«No ho havia vist mai però ens van dir que era legal. Em vaig quedar de pedra». Un dels integrants de l’empresa Combinats, que es va presentar al contracte que Tarragona 2018 va promoure per tal de triar la companyia que ha de coordinar el projecte cultural dels Jocs Mediterranis no s’ho podia creure. Els responsables de contractació de la Fundació Tarragona 2017 van llençar, literalment, una moneda a l’aire per decidir quina empresa s’encarregaria d’un projecte tan important pel panorama cultural de la ciutat vinculat al projecte estrella del govern de l’alcalde Ballesteros. «Nosaltres els vam dir que per què no valoraven la nostra capacitat tècnica, la nostra experiència, però ens van contestar que les bases indicaven que l’únic criteri era l’econòmic i, com que hi havia hagut un empat, doncs que la llei preveia que es llancés una moneda a l’aire, i ho van fer», recorda.

Combinats va perdre i la guanyadora, en aquest joc d’atzar en què es va convertir la contractació de l’empresa,  va ser Plexo. «Vam guanyar com hauríem pogut perdre. Jo em vaig quedar parat. Els hi vaig dir que perquè no valoraven tècnicament la meva empresa i l’altra candidata, per saber quina podia oferir el millor servei però ens van dir que no, que el criteri era econòmic, que hi havia un empat i que s’havia de fer així», explica un dels responsables de Plexo. Tant ell, com la persona de Combinats que estava present en aquella tria han demanat a Porta Enrere no fer públics els seus noms.

El llançament d’aquella moneda —d’un euro, per cert—, però, no servirà de res perquè Plexo ha anunciat a l’Ajuntament aquesta setmana que renuncia al contracte que va guanyar d’aquesta peculiar manera per motius familiars. «Suposo que ara l’empresa guanyadora serà Combinats», diuen des de Plexo.

«A nosaltres ens ha arribat informació no oficial de la possible retirada de l’empresa guanyadora però no tenim cap escrit de Plexo dient que renuncia. Si finalment ho fan, haurem d’estudiar el cas a veure què cal fer», diu Mariona Casals, directora de l’àrea d’Administració, Finances i Serveis Jurídics de la Fundació Tarragona 2017. Casals assegura que la llei contempla el desempat per llançament de la moneda i que ella, fins i tot, va guanyar un contracte d’aquesta manera: «Estem parlant d’un contracte menor i, de fet, per llei no seria necessari demanar diferents pressupostos, però nosaltres ho vam fer perquè és la manera com funcionem, el nostre protocol intern. La sol·licitud de pressupost la vam enviar adjuntant la descripció del servei que va fer l’Ajuntament i no hi havia cap altre criteri de valoració previst més que el preu. Nosaltres, pels contractes menors ho fem sempre així però mai fins ara havíem hagut de recórrer a llençar una moneda per desempatar. Professionalment sí que ho he viscut en primera persona, quan treballava per a un despatx d’advocats i volíem accedir a dur els serveis jurídics d’una empresa, vam empatar amb una altra candidata i vam llençar la moneda. És un mecanisme que preveu la llei com a manera de procedir més justa en cas d’empat».

Casals diu que «no és necessari establir altres criteris de valoració en procediments d’aquestes quantitats» en referència a allò que comentaven els responsables de Plexo i Combinats, en què es preguntaven perquè no es feia una valoració tècnica de les empreses per decidir quina era la més adient. La responsable de  l’àrea d’Administració, Finances i Serveis Jurídics de la Fundació Tarragona 2017 assegura que van ensenyar la moneda a les dues parts perquè veiessin que era real i sense trampres i que no recorda si va sortir cara o creu, tot i que això consta a l’acta que es va fer d’aquell moment. La moneda la va llençar un membre de l’equip de Casals.

El preu de sortida per aquest contracte de coordinació del programa cultural del Jocs era de 10.000 euros, tot i que les dues empreses finalistes —es va demanar pressupost a un total de quatre, totes a indicació de l’Ajuntament— van ofertar un preu per sota d’aquesta xifra que Casals no recorda.

Vedrina considera que potser ara no cal contractar cap empresa

Elisa Vedrina és regidora d’esports però és l’encarregada d’executar el programa cultural dels Jocs després que Begoña Floria decidís deixar el projecte oficialment per «l’excès de treball i càrrega de feina» que tenia, tot i que altres fonts assenyalaven a les discrepàncies amb Javier Villamayor sobre com havia de ser el projecte cultural dels Jocs, que es considerava que estava massa influït per l’Estat. Vedrina,  que va rebre l’encàrrec de fer-se càrrec del programa cultural a través de José Luis Martín, regidor de Presidència i Transparència, Govern Obert, Espais Públics i Contractació, va rebre un projecte fet per una persona contractada directament per la regidoria de Cultura per a aquesta tasca. «La meva àrea són els esports, evidentment, però jo he anat a totes les reunions del projecte Cultural molt abans que se m’encarregués aquesta feina. Els continguts, el programa, és el mateix que va fer la persona que es va contractar al seu moment, allò que m’han demanat que canviï és el relat. El Mediterrani, com a eix central de programa cultural dels Jocs es manté, però s’ha de donar un altre enfocament, tot i que a mi personalment no m’han dit què estava malament del relat que s’havia fet», diu Vedrina.

Amb el projecte d’un professional contractat expressament per a fer el programa cultural dels Jocs, però sense ell per a tutel·lar-lo, Vedrina ha estat treballant amb els tècnics de la regidoria de Cultura per a desenvolupar el projecte. «El procés de contractació d’una empresa per a coordinar el programa cultural va ser un oferiment de la Fundació per tal de participar i ajudar en el projecte. Al final es tractava de trobar algú que aixequés acta a les reunions, truqués a les seus, etc. Amb el pas de les setmanes m’he adonat que potser no cal una empresa que ens ho faci perquè amb els tècnics de la regidoria de Cultura ho podem fer i, clar, aquests 10.000 euros que aporta la Fundació poden servir per a una altra cosa. I amb això no vull donar la impressió que estic en contra de cap de les empreses que es van presentar, al contrari, jo vaig demanar que es triés algú de Tarragona, que conegués el panorama cultural de la ciutat», diu tot i que assegura que encara no ha parlat amb la Fundació per plantejar aquesta postura, la de no contractar cap empresa.

Si Plexo ha renunciat i Vedrina considera que no seria necessari contractar cap empresa amb un cost pròxim als 10.000 euros per fer una feina que poden fer els tècnics de l’Ajuntament, què passarà legalment si ara Combinats, com a finalista en aquell llançament de moneda reclama el contracte? «Sincerament, davant aquesta possibilitat, haurem d’estudiar la situació que em comentes, no puc donar una resposta ara», admet Mariona Casals.

Un altre contracte a la vista

Pendents de què passarà amb la coordinació del programa, Vedrina assegura a Porta Enrere que es contractarà algun professional per donar forma al relat del projecte Cultural. «Serà algú que triarem directament i que ens ha de perfilar el relat del projecte Cultural. Com et deia, la programació, el contingut, és el mateix però el relat és allò que hem de refer i ho haurà de fer algun especialista en la matèria». Aquesta persona encara no està contractada i el cost de la seva contractació estarà al voltant, previsiblement, dels 5.000 o 6.000 euros.