Tarragona viu una època crítica amb la presència de coloms a la ciutat. Segons ha pogut saber Porta Enrere, el consistori no va saber adaptar-se a temps a la nova llei de contractació del sector públic i això va provocar que no pogués anticipar-se a la finalització del contracte amb l’empresa encarregada de l’eliminació de la plaga de coloms, Sedesa, que va acabar el passat mes d’abril. Des de llavors, ningú s’encarrega de controlar la població d’aquests animals, que s’han multiplicat per tot el municipi de forma ostensible, deixant mostres de la seva presència en forma de grans zones plenes d’excrements.

«Teníem un contracte de dos anys amb una pròrroga de dos anys més però es va acabar a l’abril. A l’acabar el contracte, vam deixar de donar el servei i, que jo sàpiga, ningú ho està fent. Nosaltres vam retirar les gàbies amb què caçàvem els coloms», afirma José Ramón Estrada, propietari de l’empresa Sedesa, situada al carrer Rebolledo, i encarregada habitualment de fer aquest servei a la ciutat. Segons Estrada, habitualment l’Ajuntament de Tarragona preparava un concurs d’adjudicació amb antelació a la finalització dels contractes per tal de no quedar-se sense el servei, que és el que ha passat ara.

Les afirmacions d’Estrada contradiuen el que va afirmar la regidora Ivana Martínez al Diari de Tarragona l’1 de juliol passat: «Apunta la concejal que actualmente hay un impasse, porque ha acabado el contrato con la empresa y, con la nueva ley estatal, el proceso burocrático es más engorroso. No obstante, asegura, eso no impide que sigan prestando el servicio como hasta ahora».

Pel que ha pogut saber aquest mitjà, el problema administratiu radica en la falta d’adaptació del consistori a la nova llei 9/2017 de contractació del sector públic, que es va publicar al BOE el 9 de novembre de l’any passat i que va entrar en vigor el 9 de març d’enguany, després d’una llarga tramitació parlamentària i d’haver superat amb escreix el termini de transposició del tercer paquet de directives comunitàries en matèria de contractació pública finalitzat el 18 d’abril de 2016. La LCSP transposa a l’ordenament jurídic espanyol, dues de les tres Directives de contractació: la Directiva 2014/23/UE relativa a l’adjudicació dels contractes de concessió i la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública.

«L’Ajuntament ens diu que el concurs està al departament de Contractació per fer la nova adjudicació i que ha de sortir ben aviat», diu Estrada. Pel que ha pogut saber Porta Enrere, el concurs no sortiria, en principi, fins al mes d’octubre o novembre. Aquest fet és preocupant perquè suposaria estar gairebé mig any sense controlar les poblacions de coloms a la ciutat que, segons José Ramon Estrada, ja s’haurien duplicat amb només tres mesos perquè estem, a sobre, en l’època de nidificació més important: «Hi havia un cens de més de 20.000 coloms a la ciutat, i nosaltres estàvem agafant entre 12.000 i 14.000 coloms cada any. El problema és que en aquesta època, ara a l’estiu, és quan més es reprodueixen els coloms i en tres mesos, es pot duplicar la població». Així, si, tal com explica el màxim responsable de Sedesa, hi havia una població d’uns 20.000 coloms, tenint en compte que fa més de tres mesos que no s’està capturant cap au d’aquesta mena, la ciutat tindria al voltant de 40.000 coloms als seus carrers.

«És un problema de salubritat, només has de veure com estan les voreres i els patis de les comunitats. Els coloms estan malalts i els seus excrements creen problemes de salut», adverteix.

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona per tal de rebre les pertinents explicacions de la regidora encarregada d’aquest tema, Ivana Martínez, però des del consistori s’ha comunicat que la regidora es troba de vacances i que sobre aquest assumpte, ella és qui s’ha de pronunciar.

El teatre romà

Ben a prop d’on es troba Sedesa, hi ha el teatre romà que fa uns mesos va celebrar la seva inauguració amb una polèmica intervenció que consisteix, bàsicament, amb la instal·lació d’una gran estructura de ferro. Porta Enrere va publicar un article sobre aquest monument el 10 d’agost de l’any passant on s’explicava en exclusiva com hi havia un informe signat per tots els tècnics de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, on s’oposaven al projecte. Entre les crítiques dels tècnics, hi havia aquesta: «La disposició de les barnilles convertirà l’eixam de ferro en una perfecta zona de nidificació per les aus, siguin residents o migratòries, amb els corresponents problemes de salubritat».

José Ramon Estrada confirma aquest extrem, la de centre d’atracció de coloms per part de l’estructura de ferro del Teatre i, a més, explica que durant la instal·lació d’aquesta estructura, van fer un parell de propostes a l’empresa encarregada de l’obra per tal d’evitar els problemes amb les aus a curt i mitjà termini però que l’empresa ho va refusar per evitar la despesa. «Allí hi ha una colònia de gats i no podíem posar gàbies perquè els gats atacaven els coloms. Els gats es posen sobre les gàbies i ataquen els coloms que hi ha dins, ferint-los. Això provoca que la resta de coloms no caiguin a les trampes perquè veuen l’atac dels gats i les eviten. D’aquesta manera, vam tapar els forats on niuaven els coloms però vam dir a l’empresa que no hi havia cap solució més que fer captures massives: s’havia d’engreixar els coloms durant quinze dies, posant menjar per atreure’ls i quan baixaven a menjar, agafar-les mitjançant una xarxa que es llença a través d’una sèrie de canons. Amb això, es capturen més d’un 80% de les aus. Una altra manera era posar gàbies en una espècie de plataformes perquè no arribessin els gats però l’empresa va considerar que allò costava molts diners i no es va fer. Al final no es va fer res més que tapar els forats, però això no és la solució definitiva, és clar, perquè ara, amb els forats tapats niuaran en un altre lloc».

Aquest període de falta de captures, provocarà que els coloms vagin colonitzant el teatre perquè «no hi ha ningú que els molesti» i, segons Estrada, cal que no passi gaire més temps sense eliminar els coloms si no es vol que el problema s’agreugi de forma insostenible: «Si surt el concurs ara, encara som a temps, però si passa més temps…».