És fosc com la gola del llop. No se sent ni una ànima en tot l’edifici, però és la calma que acostuma a precedir a la tempesta al Rancho Grande. Aquest immoble, situat al carrer Sant Andreu número 2, és l’epicentre de tots els problemes d’un barri, el Serrallo, que té dues cares ben diferenciades, com el Doctor Jeckill i Mister Hyde, a només uns metres de distància. La façana del barri mariner de Tarragona és punt de trobada per a nombrosos ciutadans i visitants que busquen en les terrasses i restaurants de la zona la comunió amb el mar en una ciutat separada del seu litoral. La via del tren és el particular mur de Berlín de Tarragona que, en lloc de buscar la seva Perestroika, posa pedaços en forma de passarel·la a un problema endèmic. El Serrallo és l’escapatòria.

La remodelació que es va fer fa uns anys a la façana del barri va millorar ostensiblement el seu aspecte però, lamentablement, la façana marítima és precisament això, només una façana. A les tripes del Serrallo, allà on el dia a dia recorda més un petit poble mariner que una ciutat, es viu un malson de fa més de tres anys. Corredisses, crits, amenaces, baralles amb els punys, amb ampolles de vidre, amb ganivets. De tot. Hi ha, amb prou feines, quaranta metres en línia recta fins a les terrasses que s’omplen de gom a gom els caps de setmana i gairebé cada dia durant l’estiu. És l’altra cara del barri. «Jo visc al carrer Espinach i a la meva filla li prohibeixo que passi pel tram d’aquest carrer que dóna a Sant Andreu. I jo vaig viure durant molts anys en aquell immoble, el Rancho Grande. Ara no el reconec». Justo Velilla és del Serrallo de tota la vida. És un home amb empenta, encara jove tot i vorejar els cinquanta anys i per això va decidir, juntament amb un grup de veïns, posar fil a l’agulla a un problema, el de la delinqüència, que ha provocat la marxa de molts veïns i la falta de regeneració d’un barri que envelleix de forma alarmant. Velilla és el secretari de la nova junta de l’Associació de Veïns del Serrallo que es va constituir el 19 de gener d’enguany. «Jo també prohibeixo als meus fills passar per allí. La façana marítima és una meravella, però els carrers interiors… Hi ha hagut un abandonament total», diu David Martín, president de l’Associació de Veïns.

Martín fa referència a la responsabilitat bicèfala del barri. Per una banda, la façana marítima, lloada per tothom, fins i tot pels mateixos veïns, és responsabilitat de l’Autoritat Portuària. Els carrers interiors —la resta del barri— són responsabilitat de l’Ajuntament. «Hi ha hagut un efecte crida. La gent gran ha anat a viure amb els fills o s’ha mort, mentre que els seus descendents havien marxat fa temps a viure fora del Serrallo. Això ha provocat que hi hagués un munt de pisos buits que s’han ocupat il·legalment. Primer van arribar persones o famílies pacífiques, gent que només volia un lloc on viure, però fa uns anys que alguns dels ocupes són realment problemàtics i molta gent del barri té por», diu Velilla.

Interior de l’edifici situat al número 2 del carrer Sant Andreu, conegut popularment com Rancho Grande

L’aldea d’Astèrix

«Por no, tenen pànic». Ingrid Martínez és la tresorera de l’Associació de Veïns i també és la presidenta de la comunitat de veïns de l’edifici del carrer Sant Andreu número 2, el Rancho Grande. Ella viu al pis dels seus pares, allà on es va criar i on ha tornat fa uns anys. Martínez, de 48 anys, viu a l’ull de l’huracà. «Tinc dues amenaces de mort i estic pendent de judici. Porto a sobre un telèfon mòbil les 24 hores per contactar amb la policia. Quan truco al 112 i dic qui soc, tinc una patrulla sota de casa en menys de cinc minuts», m’explica en la nostra primera trobada a casa seva a finals del 2017. Era hivern aleshores i la nit queia ràpidament. La foscor dels passadissos, a cel obert, però, sobretot, de l’escala, fan del Rancho Grande un lloc on ningú no vol entrar, ni tan sols acostar-se. Ingrid Martínez hi va cada dia, hi passa les nits.

El nom de Rancho Grande ve de quan aquella zona era un descampat i els nens hi anaven a jugar. Ara, tothom anomena així a l’edifici.

