Gairebé 600.000 euros l’any. Això és el que es gasta l’Ajuntament de Tarragona en aportacions als diferents mitjans de comunicació de la ciutat i de fora a través d’insercions publicitàries o publireportatges que es paguen mitjançant el departament de Comunicació Corporativa o les empreses municipals com Ematsa, Aparcaments Municipals, EMT, Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, SMHAUSA i Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic. També la Fundació Tarragona 2017. En aquestes aportacions municipals falten Espimsa, que ha comunicat a aquest mitjà que aviat facilitarà la informació, i l’empresa de serveis funeraris EMSERFUMT, a qui se li ha demanat la informació però que no ha respost.

Porta Enrere ha tingut accés a la documentació oficial de la despesa que els organismes citats han realitzat en els mitjans de comunicació durant els anys 2016 i 2017 i ascendeix a 1.138.433,31 euros. Dos rotatius, Diari de Tarragona i Diari Més, són els que en surten més beneficiats. Així, el Diari de Tarragona va rebre entre els anys 2016 i 2017 un total de 482.718 euros, mentre que el Diari Més, va rebre 226.487 euros. En tercer lloc, i molt allunyat dels dos primers, la Cadena Ser amb 74.689 euros i en quarta posició, el setmanari gratuït La Ciutat, amb 59.225 euros.

Entre els mitjans digitals, Tarragona 21 és el que més diners rep amb 29.902 euros, mentre que el diari La República (Checa) en rep 27.028 i DelCamp.cat, 20.499.

De tots els organismes citats al començament, qui fa les aportacions més grans és el departament de Comunicació Corporativa, que en els dos anys esmentats (2016 i 2017) va gastar un total de 695.292,69 euros. Porta Enrere va demanar la informació de les aportacions als mitjans des de l’any 2015 inclòs però des del departament de Comunicació Corporativa es va explicar que no es disposava de les dades del 2015 i que la feina per a aconseguir-les  seria «ingent». Amb tot, ens podem fer una idea del total d’aquell any veient les quantitats que aquest departament destina anualment a aquest concepte. Així, el 2016 va pagar 308.758,05 euros i el 2017, 386.534,64 euros.

Tenint en compte això últim, que algunes empreses municipals no han aportat informació i que les que ho han fet han indicat (en la seva majoria) que només disposen de xifres del segon semestre del 2015, és lògic pensar que la despesa va ser similar als dos anys posteriors. Per tant, es pot deduir que en tres anys, l’Ajuntament de Tarragona ha destinat gairebé 2 milions d’euros a mitjans de comunicació de la ciutat que són empreses privades, amb l’excepció de les aportacions fetes a les emissores públiques (Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau, TAC 12, Catalunya Ràdio, etc). 

*Resta de mitjans (per ordre des de Cope): Flaix Fm, Canal 21 Ebre, revista Gitanos.cat, Ara, TAC 12, Tarragona Ràdio, Catalunya Ràdio, La Nova Ràdio, El Periódico, Canal Reus TV, El Punt Avui, Campdesports.cat, Guia Gourmand, Vilaweb, El Temps, Reusdigital.cat, Flaix Back, Surtdecasa.cat, El País, El Triangle, Infocamp.cat, Revista TGN Empresarial, Revista Tarragona Shopping.

De les empreses municipals, Ematsa és la que més despesa ha fet (253.624 euros entre els anys 2015 i 2017), seguida d’Aparcaments Municipals, que ha passat de gastar 3.572 euros el 2015 a 33.304,75 euros el 2016 i 76.234 euros el 2017 per aquest concepte. Un dels mitjans més afavorits per aquest augment de la despesa d’Aparcaments Municipals ha estat la revista Viu a fons, que el 2016 va rebre de l’AMT 2.000 euros mentre que el 2017 va percebre 9.375 euros.

Per fer-nos una idea, cal esmentar que la partida pressupostada en Polítiques d’Igualtat per al 2018 és de 420.000 euros, o que el cost de la vigilància a totes les platges de la ciutat a l’estiu (socorrisme i salvament), és de poc més de 480.000 euros.

