«Sembla evident que el senyor Pisarello ha aprofitat el viatge oficial per fer també les seves vacances. Demanarem saber quins conceptes del viatge s’han pagat amb diners de l’Ajuntament», deia la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Carmen Andrés, en relació amb una informació publicada pel diari El País en què s’afirmava que el primer tinent d’alcalde de la ciutat comptal (Gerardo Pisarello, del partit Barcelona En Comú) havia aprofitat un viatge institucional per fer vacances i estalviar-se el cost del vol i d’algunes despeses a costa de l’erari públic.

Andrés, com la resta del seu partit, el PSC, podria fer la mateixa pregunta a un altre polític català però, en aquest cas, a un de la seva formació, Josep Fèlix Ballesteros. L’alcalde de Tarragona és conegut per la seva afició a viatjar i els desplaçaments que realitza per motius oficials sovint inclouen moltes pernoctacions fora de la ciutat, encara que siguin per reunions a Madrid d’un matí. Per aquest motiu, Porta Enrere ha volgut conèixer el detall d’uns viatges que tenen un alt cost per l’erari públic.

Ballesteros, que l’any 2016 va estar un mínim de gairebé 50 dies fora de Tarragona —vacances al marge— acostuma, però, a no anar a sol en aquesta mena de viatges. Diverses fonts consultades per Porta Enrere asseguren que gairebé sempre l’acompanya la seva muller, però no és l’única, també ho fa Pau Pérez, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i regidor d’Hisenda. Pérez, company de partit de Ballesteros, és amic personal de l’alcalde de fa anys i ell i la seva dona també aprofiten desplaçaments municipals amb algun acte oficial pel mig per a veure món. «És vox populi això, ho sap tothom», afirma una persona de l’entorn de l’alcalde a Porta Enrere, en el sentit que els viatges de Ballesteros i Pérez amb les seves dones és prou conegut.

El disgust de l’ajornament dels Jocs
El 7 de novembre del 2016 va ser un dia trist per a la ciutat de Tarragona. Per primera vegada a la història, una ciutat havia d’ajornar la celebració d’uns campionats esportius internacionals per motius que no fossin de desastre natural o conflicte bèl·lic. Després d’una compareixença de premsa esperpèntica en què Ballesteros i el president del COE, Alejandro Blanco, no van fer cap mena d’autocrítica i encara van treure pit per la feina feta, l’alcalde va marxar de Tarragona una setmana. Fonts consultades per Porta Enrere asseguren que Ballesteros va viatjar acompanyat de la seva senyora i que també hi havia d’anar Pau Pérez i la seva muller.

Segons la documentació a la qual ha pogut tenir accés Porta Enrere, Josep Fèlix Ballesteros va marxar a París el 10 de novembre del 2016 on l’havia d’esperar el seu amic i company de partit i d’equip de govern a l’Ajuntament de Tarragona Pau Pérez, regidor d’Hisenda, que hauria d’haver arribat a la capital francesa el dia 9 amb tren. Pérez té pànic a volar i per això sempre fa els seus desplaçaments amb cotxe o amb tren, vet aquí perquè es va triar aquest mitjà de transport per anar a París i no l’avió, que seria el més ràpid. La tornada a Tarragona estava prevista el 15 del mateix més: el motiu del viatge? L’atorgament d’un premi a EMATSA, empresa municipal de la qual Ballesteros n’és president, el 14 de novembre, cinc dies després de la sortida des de Tarragona.

Josep Fèlix Ballesteros i Pau Pérez en una compareixença de premsa.

El cost del desplaçament més l’hotel i les despeses associades (2.541,81 euros) va anar a càrrec d’EMATSA i, segons el gerent d’aquesta empresa pública, Daniel Milan, Pau Pérez, vicepresident d’EMATSA, finalment no hi va poder anar per motius de salut. Porta Enrere ha pogut saber, però, que qui estava malalt o indisposat aquells dies no va ser Pau Pérez, sinó la seva dona.

