La intervenció que s’està fent al teatre romà de Tarragona ha aixecat molta polseguera des d’abans, fins i tot,  d’iniciar-se les obres. El projecte proposat per la Generalitat —titular del solar i impulsora de la intervenció al monument— a través de l’arquitecte Toni Gironès contempla una estructura metàl·lica sobre les restes del teatre que no ha estat ben vist per un ampli sector de la població tarragonina ni tampoc per alguns especialistes. Porta Enrere ha tingut accés a un informe oficial i signat per tots els tècnics de l’àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona en què es critica durament el projecte i proposa la seva profunda reformulació. El document, amb data 5 de febrer del 2016, està signat pels tècnics Arcadi Abelló, Lluís Balart (director en funcions del Museu d’Història), Joan Menchon (arqueòleg en cap), Cristòfor Salom i Imma Teixell (actualment arqueòloga territorial a la Generalitat de Catalunya). També hi ha una altra signatura que no té el nom indicat a sota (les altres sí que el tenen) i no és identificable. Amb tot, en aquella data els tècnics municipals eren els citats anteriorment i Lluís Piñol, director del Museu.

El document, que porta per nom Informe 3 del patrimoni històric: projecte executiu d’intervenció al teatre romà de Tarragona, qüestiona el model triat per l’arquitecte i per la Generalitat a l’hora d’intervenir en un monument que ha esperat llargament per a ser conservat adequadament. «S’ha de tenir en compte que la construcció d’una estructura metàl·lica com la descrita al projecte genera un impacte inqüestionable sobre les restes del projecte. La intervenció resulta molt invasiva respecte a les restes conservades que és contraproduent per la seva posada en valor, objectiu que es pot assolir amb elements menys invasius». Segons els tècnics, el projecte per «agençar» part de les restes és fonamentalment una solució interpretativa i, segons afirmen, «la interpretació segons els experts d’ICOMOS [International Council on Monuments and Sites, l’organisme de la UNESCO que decideix què es Patrimoni Mundial de la Humanitat i què no] ha de contribuir a la conservació de l’autenticitat mitjançant la transmissió del seu significat sense causar impacte sobre els seus valors culturals, ni recórrer a alteracions dels seus materials, ni per la instal·lació d’elements interpretatius irreversibles. Els criteris dels organismes transnacionals consideren que les construccions físiques, que canvien de manera permanent el caràcter del lloc no s’hauran d’emprendre si la seva única finalitat és la interpretació. Així, considerem [diuen els tècnics tarragonins] que l’impacte d’una obra d’aquestes característiques és difícilment compatible per lesiu amb els valors culturals del monument».

Un material «estrany»: l’acer corrugat

L’estructura metàl·lica que s’enlairarà sobre les restes i que actualment ja està força avançada, està formada per barnilles d’acer corrugat, un material «estrany en el camp de la conservació», tal com indiquen literalment els tècnics en l’informe. Així, el document assegura que aquest acer corrugat «s’oxida amb facilitat malgrat que s’hi apliquin productes que pretenen inhibir-ne el procés» i «després d’un temps provocarien taques de rovell permanent a les pedres». En el dossier oficial del projecte d’intervenció del teatre, amb data de juny del 2016 i que porta per nom Projecte bàsic executiu d’adequació de les restes arqueològiques del teatre romà de Tàrraco (Tarragona), l’arquitecte Toni Gironès justifica la tria d’aquest material perquè l’ha utilitzat abans «en unes baranes en habitatges de protecció oficial a Salou»: «Per poder mantenir el rovell estable, i no tacar el jaciment durant les primeres pluges (que podrien arrossegar el rovell) les peces es portaran del taller rovellades (havent-les fet saltar la calamina i pintures de protecció que porten de fàbrica les barres) i passivades [tractar la superfície d’un metall per evitar-ne la corrosió]. El producte aplicat per fixar el procés d’oxidació serà “Owatrol–Rustol” o similar. Es tracta d’un oli que penetra en l’òxid traient-li la humitat i l’oxigen i fent una capa sòlida i estable exterior que segella el material. Aquest producte i procés ho hem experimentat en repetides obres, per exemple en les baranes d’uns habitatges de protecció oficial a Salou, per tant amb ús domèstic diari, deixant clar el bon funcionament d’aquesta proposta». De fet, l’acer corrugat sembla una constant en molts dels projectes de Gironès, que també el va fer servir en la proposta d’adequació de l’assentament romà de Can Tacó.

