Víctor Sánchez és el Secretari General del Comitè Olímpic Espanyol (COE), és a dir, el càrrec més important d’aquest organisme després del seu president, Alejandro Blanco. Tot i que l’Ajuntament de Tarragona va afirmar que Sánchez havia deixat el seu càrrec de Coordinador General Adjunt dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, Sánchez assegura que manté aquesta posició però matisa que ja no es patró de la Fundació Tarragona 2017 per no haver d’avalar amb el seu patrimoni personal en cas d’un dèficit econòmic en l’organització. El Secretari General del COE es mostra molt preocupat per la falta de finançament de la cita olímpica, especialment de la que fa referència al pressupost operatiu mentre assegura que ningú es planteja renunciar als Jocs.

Expliqui’m per què va deixar el seu càrrec a l’organització dels Jocs Tarragona 2017.

Jo estic a l’organització directa dels Jocs, de fet, continuo sent Coordinador General Adjunt però vaig deixar de ser patró de la Fundació Tarragona 2017 per les responsabilitats patrimonials que això podia comportar.

Per tant, manté el seu càrrec?

Sí, estic involucrat directament en l’organització.

Aleshores, per què l’Ajuntament va dir que vostè havia dimitit de Coordinador General Adjunt?

Això els hi hauria de preguntar a ells.

Els diferents membres del COE que formaven part de l’organització també continuen?

Sí, el president, Alejandro Blanco, continua sent el vicepresident del Comitè Organitzador i el director d’activitats, Caietà Cornet, continua sent el responsable de relacions internacionals.

Al seu moment es va publicar que el Comitè Executiu del COE hauria decidit renunciar als Jocs.

No es tracta d’una renúncia, no es poden prendre decisions unilaterals, sinó de salvar responsabilitats patrimonials.

Per tant, quina és la postura del COE en relació als Jocs Mediterranis?

Jo això no ho sé. Jo no sóc el portaveu del Comitè Olímpic Espanyol.

El COE va prendre mesures per salvaguardar el patrimoni de les persones que formen part de l’organització

Bé, vostè és el Secretari General del COE, em podria dir si el COE vol tirar endavant els Jocs o, tal com es va publicar al seu moment, apostar per no fer-los?

El COE no ha decidit mai, ni pot fer-ho unilateralment, aturar un projecte així. El COE va prendre mesures per salvaguardar el patrimoni de les persones que formen part de l’organització.

M’agradaria que fos més precís, si us plau. Entenc que, pel que diu, els membres del COE ja no són patrons de la Fundació, però el COE, en tant que vostè és Secretari General, creu que aquests Jocs s’han de fer o, en vista a la situació financera s’haurien d’aturar?

M’està demanant una opinió sobre un organisme col·legiat com és el COE. Això li hauria de preguntar a l’Assemblea General del COE que és qui va prendre la decisió de presentar la candidatura dels Jocs Mediterranis. Jo només li puc dir que el COE ha pres la decisió de salvar o protegir el seu patrimoni i el de les persones individuals.

Pel que dedueixo de les seves paraules, hi ha por al COE per la situació financera del projecte?

El COE, a través d’una intervenció meva a l’Assemblea General del passat mes de maig, va mostrar la seva inquietud perquè des del mes de desembre estem amb un govern en funcions i no hi ha un interlocutor per portar endavant el finançament i fixi’s com estem encara.

Per tant, i vista la situació actual, s’ha de continuar amb el pla previst?

Nosaltres, el COE, som signants del contracte de ciutat seu dels Jocs, juntament amb l’Ajuntament de Tarragona. No hem dit en cap moment que vulguem denunciar aquell contracte, estem directament implicats en l’organització però, és clar, hi ha una sèrie de necessitats logístiques que ho compliquen tot. Jo, tot i estar de vacances, continuo treballant pels Jocs, però això no vol dir que no estiguem inquiets i preocupats pel finançament dels Jocs.

En aquella Assemblea, vostè parlava d’una mancança de 9 milions d’euros de pressupost operatiu. En aquest moment, la situació és la mateixa que aleshores?

Després d’aquella intervenció meva, va haver-hi unes declaracions del president del govern en funcions dient que s’havien destinat tres milions d’euros pels Jocs. Però això no sé si finalment s’ha concretat, perquè jo no he vist cap document signat. Ara jo no veig viable renunciar als Jocs perquè aquests estan en marxa.

Està descartada la renúncia?