Així, una factura de Viatges Berga (amb data del 31 d’agost del 2016) a nom dels dos polítics tarragonins (i pagada per EMATSA) mostra un desplaçament des de Barcelona fins a París el 9 de novembre amb tren, per un preu de 418 euros. El viatge del dia 9 era doble, perquè s’arribava a París i s’agafava un altre tren per anar a Brussel·les, d’on es tornava l’endemà per romandre a la capital francesa fins al dia 15, quan es viatjava de retorn a Barcelona.

«Aquí falta mitja factura, només hi ha la primera fulla», diu Miquel Berga, màxim responsable de Viatges Berga, quan Porta Enrere es va presentar a l’agència de viatges per conèixer un detall de la factura que ascendia a 393,16 euros en el desplaçament cap a París i Brussel·les (i la tornada) a nom de Ballesteros i Pérez. «No et sé dir a què correspon aquest import, ha de ser un altre servei que es va contractar. Amb tot, no et puc donar la meitat de la factura que et fa falta, perquè és confidencial», diu Berga. Per tant, EMATSA, que va enviar aquesta documentació a Porta Enrere després de la reclamació d’informació a la GAIP, va escapçar el document. Aquest mitjà va enviar un email el mes de juny a EMATSA reclamant la informació que faltava però no va rebre resposta. Amb aquests 393,16 euros, la factura té un import total de 987,16 euros (418 euros de l’anada, 118 de la tornada, 58 de la gestió i els 393,16 que no se sap a què corresponen).

El motiu de l’anada a Brussel·les el dia 10 es justifica, segons l’Ajuntament de Tarragona, per l’assistència per part de Ballesteros a una conferència de Ferrmed (una associació multisectorial sense ànim de lucre que va ser fundada pel sector privat a Brussel·les el 5 d’agost de 2004 per millorar el transport ferroviari de mercaderies i la competitivitat industrial a Europa, Eurasia global i nord d’Àfrica). Segons la documentació facilitada per Alcaldia —Josep Maria Bonet, cap de gabinet de Ballesteros—, en els viatges en relació a Ferrmed l’alcalde hi va «en representació del Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA (SMHAUSA)», o sigui, una altra empresa pública i, per tant, el càrrec del viatge s’imputa a aquesta, tal com passa amb EMATSA si es per un tema d’aigua. «Jo no tinc cap constància que nosaltres haguéssim pagat aquest viatge a l’alcalde Ballesteros. De fet, vaig demanar al meu cap d’administració que em facilités tota la informació dels viatges que des d’SMHAUSA s’havien pagat per aquest concepte a l’alcalde i em va dir que no n’hi havia cap», diu Jordi Dies, gerent d’aquesta empresa i màxim responsable, a més, de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), que engloba totes les empreses municipals de Tarragona.

A Brussel·les, Ballesteros havia de fer nit, tal com consta en el llistat facilitat per Alcaldia que, però, no inclou Pau Pérez. Una pernoctació que s’hauria d’haver pagat, per tant, des d’SMHAUSA, però no hi ha cap factura de tot això. Amb tot, hi ha una despesa de 1.715,12 euros pagats a Viatges Berga per part d’SMHAUSA l’any 2016. «Pot ser per algun altre viatge nostre, però com deia, no ens consta cap viatge fet per l’alcalde Ballesteros i pagat per nosaltres», es referma Dies. Segons el llistat d’Alcaldia, hi consten, com a mínim 4 viatges amb motiu de Ferrmed entre els anys 2015 i 2017 i, per tant, que haurien d’haver estat pagats per SMHAUSA i dels quals no en consta cap factura ni res.

En la jornada impulsada per Ferrmed, a la llarga llista de ponents, no apareixen ni l’alcalde ni el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona. Malgrat allò que assegura Alcaldia —que l’objectiu del viatge a la capital belga era en representació d’SMHAUSA per assistir a una renió de Ferrmed—, EMATSA afirma en un document que el motiu del viatge a Brussel·les que havia de fer Ballesteros i Pérez era el de «la preparació i assistència a la jornada CSR_Label [l’entitat que atorgava el premi a EMATSA quatre dies després] i trobada amb parlamentaris europeus». Hi ha, per tant, una flagrant contradicció en el motiu del viatge de l’alcalde i del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona a Brussel·les.

