«Hem perdut un any». El sentiment dins de les files de Tarragona 2018 és la d’haver desaprofitat la dràstica i, per cert, vergonyosa decisió d’haver ajornat els Jocs Mediterranis de Tarragona un any, passant-los del 2017 al 2018, un fet inèdit en la història de l’esport mundial.

Lluny de viure en la placidesa, els Jocs miren el rellotge amb preocupació, com la Ventafocs durant la festa del Príncep. Queden poc més de cinc mesos per a la inauguració (22 de juny) i encara hi ha molt per fer, moltíssim. El gran maldecap és actualment el Palau d’Esports de Campclar.

Tot i que semblava que era una obra resolta, sobretot arran de l’ajornament, encara queda una quarta fase constructiva per fer, que s’ha d’adjudicar els pròxims dies i amb un preu de sortida de 2.394.614,75 € (PEC IVA no inclòs), i ara resulta que, a més, hi ha una cinquena fase o «actuació» com pretén dir-li el Comissionat dels Jocs Javier Villamayor, de la qual se n’ha de convocar un concurs que no està ni redactat.

Aquesta «actuació» té un cost d’entre 1,5 milions i 2 milions d’euros ni més ni menys i, a diferència de les altres quatre fases, no l’ha de pagar la Generalitat, sinó l’Ajuntament. «Allò que és necessari perquè el pavelló estigui operatiu conclouria amb la quarta fase, però faltaria l’adaptació específica pels Jocs i altres elements. En el seu moment es va parlar que ho faria l’Ajuntament», diu Joan Plana, representant de la Secretaria General de l’Esport a Tarragona. L’element que més destaca dins d’aquesta «actuació» o cinquena fase són unes graderies mòbils i retràctils per a 1.500 espectadors. És a dir, l’obra feta per la Generalitat contempla una capacitat, en grades d’obra, de 3.500 espectadors i per arribar a un aforament de 5.000 persones, tal com s’havia anunciat des del començament des de tots els àmbits, és necessari ara tenir les graderies mòbils, de les quals se n’ha de fer càrrec el consistori tarragoní.

«Inicialment hi havia previst posar un terra rígid, fix i finalment, a la Secretaria General de l’Esport, vam apostar per posar un parquet flotant desmuntable. Així, si es vol fer una competició de trial indoor, per exemple, treus el parquet desmuntable i ho pots fer. Aquesta modificació perquè la instal.lació sigui més polivalent ha encarit, però, el projecte. Aleshores vam arribar a l’acord, amb les converses que teníem amb l’Ajuntament, que allò que fos necessari només pels Jocs i altres elements que es destinarien segons l’ús que li volguessin donar després, ho paguessin ells a canvi», explica Joan Plana.

El problema per l’Ajuntament és trobar els diners. «A la quarta fase que ara s’adjudicarà queden fora les grades telescòpiques, els equipaments esportius i el paviment vinílic —la superfície sobre la qual es disputarà la competició d’handbol masculí—», diu Plana. Això és el que haurà de posar el consistori, a més d’unes cortines motoritzades que serveixen per a dividir l’espai de la pista en tres i el reforç de la climatització per passar de les 3.500 persones a les 5.000. Tot això i d’altres elements menors sumen entre 1,5 i 2 milions d’euros. «Tot dependrà del que vulguin fer. Com més elements hi posin, més s’encarirà, és clar», afirma el representant territorial de la Secretaria General de l’Esport.

Segons ha pogut saber Porta Enrere, l’Ajuntament busca el finançament de forma desesperada i ha demanat a la Diputació de Tarragona que s’encarregui d’aquesta despesa. Tot s’ha de fer a contrarellotge perquè un cop es vegi què s’adjudica a la quarta fase es decidirà què s’ha de fer per a la cinquena. Tot i que la despesa l’ha de cobrir l’Ajuntament —via Diputació—, la licitació la farà Infraestructures.cat perquè el titular de l’edifici és la Generalitat de Catalunya.

Segons la informació sol·licitada a la Secretaria General de l’Esport, el cost del pavelló de Campclar a càrrec de la Generalitat ha estat de «15.668.230 euros per a les tres primeres fases. Si li sumem els 2.190.176,49 € de la quarta fase, les aportacions totals a la construcció del Pavelló són de 17.858.406,49 euros». Malgrat tot, existeix una discrepància a l’administració catalana en les xifres perquè Porta Enrere va posar-se en contacte amb Infraestructures.cat primer i des d’aquest departament van derivar a aquest mitjà al departament d’Economia, que és qui executa l’obra per encàrrec de la Secretaria General de l’Esport. Segons les dades facilitades pel Departament d’Economia, les tres primeres fases van tenir un cost de 10.307.169,02 euros (IVA exclòs) un cop es va fer l’obra, el que suposa un estalvi d’1.841.591,1 euros sobre el preu de licitació. Ara resta pendent l’adjudicació de la quarta fase per un import de 2.394.614,75 € (PEC IVA no inclòs) que no quadra amb els 2.190.176,49 € que afirma la Secretaria General de l’Esport.