Els Jocs Mediterranis: el cost de la visita del rei Felip VI

A les habituals publicacions d’una administració pública referents a temes d’interès general, com avisos d’obres i altres i, evidentment, en insercions publicitàries o campanyes de tot tipus, destaquen els recursos destinats als Jocs Mediterranis. De fet, el principal beneficiari en aquesta temàtica és el Diari de Tarragona. Així, des de Comunicació Corporativa s’afirma, segons consta en el document facilitat a Porta Enrere, que el 2017 es van fer tres pagaments al Diari sota el concepte “Promoció Jocs del Mediterrani” per un valor total de 54.320 euros. Però Comunicació Corporativa no ha estat l’únic organisme que ha destinat grans recursos a la promoció dels Jocs utilitzant d’altaveu el Diari de Tarragona. La Fundació Tarragona 2017 va destinar entre els anys 2015 i 2017 un total de 71.874 euros. Aquesta quantitat no va ser, en la seva gran major part, en concepte de publicitat com anunci (només un, de 1.694 euros), sinó en forma de suplement, el primer dels quals es va publicar el dia 16 de març del 2015. El dia en què va sortir publicada aquesta portada:

Així, la Fundació Tarragona 2017 va pagar 9.075  euros pel suplement sobre els Jocs en pàgines interiors i 9.075 euros més en “Suplement visita SM El Rei” —tot i que la informació de les planes interiors és un suplement merament esportiu sobre instal·lacions, cal deduir que els altres 9.075 euros serien per a la portada—. Curiosament, a més, en el llistat de contractes menors de la Fundació Tarragona 2017, hi consta una altra partida de 15.000 euros a data 13 de març del 2015 en concepte de «Treballs d’elaboració i edició de suplement especial en el “Diari de Tarragona” per la visita de SM ReiFelip VI amb motiu de la constitució del Comitè Honorífic dels XVIII Jocs Mediterranis».

Els suplements esmentats i pagats per la Fundació i, per tant, que haurien d’haver estat considerats un publireportatge, estaven, però, signats per periodistes i tenien l’aparença, a vista del lector, d’una informació independent. «No es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar o publicar informacions i opinions […] Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques», diu el punt 7 del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. La portada va generar molta polèmica a la ciutat aquell dia i se’n va parlar molt.

De fet, Felip VI va quedar encantat amb el suplement (pagat amb diners públics) que s’havia fet des de la capçalera més important de la ciutat:

Però el rei d’Espanya Felip VI no va visitar Tarragona només aquell dia durant tot aquest camí cap als Jocs Mediterranis. Així, el monarca espanyol va ser convidat a la presentació de la mascota Tarracvs el 19 de maig del 2016. Aquell dia el Diari de Tarragona va fer un altre especial i també el va cobrar: 18.150 euros —en la documentació presentada a Porta Enrere hi ha un error tipogràfic perquè s’esmenta el dia 16 de maig del 2016—. Els articles també estaven signats. I encara hi va haver més: el 28 de novembre del 2016 la Fundació va pagar al Diari de Tarragona 7.260 euros per un article anomenat Los voluntarios, el alma mater.  I unes setmanes més tard, en una sèrie de tres articles (també signats pels periodistes) sobre el llegat dels Jocs, el 4, 18 i 24 de desembre, es van pagar 14.520 euros. A banda de tot això, el Diari va fer una agenda sobre els Jocs Mediterranis el desembre del 2017 i la Fundació Tarragona 2017 en va comprar 4.000 exemplars: 12.100 euros.

Amb tot, el Diari no és l’únic mitjà que ha cobrat per articles que parlaven dels Jocs i que no estaven degudament etiquetats com a publicitat i, a més, signats pels periodistes autors de la peça. La revista Fet a Tarragona va publicar una sèrie de reportatges  anomenats “Gent Valor 2017” que van estar finançats per la Fundació Tarragona 2017. Van ser 8 articles a 605 euros cadascun (4.840 euros en total) entre els anys 2015 i 2017.

Arran de la petició d’informació sobre aquest tema per part de Porta Enrere, les empreses municipals esmentades ja han publicat als seus portals de transparència aquestes dades, que sempre haurien d’haver estat públiques. Porta Enrere és un mitjà que sempre ha defensat l’absència de publicitat institucional i privada al seu web per preservar la seva independència periodística i perquè els anunciants no puguin condicionar els seus continguts.