Ballesteros, acompanyat a París

Ballesteros no va arribar el dia 9 a Brussel·les o París com tenia previst inicialment perquè el dia 10 (el mateix dia de la conferència de Ferrmed a la capital belga) al matí tenia una reunió amb el ministre de cultura i esports Iñigo Méndez de Vigo a Madrid arran de l’ajornament dels Jocs. L’alcalde no va anar sol a la capital de l’Estat. Segons acredita la Fundació Tarragona 2017 (sí, aquest desplaçament a la capital d’Espanya el va pagar la Fundació), a Madrid també hi va viatjar Javier Villamayor, Alejandro Fernández (PP, ara portaveu d’aquest partit al Parlament de Catalunya) i el cap de gabinet, Josep Maria Bonet. El cost dels desplaçaments dels acompanyants va ser de 427,05 euros però el de l’alcalde va ser superior. Així, Villamayor, Fernández i Bonet van viatjar el mateix dia a Madrid però Ballesteros ho va fer el dia abans i, per tant, va passar la nit a Madrid. Per què? «A l’alcalde li agrada molt Madrid, hi viatja sovint», explica una persona que té una relació pròxima amb Ballesteros. L’alcalde es va allotjar a l’hotel Maria Elena Palace, un establiment de quatre estrelles que Ballesteros utilitza sovint en els seus viatges a la capital d’Espanya. L’estada, en règim d’allotjament i esmorzar, va tenir un cost de 134,45 euros. El trasllat de Tarragona a Madrid de Ballesteros va costar 136,40 (més 13,65 de gestió de reserva del bitllet fet per Viatges Berga, l’agència de viatges «oficial» del consistori —per la gran quantitat de viatges que gestiona, tot i que Miquel Berga assegura que no són tants—, tot i que altres viatges pagats per la Fundació Tarragona 2017 s’han fet amb Viajes El Corte Inglés). En total, la despesa de l’alcalde va ser de 284,5 euros pagats per la Fundació.

Ballesteros, després de la reunió amb Méndez de Vigo i Alejandro Blanco (president del COE) —a les imatges també hi apareix Victor Sánchez, director dels Jocs Tarragona 2018, però no consta cap desplaçament de Sánchez des de Tarragona, així que es dedueix que estava a Madrid—, va marxar cap a Brussel·les o París però no hi ha cap factura, tiquet o rebut que documenti aquest trajecte.

L’alcalde, que en principi va anar sol a París (després que EMATSA assegurés que Pau Pérez no va viatjar per malaltia), es va allotjar a l’Hôtel des Grandes Écoles (75 Rue du Cardinal Lemoine) durant cinc nits, del 10 al 15 de novembre, que és quan va tornar. El preu de l’habitació (la 421, per cert) va ser de 150 euros per nit que, sumat a la taxa municipal (1,65) van representar una factura de 758,25 euros. A la factura, a nom de Ballesteros, s’indica que a l’habitació només hi va haver una persona tot i que en aquest hotel les mateixes habitacions poden ser per ús individual o doble.

Els tiquets de restaurants, però, mostren que Ballesteros no estava sol a la capital francesa

Els tiquets de restaurants, però, mostren que Ballesteros no estava sol a la capital francesa. Així, un tiquet del mateix dia 10, quan l’alcalde arriba a París, mostra que hi ha dos comensals en un restaurant. Es tracta d’un local anomenat La Contrescarpe, que es troba a un minut caminant des de l’hotel on s’allotjava l’alcalde i el preu de l’àpat és de 39,80 euros. L’hora del tiquet és de les 23.42 h, un fet que pot explicar la tria d’aquest local tan a prop de l’allotjament. Hi ha un altre tiquet que pot ajudar a entendre moltes coses. Es tracta d’un paper en mal estat de conservació, en moltes parts il·legible però on es pot apreciar que és un rebut d’un taxi que es va agafar a Orly (un dels aeroports de París), que va costar gairebé 30 euros i que marca les 22.41 h. Tot i que no es pot veure la data, la distància recorreguda va ser de 14,4 km, precisament la mateixa que hi ha des de l’aeroport fins a l’hotel on s’allotjava Ballesteros. A més, el tiquet (del poc que es pot llegir) indica que la destinació és d’Orly a RG, és a dir Rive Gauche (marge esquerre del riu Sena) que és on es trobava l’hotel, al barri llatí, districte 5. La tarifa per aquest desplaçament, des d’Orly als barris del Rive Gauche està estipulat oficialment en 30 euros.