Nosaltres mai hem dit que renunciéssim als Jocs, una altra cosa molt diferent és tenir responsabilitats d’administració que implica el patrimoni personal que, en el meu cas, no podria afrontar.

Es podria interpretar que, amb el fet que vostè deixa la Fundació, carrega el mort als membres de Tarragona.

Jo no he deixat la Fundació. Jo encara formo part del Comitè Executiu de la Fundació, que el formen la Generalitat, la Diputació i el Govern Central i l’Ajuntament. Jo he deixat de ser patró de la Fundació. Els serveis jurídics del COE ens van indicar en quin estat es trobava la nostra responsabilitat patrimonial i jo no em podia permetre el luxe d’assumir-ho.

Davant la impossibilitat de respondre a aquestes preguntes [qui assumirà el possible dèficit de l’organització] va ser quan els nostres assessors jurídics ens van recomanar renunciar als càrrecs de patrons de la Fundació Tarragona 2017

Això podria fer pensar que la situació financera de l’organització no és bona. L’organització acabarà sent deficitària?

Ara mateix no ho sé, espero que no. Només puc dir que el risc patrimonial dels patrons de la Fundació Tarragona 2017 és quelcom que cadascú ha d’avaluar i, en el meu cas, vaig decidir cessar.

L’alcalde Ballesteros ho va entendre?

Sí, vaig tenir converses amb ell i ho va entendre perfectament.

Precisament l’alcalde de Tarragona i el Coordinador General dels Jocs, Javier Villamayor, van estar ahir a Madrid. Es va reunir vostè i el senyor Alejandro Blanco amb ells?

Doncs miri, jo estic a Menorca des de diumenge i el senyor Alejandro Blanco es troba a Galícia, per tant, no. Ara estem gaudint de les nostres vacances després dels Jocs de Rio. [riu]

Malgrat la promesa de l’Estat, encara faltarien, en el millor dels casos, 6 milions d’euros pel pressupost operatiu. Si finalment, el govern central no aporta els calés, qui ho assumirà?

Precisament davant la impossibilitat de respondre a aquestes preguntes va ser quan els nostres assessors jurídics ens van recomanar renunciar als càrrecs de patrons de la Fundació Tarragona 2017. Des de desembre tenim un govern en funcions i ara estem a setembre i això continua igual. Des del punt de vista financer, la situació és inquietant amb un esdeveniment com els Jocs a menys de 10 mesos vista. Des del punt de vista internacional això ja s’ha posat de manifest.

Sé que l’Estat va prometre 3 milions però no sé per a què. I, a més, no sé si el govern central pot signar una cosa així sent un govern en funcions. Tot això entra dins la incògnita general en què vivim

Si els tres milions promesos per l’Estat anessin a la piscina, encara faltarien 9 milions del pressupost operatiu…

La destinació dels famosos tres milions no li sé dir perquè és un acord que ha de signar l’Ajuntament de Tarragona amb l’Estat i jo no sé si l’Ajuntament de Tarragona coneix els termes de l’acord, a mi no em consta. Sé que es van prometre 3 milions però no sé per a què. I, a més, no sé si el govern central pot signar una cosa així sent un govern en funcions. Tot això entra dins la incògnita general en què vivim.

El Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis (CIJM) ha volgut aturar aquests Jocs en algun moment?

No, mai. Jo presideixo la Comissió Tècnica dels Jocs Mediterranis per delegació del president del CIJM, Amar Addadi. El que no ha fet mai el Comitè Organitzador és amagar res de les problemàtiques organitzatives. No només juguem amb quantitats econòmiques, sinó també amb els terminis perquè si ara aconseguim 15 milions d’euros però els aconseguim per a després dels Jocs, això no serveix de res.

I quina és la posició del CIJM actualment?

No ho sé, l’última reunió la vam tenir el mes d’abril. Al mes de maig, juny, dins el seminari de Comitès Olímpics Europeus que es va fer a Tarragona vaig parlar amb el senyor Addadi però, és clar, és que ara no tenim Agència Espanyola Antidopatge ni un munt de coses que estan a l’aire per culpa de la situació d’interinatge que vivim.

Haurem de fer gests heroics per tirar-ho endavant

Sembla que estem abocats a unes terceres eleccions i podria ser que no hi hagués govern fins a gener, febrer o març. El full de ruta continua igual sense saber si arribaran els diners?

Hem d’organitzar de la millor forma possible uns Jocs Mediterranis d’acord amb la disponibilitat que tinguem i la credibilitat envers l’empresa privada perquè ens doni suport. Haurem de fer gests heroics per tirar-ho endavant.

