«Hem intentat fins al final que puguin participar, però no ho hem aconseguit», deia ahir l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, en relació a l’anunci de la no participació de Palestina i Israel en els Jocs Mediterranis que es faran a la ciutat el pròxim estiu. Ballesteros, que va fer aquestes manifestacions en l’11a Setmana Mediterrània de Líders Econòmics – ASCAME, no va precisar el motiu de l’absència d’aquests dos participants en la cita olímpica. Israel i Palestina, però, podrien no ser els únics a no competir a Tarragona.
A hores d’ara no se sap si Kosovo podrà ser una de les delegacions que formin part dels Jocs Mediterranis perquè el govern de l’Estat encara no ha confirmat si deixarà que els atletes d’aquell país hi participin o no. El problema radica en què Espanya no reconeix Kosovo com a estat sobirà i independent després que aquest país balcànic declarés la seva independència de Sèrbia el 17 de febrer del 2008. Espanya sí reconeix, en canvi, a Bòsnia, Montenegro i Croàcia, per exemple, perquè considera que la Constitució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia de 1974 reconeixia el dret a la independència a les repúbliques que integraven l’extinta Iugoslàvia, però no reconeixia aquest dret a Kosovo perquè era una província autonòmica de la república de Sèrbia.
Un altre dels arguments d’Espanya és que la declaració unilateral de Kosovo contravé el dictamen del Comitè Badinter —l’agost de 1991 la UE va crear una “Comissió d’Arbitratge” per a l’assessorament jurídic sobre la situació a Iugoslàvia, moment en què ja s’havien iniciat els conflictes amb Eslovènia i Croàcia; el comitè va rebre el nom de la persona que el va presidir, Robert Badinter—. Després del començament de la guerra, el Comitè va acordar que qualsevol acord sobre els Balcans havia de respectar les fronteres preexistents a la República Federal Socialista de Iugoslàvia. Europa es va comprometre a no reconèixer els territoris que no existissin abans de la creació de Iugoslàvia, i aquest és el cas de Kosovo. Amb tot, 111 dels 193 membres de les Nacions Unides sí que reconeixen Kosovo. Altres que no ho fan són: Rússia, Xina i la major part de països d’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica.
A banda dels arguments esmentats pels quals Espanya no reconeix Kosovo, n’hi ha un que és evident: evitar un efecte contagi i de legitimació dels processos independentistes dins del seu propi territori, el més important dels quals és ara Catalunya.
El problema és que si Espanya no reconeix Kosovo, els atletes d’aquest país no podran entrar a l’Estat espanyol perquè el seu passaport no és vàlid per a les autoritats espanyoles. «Sí, el govern d’Espanya podria prohibir l’entrada als nostres atletes, però estic segur que no ho farà. Els ciutadans de Kosovo no tenen una altra ciutadania i per tant no tenen un altre passaport», diu Besim Hasani, president del Comitè Olímpic de Kosovo, preguntat sobre aquest tema per Porta Enrere.
«Jo no sé com ho solucionarà l’Estat però el que sí sé és que Kosovo forma part del Comitè Olímpic Internacional i també del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis i que, per tant, té dret a participar en els Jocs», diu Víctor Sánchez, director general dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Sánchez assegura, però, que «no li consta que Espanya estigui posant dificultats a la participació de Kosovo» i afirma que «seria molt greu que un comitè olímpic vulgués participar en els Jocs de Tarragona i no pogués fer-ho».
«El que és segur és que Espanya no reconeixerà Kosovo. A hores d’ara, però, no s’ha pres una decisió sobre la seva participació en els Jocs de Tarragona, de fet, és un assumpte que transcendeix al CSD (Consejo Superior de Deportes) i que s’està parlant amb el Ministerio de Asuntos Exteriores», expliquen a Porta Enrere des del CSD, al mateix temps que apunten que la decisió no se sabrà fins a finals d’enguany o començaments del 2018.
