir, és excel·lent.

En una resposta anterior, esmentava la manca de recursos i personal. Durant tots aquests anys, el Comitè Organitzador ha disposat d’unes 35 persones. Quantes han treballat finalment durant els Jocs?

Una cosa són les persones que han estat en plantilla a la Fundació i la resta, professionals independents que s’han contractat, o empreses que han guanyat un concurs com el de resultats i estadístiques que aporten el seu personal. Ara no tinc xifres de tot això.

Amb tot, en moltes instal·lacions només trobaves voluntaris i membres de la federació espanyola de l’esport que es disputés allí i cap membre de l’organització. No creu que faltava gent?

No, has de pensar que totes les organitzacions estan formades també pels directors de les instal·lacions i del seu personal. Així es va decidir des del començament.

Qui són els directors de les instal·lacions?

Els directors habituals d’aquelles instal·lacions.

O sigui, les entitats esportives que gestionen les instal·lacions, no?

Sí, i ells havien d’estar allí perquè això estava regulat per contracte.

Moltes de les instal·lacions són municipals. Aquests directors d’instal·lacions cobraven?

No, aquesta era l’aportació que les entitats feien, és a dir, obrir, tancar, el manteniment, la climatització, la neteja…

En la roda de premsa de la setmana passada es va dir que hi ha una previsió d’un superàvit de 150.000 euros. Tenint en compte que es tracta d’una Fundació pública en què cada patró ha de respondre amb el seu patrimoni personal si hi ha pèrdues, no era obvi que els números sempre sortissin positius?

Bé, responen amb el seu patrimoni si hi ha una mala administració, no té res a veure amb què hi hagi pèrdues.

Aleshores?

Si les pèrdues són sobrevingudes i no hi ha negligència, no hi ha cap responsabilitat per part dels patrons.

Vostè va sortir de la Fundació fa un parell d’anys per no assumir unes possibles pèrdues.

Sí. En aquell moment no hi havia compromisos financers tancats amb l’Estat per fer els Jocs i jo, per tant, no podia assumir responsabilitats patrimonials en un esdeveniment que no sabia si podria administrar. Després, un cop vam tenir les garanties econòmiques suficients, els membres del COE vam tornar.

Vostè i Alejandro Blanco?

No, Alejandro Blanco sempre ha estat patró. Vam tornar Ricardo Leiva, director d’esports del COE i jo.

Tot i que els números no s’han tancat oficialment, expliqui’m com es pot preveure un superàvit venent el 20% del marxandatge i el 15% de les entrades.

Qui diu que s’ha venut el 20% del marxandatge? L’empresa concessionària? Mai he fet càlculs així del marxandatge però, en tot cas, les xifres d’aquest concepte són testimonials en qualsevol esdeveniment d’aquesta mena perquè allò que es cobra és un royalty [segons una informació de La Vanguardia, l’organització va cobrar 15.000 euros quan n’esperava 75.000 més]. En canvi, les xifres de la venda d’entrades sí que són importants perquè sumen més de mig milió d’euros. Nosaltres esperàvem més recaptació tenint en compte les entrades que van sortir a la venda? Sí. Al final, hem compensat la manca d’ingressos per ticketing retallant despeses.

Quines despeses?

Qualsevol licitació que hem fet s’ha adjudicat per sota del preu de sortida. Així, una mica d’aquí una mica d’allà, al final acabes estalviant diners.

Sí, però fins que les empreses no es presenten a les licitacions no es pot saber quin estalvi hi pot haver, en cas que hi hagi algun estalvi. Han tingut vostès sort en aquest sentit?

No, de sort res. Nosaltres calculem el preu just per a fer aquella feina i quan les empreses es presenten, fan ofertes a la baixa.

Per tant, vostès comptaven amb un estalvi en cada licitació?

No, però al final s’ha produït.

A la roda de premsa de la setmana passada es va esmentar una xifra molt important, que és la de 2 milions que va atorgar la Unió Europea. Vostè comentava aleshores que si els Jocs s’haguessin fet el 2017, no s’hauria rebut la subvenció europea perquè aleshores ni s’havia negociat la seva arribada. Això hauria provocat un forat enorme als comptes, no?

