La fluixa presència de públic a les graderies després del primer cap de setmana de competició als Jocs Mediterranis ha forçat el Comitè Organitzador a prendre mesures dràstiques per tal de paliar una situació que deixa en evidència la gestió feta fins ara. Així, els socis del CN Tàrraco podran aconseguir fins a quatre entrades cadascú per assistir a les proves de natació que finalitzen avui i pels partits de waterpolo, que es disputen del 27 de juny a l’1 de juliol. El Tàrraco va difondre aquest missatge als seus socis ahir a la tarda, diumenge 24 de juny:

«Bona tarda. L’organització dels Jocs Mediterranis ha decidit repartir entrades entre els socis dels clubs. Per organitzar-ho bé, us demanem que si voleu assistir a qualsevol sessió de Waterpolo (del 27 de juny al 1 de juliol) o a les finals de demà de natació, feu reserva en aquest formulari:»

Els socis del Tàrraco poden demanar aquestes entrades a través d’una aplicació d’inscripcions feta a Google i suposa la compensació, per part de l’organització dels Jocs, al fet que els associats no puguin fer servir la piscina interior de competició de 25 metres durant tota aquesta setmana, de dilluns a divendres, perquè es destinarà als entrenaments dels equips de waterpolo que participen en els Jocs Mediterranis.

ACTUALITZACIÓ: L’organització dels Jocs, arran de la publicació de Porta Enrere, ha decidit no facilitar entrades al CN Tàrraco a canvi de d’utilitzar la seva piscina de 25 metres. La decisió s’ha pres a mig matí i, a canvi de les entrades, el CN Tàrraco rebrà una compensació econòmica per la cessió de la piscina des d’avui i fins divendres. Els socis de l’entitat tarragonina havien sol·licitat al voltant de 300 entrades fins que se’ls ha comunicat que no els hi donarien. L’aspecte de l’enllaç on es podien demanar les entrades després de la decisió del Comitè Organitzador era el que figura sota aquest paràgraf. Porta Enrere ha intentat posar-se en contacte amb el gerent del CN Tàrraco i amb el seu president, sense èxit.

Així, d’aquesta manera, el Comitè Organitzador ha trobat una solució al problema que ja va explicar Porta Enrere en un article publicat el 30 de març d’enguany. Aleshores s’explicava que l’organització havia demanat al CN Reus Ploms poder utilitzar les seves instal·lacions perquè els diferents esportistes, tant de natació com de waterpolo, poguessin entrenar allí. Tot i comptar amb una piscina nova de trinca, que ha estat el principal cavall de batalla amb l’Estat espanyol, l’organització es va adonar que no era suficient com per encabir competició i entrenaments a la vegada i buscaven una alternativa.

En aquell article del mes de març, el president del CN Reus Ploms, Isidre Guinjoan admetia els contactes però es mostrava sorprès de per què el Comitè Organitzador havia decidit tornar a demanar la seva piscina quan ho havien fet dos anys enrere. Aleshores, el Ploms els hi va dir que podrien acollir la competició i els entrenaments de natació i waterpolo a canvi d’una remodelació de les instal·lacions de l’entitat reusenca que, segons el seu dirigent, ascendia a 300.000 euros, una xifra molt més baixa de les que el Comitè Organitzador parlava a l’hora de fer un equipament nou. Aquesta última vegada, ja dins l’any 2018, el Ploms va passar, tenint en compte que només seria seu dels entrenaments per a la seva piscina de 50 metres, un pressupost de 115.000 euros que ara s’ha vist que l’organització va rebutjar.

Els nedadors que han competit aquests dies, han entrenat a la piscina de 25 metres interior de Campclar i a la nova de 50 metres exterior quan no hi havia competició.

El conveni amb el CN Tàrraco

El dia de la inauguració oficial de la piscina, el 16 de juny del 2018 (menys d’una setmana abans de l’inici de la cita olímpica, el 22 de juny), Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat de la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, van tallar la cinta d’aquesta esperada instal·lació esportiva. L’acte, reservat per a periodistes i autoritats, va sorprendre per la presència d’esportistes i socis del CN Tàrraco, que estaven a les graderies de la piscina. De fet, per donar el tret de sortida de la inauguració, un grup de nedadors d’aquesta entitat esportiva va fer els primers llargs a la piscina de 50 metres de Campclar. Ballesteros va avançar, a més, que la nova instal·lació esportiva portaria el nom de Silvia Fontana, nadadora del CN Tàrraco.