L’endemà, el dia 11 de novembre, també hi ha un tiquet on apareixen dues persones fent un àpat. Al café rotisseur Chez Clément indica que hi ha dos comensals que van generar una despesa de 65 euros.

Però el que la nit del 10 de novembre i el dia 11 eren dos coberts, van passar a ser quatre a partir del dia 12, que era dissabte. Així, un tiquet de l’establiment Le Grand Colbert, indica quatre coberts que van fer una despesa de 207 euros. El tiquet mostra les 17.01 hores de la tarda. El mateix dia hi ha un altre tiquet de restauració a una creperia anomenada Le Petite Bretonne, per un import de 72,30 euros.

Sorprenentment, no hi ha tiquets el dia 13 però dilluns 14, quan s’havia de rebre el premi d’EMATSA, hi ha un tiquet d’esmorzar, per 45,50 euros (on s’aprecia que hi havia més de dues persones) i un sopar a un establiment anomenat Isolotto on hi consten 4 comensals i on l’import va ser de 130 euros. Hi ha un altre tiquet, sense hora (cal pensar que fos el dinar), en un establiment anomenat Bistrot de l’Université on tornen a constar 4 comensals i on el preu pagat va ser de 132 euros.

A banda d’aquests tiquets, n’hi ha algun altre d’algun taxi i, finalment, un del matí del dimarts 15 de novembre, quan es feia la tornada cap a Tarragona. Es tracta d’un establiment situat tot just al costat d’una de les estacions de tren més importants de París, la Gare de Lyon, i l’establiment es diu Brioche Dorée. El tiquet mostra com els passatgers van agafar un total de sis entrepans (quatre baguettes de pollastre i dos rustique mixte) i unes postres (tot per a emportar) per un preu de 36,80 euros.

El total del viatge, doncs, va ser de 2.541,81 euros, tenint en compte, però, que no consta cap factura, tiquet ni rebut del dia 13 de novembre. Des d’EMATSA, el seu gerent, Daniel Milan, justifica tota l’estada a París quan l’alcalde s’havia de limitar a recollir un premi el dia 14 de novembre, de la següent forma: «Visita al Museu de l’Aigua i trobada amb autoritats i altres premiats en bones pràctiques, així com l’acte de lliurament del premi». No hi ha cap document gràfic ni escrit d’aquestes trobades com tampoc la visita al Museu de l’Aigua. Des de l’Ajuntament de Tarragona no es va fer cap notícia ni nota de premsa explicant-ho. De fet, quan Porta Enrere estava treballant en un article que es va publicar el 15 de novembre del 2016 i que es titulava La prepotència, les mentides i les cortines de fum de l’ajornament dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, ja vam publicar que l’alcalde estava fora de la ciutat de feia dies. En aquell article, l’Ajuntament va confirmar que Ballesteros estava a Brussel·les per una reunió de Ferrmed i que havia volat a París el dia 11 després de fer nit a Madrid (els documents proven que, inicialment havia de ser la nit del 9 al 10 i, finalment, la del 10 a l’11). Des del consistori es va afirmar aleshores, arran de les preguntes d’aquest periodista, que en el viatge l’acompanyava el gerent d’EMATSA Daniel Milan però aquest, en un document enviat a Porta Enrere, afirma que l’acompanyant del viatge no era ell, sinó Pau Pérez, però que aquest no havia pogut anar per malaltia.