Habitatges de protecció oficial a Salou amb baranes d’acer corrugat.

L’informe dels tècnics municipals també posava l’accent en les barnilles més gruixudes que van ancorades a terra, a una profunditat de quatre metres, considerant que «l’alta concentració de nitrats detectada al subsòl de Tarragona acceleraran l’oxidació» de les mateixes i afegeix: «Una actuació d’aquest tipus pot presentar problemes de reversibilitat, des de l’impacte en el subsòl, al dels escòrrecs del rovell del ferro que a la curta o a la llarga se’n faran. Cal pensar l’impacte de les fonamentacions de les estructures sustentants, que poden afectar les restes arqueològiques del subsòl».

La gàbia

Un altre dels principals problemes assenyalats en l’informe i que va sorgir de seguida que es va fer públic el projecte és el perill que l’estructura metàl·lica es converteixi en una mena de gàbia pels nombrosos coloms de la ciutat. «La disposició de les barnilles convertirà l’eixam de ferro en una perfecta zona de nidificació per les aus, siguin residents o migratòries, amb els corresponents problemes de salubritat. També cal assenyalar que aquestes barnilles actuaran com una gran xarxa aèria en la qual s’hi enganxaran tota mena de plàstics, papers, plomes i, en general, brossa, convertint el que ha de ser un monument en una deixalleria».

L’arquitecte, segons consta en el dossier del projecte, volia recuperar la geometria del teatre romà original: «Es proposa una intervenció amb elements lineals, una sèrie de traces en l’aire amb les que el visitant pot reconstruir mentalment l’antiga geometria del teatre i fer valdre i en escala, les restes originals. […] Per poder fer-ho amb el màxim rigor, hem pres com a base de partida els estudis i reproduccions publicades sobre Tàrraco i sobre el teatre en concret. Amb aquestes bases hem pogut recuperar la geometria del teatre i proposar aquests traçats. Els orígens de la informació que s’adjunta s’han extret del llibre de R.Mar, J. Ruiz de Arbulo, D. Vivó i J.A. Beltrán-Cavaller Tàrraco. Arquitectura i urbanisme d’una capital provincial romana, Universitat Rovira i Virgili. (Documents d’Arqueologia Clàssica, 5), Tarragona 2012». Aquestes «traces a l’aire» serien les barnilles d’acer corrugat. Gironès proposa una intervenció centrada en la ima i media càvea, és a dir, entre el sector inferior i el mig de les graderies o files de seients. L’informe municipal, però, adverteix que l’entramat metàl·lic podria no adaptar-se correctament a la construcció romana: «La reconstrucció que se’n fa simplifica la configuració primitiva autèntica. Segons això, la qüestió és si el que s’està reconstruint, només amb “traces a l’aire”, és el teatre romà de Tàrraco o un ideal de teatre romà amb elements que li són estranys». La summa càvea, és a dir, la part superior de les graderies no hi apareixeria (arribaria per sobre del carrer Caputxins) i això podria fer interpretar incorrectament el monument als visitants.

Els elements que Gironès col·loca per fer el monument més visitable interfereixen, segons els tècnics de l’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona en allò que era originalment l’edifici i poden comportar errades en la seva interpretació: «Al costat del semicercle del teatre i amb el mateix material, es construeixen dos grans braços que sobresurten de l’hemicicle per poder fer transitable un corredor situat on es trobaria el praecintio [corredor que separava horitzontalment les graderies] entre la ima i media càvea. Per tant, la forma que descriu l’estructura no reprodueix sols part de l’hemicicle del teatre que si no té dues extensions que en sobresurten. D’aquesta manera entenem que el projecte contempla com a principal valor l’admiració paisatgística de l’estructura metàl·lica com una peça escultòrica gegantina, i l’ús de la passarel·la en el praecintio, que creiem mancat d’entitat necessària com per generar un discurs justificatiu, però que amb la seva presència adultera els plantejaments sobre els quals es raona la proposta, en generar una forma completament estranya als teatres romans».