Ara que diu això de l’empresa privada. Coneix el projecte de Santagadea per a l’Anella Mediterrània?

No, només he llegit les controvèrsies que ha comportat el projecte.

Allò que em preocupa, allò que em donarà mals de cap, és el finançament de la part operativa dels Jocs

Però creu que això pot ser una sortida a les dificultats de finançament que parlàvem anteriorment?

No estic parlant d’infraestructures, sinó del pressupost operatiu que és el que ens posa entre l’espasa i la paret. Jo entenc que l’Ajuntament de Tarragona vol deixar un llegat en forma d’instal·lacions, però si li dic la veritat, allò que em preocupa, allò que em donarà mals de cap, és el finançament de la part operativa dels Jocs.

Quan parlem de logística, de què parlem?

D’allotjament, de transports, d’adquisició de material esportiu, de gestió de resultats, de tot el que fa que els Jocs es puguin realitzar.

Parlava de 9 milions d’euros de dèficit de pressupost operatiu. Es podrien fer els Jocs sense aquests diners a còpia de molt treball?

No són 9, són 6 perquè comptem amb els diners de l’Estat [Sánchez ha admès anteriorment que no sap si aquests 3 milions aniran a la logística o la piscina, si anés a aquest equipament, continuarien faltant 9 milions al pressupost operatiu] i si, finalment s’aconsegueixen un parell de milions més abans de Nadal, ja només en quedarien quatre. Amb això, només puc dir que es podria fer el millor que poguéssim perquè el pressupost ja estava molt ajustat.

Per què falten tants diners? Miguel Cardenal, president del Consejo Superior de Deportes (CSD), diu des de 2013 que no hi ha diners i, de fet, les subvencions a les federacions esportives entre 2013 i 2016 s’han reduït a la meitat en comparació al període 2009-2012. La culpa de la falta de diners és atribuïble a l’Estat o a la incapacitat per vendre el producte a les empreses privades?

És atribuïble a la situació política i econòmica actual. Hem passat una recessió i ara vivim un període d’incertesa política. En general, a l’empresa privada, hi ha poca alegria a fer despeses d’aquest tipus tot i els avantatges fiscals que poden tenir.

És impossible que els Jocs no es facin?

Després de l’esforç que s’ha fet, seria bastant complicat que no es fessin.

Crec que ningú es planteja renunciar als Jocs actualment

Ningú aposta per aquesta sortida?

Bé, crec que ningú s’ho planteja actualment.

Les obres ja han començat, tot i que molt tard. Li fan patir els terminis? Ens podríem trobar amb els Jocs en marxa i les grues treballant?

Més que les grues a mi em fa patir és que estiguin tots els elements que fan possible uns Jocs.

Quins?

La gestió de resultats, una televisió que emeti les imatges, el material suficient per desenvolupar les competicions, que hi hagi àrbitres…

A Tarragona tenim una organització suficientment capaç per fer tot això en tan poc temps?

Hi ha gent capacitada i si no ho cregués, jo seria un dels màxims responsables. El que hem de fer és tenir molta més gent. S’han de contractar àrbitres i tècnics, però necessitem els recursos econòmics per fer-ho perquè actualment hi ha molta gent que està treballant pràcticament gratis a les federacions per fer-ho possible.

Hi ha rumors que indiquen que vostè i Javier Villamayor no es poden ni veure, això és cert? I si ho és, com pot afectar a l’organització?

No és veritat. És cert que fa temps que no coincidim perquè jo he estat als Jocs de Rio, però em considero amic de l’alcalde i de Javier Villamayor.

Ha viscut alguna situació similar com la d’aquests Jocs de Tarragona anteriorment?

Les últimes edicions dels Jocs Mediterranis han tingut problemes. A Pescara hi va haver blocs de la vila dels atletes que no es van acabar i no es van poder ocupar, després, Volos, a Grècia, on el CIJM va decidir retirar-li els Jocs dos anys abans i buscar una ciutat que la substituís. Mersin, que va agafar aquell repte, va tenir 4 Comitès Organitzadors diferents en poc més de dos anys. I això sense parlar de Rio, on les retallades també han tingut influència.

Va sorprendre no veure ningú de l’organització de Tarragona 2017 a Rio, a banda de vostè i la gent del COE, és clar.

Els dos esdeveniments pràcticament no tenen res a veure i això costava molts diners i no estàvem per fer despeses així.