El projecte urbanístic més gran que ha concebut Tarragona en la seva era contemporània podria patir un sotrac. L’informe fet per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, obliga l’Ajuntament a refer el Pla Parcial Urbanístic 24 (PPU-24) conegut com “La Budellera” —promogut pel senyor José Luis García, en representació de la Junta de Compensació Provisional del PPU-24— per no complir una sèrie de criteris. L’informe, al qual ha tingut accés Porta Enrere, critica parts fonamentals del Pla i obliga el consistori tarragoní a fer les modificacions que s’expliciten al llarg del document. Un cop fetes, el PPU-24 ha de tornar a passar per la Comissió Territorial d’Urbanisme, que l’hauria de tornar a examinar. Sense el vistiplau d’aquesta Comissió el pla no pot tirar endavant . D’aquesta manera, l’Ajuntament es veu obligat a prendre la decisió de paralitzar la tramitació del PPU-24 per a refer-lo, incloent-hi les modificacions que la Generalitat hi fa constar. «Indicar a l’Ajuntament que aquest informe és vinculant pel que fa a les prescripcions fonamentades en motius d’interès supramunicipal i de legalitat contemplats en els articles 87.3 i 87.4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme […] Així mateix, s’indica a l’Ajuntament que, abans de l’aprovació definitiva de l’expedient, aquest s’haurà de sotmetre novament a informe d’aquesta Comissió, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 87 del Text refós de la Llei d’urbanisme».

Així, en el document es considera que el pla urbanístic de La Budellera «es fa sobre un esquema de traçat decimonònic […] on, en general, es troba a faltar, atesa la dimensió i transcendència urbana del barri […] elements de passivitat edificatòria i urbana, fonts pròpies d’energia de baixa emissió de carboni, resiliència i una aposta inqüestionable per la sostenibilitat urbana». Una de les principals crítiques de la Comissió en l’informe és la grandària del futur barri, exagerat si es compara amb la població actual de la ciutat.

Un barri massa gran
El fet de projectar un barri amb gairebé 16.000 habitants no és coherent segons l’informe: «El sector comporta la construcció d’un barri amb un potencial poblacional molt elevat: 15.500 habitants. Valor equivalent al 12% de la població censada de Tarragona (131.255 hab.), equivalent a la totalitat de la població del municipi de Torredembarra (15.371 hab.) o en el supòsit de ser un municipi independent, aquest ocuparia la quarta posició poblacional de la comarca darrera de Tarragona, Vila-seca i Salou. És desproporcionada la implantació d’un paquet residencial que representa incrementar en un 12%, el total de la població de la ciutat de Tarragona, en el moment actual i d’acord amb tots els indicadors socioeconòmics. Més si aquesta desproporció es vol tirar endavant en una sola etapa i executar la totalitat de l’obra urbanitzadora en un relatiu breu termini de temps».

Així, segons el PPU-24, es preveu una obra urbanitzadora de 86,5 milions d’euros, que representa 653.000 euros per hectàrea de sòl o 150 euros / metre quadrat. I això es faria en una sola etapa, en sis anys. És a dir, s’urbanitzaria tota l’àrea mentre que els edificis s’anirien construïnt «en funció de les demandes del mercat». Segons l’informe, el fet d’urbanitzar-ho tot de cop i que l’edificació sigui progressiva, comportaria que la «transformació de l’àrea no fos simultània, ni equilibrada». La Comissió d’Urbanisme, en el document, afirma que «la implantació d’un sector unitari i de teixit de tipologies edificatòries uniformes amb capacitat de contenir una proporció elevada de població, s’allunya de la concepció de creixement urbà gradual i equilibrat […] la cohesió social i la consecució d’un model de ciutat eficient».

L’informe «considera necessari» la fragmentació en polígons d’actuació urbanística, és a dir, agrupar finques de propietaris per zones i urbanitzar-ho per etapes i no tot a la vegada. Aquesta aposta per part de la Generalitat, de fer-ho esglaonat, també es vincula amb els accessos al sector. «Començar per establir una ordenació específica només per a la part del sector que tingui solucionada l’accessibilitat i la relació amb els teixits urbans preexistents. I aquesta zona es correspon amb l’àrea de ponent del sector (la connexió entre l’A-7 i l’antiga N-340) i la de la Platja Llarga».