De fet, el govern d’Espanya ja hauria d’haver respost sobre aquest tema el passat 10 de novembre, que és quan vencia el termini d’una pregunta feta pel diputat de Ciutadans per Tarragona al Congrés, Sergio del Campo. Aquest polític va fer una pregunta al govern de l’Estat el 28 de setembre d’enguany en relació a la possible participació de Kosovo als Jocs Mediterranis i el paper de l’Estat en la modificació dels estatuts del Comitè Olímpic Espanyol (COE), que li permetien, segons aquest grup parlamentari, convidar delegacions de països no reconeguts per Espanya a esdeveniments esportius fets dins el territori estatal. Del Campo es referia a una informació publicada a El Español el 25 de setembre passat en la qual s’apuntava a la participació de Kosovo als Jocs de Tarragona arran d’una iniciativa unilateral del COE i la crisi generada per aquest motiu entre aquest organisme olímpic i el govern de l’Estat. El COE defensa, segons El Español, la seva independència en virtut que els Jocs són competicions de comitès olímpics, no de països i, sent Kosovo membre del COI, estan obligats a admetre’l com a participant. Segons aquest mitjà digital, el govern d’Espanya es va plantejar, fins i tot, rebatre judicialment els nous estatus del COE, cosa que finalment no va fer.
«El que està clar és que la decisió serà de consens. Si finalment Kosovo participa, qui haurà cedit és el CSD i, si no ho fa, hauran cedit el COE i el COI», expliquen des del CSD, que també apunten que els atletes de Kosovo podrien participar sota la bandera del Comitè Olímpic Internacional.
«Nosaltres no hem demanat cap garantia al Comitè Organitzador sobre la nostra participació perquè ells [el Comitè Organitzador] estan obligats a tractar de la mateixa manera a tots els Comitès Olímpics Nacionals que formen part del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis», afirma Besim Hasani. El president del Comitè Olímpic de Kosovo assegura que els seus atletes i els entrenadors «estan treballant per a preparar-se de la millor manera possible per a participar en els Jocs Mediterranis de Tarragona» i afirma que la comunicació amb el Comitè Organitzador Tarragona 2018 és pràcticament diària.
Els precedents
«Estic convençut que el COI intercedirà per nosaltres. De fet, ja ho va fer anteriorment en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016, als Jocs Europeus de Baku del 2015 i al Festival Olímpic Europeu d’Estiu de Tiblisi del 2015, i això que ni Brasil, ni Azerbaidjan ni Geòrgia reconeixen el nostre país com a sobirà i independent. Tots els països, inclòs Espanya, asseguren que si la seva candidatura guanya a l’hora d’organitzar uns Jocs, permetran a tots els membres del COI, CIJM o EOC (European Olympic Comittees) participar sense cap discriminació», afirma Besim Hasani.
«En altres casos, països que no reconeixien Kosovo han fet visats especials per a la seva delegació per tal que poguessin participar. Aquest va ser el cas d’Azerbaidjan, Rússia (en un campionat de judo) o Brasil», diu Víctor Sánchez. Amb tot, la situació és complicada perquè des d’alguns sectors de l’Estat, la possible presència de Kosovo a Tarragona es veuria com una claudicació del govern d’Espanya i més tenint en compte el context polític a Catalunya. «Una bomba de temps: la presència de les seleccions nacionals de Kosovo (país no reconegut per Espanya) a Catalunya l’any de la seva hipotètica independència. És a dir, una pedra a la sabata per a diversos ministeris que s’ha intentat silenciar des de fa mesos», deia l’article d’El Español.
Inscripció d’atletes
Encara no se sap, però, quin volum d’atletes participaran en els Jocs Mediterranis que es disputaran del 22 de juny al 8 de juliol a Tarragona. Segons explica a Porta Enrere Víctor Sánchez, les inscripcions numèriques finalitzen el 22 de març del 2018 i el 9 de maig aquestes inscripcions han de ser nominatives, és a dir, amb el nom i cognoms de cada atleta que ha de participar. Cada equip ha de pagar 3.000 dòlars per avançat en concepte d’inscripció. Un cop arribats a Tarragona aquests diners es retornen. Si l’equip no acudeix a la cita olímpica, els perd.