En el projecte executiu inicial del Palau d’Esports el cost total era de 16.910.833,48 euros (IVA inclòs) dels quals la Generalitat posava 12,4 milions que cobrien l’aleshores primera fase. Com que les empreses guanyadores del concurs (primer la UTE formada per Garcia Riera i posterioment la UTE formada per Calaf SAU i Copisa) van renunciar, l’administració catalana va ascendir l’import oferint 14,7 milions d’euros (IVA inclòs), un increment del 20%. Amb aquesta nova quantitat s’havia de cobrir tota l’obra, o almenys això es va dir públicament. En aquell primer projecte executiu de 16,9 milions d’euros estaven incloses les grades mòbils i les cortines per un preu d’1.116.901,3 euros a la tercera fase (IVA inclòs).

La Generalitat paga una part dels sous dels treballadors de Tarragona 2018
La Generalitat ha fet altres aportacions als Jocs, la més sorprenent, per desconeguda fins ara, és la de pagar una part dels sous dels treballadors de Tarragona 2018. Així, tal com assegura Joan Plana, l’administració catalana ha fet una aportació de poc més de 300.000 euros anuals des del 2015 que han servit per pagar els salaris del personal: «Suposo que enguany ens demanaran una aportació semblant». Tal com va publicar la revista Viu a fons el 5 de juliol del 2016, els sous bruts dels treballadors de l’any 2014 ascendien a 940.200 euros. Porta Enrere va publicar un article el 7 d’abril del 2017 després de tenir accés a una acta d’una reunió celebrada el 20 de gener de l’any passat en què Víctor Sánchez, director general dels Jocs, afirmava que la despesa en sous pel 2017 seria d’1,5 milions d’euros i d’1,2 milions pel 2018.

Plega la cap de patrocinis dels Jocs: una plantilla sota mínims
A cinc mesos vista de la inauguració dels Jocs que es faran del 22 de juny a l’1 de juliol, una de les executius més important de l’organigrama de Tarragona 2018, la cap de patrocinis (Sponsorship and events, per ser més precisos) Judith Rubinat, ha plegat del seu càrrec per acceptar una oferta del FC Barcelona, tal com ella mateixa ha admès a Porta Enrere. Rubinat estava de baixa per maternitat i el seu lloc ja ha estat ocupat, segons el Director General dels Jocs Víctor Sánchez: «No crec que hagi marxat per un tema purament professional. Judith acaba de ser mare i viu a Barcelona, d’on venia cada dia per a treballar, el fet de tenir un fill ho canvia tot. El seu lloc l’ocuparà Luis Perales, que havia estat cap de màrqueting a l’Exposició Internacional de Saragossa 2008 i que també va estar en el procés de selecció que va guanyar Judith».

Cal recordar que, tal com va publicar Porta Enrere el 7 d’abril del 2017, Sánchez va proposar acomiadar Judith Rubinat i Xavier Martin (cap de màrqueting i comunicació) perquè «l’oficina estava sobredimensionada». Martin va ser acomiadat però Rubinat no, perquè ja estava de baixa de maternitat aquell mes d’abril. «Si em preguntes si tinc suficient personal, sempre et diré que no però estic acostumat a treballar amb poca gent i fer moltes coses. Tot i els processos de contractació que estan actualment oberts, tindrem menys de la meitat del personal que tenien els Jocs d’Almeria, per exemple. S’ha de tenir en compte, però, que aquelles xifres són absolutament irrepetibles», assegura Sánchez.

Però Tarragona 2018 no tindrà menys de la meitat de personal que Almeria 2005, sinó que tindrà menys del 10% del total de personal a càrrec de l’organització dels Jocs que es van fer en aquella ciutat andalusa. «A Almeria tenia 70 persones treballant l’any anterior de la inauguració. L’any dels Jocs érem 480 persones. On està el personal de Tarragona 2017?», deia Vicent Añó, màxim responsable dels Jocs d’Almeria 2005 i degà de la facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València i director del màster de Direcció i Gestió de l’Activitat Física i l’Esport el 5 de novembre del 2016 a Porta Enrere.

«Hi ha 30 treballadors comptabilitzats a dia 15 de gener de 2018. La previsió és incorporar unes 10 persones més fins a l’inici dels Jocs, a banda de les empreses externes que prestin serveis per a la Fundació», confirmen oficialment des de Tarragona 2018. Actualment hi ha, per exemple, quatre tècnics de l’àrea d’esports i s’incorporaran dos més pròximament. En total 6 tècnics per a fer-se càrrec de 31 esports diferents, 5 esports per cada tècnic.