Un projecte «xocant»

Segons els tècnics municipals, aquesta intervenció s’allunya completament d’allò que s’ha fet a Tarragona els últims anys: «El que es pretén al teatre romà, cal dir-ho, no té res a veure amb el fet fins ara a la ciutat […] La realitat és que suposa la imposició d’un llenguatge absolutament diferent que porta implícit considerar el teatre com una peça separada del patrimoni històric de la ciutat amb el perill afegit de constituir-se en un precedent per actuacions futures […] D’altra banda, l‘accelerat avenç de les noves tecnologies, des de les apps especialitzades fins a les reconstruccions virtuals, comporta que cada dia siguin menys necessàries les reconstruccions físiques per fer intel·ligibles les restes arqueològiques». L’informe destaca que una inversió d’aquesta mena —394.801 euros; l’excavació arqueològica prèvia va tenir un cost de 146.474,44 euros (IVA inclòs)— hauria de plantejar incloure altres àrees del sector com el nimfeu i dubta que el projecte prioritzi el patrimoni històric: «La conjuntura actual és una oportunitat per repensar els projectes i dirigir les inversions cap a altres actuacions no tan vistoses però molt més prioritàries en el camp de la conservació. Sense anar més lluny, tindria més sentit incloure en l’actuació finançada el sector annex al teatre romà format pel nimfeu, estany i porticats, que no pas invertir en un projecte que té més d’autor que d’intervenció per la salvaguarda del patrimoni històric».

En l’informe es destaca que el projecte se centra exclusivament en el solar del teatre, sense pensar en tota l’actuació de l’entorn en l’àmbit d’urbanisme. La intervenció que s’està duent actualment és només una part de les previstes i que ascendiran a una inversió de més d’un milió d’euros. Així, està previst que en un futur pròxim es faci una passarel·la des del jardí que hi ha a la confluència de Zamenhoff, Caputxins i Soler cap al monument. La passarel·la s’assentaria sobre els pilars de formigó armat que resten al solar. També es preveu un centre d’interpretació i d’acollida de visitants. Els tècnics de l’àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona criticaven que no s’aprofiti l’ocasió per tal d’actuar en els carrers dels voltants, com en els problemes estructurals del carrer Caputxins, en què es reclamava fer murs pantalla «doncs està cedint». Aquests murs s’estan fent actualment, tal com es pot veure en algunes de les fotografies amb unes bastides a mitja paret. «No deixa de ser xocant incidir primer en l’interior de la finca del teatre que no pas solucionar problemes com el del carrer Caputxins, tot i que es podria argumentar que és competència municipal i entrar en una discussió eterna. Segons el nostre lleial saber i entendre, abans d’entrar a planejar en la volumetria de les grades del teatre calien altres actuacions més urgents. El cert és que el Centre de Restauració de Béns Culturals de la Generalitat de Catalunya va presentar fa uns mesos un projecte de consolidació de les restes arqueològiques del teatre, però no deixa de ser xocant que la seva tramitació sigui paral·lela a la del projecte “d’agençament”». Els tècnics entenien que primer calia fer una excavació en profunditat i arran de les troballes i classificació de l’estat de conservació del monument, dissenyar un projecte d’intervenció o restauració.

El teatre és considerat una part molt important del conjunt arqueològic de la Part Baixa, que era una zona portuària —de fet, en les excavacions que s’han fet prèviament a la intervenció de l’estructura metàl.lica, han aparegut restes de les instal.lacions portuàries, anteriors a l’edificació del monument—. Segons va publicar el diari Més, el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona es troba «treballant intensament», per expropiar o permutar les dues naus que separen el teatre de les termes de Sant Miquel. Els tècnics, en l’informe de febrer del 2016, destaquen el valor de la zona i critiquen que el projecte de la Generalitat no ho tingui en compte: «El potencial d’aquesta zona és tan indiscutible com necessària la seva posada en valor. […] Entenem que un projecte d’aquestes característiques ha de disposar d’una anàlisi de l’entorn immediat, donant solució a problemes de certa complexitat com és el teixit urbà».

Les conclusions de l’informe són taxatives: «El projecte ha de ser revisat, tant pel que fa a la mateixa idea inicial i plantejament epistemològic, com en els materials proposats i la seva implantació, i que caldria la seva reformulació ad fundamentis per part de l’equip redactor».