«Vindrem aquí, el club vull dir, estem parlant amb l’Ajuntament sobre aquest tema». El president del CN Tàrraco, Josep Maria Claver, afirmava a aquest redactor que la seva entitat i el consistori tarragoní es trobaven en negociacions perquè el Tàrraco pogués utilitzar la instal·lació després dels Jocs. «No hauria estat més útil que aquesta piscina s’hagués fet a les vostres instal·lacions com a entitat esportiva tarragonina que sou i, de pas, hagués servit per a millorar la vostra entitat i no haver de fer tot això que ara es planteja?», vaig preguntar al president, que es va arronsar d’espatlles amb un somriure.

De fet, en els primers projectes dels Jocs es va indicar que el CN Tàrraco hauria de ser la seu de la natació i el waterpolo, un fet que serviria, a més, per a disposar d’una piscina de 50 metres i per a millorar les instal·lacions de l’entitat, el que hauria de ser l’autèntic llegat dels Jocs Mediterranis —només cal veure en quin estat està el pavelló de Sant Pere i Sant Pau, on el club de voleibol té la seva seu i que, en una fase molt inicial es va dir que s’arranjaria i serviria per acollir aquesta competició, que finalment s’ha fet a la Tarraco Arena Plaça (TAP) i al pavelló del Serrallo (també molt envellit)—.

La lluita per una piscina d’un pressupost minvant

El centre aquàtic (de fet, només la piscina de 50 metres perquè la de 25 metres de Campclar, la de tota la vida, no s’ha tocat: té el mateix sostre de fibrociment i la piscina en ella mateixa, és la de sempre. La inversió es va fer en els vestidors i l’entrada) era una de les joies que el Comitè Organitzador amb Josep Fèlix Ballesteros al capdavant, volia deixar per a la ciutat com un dels èxits i les fites com a premi per l’organització dels Jocs. El fet és que tot això va provocar una dura batalla amb el govern de Madrid, especialment amb el Consejo Superior de Deportes, que es va mantenir ferm en la seva postura: no donaria ni un euro a Tarragona 2017 (aleshores aquesta era la data prevista dels Jocs) sense saber realment on s’invertirien.

Aquella història va derivar en insults de Ballesteros a Miguel Cardenal (en aquell moment expresident del Consejo Superior de Deportes) a través dels mitjans de comunicació i la resposta de Cardenal va ser un  article a El País que deixava en mal lloc a l’alcalde de Tarragona. El mateix Miguel Cardenal, en una entrevista en exclusiva a Porta Enrere de 13 de desembre del 2016, la primera que concedia després de la seva sortida com a màxim responsable del Consejo Superior de Deportes, parlava que des del Comitè Organitzador s’havia dit que la piscina costava 15 milions d’euros i que «finalment s’havia demostrat que no valia aquesta quantitat». En aquella entrevista, Cardenal es mostrava molt crític amb la gestió del projecte tarragoní i de com s’havien fet els números.

El Comitè Organitzador reclavama a l’Estat 15 milions d’euros en instal·lacions —tal com es va publicar bastament en diferents mitjans de comunicació— per a fer els Jocs Mediterranis, bàsicament a la zona de l’Anella Mediterrània: remodelació de l’estadi d’atletisme, piscina però també remodelació de l’estadi del Nàstic de Tarragona. Javier Villamayor, aleshores màxim responsable del projecte dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, assegurava en una entrevista a TAC 12 el 30 de juny del 2015  —a partir del minut 11— que el pressupost per a la piscina era de 7,5 milions d’euros, «l’arranjament» de l’estadi del Nàstic de 2,4 milions i 4 milions per a l’estadi d’atletisme, un total de 14 milions d’euros.

Altres informacions parlaven que el centre aquàtic costaria 10 milions d’euros (Reus Digital, 14 de novembre del 2016) però finalment l’obra es va adjudicar per sota dels 2 milions d’euros el mes d’octubre del 2017 —d’on sortien els 7,5 milions d’euros que havia pressupostat Villamayor?—. «Nosaltres hauríem pogut acollir tota la competició de natació per uns 300.000 euros. I això ho incloïa tot: des de les carpes per acollir esportistes, zones de premsa, etc. Fer una piscina no sé què val, però han de ser tres o quatre milions d’euros. Crec que hauria estat una aposta [la de fer-ho al Ploms] on guanyava tothom, a nosaltres ens quedaven unes instal·lacions més modernes i ells s’haurien estalviat molts diners», deia Isidre Guinjoan, en relació a aquelles converses de fa dos anys en què es proposava que el Ploms fos la seu de la natació i del waterpolo.