El divorci entre Victor Sánchez i Javier Villamayor: tu a Boston i jo a Califòrnia
«No hi ha lideratge de cap mena, el divorci entre Victor Sánchez i Javier Villamayor és total», comenten a Porta Enrere fonts de Tarragona 2018. I és cert. Els dos caps visibles del projecte olímpic viuen separats literalment. Villamayor, Comissionat dels Jocs, ocupa un despatx a l’edifici de l’Ajuntament de Tarragona a la Plaça de la Font des del desembre del 2016, mentre que Sánchez es troba a les oficines de Tarragona 2018 a Port Tàrraco, tot i que viatja sovint a Madrid també. La comunicació entre ambdós és pràcticament inexistent fins al punt de contradir-se tal com ha comprovat aquest periodista a l’hora de fer aquest article:

Javier Villamayor: «Les graderies de Campclar, si es decideix que són efímeres, és a dir, per posar i treure després dels Jocs, aniran a càrrec del pressupost operatiu, com totes les d’aquest tipus que posem a altres seus i instal·lacions».

Víctor Sánchez: «Tots els elements efímers són pressupost operatiu però el Palau d’Esports és un tot en un i ens ho han de donar fet, no ha d’anar a càrrec del pressupost operatiu. A mi ningú m’ha dit que ens hem de fer càrrec de cap tipus d’element temporal del pavelló de Campclar».

Sobre el paper, els poders absoluts de la cita olímpica els té Víctor Sánchez, que en l’esmentada reunió del 20 de gener del 2017 se’l nomenava Director Executiu de l’Oficina Tarragona 2018 mentre «es revoquen els poders atorgats en favor del Sr. Javier Villamayor Caamaño per acord d’aquest Patronat el 26 de juliol de 2016», tal com consta en l’acta de la citada reunió.

Javier Villamayor (d’esquena) parla amb Víctor Sánchez.

El pressupost operatiu: els 3.750.000 euros de l’Estat

El conveni que va signar el govern de l’Estat amb la Fundació Tarragona 2017 preveia l’aportació per enguany de 3.750.000 euros en concepte de diners per al pressupost operatiu dels Jocs. Actualment no hi ha pressupostos de l’Estat aprovats perquè el PP no va aconseguir un acord per dur-los al Congrés i s’espera que puguin ser aprovats el pròxim mes de març, tot i que no hi ha cap garantia, almenys de forma pública. Malgrat aquest impediment, Sánchez no es mostra preocupat i apel·la a la pròrroga de les partides de l’any anterior: «Quan es prorroguen uns pressupostos es prorroguen amb totes les conseqüències. Vull dir que l’any passat l’Estat ja va aprovar una partida de 3.750.000 euros i, per tant, si hi ha una pròrroga, hauríem de rebre els mateixos diners». Villamayor també es mostra optimista en aquest sentit: «Les converses que hem tingut amb el govern de l’Estat indiquen que hi haurà pressupostos enguany i que disposarem de la partida de 3.750.000 euros».

Els diners de l’Estat van al pressupost operatiu, el qual s’activa ara. S’han de licitar encara concursos amb quantitats importants com els de la imatge dels Jocs (Look of the games, que inclou les pancartes, banderes, podis, senyalització i altres per uns 500.000 euros), material esportiu (2.400.000 euros) i l’adequació de les instal·lacions esportives (1.500.000 euros), tot per un total de 4,4 milions d’euros tal com afirma Javier Villamayor, que puntualitza que es faran tres concursos per separat. A més, com explica Víctor Sánchez, falta un «concurs gran per treure, com el de transports»: «Segons el pressupost que tinc, el que ens falta per contractar són 850.000 euros en transport d’esportistes, jutges i àrbitres i material (camions i autobusos)». L’acord per a disposar de vehicles per als membres dels Comitès Olímpics Nacionals, els personatges VIP i els membres del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis ja es va tancar amb Toyota.

Sense notícies de la remodelació del velòdrom
Aquesta instal·lació estava prevista que s’havia de remodelar per als Jocs però a hores d’ara no se sap què passarà. Tot i ser un equipament concebut per al ciclisme en pista, aquesta modalitat no existeix en els Jocs Mediterranis i el velòdrom està destinat a ser la seu de la petanca i això fa que els responsables no estiguin massa preocupats sobre les reformes que s’havien de fer. «Mira, sé que tenim l’espai i això és suficient. De veritat, no em preocupa el tema del velòdrom», diu Víctor Sánchez.