La passivitat de l’Ajuntament

Malgrat disposar d’un informe demolidor com aquest per part de la totalitat dels tècnics de l’àrea de Patrimoni Històric, l’Ajuntament de Tarragona ha actuat com un convidat de pedra en el projecte que es farà a la ciutat. La regidora de Patrimoni, Begoña Floria, va dir en declaracions al Diari de Tarragona en l’edició del 5 de novembre del 2015 que «el projecte del teatre romà no és el que l’ajuntament vol, però el vam aprovar perquè si no, no es faria res». Floria, per tant, valorava més que es fes alguna cosa, com fos, encara que no respongués als criteris aplicats pels tècnics a la ciutat: «El projecte és vàlid, legal i correcte, però nosaltres ho haguérem fet d’una altra manera, incidint més en l’excavació en lloc de la restauració. De tota manera, no podem no fer res allà. Ens podem permetre com a ciutat que el teatre estigui abandonat perquè no ens posem d’acord en una qüestió de criteris? No volem cap enfrontament amb la Generalitat, sinó avançar junts».

Porta Enrere s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona per tal de conèixer els motius per què la regidora Begoña Floria, tot i tenir un informe de tots els tècnics de l’àrea de Patrimoni Històric contra el projecte d’intervenció al teatre, va decidir no impedir la seva execució i demanar a la Generalitat fer marxa enrere. Floria no ha volgut fer declaracions. L’informe al qual ha tingut accés Porta Enrere i que ha estat explicat en aquest article va ser un intent dels tècnics de Patrimoni Històric de deixar constància de la seva oposició al projecte més enllà de les decisions polítiques que es prenguessin.

Menchon ara ho justifica

L’arqueòleg municipal, Joan Menchon, va ser un dels tècnics que van signar aquell informe del 5 de febrer del 2016 que era tan contrari al projecte d’intervenció al teatre romà de Tarragona. Amb tot, existeix un altre informe, molt més recent, del 18 de juny del 2017, i signat només pel mateix Menchon en què ara justifica l’actuació del projecte de l’arquitecte Toni Gironès i de la Generalitat de Catalunya. L’informe no sembla que estigui motivat per cap canvi d’última hora en el projecte sinó que es tracta d’una mena de reflexió per escrit a nivell personal. De fet, el document porta el títol d’Informe-reflexió interna referent als criteris d’intervenció en béns culturals d’interès nacional i la seva legalitat. Menchon cita unes jornades celebrades a Burgos entre el 15 i 17 de novembre del 2016 com el punt de partida a l’hora d’escriure l’informe. Segons l’arqueòleg, les jornades, el X Encuentro de Gestores del Patrimonio Mundial en España, i a les quals va assistir, tractaven de l’avaluació de l’impacte patrimonial. Gairebé a l’inici, Joan Menchon ja deixa entreveure cap on anirà l’informe: «Un dels tallers, i no exempt de debat, va ser sobre les denúncies que s’han fet de determinats projectes per associacions, professionals o societat civil. No mancades de polèmica ni de ressò mediàtic, en molts casos conduït o polititzat, una part més que significativa no ha prosperat. Això ha generat sovint la impressió d’incompetència, de mala gestió, mala praxi a l’hora d’intervenir en el Patrimoni. I la conseqüència primera ha estat entendre per part d’alguns sectors professionals, polítics, ciutadans, etc., que el Patrimoni en general i el Mundial en particular es gestionen malament tant en l’àmbit polític com tècnic per part de les institucions i agents implicats».

Joan Menchon fa una exposició a escala legal sobre quina administració és competent a l’hora d’aprovar un projecte tècnic —«[…] en els casos dels Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), i en conseqüència dels inclosos a la llista del Patrimoni Mundial, són les comunitats autònomes amb els seus departaments i comissions establertes per llei», el subsòl de Tarragona té la categoria de BCIN-Zona Arqueològica i el teatre és BCIN-Monument Històric, i la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural va aprovar el projecte— abans de fer referència als possibles informes tècnics que siguin crítics, com el que ell mateix va signar el febrer del 2016,  amb un projecte d’una altra administració: «Els informes tècnics poden i han de tenir els criteris tècnics, conceptuals, formals d’aquests projectes, però a l’hora de resoldre’s s’han de basar en el que és marc competencial i el que marca la legislació. […] Sovint ens trobem que dos criteris tècnics que poden ser fins i tot contraposats, són perfectament vàlids i àdhuc legals». Cal recordar que el solar és titularitat de la Generalitat i el projecte també és seu però l’Ajuntament de Tarragona hi pot dir la seva en tractar-se de la seva ciutat.