Algunes fonts asseguren a Porta Enrere que la dona de Pau Pérez, que és qui realment es va posar malalta, es va recuperar —va ser una indisposició d’un parell de dies— i que la parella es va afegir a Ballesteros i senyora durant el cap de setmana. Això explicaria els tiquets de quatre comensals a partir del dia 12 de novembre.

Una nit d’hotel molt cara
«Ballesteros obliga a viatjar en low cost i a menjar el menú del dia», titulava un article a plana sencera del Diari de Tarragona el 10 d’abril del 2012. En aquell text s’explicava que l’alcalde volia controlar al màxim les despeses per fer efectiu el pla de viabilitat econòmica en el que suposava una política fèrria del control pressupostari. Un control de la despesa que ell, arran de la documentació existent, no va practicar.

La pernoctació de Puig Donet va costar, segons la documentació que té Porta Enrere, 396 euros en règim d’allotjament i esmorzar. En canvi, la nit de Ballesteros va tenir un cost encara més elevat, de 1.270 euros amb el mateix règim d’estada

El 23 de març del 2017, un viatge a Madrid d’una nit per assistir a una reunió va costar a l’erari públic 2.355,30 euros. Aquell dia, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros va agafar el tren juntament amb el gerent de l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT) —el 51% del capital és de l’Ajuntament de Tarragona— per assistir a una reunió amb FUNESPAÑA SA, empresa privada que té el 49% de les accions d’EMSERFUMT. El motiu de la reunió no s’ha explicat però el fet és que tant l’alcalde com el gerent (Ignacio-E. Puig Donet), van fer nit a la capital d’Espanya a l’hotel NH Alcalá (no hi ha cap hotel amb aquest nom i, fent una recerca, sembla que hauria de ser l’hotel NH10 Puerta de Alcalá). La pernoctació de Puig Donet va costar, segons la documentació que té Porta Enrere, 396 euros en règim d’allotjament i esmorzar. En canvi, la nit de Ballesteros va tenir un cost encara més elevat, de 1.270 euros amb el mateix règim d’estada. De totes maneres, l’habitació més cara d’aquest hotel no arriba als 300 euros per nit. Porta Enrere va enviar un email a EMSERFUMT per conèixer la disparitat en el preu de les dues habitacions però no va rebre resposta.

En aquest viatge, però, destaca que a la tornada des de Madrid, el dia 24 de març, no hi consten dos bitllets de tren com en l’anada (a 110,15 euros cadascun), sinó tres i un d’ells, amb destinació Barcelona Sants (181,50 euros). Els noms dels viatgers que van fer servir aquests bitllets no consten enlloc.

Ciudades Patrimonio: viaje con nosotros
L’any 2006, sis anys després que Tarragona fos declarada Patrimoni Mundial de la Unesco, la ciutat entrava a formar part del grup Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España. El grup, «una associació sense ànim de lucre», tal com s’afirma al mateix web d’aquesta entitat, té com a finalitat «actuar de manera conjunta en la defensa del patrimoni històric i cultural d’aquestes ciutats». Actualment hi ha 15 ciutats membres: Alcalá de Henares, Àvila, Baeza, Càceres, Còrdova, Conca, Eivissa, Mèrida, Salamanca, San Cristóbal de la Laguna, Santiago de Compostel·la, Segovia, Tarragona, Toledo i Úbeda.

Cada ciutat paga 50.000 euros a l’any a Ciudades Patrimonio, «una associació privada formada per entitats públiques que es regeix per la llei d’associacions públiques del 2002», diu Ángel Rosado, gerent d’aquesta entitat. «Cada soci del grup, és a dir, cada ciutat, aporta una quota que serveix per a desenvolupar tots els projectes que fem i per la nostra feina diària», afegeix Rosado. Així, el pressupost total de Ciudades Patrimonio pel 2018 és de 990.000 euros, d’aquests, 750.000 provenen de les 15 ciutats membres (a 50.000 euros cadascuna), 210.000 són aportacions de la Secretaria d’Estat de Cultura i 30.000 euros provenen de la Secretaria d’Estat de Turisme. «Tarragona pertany al Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad i aquesta organització es fa càrrec de les despeses que se’n deriven dels desplaçaments», assegura un document signat per Josep Maria Bonet, cap de gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de Tarragona,  on consten els viatges que ha fet l’alcalde Ballesteros entre els anys 2015 i 2017. Bonet, d’aquesta manera, evita donar detalls de les despeses de cada viatge per aquest motiu. Com es pot comprovar, Ciudades Patrimonio es finança majoritàriament de les ciutats, dels Ajuntaments que la formen i, per tant, les despeses de cada delegació estan sent pagades, implícitament, amb les quotes de 50.000 euros que s’aporten anualment des de cada consistori.