I no t’oblidis dels 7,5 milions de l’Estat, que encara no havia decidit aportar-los.

Com?

Quan s’ajornen els Jocs el mes de novembre del 2016, l’Estat no havia pres la decisió encara d’aportar 7,5 milions d’euros.

No va ser temerari esperar tant per prendre una decisió tan important sobre els Jocs?

Vam estar 11 mesos sense govern a Espanya. Vam tenir una reunió del Comitè Executiu Internacional dels Jocs el mes d’abril però quan ens vam tornar a reunir, al mes de novembre a Orà, vam exposar la situació al país i és quan es va decidir ajornar els Jocs. Era una situació excepcional.

Per tant, en aquells moments els hi faltaven, en comparació amb el que han tingut finalment, 7,5 milions de l’Estat, els 2 de la Unió Europea i…

I els diners de la piscina, i de les diferents fases del Palau d’Esports…

Això són molts diners.

Només en pressupost operatiu, 10 milions. Per això es van ajornar. L’Estat ens havia manifestat el seu suport però com era un govern en funcions, no podia prendre decisions pressupostàries.

I vostès no podien licitar sense partides compromeses per pressupost.

Exacte.

De totes maneres, els 2 milions de la Unió Europea van arribar a última hora. Si aquells diners no haguessin arribat, hauria estat un drama?

Hauríem d’haver pres decisions més dràstiques. Has de tenir en compte que, per exemple, la participació ha estat un 23% més gran de la que va haver a Mersin i això comporta unes despeses en transport i allotjament. Per tant, amb els 2 milions vam poder fer front a les despeses provocades per aquest increment en la participació.

Així, si no haguessin arribat els 2 milions d’euros d’Europa que haurien d’haver fet vostès amb aquesta sobreparticipació?

No puc respondre tantes hipòtesis perquè això genera un cercle viciós. Ja posats, si haguéssim tingut els 50 milions d’Almeria [diners que va aportar l’Estat] que hauria passat? [diu irònicament]. Els resultats i els Jocs han estat els que són.

El fet que els comitès olímpics nacionals puguin confirmar fins a última hora la participació dels seus atletes i provocar, com ha passat a Tarragona, que arribin més esportistes dels previstos, no pot generar un problema d’enormes dimensions per a l’organització?

Jo presideixo la Comissió Tècnica dels Jocs Mediterranis i fa un parell d’anys que lluito en aquest tema. A més, com a vicepresident primer del CIJM, vull demostrar la meva fermesa en aquest assumpte i plantejarem al Comitè Executiu la reformulació del cronograma internacional. No es pot deixar a deu dies vista de l’inici dels Jocs la comunicació dels comitès olímpics nacionals sobre la participació perquè no hi ha temps material per a reaccionar. No es pot consentir que 14 dels 16 comitès nacionals no contestin els seus plans de viatge perquè tenim un contracte amb una empresa adjudicatària que ens demana informació en un moment determinat per a organitzar-se.

Entenc que als Jocs Olímpics, aquest cronograma és diferent, no?

Allí hi ha proves de classificació i s’estableix una participació màxima (11.600 esportistes). Als Jocs Mediterranis no hi ha límit de participació i, a més, hi ha un desfasament entre el número de proves que hi ha als Jocs Mediterranis (244 a Tarragona) i als JJOO (315 fixes) i la quantitat de comitès nacionals que participen (26 als JJMM i 206 als JJOO). La Comissió Tècnica dels JJMM proposa una retallada dràstica de proves per a fer-los assumibles per als organitzadors i els països participants.

Quin ha estat el sobrecost provocat per aquest increment de la participació?

Doncs mira, fes els comptes, si hi ha previst un superàvit de 150.000 euros i hem rebut 2 milions d’euros de la Unió Europea…

Més d’un milió i mig?

No, una mica menys.

Durant a la roda de premsa de la setmana passada, li van preguntar quant hauria suposat el cost de l’ajornament dels Jocs del 2017 al 2018. Vostè, juntament amb el Comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, va dir que seria menys d’1 milió d’euros. Amb tot, el cost de la plantilla de la Fundació ja és d’un milió d’euros.