«A l’immoble hi ha 32 pisos i dos locals. 12 pisos són de bancs, la resta de propietaris. Alguns propietaris hi viuen, però d’altres no. La majoria és gent gran que passa dels 70 anys», explica. Al Rancho Grande s’ha consolidat un negoci molt lucratiu aprofitant els pisos buits, dels bancs o de qui siguin. Un parell de grups d’ocupes té controlat l’edifici i entra als habitatges que es van quedant buits. Un cop a dins, amb el control del pis, el venen. «Sí, no els cal tenir cap escriptura ni res. El venen a altra gent i així guanyen diners. De fet, aquest va ser el motiu de l’última gran baralla al carrer». Martínez explica que un grup de romanesos que viu a l’immoble van ocupar un altre pis i el van vendre a persones de fora de l’edifici. Això va molestar molt un grup de gitanos, que esperaven comprar el pis i es va originar una baralla a l’escala que va acabar al carrer i on es van brandar ganivets. «Acostuma a ser sempre així. Les baralles comencen dins i acaben fora a ganivetades». Martínez explica que al portal, amagats, la policia va trobar un grapat de ganivets, alguns de tallar pernil. Sempre a mà i a punt per a qualsevol baralla.

Al començament, els veïns, els propietaris, sortien a l’escala a demanar silenci i posar pau en un intent d’aconseguir una convivència pacífica que ara es veu com una quimera. En un d’aquells episodis, Martínez va veure com el seu pare resultava ferit. «Hi havia una discussió molt forta, el meu pare va sortir al replà per demanar silenci, dient que trucaria la policia però una noia que viu al costat va encarar-se amb ell i el va empènyer. Ella va entrar a casa i el va agredir, deixant-lo tirat a terra i sagnant», explica. Aquella noia, que va ser la que va amenaçar de mort Ingrid Martínez, ja no viu allí però la violència no ha disminuït gens. L’exparella de l’agressora continua a l’edifici i també es dedica, segons explica Martínez, a ocupar habitatges i a llogar-los o vendre’ls.

Rebedor de la casa d’Ingrid Martínez després que el seu pare fos agredit.

Martínez va presentar una denúncia el mes de novembre del 2017 per intent de robatori a casa seva (havien forçat el pany) i ara, de fa pocs mesos, ha hagut de posar una planxa d’acer a la finestra del lavabo que dona al pati de llums. «Es despengen pel pati de llums i entren als pisos per la finestra. Van voler entrar una nit, per això he tancat la finestra», diu mentre admet que alguns matins, quan ha d’anar a treballar, no surt de casa si sent soroll de crits o, fins i tot, moviment de persones a l’escala. «Prefereixo sortir quan tot està en calma». Als passadissos es veuen pisos que tenen portes d’acer, en un intent per part dels propietaris que ja no viuen allí, de protegir l’habitatge. En va. Algunes d’aquestes portes estan rebentades i res atura aquests “veïns” a l’hora d’ocupar i treure uns diners per cada pis. Les portes d’acer es trenquen des de dins. L’ocupa s’infiltra al pis pel pati de llums i aleshores pot esbotzar la porta. De fet, la porta al costat del pis de Martínez està tapiada amb ciment. «Van posar maons però també els van començar a trencar a cops de martell».

La finestra del lavabo de la casa d’Ingrid Martínez està tancada per una planxa d’acer per evitar que li entrin al pis.

Un fortí al mig de la guerra

A una cantonada del Rancho Grande, a la cruïlla entre el carrer de Sant Pere i el de Sant Andreu es troba el restaurant A bordo. El seu propietari, Manolo Oliveira, és un veterà restaurador que fa dos anys va obrir aquest local després de cinc en un altre indret del barri —ha regentat més restaurants a Tarragona i fora— i que ha hagut de defensar, literalment, el seu negoci. «Un dels que vivia i encara viu a aquell edifici [Rancho Grande] li va dir a la meva dona al mig del carrer: “Aquí correrà la sang”. Vaig sortir al pas i li vaig dir que potser sí que correria, però que no seria la de la meva dona. Des d’aleshores, no ha tornat a amenaçar-nos», diu Oliveira. Els ocupes violents del número 2 del carrer Sant Andreu creien que Oliveira i la seva dona trucaven a la policia i, per tant, això els impedia fer el que vulguessin al carrer. Els insults i amencaces eren constants.

El seu restaurant té un gran vitrall al carrer Sant Andreu, com una enorme pantalla on veu tot el que succeïx. «El que passa aquí no ho he vist enlloc. Jo pensava que això només passava a les pel·lícules, però no. He vist un munt de baralles aquí davant, amb ganivets, llençant-se ampolles. Unes imatges molt fortes. Hi va haver una època, no fa massa, que cada dia teníem aquí un desplegament policial enorme, amb Mossos d’Esquadra preparats per a intervenir amb metralletes», diu.