El document apunta a determinades mancances pel que fa a les vies de comunicació: «Per als accessos a la A-7, es fa constar a l’article 127 de la normativa que els serà necessària la redacció dels corresponents projectes constructius. Aquests projectes constructius que no es concreten […] El Pla Parcial només contempla amb precisió la transformació dels ramals de l’A-7 i la N-340 en vies urbanes. Per contra, contempla amb indeterminació formal l’accés nord-est amb l’A-7, si bé el quantifica amb un cost d’1.116.000 euros. Pel que fa a les vies que han de travessar els teixits urbans de llevant, no es contempla la seva posada en funcionament de forma efectiva fins que la gestió del mateix barri no n’executi la seva continuïtat. Esdevindrien vies sense solució de continuïtat».

El camp del Nàstic
L’informe considera que les dues hectàrees que es troben a uns cent metres a l’est del camp del Nàstic, al sud de la connexió entre l’A-7 i la Via Augusta, i que són sòl no urbanitzable no es poden incorporar al sector inclòs dins el PPU-24. «No es troba correcte haver-la introduït al sector com un ajust de límits. El procediment que ha de permetre el canvi de sòl no urbanitzable a urbanitzable per incorporar-lo al sector 24, correspon fer-ho a través de modificació del planejament general […] El planejament derivat no és el competent per canviar la classificació de sòl». Aquestes dues hectàrees, per tant, hauran de quedar excloses.

La Platja Llarga
El document fa incidència a la Platja Llarga també. Demanant més claredat en els usos del sòl qualificat de públic: «Un dels elements de major transcendència i valor del sector és facilitar la incorporació als sistemes públics de sòl d’un enclavament de més de 10 hectàrees, situat en una privilegiada zona de la Platja Llarga. Enclavament que d’acord amb el POUM i el Pla Director del sistema costaner, cal qualificar primordialment d’espai lliure de públic […] Els únics usos admesos han de ser els propis del sistema: lleure i esbarjo de la col·lectivitat».

En un altre apartat, però fent referència a la connexió dels teixits residencials amb la Platja Llarga, que ara es considera insuficient: «És necessari donar solució efectiva al travessament de la via ferroviària, facilitant la relació entre la futura via cívica Via Augusta, el teixit urbà Solimar, l’Àrea de la Bassa Closa i el torrent del Catllar amb la Platja Llarga».

Línies elèctriques
«El projecte d’urbanització ha de permetre, un cop decidit el destí de les línies elèctriques aèries, quina és la seva concreció tècnica. Caldrà donar solució a les línies elèctriques que travessen el sector del pla parcial. I caldrà introduir la despesa repercutida en l’estudi econòmic financer del sector».

L’impacte visual del barri sobre el front de costa
«Es considera imprescindible situar les alçades reguladores sobre un alçat del front costaner homologat, per tal de visualitzar l’impacte que tota la volumetria del pla parcial projecta sobre aquest front, qüestió identitària de primer ordre de la ciutat de Tarragona». Això s’indica en referència a l’alçada d’alguns edificis plantejats, que arribarien fins als 41,8 metres d’alçada i 12 plantes.

La carena-mirador del sistema costaner de Llevant
El sector que s’inclou en el PPU-24 està dins d’una vall separada de la línia de costa per un promontori, que no permet les vistes al mar. Això, segons l’informe, ha preservat aquesta zona de la transformació urbanística històricament.  Però la part meridional del promontori sí que va ser urbanitzada, sent la part més elevada, la carena, un lloc privilegiat perquè disposa de vistes al mar per damunt de les edificacions existents i, a més, gaudeix de vistes al futur barri de la Budellera. Per tant, l’informe indica que «el mirador natural situat a la carena del promontori que limita pel sud-est amb el sector ha de passar a formar part dels espais no ocupats estructurants del sector. I es converteixi en un mirador panoràmic públic sobre el front costaner que alhora faciliti el trànsit de vianants».

L’informe també demana que es facin constar en les despeses d’urbanització a càrrec dels propietaris del sector «les indemnitzacions procedents per l’enderrocament i destrucció de construccions i de plantacions, així com les indemnitzacions procedents pel trasllat forçós d’activitats».