Entre els anys 2015 i 2017, Josep Fèlix Ballesteros ha fet un total de 15 viatges amb motiu del Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad (3 el 2015, 6 el 2016 i 6 més el 2017) que han suposat un total de 32 dies fora de la ciutat de Tarragona. En molts dels viatges l’ha acompanyat Pau Pérez, tinent d’alcalde d’Hisenda. «El màxim òrgan de govern de Ciudades Patrimonio és l’Assemblea d’alcaldes, on estan les 15 ciutats representades. Aquesta assemblea es reuneix tres vegades l’any (un cop cada quatre mesos). Per sota, jeràrquicament parlant, tenim les reunions de les comissions de cultura, turisme i patrimoni, on van els regidors de cada àrea. Per sota, les reunions dels tècnics de cada àrea», diu Ángel Rosado, que considera fonamentals aquestes reunions per desenvolupar els projectes. A banda també hi ha una Comissió Executiva que està formada per cinc alcaldes de tot el grup que tenen un mandat d’un any, de l’1 de juliol i fins a mitjans de juny de l’any següent. Aquesta Comissió Executiva «es reuneix amb la freqüència necessària que calgui per al desenvolupament dels projectes». I també hi ha un grup de treball de regidors d’Hisenda.

«Quan l’alcalde d’una ciutat va a una reunió, Ciudades Patrimonio només finança el viatge de l’alcalde, la resta de persones de la delegació van a càrrec de cada ajuntament»

Amb tot, Rosado fa una puntualització important: «Quan l’alcalde d’una ciutat va a una reunió, Ciudades Patrimonio només finança el viatge de l’alcalde, la resta de persones de la delegació van a càrrec de cada ajuntament». La coincidència de Ballesteros amb més persones de la delegació de Tarragona ha estat constant. De fet, hi ha fotos de l’alcalde amb Pau Pérez —les més nombroses—, amb Begoña Floria (regidora de Patrimoni i Cultura) i Joan Menchón (arqueòleg municipal). Tenint en compte el que assegura Rosado, l’Ajuntament de Tarragona hauria de pagar el viatge de la resta de la delegació tarragonina però des d’Alcaldia això no s’ha documentat gairebé mai. Un exemple avala l’afirmació de Rosado: el dia 9 de maig del 2017 es va produir la signatura del conveni amb Ciudades Patrimonio a Madrid. Tal com consta en el llistat passat per alcaldia, hi va assistir l’alcalde Ballesteros, Pau Pérez i el cap de gabinet de l’Ajuntament, Josep Maria Bonet. S’indiquen unes despeses de 298 euros en concepte de viatge de tren per a dues persones i allotjament per a dues persones (a l’hotel Maria Elena Palace). Amb tot, a la factura de Viatges Berga, només figuren els bitllets de tren a nom de Bonet.

Un dels viatges de Ciudades Patrimonio. L’alcalde de Tarragona i el tinent d’alcalde, a la foto.

De fet, l’opacitat en aquest tema ha estat màxima. Així, conèixer el detall de les despeses de la majoria dels viatges de l’alcalde Ballesteros ha estat una quimera i s’ha jugat a la confusió, barrejant Ajuntament, empreses municipals i fundacions tal com queda demostrat en aquest article. Un exemple: en la documentació aportada per Alcaldia, al llistat de viatges fets per l’alcalde Ballesteros entre el 2015 i el 2017, hi consta una sortida a Madrid del 19 al 24 de gener del 2016. El motiu del viatge va ser múltiple: FITUR, Assemblea Ciudades Patrimonio, Red ciudades AVE, COE, Funespaña, SIRUSA i VECSA. No hi consta cap despesa. De fet, hi ha un asterisc que indica que el desplaçament va a càrrec de Ciudades Patrimonio. És cert que durant FITUR d’aquell any Ciudades Patrimonio va fer una aposta clara, amb la celebració de l’Assemblea i de la Comissió Executiva, però tots els actes es van fer el dia 22 de gener, on van participar les autoritats, és a dir, els alcaldes. La resta de dies, hi havia un estand per a fer promoció turística. L’alcalde, però, va estar cada dia.

Ciudades de Patrimonio va pagar totes les despeses de l’alcalde i quatre o cinc nits d’allotjament quan l’agenda estava programada pel dia 22? Ningú va acompanyar l’alcalde durant aquells cinc dies? No ha estat possible detallar més aquests desplaçaments d’un càrrec públic exercint les seves funcions públiques, tot i la intervenció d’un organisme com la GAIP que vetlla pel compliment de l’accés a la informació pública que pot exercir tot ciutadà.

Un entramat per amagar la realitat
Porta Enrere fa mesos que treballa per conèixer al detall les despeses i motius d’aquests viatges. La primera petició d’informació a l’Ajuntament de Tarragona es va fer formalment el 16 de novembre del 2017 però aquest mitjà, davant el silenci del consistori tarragoní, va haver de recórrer, novament, a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), per aconseguir una informació que des de l’Ajuntament de Tarragona no s’havia presentat primer i després molt parcialment. De fet, l’última documentació es va rebre a finals del mes de juliol passat, nou mesos després de fer la petició.

Així, tot i la intervenció de la GAIP, que davant d’incompliments pot emetre resolucions executives que vinculen l’Administració afectada, l’Ajuntament no ha aportat la informació sol·licitada i molts viatges han quedat sense documentar-se. El consistori, representat en la figura del regidor José Luís Martín (PP), màxim responsable de l’àrea de Transparència, va al·legar a la GAIP, davant les contínues reclamacions fetes per Porta Enrere, que no tenia més documentació i informació sobre determinats viatges, el que representa una situació extremadament preocupant: o bé l’Ajuntament menteix o bé no controla les despeses dels funcionaris i càrrecs públics.

Una situació extremadament preocupant: o bé l’Ajuntament menteix o bé no controla les despeses dels funcionaris i càrrecs públics

La parcel·lació de les despeses entre alcaldia, empreses municipals, patronats i fundacions ha servit de justificació a l’Ajuntament per no documentar inicialment molts dels viatges, al·legant que les suposades despeses no figuraven en els seus registres. Porta Enrere ha hagut d’interposar nombroses reclamacions i recursos davant la GAIP per obtenir la informació durant tots aquests mesos però, així i tot, molts viatges han quedat sense documentar en una mostra d’opacitat considerable a causa d’aquest entramat burocràtic. Malgrat tot, l’article pot demostrar com s’han utilitzat fons públics en viatges que, sota l’excusa d’una reunió de treball o recollida de premis, han permès estades fora de la ciutat molt més llargues del que el motiu oficial indicava i amb factures molt elevades. A més, l’absència de molts tiquets i rebuts en les despeses d’aquests desplaçaments resulta certament esclaridora sobre la manera de fer del consistori.

Així, entre 2015 i 2017 hi ha 21 viatges de l’alcalde Ballesteros on l’Ajuntament de Tarragona no aporta cap informació ni documentació més enllà de quan es va produir i el motiu. Cap quantitat de despesa, cap acompanyant. Entre ells, un viatge prou important que es va produir entre el 4 i el 8 de febrer del 2017 a París i a Brussel·les i que el motiu del qual va ser «Reunió i visita model comercial Grup le Millenaire i reunió Parlament Europeu» i del qual no consta cap despesa ni detall sobre qui se n’ha fet càrrec.