Altres instal·lacions també requereixen intervencions i encara no s’han fet, com en el Camp de Tir de Sant Salvador. «Com està el tema dels Jocs? Sé més per la premsa que per l’organització si vol que li digui la veritat. Aquesta instal·lació es va fer als anys 60 i des d’aleshores no s’ha tocat res, han vingut molts tècnics a mirar i remirar, però de moment, no s’ha fet res de res», diu Pere Ferré, president del Club de Tir al Plat Tàrraco de Tarragona. Ferré diu que s’hauria de construir un mur en la modalitat skeet per protegir de l’impacte de perdigons, això com l’adquisició de maquinària, però que, en canvi, s’han fet campionats d’Europa al seu club en la modalitat de fossat olímpic sense problemes: «Jo trucaré a l’organització en uns dies per saber com està tot això perquè s’han de reservar les dates, hi ha Campionats de Catalunya en aquells dies que es fan els Jocs. A més, caldria fer una prova test abans de la cita olímpica, i parlo d’una prova real, amb un campionat, tal com es fa en tots els esdeveniments d’aquesta envergadura, no pot fallar res el dia de la competició».

A una de les seus, a El Vendrell, les obres de reforma del pavelló, que ha d’acollir la competició d’handbol femení, han començat fa uns dies només. Es tracta d’una reforma pràcticament integral que inclou vestidors, coberta, nous accessos per a jugadors i públic, quadre elèctric, ampliació de l’aforament, etc. «Els aspectes burocràtics han retardat la posada en marxa de les obres, haurem de córrer. Anem justos de temps, sí, però crec que podran estar a temps», explica Ferran Trillas, regidor d’esports de l’Ajuntament d’El Vendrell. Trillas assegura que el cost de les obres és d’1.290.000 euros i és finançat per la Diputació de Tarragona. «S’ha de tenir en compte que el nostre pavelló municipal té una ocupació molt alta, són molts els clubs i, per tant, els equips que el fan servir, calia reubicar-los a tots abans d’iniciar les obres que tenen una durada prevista de 5 mesos», diu el regidor d’esports d’aquesta subseu que afirma que no té cap indici per pensar que els Jocs patiran algun imprevist en forma de cancel·lació: «No tenim cap informació que ens digui que no es faran, nosaltres seguim endavant amb el pla previst».

La castellanització del projecte cultural associat als Jocs
Paral·lelament al desenvolupament del projecte merament esportiu, des de la Fundació es va aprovar fa alguns anys l’anomenat Projecte Cultural dels Jocs, que havia de vestir tota la cita olímpica d’un context marcat per la història i el llegat cultural de Tarragona i la seva àrea d’influència. L’anterior regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats, no va deixar el Projecte Cultural encaminat i les regnes les ha dut Javier Villamayor, que ha deixat la batuta al Ministerio de Cultura del govern de l’Estat. Així, tot i que des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona s’ha dissenyat un projecte cultural, molts dels actes i espectacles que es faran enguany a la ciutat, abans i després dels Jocs, estan imposats des de Madrid, en el que s’interpreta una compensació del govern central a canvi de les aportacions econòmiques i per tal d’explicar el seu relat cultural en una mena de 155.

Una part d’aquest projecte cultural era la presència de diferents estàtues de la mascota Tarracus que es van presentar mesos enrere i que tenien un cost de 18.000 euros (3.000 per estàtua). Segons l’Ajuntament de Tarragona «s’està treballant en un projecte en col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i diferents departaments municipals, del qual pròximament es donaran més detalls. Diferents estàtues estaran al carrer les setmanes vinents». També cal saber si hi haurà compte enrere pels Jocs Mediterranis. Arran de l’ajornament de la cita olímpica, l’Ajuntament va decidir retirar la parada amb el rellotge que hi havia a la Rambla Nova de Tarragona i mai més ha tornat a aparèixer, tot i que el compte enrere pels Jocs és evident i inexorable. «S’està acabant de concretar els punts de venda de marxandatge distribuïts pel territori (a banda del ja existent al Corte Inglés). Entre altres detalls, queda pendent de concretar si alguns d’aquests punts també disposarà de comptador», diuen oficialment des de l’Ajuntament.

«Arribem a temps segur. Ningú està lliure d’imprevistos perquè aquí hem viscut de tot, però no crec que tinguem cap problema amb els terminis», diu Víctor Sánchez. Javier Villamayor, per la seva banda, també es mostra contundent: «Si no s’aproven els pressupostos de l’Estat hi haurà alguna via perquè arribin els diners perquè el govern central ha mostrat clarament el seu compromís. El 22 de juny estarà tot a punt».

Amb tot, fonts consultades per Porta Enrere asseguren que des de l’organització es va comunicar fa un parell de mesos a Viajes El Corte Inglés que no mogués ni un fil amb l’allotjament de jutges, àrbitres i periodistes almenys fins a finals del mes de gener, tot i que aquest concurs ja està adjudicat a aquesta empresa de fa temps, en un clar símptoma de dubtes sobre la realització dels Jocs.

«Si hi ha incògnites sobre el futur dels Jocs? Sí. Però si hi ha voluntat, es faran», diu Joan Plana.