L’arqueòleg municipal cita diferents documents per argumentar el seu discurs. Així, sobre l’article 35 de la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català referint-se al teatre romà de Tarragona, entre alguns punts (1.b, 1.c, 1.d, 1.e, 1.f i 2.a). Destaquem els següents:

• Número 1.a: «La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l’ús d’elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements  o èpoques». Menchon diu sobre això: «Dreta llei, no es veuen actuacions en contra dels valors ni els criteris que van motivar la declaració».
• Número 3: «El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció de béns immobles d’interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé […]». I Menchon comenta sobre això: «Es pot debatre si el projecte de restitució del volum pot afectar la visualització del bé. Però recordem que estem davant unes restes arqueològiques d’un edifici de grans dimensions i es fa molt difícil de poder-lo entendre amb, per exemple, una simple consolidació».

A partir d’aquest moment, l’informe-reflexió de Joan Menchon cita diferents articles i punts documents internacionals que ell mateix comenta per tal de consolidar els seus arguments en favor del projecte del teatre romà. Citem alguns punts i comentaris més destacables del document en qüestió:

• La Carta d’Atenes del 1931. Punt 3.
• La Carta del Restauro de Roma del 1932: «En el punt 8 ens diu que els afegits en els monuments han de ser curosament i clarament assenyalats amb material diferent o marques de contorn», diu l’arqueòleg suposadament en referir-se a l’acer corrugat.
• La Carta de Venècia del 1964. Destaca els articles 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14 i 15 a més dels que, pels seus comentaris, seleccionem:
  • Article 9: «[…] La restauració s’ha de detenir allà on comencen les hipòtesis: qualsevol treball encaminat a completar, considerant com a indispensable per raons estètiques i teòriques, s’ha de distingir del conjunt arquitectònic i haurà de dur el segell de la nostra època […]». I Menchon diu: «Els materials utilitzats [a la intervenció del teatre] permeten veure clarament el que és vell i el que és nou».
  • Article 12: «Els elements destinats a reemplaçar les parts que faltin s’han d’integrar harmoniosament en el conjunt, però distingint-se de les parts originals, perquè la restauració no falsifiqui el monument tant en el seu aspecte històric com artístic». I Menchon diu: «Independentment dels criteris formals, materials, etc., que poden agradar més o menys, es fa molt difícil poder establir de forma quantificable la integració harmònica, més amb l’estat en què ens ha arribat el teatre: o el deixem tal qual i tenim una ruïna de lectura complexa, o fem una actuació que recuperi la fesomia, el volum, el perfil…del monument. I la solució difícilment serà del gust de tothom». Unes paraules que recorden, per cert, el discurs de la regidora Begoña Floria.
• Carta Internacional per la gestió del patrimoni arqueològic, ICOMOS 1990. Destaca també l’article 7 a banda del que seleccionem a continuació pel seu comentari:
  • Article 6: «Conservar in situ monuments i conjunts ha de ser l’objectiu fonamental de la conservació del patrimoni arqueològic. […] El patrimoni arqueològic no ha d’estar exposat als riscos i conseqüències de l’excavació i abandonament després de la mateixa sense una garantia prèvia de finançament que asseguri el seu adequat manteniment i conservació». I Menchon diu: «Així doncs, actuar en el solar del teatre romà és indispensable i més després de tants anys».
• Principis per l’anàlisi, conservació i restauració de les estructures del Patrimoni Arquitectònic, ICOMOS, Zimbawe 2003. Menchon cita el punt 3.7 també però fa una breu introducció sobre estudis exhaustius  i la contextualització.
  • Punt 3.9, sobre la reversibilitat: «S’entra de nou en el debat de què és reversible realment en un edifici històric d’envergadura. Però cal reconèixer que la part més incident en aquest projecte, la dels micro pilotatges, s’ha reformulat de manera important i l’impacte és menor. Siguem realistes, la reversibilitat en l’actuació en un edifici on entren en joc conceptes com estructura, ancoratges, fonaments, codi tècnic de l’edificació, estabilitat, seguretat, etc., no és ni pot ser la mateixa que en un retaule gòtic», diu.
  • Punt 3.10, materials: «Els nous documents tècnics apunten a realitzar els corresponents tractaments de passivació —tractar la superfície del metall perquè no es rovelli—. Cal però recordar que a mitjà o llarg termini s’hauran de fer les corresponents obres de manteniment», diu per assegurar tot seguit en un argumentari difícil de comprendre i més si es té en compte aquell document col.lectiu del febrer del 2016: «Quant a la possibilitat que l’estructura de ferro del projecte sigui apte per la nidificació d’aus o que s’hi enganxin elements com bosses, és certa i caldrà redundar en la neteja i manteniment. Però el problema de la brossa és tan cert aquí com en la resta de monuments de la ciutat. I francament, les aus no són un problema ni generat pel teatre ni solament de l’espai del teatre».