Oliveira relaciona els incidents també amb la presència d’un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) tot just al davant del seu restaurant. «Quan vam obrir, els menors estaven sempre al carrer, bevent i fumant porros amb els que viuen a l’edifici aquell. En estar tots per aquí, la gent no volia entrar al restaurant. Em vaig posar al mig palplantat per marcar territori i finalment es van anar desplaçant cap a un altre lloc. Alguns dels que estaven aquí al centre (CRAE Voramar), anaven sempre amb els de l’edifici, fins i tot entraven allí. Aquesta relació entre les dues parts només feia que multiplicar el problema».

Manolo Oliveira a l’interior del seu restaurant. La gran finestra permet veure tot el carrer Sant Andreu

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya per tal de poder parlar amb algun responsable del centre. Des de l’esmentat Departament es va assegurar «que no hi havia cap problema al CRAE i que tots els incidents del barri procedien d’un edifici d’allà a la vora» i que no procedia parlar amb el director. Oliveira no ho veu de la mateixa manera: «Que diguin això… Jo sé perfectament què ha passat perquè estic al davant mateix. Han canviat els directors del centre un munt de vegades en aquests dos anys que estic aquí i la connivència dels menors del centre amb els ocupes de l’edifici ha estat una evidència».

Davant dels fets dels últims anys, els veïns ha demanat l’ajut de les forces de seguretat més que mai. Oliveira assegura que la presència policial és insuficient, que «les patrulles de la Guàrdia Urbana es limiten a passar pel carrer de dalt i no baixen del cotxe, fent una volta i marxant». Amb tot, Ingrid Martínez i la junta de l’Associació de Veïns del Serrallo asseguren que la resposta policial sempre ha estat molt bona. «Cada mes ens reunim amb una comissió de seguretat formada per Mossos i Guàrdia Urbana, així com Serveis Socials i la regidoria d’Urbanisme», explica David Martín, president de l’AAVV, que assegura que ara «hi ha una presència policial més intensa».

Porta Enrere va demanar dades a la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra sobre el barri del Serrallo els últims anys (2015-2017). La policia local tarragonina va assegurar que les dades eren gestionades pel Departament d’Interior, mentre que Mossos assegurava que la Guàrdia Urbana havia de tenir un registre de les denúncies i intervencions policials. Finalment, davant la falta de resultats, Porta Enrere va arribar a una sessió de mediació a la seu de la Comissió de Garantia per a l’Accés a la Informació Pública (GAIP) en què van assistir membres de la Guàrdia Urbana de Tarragona i el Departament d’Interior. Des d’Interior es va assegurar que no tenien dades per barris de la ciutat i que no podien facilitar-ho per carrers, «perquè això podria identificar els presumptes autors de delictes sensibles». Finalment, Interior es va comprometre a enviar les dades de denúncies i detencions per delictes i districtes censals de la ciutat de Tarragona un parell de mesos després d’aquella mediació. Han estat més de vuit mesos de gestions que van cristal·litzar en un article que aquest mitjà va publicar el 6 d’agost passat i on es va mostrar, per primera vegada, un mapa de la delinqüència a la ciutat de Tarragona.

De la mateixa manera, Porta Enrere va demanar parlar amb el cap de la Guàrdia Urbana de la ciutat així com un cap dels Mossos a la demarcació. En el moment de publicar aquest article, no s’havia acceptat cap de les peticions. La Guàrdia Urbana, però, ha facilitat la següent informació sobre el cas:

«Des de l’any 2017 es van realitzant múltiples actuacions a la zona del carrer Sant Andreu 2 i voltants pels okupes i per grups de joves que donaven sensació d’inseguretat.

S’ha creat un grup de treball interdisciplinari (Mossos-GUT, Serveis Socials i Territori-Urbanisme) per la millora de la seguretat i la convivència al barri del Serrallo. S’han posat en marxa taules per àmbits temàtics que aborden els problemes plantejats pels veïns com la seguretat, l’espai públic, la convivència veïnal, etc.