Dels viatges que contenen alguna informació, n’hi ha molts en què les dades aportades són ridícules. Els dies 14 i 15 de març del 2016, per exemple, l’alcalde va anar a Madrid acompanyat de Javier Villamayor per, tal com consta oficialment, assistir a una reunió amb el ministre Iñigo Méndez de Vigo, la signatura del conveni amb Televisió Espanyola (pels Jocs Mediterranis) i una reunió en el marc «Red ciudades Biodiversidad». Tot i la pernoctació d’una nit que s’indica en el llistat —no especifica si només es va quedar a dormir l’alcalde o també Villamayor, tot i que moltes vegades, els regidors i tinents d’alcalde no fan nit però Ballesteros sí—, no consta ni l’hotel ni el mitjà de transport emprat, ni molt menys el cost de tot plegat. Les úniques despeses que consten sumen, atenció, 23,50 euros, d’un àpat a El Brillante, un local conegut pel seus entrepans de calamars i que es troba davant l’estació d’Atocha.

De tota la documentació facilitada per l’Ajuntament de Tarragona, les diferents empreses municipals, patronats i la Fundació Tarragona 2017 que, com hem vist, té greus mancances, hi consten 61 viatges de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros entre els anys 2015 i 2017, sent el 2016 el més prolífic, amb 25 desplaçaments. Alcaldia registra un cost de 19.413,38 euros en 51 viatges, una xifra molt baixa si es té en compte, com s’ha explicat anteriorment, que 21 viatges no tenen cap tipus d’informació. Si es compara amb el viatge pagat per EMATSA a París i Brussel·les el novembre del 2016 (2.541,81) o el que va finançar EMSERFUMT d’una sola nit a Madrid (2.355,30 euros), es pot comprovar que les despeses passades des d’Alcaldia són completament insuficients, molt lluny de complir amb la llei de transparència.

L’agenda dels fets consumats
Fa uns mesos es va anunciar públicament que l’agenda de l’alcalde seria clara i diàfana, en un intent de fer creure a la ciutadania l’alt grau de transparència de l’Ajuntament de Tarragona. Res més lluny de la realitat. El fet és que la majoria dels actes i gairebé tots els viatges que fa l’alcalde Ballesteros no es publiquen a l’agenda amb anterioritat a la seva realització. Un exemple molt recent ajuda a explicar-ho: a tres setmanes de la inauguració dels Jocs Mediterranis, l’alcalde, que és el president de la Fundació Tarragona 2017 i per tant el màxim responsable de la cita olímpica, va marxar cinc dies a l’estranger per a formar part d’una delegació de Ciudades Patrimonio. Ballesteros, segons consta ara a l’agenda, es va reunir amb l’ambaixador d’Espanya a París a la seu de l’ambaixada el 28 de maig i després va formar part del «dinar de treball de la Delegació de Ciutats Patrimoni amb l’ambaixadora permanent d’Espanya a l’Unesco, la senyora Teresa Lizaranzu». Després del dinar, «trobada amb la Directora General de la UNESCO, Audrey Azoulay, amb alcaldes i alcaldesses de Ciutats Patrimoni» i per acabar el dia, reunió amb Emmanuel Delafon, el president del licor Chartreuse, una beguda molt popular a Tarragona. El dia 29, l’únic acte va ser «Reunió de treball amb el Comissari Europeu de Turisme, el senyor Tibor Navracsics i alcaldes i alcaldesses de les Ciutats Patrimoni de la Humanitat» a les 10 del matí. L’endemà, el dia 30, estava a Madrid a l’Assemblea General del COE a Madrid.

Res de tota aquesta programació va ser publicada amb anterioritat. Els dies previs a aquest viatge a París, el cap de setmana del 26 i 27 de maig, no tenen cap acte registrat. Diverses fonts afirmen que Ballesteros havia marxat a París divendres a la tarda. Es desconeix si l’alcalde hi va anar sol o, com ha explicat Porta Enrere en aquest article, l’acompanyaven alguns dels habituals.