En les consideracions finals, Joan Menchon assegura que «l’informe tècnic del 5 de febrer del 2016 marcava un posicionament d’acord amb criteris conceptuals, materials, estudis complementaris, etc. Aquests han estat en bona part corregits en les versions posteriors del projecte i les resolucions de la Comissió Territorial», mentre que remarca que qui ha aprovat el projecte ha estat la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural, el promotor és la Generalitat i qui també el finança gràcies a l’aportació de l’1,5% cultural de l’Estat. «Una lectura més atenta i asèptica de què marca ICOMOS —abans no l’havia fet?— en la documentació citada, porta a fer veure que [el projecte] tampoc es desvia especialment de què marquen els seus documents doctrinals. Altra cosa és que agradi més o menys, sigui millorable o no, es pugui fer una altra proposta, etc., fet que queda en el criteri i senderi de cadascú […]», diu mentre torna a insistir en el fet que si es manté el debat, no es faria res. I acaba sentenciant el document que ell va signar el 5 de febrer del 2016: «La decisió presa pels responsables institucionals, en ser dins el marc legal, només es pot canviar per una altra decisió institucional, no pels informes tècnics. Ens agradi o no».

El debat a Tarragona

Aquest informe de Joan Menchon està signat dies després que Porta Enrere sol·licités a l’Ajuntament de Tarragona poder veure l’expedient del teatre romà, concretament el 8 de juny del 2017, cosa que inicialment no vam poder fer. I també es va fer després que un altre arqueòleg de prestigi a la ciutat, Josep Maria Macias, que pertany a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) fes una carta oberta a tots els mitjans on criticava el projecte d’intervenció al teatre romà. L’argument de Macias va molt en la línia del que els tècnics de l’àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona van exposar en l’informe de febrer del 2016. «Potser algú dirà que aquest projecte és una forma d’aprofitar els recursos econòmics procedents de l’Estat. Si fa o no fa, com la bonica i útil plataforma de la platja del Miracle. Ens diran també que això és reversible. Espero que no acabi sent tan reversible com l’interior del Fortí de la Reina. I jo em pregunto: els recursos econòmics esmerçats seran reversibles? La imatge, i la credibilitat de la gestió tarragonina, que proporcionarà aquest potencial colomar metàl·lic serà reversible?», deia en la seva carta. Recordem que Menchon treia ferro, mai millor dit, a aquest punt, sobre la reversibilitat. I Macias afegeix: «Trobo a faltar un debat públic. I em costa imaginar una situació semblant en ciutats com Girona o Reus». Menchon deia en el seu informe del juny del 2017, en canvi, que aquests tipus de debats, que generaven ressò mediàtic, sovint estaven dirigits o polititzats.

El 5 d’abril d’enguany la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) va organitzar un debat sobre aquest tema, al voltant del projecte al teatre amb l’estructura metàl·lica com a objecte principal. Tot i que segons la RSAT havien convidat Joan Menchon i aquest inicialment havia confirmat l’assistència, no hi va anar. Macias sí. No hi havia cap representant de l’Ajuntament de Tarragona, tampoc del Departament de Cultura de la Generalitat ni de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.