Així des d’inicis del 2017, sempre amb la implicació i col·laboració de l’Associació de Veïns, s’han impulsat accions:

– Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana coordinen accions per incrementar la presència policial i la percepció de seguretat
– Territori ha realitzat millores en l’espai públic com ara el canvi de làmpades per millorar la intensitat lumínica.
– Des de Serveis Socials, a través de mediació es treballa amb la comunitat de veïns per millorar la convivència i l’estat de la comunitat.
– S’ha contactat amb propietaris dels immobles, majoritàriament entitats bancàries propietàries per interposar denúncia judicial.
– El barri disposa d’agents cívics que han iniciat un pla de treball per fomentar el civisme i la cura amb el manteniment de l’espai públic.

L’immoble del número 2 del carrer Sant Andreu és el principal focus de fets delictius i infraccions administratives i ha estat el principal objectiu de treball des de la posada en marxa del grup de treball interdisciplinari. L’edifici compta amb 32 pisos, repartits en 4 plantes, hi ha 11 ocupats. 4 pisos tapiats o amb porta de seguretat. A més d’actuacions de diferents departaments, es realitzen patrulles i actuacions conjuntes amb CME.

Del 13 de febrer de 2018 fins al dia 10 d’abril de 2018, s’han efectuat 19 controls conjunts planificats amb patrulles a peu pel barri, patrulles preventives en l’àmbit del patrimoni i la salut pública de baix nivell. 41 serveis de control d’estacionaments indeguts per part de la unitat de Trànsit».

Porta d’acer per evitar l’ocupació il·legal esbotzada en un dels passadissos del Rancho Grande

El paper de les entitats bancàries

«Gran part de la degradació que vivim és per la inacció dels bancs». El president de l’AVV del Serrallo, David Martín, posa el dit a la nafra. Des de l’associació veïnal s’apunta directament a les entitats financeres, propietàries dels pisos buits que s’ocupen, com les principals responsables del problema. «El banc no denuncia l’ocupació del pis i així és impossible que els desallotgin», diu Ingrid Martínez. I Justo Velilla, secretari de l’AAVV va més enllà: «No em puc creure que si l’alcalde vol, truca al delegat del banc a la demarcació i aquest no mou un dit per a solucionar el problema».

Amb l’arribada de la nova junta de l’Associació de Veïns, el president, David Martín, es va reunir amb l’alcalde Ballesteros fa alguns mesos i ja li va transmetre les preocupacions per la situació del barri. «Va ser una reunió per conèixer-nos com a nou president que era. Vam parlar de tot, però no era una reunió de treball», diu.

Des de l’Associació, però, es vol deixar molt clar que no es tracta d’una persecució als ocupes, sinó a aquells que generen problemes o que, senzillament, tenen una activitat delictiva. «No estem en contra de l’ocupació, sinó que no volem incivisme i inseguretat. El problema és que alguns dels ocupes que han arribat al barri són, literalment, delinqüents», diu Martín.

Porta del portal i bústies trencades de l’edifici conegut com a Rancho Grande

La magnitud del problema és tan gran que els veïns veuen amb bons ulls l’ocupació de pisos per part de persones que no són problemàtiques per tal d’evitar que aquell pis sigui ocupat per una altra persona que pugui comportar situacions de conflicte. «A l’edifici on visc, al primer, hi ha un ocupa. No és com aquests que estem parlant, no dona problemes i, mira, els veïns no ens vam oposar a la seva ocupació perquè era millor que estigués ell que el pis estigués buit i fos ocupat per vés a saber qui. Ara, tot s’ha de dir, hi ha coses que no entenc: resulta que està d’il·legal al pis i té tot el pack del futbol a la tele contractat legalment. I un dia va marxar la llum a tot el tram de carrer i ell sí que tenia electricitat a la casa, i saps per què? Perquè l’agafa d’un altre carrer», explica Justo Velilla rient, mostrant el seu desconcert per aquesta mena de situacions.

Aquest no és l’unic ocupa que gaudeix de serveis. Segons Ingrid Martínez, A.C. un dels veïns més perillosos del Rancho Grande i que es dedica a la venda i lloguer de pisos que ell mateix ocupa, té instal·lat al pis on viu il·legalment, el servei de gas: «I ho té de forma legal. Va venir el comercial i llestos».

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb les principals entitats financeres que tenen pisos al Rancho Grande. Així, el BBVA admet que té cinc pisos, dels quals, 2 han estat denunciats per ocupació il•legal. Dels altres, un està regularitzat per la Generalitat de Catalunya per estar ocupat per una família en risc d’exclusió social, l’altre és de un propietari que va arribar a un acord amb l’entitat per pagar un loguer molt baix i l’altre està buit. Des d’aquesta entitat s’apunta que sempre que hi ha una ocupació es posa en mans dels serveis jurídics i és el jutge qui decideix què s’ha de fer. L’entitat que gestiona la part immobiliària del BBVA és Anida.