La plantilla no són tants diners.

En una documentació oficial enviada a aquest periodista quan treballava a un altre mitjà, el cost de la plantilla ja era d’un milió d’euros. El delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Joan Plana, va dir a Porta Enrere fa uns mesos que l’administració catalana aportava 300.000 euros anuals a pagar la plantilla. Aleshores, és menys d’1 milió perquè vostè descompta els diners de la Generalitat?

La Generalitat no ha pagat res el 2018 per sous perquè el conveni es va acabar el 2017. En tot cas, la majoria dels treballadors van acabar el dia 17 de juliol i molts d’altres, a finals d’aquell mes. Ara queda una representació mínima per fer els comptes. [Segons van explicar en una roda de premsa la setmana passada, els tres mesos del 2019, quan es liquidarà la Fundació, tindran un cost de 90.000 euros, que inclou la plantilla que queda més les despeses d’auditoria]

La ciutat que acull uns Jocs té un contracte signat amb el CIJM. Tarragona va haver de pagar alguna indemnització pel fet d’ajornar els Jocs?

No, com tampoc ho va fer Volos. La decisió de l’ajornament la va prendre el CIJM. Nosaltres teníem tres propostes sobre la taula: fer els Jocs l’any 2017 malgrat tot el que hem explicat abans sobre el finançament, renunciar a fer-los o ajornar-los.

Per tant, van proposar al CIJM la renúncia?

No, era una de les possibilitats, clar, però la nostra proposta va ser l’ajornament.

Els patrocinadors es van assabentar de l’ajornament per la premsa. Com van entomar la notícia?

Aleshores jo no estava a la Fundació perquè vaig entrar després de l’ajornament, el desembre del 2016. Alguns patrocinadors em van trucar però allò no era la meva responsabilitat. Aquesta pregunta l’haurien de respondre els administradors d’aquella època.

Per què agafa les regnes del projecte?

Perquè m’ho demanen.

El COE?

No, la Fundació.

Creuen que vostè pot garantir l’èxit dels Jocs?

No sé si l’èxit, però jo estava familiaritzat amb el projecte, tenia bona relació amb el CIJM, del qual n’era el president de la Comissió Tècnica.

Quan li proposen pensa que allò és un merder?

Sí, però no podia fer una altra cosa perquè jo formo part de tot el projecte des que l’alcalde Nadal va decidir tirar endavant la candidatura. És clar que veia què estava passant, però creia en el projecte i per això vaig acceptar.

Fa unes setmanes es van publicar alguns articles on un voluntari dels Jocs que feia de xòfer d’un dels vehicles oficials, es queixava que la Fundació no es feia càrrec d’una multa que li havien posat per excés de velocitat.

Hi ha hagut un munt de multes.

Ah sí?

Moltíssimes. I els que no han respectat els límits de velocitat són els conductors. Jo he conduït un vehicle dels Jocs i una moto per a desplaçar-me més ràpidament i no he rebut cap multa.

Per tant, els conductors han de fer front a les multes?

Home, i tant. No et pots imaginar la quantitat de multes que hem rebut dels vehicles assignats als Comitès Olímpics Nacionals no només dels voluntaris.

Quina és la quantitat en euros d’aquestes multes?

No tinc ni idea.

Com pot ser?

Cada multa és individual i el Servei Català de Trànsit de la Generalitat ens demana que identifiquem qui són els conductors. A mi no m’han notificat l’import de les multes.

Entre els conductors dels vehicles oficials hi havia xòfers professionals?

No, no hem fet cap concurs d’aquesta mena. Els únics conductors professionals contractats els ha fet l’empresa d’autobusos.

Li consta que molts voluntaris van desdir-se a última hora i no es van presentar quan els hi tocava?

Això passa sempre i el més important és tenir-ne suficients en cartera. Els voluntaris s’han deixat la pell en aquests Jocs, només puc dir meravelles d’ells.

Es van haver de reclutar voluntaris de fora de Tarragona a última hora per les nombroses absències que hi va haver?

Sempre hem tingut gent de fora de Tarragona, però no es va haver de cridar ningú a última hora com diu vostè.

Durant els Jocs van succeir alguns incidents que l’organització va titllar «d’anècdotes». Com s’entén, per exemple, que s’enfonsi una pista de bàsquet el primer dia de competició?

No tinc ni idea. Això no depenia de la Fundació, que no va fer cap licitació en aquest sentit.

Com?

A nosaltres ens van entregar la instal·lació així. Hauria de preguntar-li a qui va licitar allò.

L’Ajuntament?

Sí.

Li consta que es va haver d’abaixar la temperatura de l’aigua de la piscina llençant gel directament?

Gel no. Em consta que el sol dels primers dies va elevar molt la temperatura de l’aigua i es va d’haver d’alentir les renovacions de l’aigua per a refrescar-la. Quan els nedadors i nedadores competien, no es podia renovar l’aigua i, degut a la gran participació que teníem, havíem de fer-ho a les nits durant la pausa del migdia, entre les sessions del matí i la tarda. La renovació de l’aigua és el que et permet reduir la temperatura i per això necessitàvem acabar el més aviat al matí perquè la circulació de l’aigua fos completa i refrescar-la.

Tenint en compte la situació política de Catalunya, el va sorprendre veure tantes banderes espanyoles al Nou Estadi?

La cerimònia d’inauguració en qualsevol esdeveniment és un moment de celebració després d’anys de feina, quan comencen uns Jocs i on l’esport és el protagonista. Lamentablement això no va ser així i em vaig trobar una situació de crispació als mitjans de comunicació i a la societat sobre la cerimònia i sobre alguns fets que van passar durant els Jocs que són anècdotes que passen sempre. I ningú parlava d’esport i això em va sorprendre molt.

El fet de no saber fins a última hora quins esportistes participarien podria haver estat una dificultat per fer difusió i engrescar la gent?

No crec que sigui això. Als Jocs Olímpics hi ha atletes a títol individual però molts altres que competeixen per equips i la llista definitiva es fa a última hora. Sempre hem dit que hi hauria molt bon nivell i així va ser.

Les instal·lacions, tot i no comptar amb grans graderies, han estat molt buides i només s’han venut un 15% del total d’entrades. Per què ha passat?

L’afluència de públic ha estat molt irregular. L’atletisme ha estat molt ple i, en canvi, el vòlei platja, que a Tarragona té tradició, estava molt buit. El mateix a la resta del territori, on a Vila-seca, per la lluita, estava molt ple i, en canvi, altres disciplines molt buides. No ho entenc. Haurem de fer una reflexió tots plegats.

Els Jocs han estat repartits en moltes subseus i els atletes residien a Port Aventura. Això podria haver diluït aquest esperit dels Jocs a Tarragona i provocar desencantament a la població?

Jo crec que no.

Per què el centre de premsa estava al Palau de Congressos i no a l’Anella Mediterrània, on hi havia la competició?

Vam esperar fins a l’últim moment per veure el nombre de periodistes acreditats.  Quan vam tenir la xifra, vam veure que només podien cabre al Palau de Congressos i, pel que sé, es va utilitzar molt per part de la premsa internacional.

Com pot ser que a l’estadi del Nàstic no funcionés el wifi durant la cerimònia d’inauguració. Els europeus podien fer servir les dades del telèfon però els periodistes d’altres continents…

Van fer un estudi per veure on s’havia de reforçar el wifi i el vam reforçar. Si després, en un moment determinat, hi ha gent que envia imatges quan no estava acreditada com a emissora de televisió, un fet que jo vaig veure…al final tot consumeix dades. Això difícilment es pot preveure. Els que van reforçar el wifi ho van fer pensant en un consum normal.

En algun moment va pensar que els Jocs no es podrien fer?

Si hagués vist clar que no es podien fer des del punt de vist operatiu, ho hauria dit al Patronat de la Fundació. Ens vam adaptar a allò que teníem. No és que no tinguéssim recursos sinó que aquelles quantitats del passat no s’aconseguiran mai més si tenim en compte la situació de l’Europa Occidental.