«Aquest serà un acord que portarà associat el nom de Tarragona, un fet que és molt important i molt simbòlic, un primer pas decisiu per a la pau en aquest àmbit mediterrani». Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador Tarragona 2017, feia aquestes declaracions el 19 d’abril del 2012, el dia que es constituïa el Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis a la Casa Canals. Ballesteros es referia a la possible participació d’Israel i Palestina als Jocs, un fet sense precedents en aquesta cita esportiva.

«No serà fàcil», afegia, però es mostrava optimista —«si tot va bé»—en l’aprovació d’aquests dos comitès olímpics nacionals en la que aleshores havia de ser la pròxima assemblea del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) a Tarragona, el mes de juny d’aquell 2012. Ballesteros es volia erigir en una mena de mediador de la pau entre les dues nacions en conflicte de feia dècades, una espècie de Bill Clinton en aquella històrica cimera a Camp David el juliol del 2000 en què el president dels Estats Units va ser capaç de reunir al president de l’Autoritat Palestina, Yasser Arafat, i el primer ministre d’Israel, Ehud Barak, durant dues setmanes (de l’11 al 24 de juliol).

Aquesta línia que els Jocs Mediterranis de Tarragona havien de ser una crida a la pau es va consolidar en l’argumentari de l’equip de govern de Ballesteros i es va fer àmpliament de forma pública. «A l’horitzó tenim una oportunitat d’or: reunir a Israel i Palestina a les pistes esportives dels Jocs Mediterranis del 2017. Si la diplomàcia del ping-pong va marcar el començament del desgel en les relacions entre la Xina i els Estats Units als anys setanta, per què no pot ser Tarragona 2017 el quilòmetre zero del camí cap a la pau d’israelians i palestins?», deia Francisco Zapater, regidor de Relacions Ciutadanes, en un article d’opinió al Diari de Tarragona el 31 de maig del 2012.

Palestina i Israel no en saben res

Malgrat tot, la setmana passada, l’alcalde Ballesteros feia públic que ni Israel ni Palestina participarien en els Jocs Mediterranis de Tarragona. «Hem intentat fins al final que puguin participar, però no ho hem aconseguit», deia. No se sap quins van ser aquests intents per part del Comitè Organitzador, ni quins van ser els esforços perquè al final, el fet tan desitjat com la participació d’Israel i Palestina Tarragona i que simbolitzaria l’inici entre la pau de les dues nacions —en paraules dels membres del comitè i l’equip de govern tarragoní—, no s’arribi a produir.

«L’informem que no hem sabut res sobre aquest tema, només quan vostè ens ho ha preguntat i no hem rebut cap invitació oficial per a estudiar la nostra participació», diu a Porta Enrere Nibal Khalil, màxim responsable de la unitat de Relacions Internacionals del Comitè Olímpic de Palestina. I encara hi ha més: «No hem rebut cap invitació per a participar en els Jocs Mediterranis Tarragona 2018. De totes maneres, s’ha de dir que Israel no forma part d’aquesta organització [Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis]», afirma Gilad Lustig, secretari general del Comitè Olímpic Nacional d’Israel.

És a dir, els intents fins a última hora per tractar que Israel i Palestina participessin en els Jocs no han inclòs converses amb aquests comitès olímpics que, com el cas explícit de Palestina, ni sabien de què anava el tema. Com bé explica el senyor Lustig, del Comitè Olímpic Nacional d’Israel, cap dels dos comitès formen part del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, tot i que si del Comitè Olímpic Internacional (COI) —Palestina des del 1995 i Israel des de 1952—.

Per a poder participar en els Jocs Mediterranis cal, primer de tot, formar part del COI i, després, del CIJM. «No podem dir si Catalunya podria participar en els Jocs Mediterranis perquè, de moment, no forma part del COI, condició indispensable per a estudiar la seva admissió al CIJM», deia Amar Addadi en la roda de premsa posterior a l’assemblea del CIJM que es va celebrar a Tarragona el 13 d’octubre d’enguany i preguntat per una hipotètica independència de Catalunya, un fet que evidencia el procés que ha de seguir qualsevol Comitè Olímpic Nacional per a poder participar en les competicions del moviment olímpic.

Palestina ha participat en 6 Jocs Olímpics d’estiu (Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016) i en cap d’hivern. Israel ha participat en tots els Jocs Olímpics d’estiu des del 1952 (Hèlsinki) excepte en els de Moscou 1980 per la invasió soviètica d’Afganistan. Els israelians, que han disputat tots els Jocs Olímpics d’hivern des del 1994, formaven part dels Jocs Asiàtics però van ser expulsats del Comitè Olímpic d’Àsia per la pressió dels països àrabs el 1981. El 1994 va ser admès com a membre dels Comitès Olímpics Europeus.