Per la seva part, Bankia, que té quatre pisos al Rancho Grande, afirma que ha presentat denúncia per tres d’ells. “Sempre ho fem, per concepte, els pisos són nostres i en som responsables”, diuen fonts d’aquesta entitat financera, que apunten que el passat mes de maig van arribar a un acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Una altra entitat, Solvia, que té un pis al número 2 del carrer Sant Andreu, assegura que va presentar denúncia per ocupació il•legal el passat mes d’abril perquè la persona que ocupa el pis no es troba en situació de vulnerabilitat.

Aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya però no ha rebut resposta.

«L’altre dia una de les veïnes de l’edifici ens deia que vendria el pis que té al Rancho Grande i marxaria amb la seva filla al Catllar. I nosaltres li vam preguntar: qui li comprarà el pis allà?», diu Ingrid Martínez, que assegura que, fins i tot, els veïns del barri tenen por a denunciar delictes d’alguns d’aquests ocupes per por a represàlies. «Aquí al barri hem vist un munt de corredisses d’uns que buscaven als altres per barallar-s’hi. Tots surten d’allí, del Rancho Grande. Saps que no tenen feina però alguns van amb Mercedes descapotable», explica un veí que, però, no vol mostrar la seva identitat per por a represàlies. «L’estiu passat hi havia un grup de romanesos [encara hi són] que s’aplegava al carrer, bevent, fumant porros i amb la música a tota marxa fins a les 4 de la matinada. I així cada nit. I després, clar, baralles no en vulguis més», diu aquest veí que assenyala a un dels ocupes, amb les inicials A.C. com un dels principals responsables de tots els problemes: «Entra als pisos i els lloga o els ven. Amenaça als veïns del barri de tota la vida a plena llum del dia, de tot». Aquest veí assegura haver vist noies adolescents del CRAE Voramar «entrar al centre per la porta i sortir per la finestra per unir-se als del Rancho Grande».

Els veïns de l’edifici, els propietaris de tota la vida, quan truquen a la porta d’un altre veí ho fan mitjançant contrasenyes, per saber que qui truca és de confiança. «Hi ha gent gran que no ha pogut rebre la visita de la seva família des de fa més de tres anys. Ningú vol entrar allí», diu Ingrid Martínez.

Saba nova al Serrallo

Una nova esperança s’albira al barri. Després de molts anys, la junta de l’Associació de Veïns va canviar, produint-se una renovació en tota regla. Gent jove, amb empenta per fer-se càrrec d’una situació difícil. «Jo havia viscut tota la meva vida a la Rambla i fa divuit anys vaig venir a viure aquí. No ho canviaria per res. He saludat més gent pel carrer en aquests anys que en la resta de la meva vida. El Serrallo té un potencial enorme, és un petit poble mariner amb un encant indiscutible. Només demanem a l’Ajuntament que hi hagi unes condicions mínimes per a viure decentment. No demanem la lluna, sinó més seguretat i més preocupació per allò que no s’ha arreglat mai», diu David Martín.

Una de les reclamacions recurrents dels veïns, a banda de la seguretat, és que es soterrin els cables de l’electricitat que ara estan penjant per tots els carrers i que es facin voreres més amples perquè «amb prou feines hi passa una persona». «Exigim a l’Ajuntament que s’aconsegueixin uns mínims. Tots els cables penjant pel barri… De fet, al Nadal van haver de baixar els bombers perquè s’havia calat foc en un cable del carrer. Tenen un munt d’anys i no poden estar com estan».

La Junta ha donat un nou impuls al Serrallo després que els anteriors dirigents plegessin esgotats i superats per la situació. A banda de la seguretat, des de l’Associació de Veïns s’ha definit com a objectiu recuperar la identitat del barri, impedint que es perdi la seva essència d’un indret únic a la ciutat.

Per la junta de veïns, però, la situació, si no s’arregla, pot comportar que ningú vulgui venir al barri a invertir i obrir nous negocis. «Fa poc han estat les festes de Sant Pere  de la Verge del Carme. Això feia goig. Si se solucionessin els problemes que tenim, el barri seria increïble», diu Justo Velilla. I els problemes tenen un nom que sap tothom: Rancho Grande.

Fotos del Rancho Grande cedides a Porta Enrere. Brossa i desperfectes en diferents indrets de l’immoble: